- Hola a tots!!!
Be, avui comencare a explicar i ha publicar les fotos de la meva aventura per l’ India en aquest blog, que segur que m’ ajudara a estar mes en contacte amb tots vosaltres, ja que tindre tota la informacio i histories que em van passant per aquestes terres d’ Asia molt mes centrelitzades. Segur que sera un bon lloc per estar o sentir-me a prop de tots vosaltres.
El que intentare explicar ara, molt per sobre, es un petit resum del meu primer mes aqui a l’ India encara que sigui una mica complicat explicar-ho tot. Passen tantes coses durant el dia que el meu cap no te temps de processar-les totes, jejejeje…
La meva arribada a Delhi va ser de nit, eren les 3 de la matinada i la primera sensacio que vaig tenir no va ser molt impactant. Recordo que estava nervios, estava per fi a l’ India pero aquesta vegada estava molt lluny dels meus, en un pais totalment desconegut per mi i sense parlar Angles…
La meva primera sorpresa va ser que no m’ esperava cap persona de l’ hotel a on havia fet la reserva i vaig tenir-me que buscar un taxi perque em dugues a l’ hotel a Delhi.
Al carrer cuasi no hi havia llum, l’ olor era molt diferent de les olors que estava acostumat, hi havia gent dormint al carrer, animals, etc… Vaig tenir la sensacio que tot aparentava ser un caos i aixi es en moltes ocasions…
A Delhi vaig passar-hi 5 dies per seguir cap a Srinagar, la capital del Kachmir una zona no gaire recomenable per anar-hi, a causa del conflicte amb el Pakistan pero alhora un lloc inmensament bonic, rodejat de la gran serralada del Himalaya.
Alla m’hi vaig passar 4 dies, 2 fent un trekking d’ alta muntanya que em va agradar moltissim!
Els altres 2 dies vaig estar instal-lat al llac Dal d’ Srinagar en unes cases flotants.
Si us he d’ esser sincer, aqui vaig passar una mica de por perque es respirava un ambient de crispacio a tot arreu, militars, barricades, controls, quan es feis fosc no podia sortir sol, etc…
Per sort no hi va haver-hi cap atemptat a Srinagar pero si a 40 km de a on jo m’ estava.
Vaig tornar a Delhi amb un vol desde el Kachmir i el dia seguent agafava un tren que em duria cap a Varanasi, la ciutat de Shiva i una de les mes sagrades de tota l’ India.
Varanasi es especial, respires i perceps una atmosfera i unes sensacions dificils d’ explicar pero Varanasi es especial.
M’hi vaig estar-hi 12 dies fent un “break” de 2 dies per visitar Kajuraho i els seus temples dedicats al Kamasutra.
A Varanasi vaig coneixer a unes persones fantastiques que em varen fer riure i sentir-me molt felic amb ells, despres de 2 setmanes sense parlar catala em va anar molt be coneixe-les.
A Varanasi he vist imatges boniques, d’ altres molt fortes i he sentit moltes sensacions, tocar aigua del riu Ganges, passejar per els Ghats o per els carrers bruts i estrets de la ciutat, etc…
Un dels dies mes especials a Varanasi va ser el dia 16 de febrer, era el Shivaratri o dia de Shiva. L’ ambient era impresionant amb una gentada a tot arreu.
Vaig deixar Varanasi el dia 17 de febrer i tambe aquest dia em vaig separar d’ alguns dels companys que havia conegut en aquesta magnifica ciutat, pero seguia el meu viatge acompanyat per l’ Albert de Barcelona, un noi que treballa amb moda i que ens portem molt be.
Ara estem a Bodhgaya, la capital mundial de la religio Budista i es a partir d’ aqui a on comencare el meu blog.
Moltes gracies a tots per seguir-me en aquesta gran aventura per l’ India.
Jordi Meya.
2 Comentaris
RSS dels comentaris Identificador URI TrackBack
Deixa un comentari
Impressionant!
Viu lo bo i lo no tant bo intensament, això t´omplirà de coneixement i d´imatges inesborrables. Nosaltres per aqui anem seguint la rutina. Quina enveja, sana però enveja…
Records al teu amic de part de la meva amiga i jo. Ens encantaria poder estar aqui amb vosaltres, ens consformarem en escoltar les vostres vivencies quan torneu.
Petons Jordi,
marta
2 anys despres com t,ha canviat la vida.salut i long live rockandroll.