jordiindia
La meva primera comunió, any 1981
27 anys després de la meva primera comunió.
Visita del meu amic Albert Rigat al meu poble, Ripoll.
El passat cap de setmana, el meu amic Albert Rigat va fer una visita a Ripoll, el meu poble, va conèixer en persona la meva família, ( seguidors aferrims del seu blog desde fa molt de temps) va dormir a la meva habitació, va poder conèixer també part dels meus amics de tota la vida, racons del meu poble i moltes coses més, totes molt importants per a mi perquè formen part de la meva vida, de les meves arrels i de la meva història.
Al mirar les fotos que m´ha enviat l´Albert, se´m ha escapat alguna llàgrima, no ho he pogut evitar, jejeje… Desde fa mesos estic molt lluny dels meus, de la meva terra i de vegades com avui, és inavitable que m´entri la ¨morrinya¨. He tingut els sentiments a flor de pell al mirar les fotos.
Cada foto que he vist, ha sigut emocionant, molts de records m´han vingut a la memòria, veure la meva família amb l´Albert, els meus amics, casa meva, la meva habitació, totes les meves coses, parts de Ripoll, veure gent que conec, l´ambient del mercat un dissabte al matí, etc… cada foto que he mirat, m´ha recordat moments importants de la meva vida.
L´Albert, ha aprofitat molt bé el cap de setmana a Ripoll, perquè no s´ha descuidat de res que em pogués fer il-lusió, jejeje… fins hi tot, ha anat a casa d´en Miquel, ( el meu antic pis ) a fer-se unes fotos amb ell, jejeje… molt bó!!!! O també veure el meu pare fotografiat amb en Toni, el millor professor d´anglès que mai he tingut i gran amic meu també al qual li tinc molta admiració .
L´Angus el meu gat, també es va apuntar a sortir en alguna de les fotos que l´Albert va fer a casa meva, jajajaja… La veritat, pràcticament no ha faltat ningú, jajaja…
De les fotos que m´han fet molta il-lusió de veure, també han sigut les del sopar amb la meva colla d´amics a on també hi havia el petit Benet, el nou vingut de la família Bonada Tenas, el segon fill dels meus amics Kiko i Olguita. Ha sigut molt tendre veure en Benet menjant del pit de la seva mare durant el sopar de dissabte a la nit, m´ha encantat!!! Moltíssimes felicitats, amics meus!!!!!!!!!!!!!!!!!
Tinc que confesar que per moments, m´han vingut ganes de tornar a casa, d´abraçar a la meva mare, el meu pare, la meva germana, la meva àvia, el meu gat, tots els meus amics, tota la gent que estimo… però tinc que ser valent i seguir aquí perquè encara que tingui sovint alguns baixons com avui, perquè evidentment trobo a faltar als meus, aquesta desició que vaig pendre de deixar-ho tot i començar una nova vida en un altre país, en una altra cultura, va ser molt meditada i molt pensada, no ho vaig perndre a la ¨torera¨.M´ha costat molt arribar fins aquí i per tant, tinc que continuar treballant dur cada dia per poder-me integrar el millor possible a la societat thai i d´altres aspectes tots ells importants per portar una vida totalment normal aquí a Tailàndia. Ara bé, també penso que sóc una persona del Món molt afortunada, perquè tinc salut, ganes de viure la vida, motivació, ganes de conèixer, ganes d´apendre, crec amb mi mateix i amb les meves posibilitats, no paro de pensar que les persones sóm màgiques que podem aconseguir tot el que ens proposem si som valents i sabem afrontar les coses amb valentia… Però sense dubte, el més IMPORTANT per a mi, el meu gran tresor és que tinc una família i uns amics que sempre estàn al meu costat a les bones i a les madures, gràcies a ells, tinc força per seguir sempre endevant perquè tots ells són la millor de les vitamines que puc pendre per no oblidar mai que sóc molt afortunat. A vegades, miro les estrelles del cel quan vull pensar amb mi mateix, quan vull fer un exercici personal i sempre arribo a la mateixa conclusió: ¨El dia que la mort em vingui a visitar, vull tenir la sensació que he passat per aquesta vida fent el que he sentit, que he sigut sempre lliure, que he viscut la vida a la meva manera deixant enrera els tabús i les normes que moltes vegades ens marca la societat desde el moment que respirem per primera vegada.¨ Desde que penso d´aquesta manera, sóc molt més feliç en tots els sentits, així penso seguir!!!
Per aquests motius i segurament per molts d´altres tinc que seguir construint el cami que vull per la meva vida, sempre amb il-lusió i esperança pensant en positiu, sempre anant endevant i ser valent davant dels reptes que la vida em posa al davant.
A tothom qui m´estima, GRÀCIES!!!!!
Moltes gràcies, Albert per la visita a Ripoll.
Jordi.
No hay comentarios
Aún no hay comentarios.
RSS de los Comentarios Identificador URI de TrackBack
Deja un comentario
