jordiindia
La pluja m´ha atrapat de ple.
Al sortir de l´estació de l´Sky Train d´On Nut, ha començat a ploure amb molta força, no m´ha donat temps quasibé de treure el paraigues de la motxilla, ha sigut impresionant com ha plogut, la pluja i el vent han fet acte de presència sense pràcticament avisar.
Com que no podia pràcticament ni moure´m, m´he quedat dret, quiet en un 7 eleven a prop de l´estació esperant que el monzó parés. Les imatges que podia veure en viu eren bastant alarmants, la gent de les parades de menjar, de roba, corrien amunt i avall intentant tapar, cubrir els seus puestos de treball amb plàstics o amb el que bonament podien.
Aquí a Tailàndia, és impresionant quan plou perquè no dóna temps de reaccionar, en questió de segons tot el panorama canvia d´una forma radical, no pots fer res, només esperar en algún lloc segur que el vent i la pluja desapareguin per poder anar a qualsevol direcció, tot queda paral-litzat, és impossible fer res.
Podia veure com queia l´aigua en forma de petites catarates per els plàstics que feien de teulat de les parades que hi havia a prop meu, els venedors cridaven nerviosos perquè veien impotents com no podien fer pràcticament res per salvar el seu ¨genero¨ i mentres tant… el nivell de l´aigua anava en aument, les clavagueres havien desaparegut…
Quan semblava que l´aigua i el vent perdien força, m´he decidit de tornar cap a casa, semblava que tot ja havia passat… pobre de mi…
El panorama que m´he trobat era increíble… la carretera s´havia convertit en un riu, havia desaparegut en tant sols uns minuts.
A mig camí de casa, ha començat a ploure amb força de nou, l´aigua m´arribava pràcticament a la cintura, els cotxes i les motos que passaven a prop meu, m´esquitxaven encara més, el camí fins a casa aquesta vegada se´m ha fet interminable, ús ho juro!!!
He arribat a l´apartament com si m´acabés de dutxar, estava moll de dalt a baix, els meus llibres i apunts totalment xops i el paraigues mig trencat per culpa de la força del vent. De seguida he intentat ¨salvar¨tots els meus apunts, hi ha notes importants dede fa mesos, crec que no quedaràn inservibles…
Aquesta ha sigut la segona vegada que m´ha enganxat la pluja abans d´arribar a casa, crec que m´esperen més dies com el d´avui perquè ara mateix a Tailàndia estem en plena època de plujes, fins el mès d´octubre aquesta té que ser la tònica del dia a dia aquí, quina putada!!!
Salut!!!
Jordi.
A casa xop:
3 comentarios
RSS de los Comentarios Identificador URI de TrackBack
Deja un comentario
SOCORRRRO!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!! JORDI NO SE COM PODIA PARLAR AMB TU ,M´AGRADARIA MOLT ARRIBE EL DIUMENTGE A BANGKOK I M´HAS ACOLLONAT A VORE SI LES MEVES VACANCES IDIL.LIQUES AMB PLATJA TRANQUILITAT I SOL SON UNA MERA FANTASIA. A ET VAIG CONEIXER ANIT A INTERNETE
si plou ,no cal que ho diguis,la ultima nit avans de marxar,el teu carrer semblava un riu,vaig arrivar a la disco moll com un anec.
JODER TIO, EN EL FONS ME’N ALEGRO DE NO ESTAR ALLI!! AQUI A BCN NO PLOU!!!! NO SOC MOLT AMIC DE LAS PLUGES I MENYS DE LAS D’ALLI….AY NENE, VAJA AVENTURAS!!!!! ET TINC QUE ENVIAR COSETAS DE RIPOLL I PENJAR UN POST SOBRE EL TEU POBLE, A VEURE SI CADA DIA PUC TREURE UNA MICA DE TEMPS I HO VEUS TOT!!! VA SER MOLT GUAY!!
PETONS GUAPO QUE TINC QUE FER TRASLLADO A CASA EL JC QUE AQUESTA SETMANA DORMO ALLI PER ESTAR MES APROP DEL CENTRE QUE AMB TANTA BICI AMUNT I AVALL ESTIC MORT!
TESTIMO
ALBERT