Retrobament amb en Xevi i la Montse una altra vegada a Bangkok.

Aquesta nit, he pogut passar una altra bona estona amb en Xevi i la Montse, dos ripollesos que estàn donant la volta al Món i que desde fa unes setmanes es troben de gira per Àsia.

La primera vegada que els vaig conèixer ja vaig quedar-me encantat, són una parella molt maca, tots dos són molt simpàtics, fan molt bona parella, són collonuts.

Avui, han aterrat a Bangkok procedents de Yangon, la capital de Myanmar, ( l´antiga Birmània ) un país que els hi ha agradat moltíssim, estaven realment encantats dels dies que han passat en un país molt desconegut per moltíssima gent a causa dels problemes interns que molt sovint és veu ivolucrat.

Jo, aquest matí he fet una ullada al seu blog per llegir i veure algunes fotos i vídeos que han penjat ja que em fa il-lusió seguir les aventures de dos ripollesos que he tingut la sort de conèixer. Les fotos són increíbles!!! Parlen per si soles i el post que han escrit és magnífic!!! Per uns moments mentres l´estava llegint m´ha donat la sensació que estava viatjant amb ells. Sens dubte, Myanmar els hi ha calalt molt a fons.

Myanmar, és un país que he volgut visitar en alguna ocasió però que per circumstàncies no em va ser possible. El meu gran amic, Albert Rigat també ho va voler probar però tampoc li va tenir sort en aquells moments. Espero poder-hi anar algún dia perquè és un país que tinc moltes ganes de conèixer.

El sopar d´aquesta nit amb en Xevi i la Montse ha sigut molt divertit. Jo, escoltava atent tot el que m´explicaven sobre Myanmar, fins hi tot he portat la guia perquè m´expliquessin els llocs que havien visitat. La Oil, la pobre no entenia res perquè parlavem en català però també ha estat molt a gust. Quan ens hem despedit, m´ha dit que són molt macos, que li ha agradat molt poder-los conèixer.

Ara a hores d´ara en Xevi i la Montse estan camí de Chiang Mai ( nord de Tailàndia ) amb tren. La Oil i jo els hem acompanyat fins a l´estació per desitjar-los el millor.

Esperem veure´ls una altra vegada quan tornin a Bangkok perquè serà l’  última ocasió que els podrem veure perquè qui sap quan ens podrem tornar a reunir…

Fins aviat amics nostres!!!

Jordi i Oil.

p.d: penjo una foto que he baixat del seu blog captada a Myanmar. És una de les fotos més boniques que he vist en tota la meva vida. Sobren les paraules…

Vídeo grabat al ¨xiringuito¨que hem sopat. Parlem als nostres familiars:

Primer dia fent esport en un gimnàs de Bangkok.

Aquest matí he anant al barri d´Ekamai per començar a fer una mica d´esport en un gimnàs a veure si em poso una mica en forma i agafo energia que em fa molta falta.

Fa un parell de dies, un noi de part del gimnàs em va trucar a veure quin dia m´aniria bé començar perquè ell em donaria unes pautes de com tinc que utilitzar les màquines i quins exercicis més em convenen.

A les 10 am. estava al gimnàs. El primer que he fet ha sigut presentar-me a unes noies que hi havien a la recepció. Els hi he comentat que era el meu primer dia i que no sabia el que tenia que fer. M´han dit que anés cap a la segona planta i que demanés per els ¨entrenadors personals¨… i cap allà que he tirat…

Ja a la segona planta del gimnàs, he parlat amb un noia que s´ha adreçat cap a mi immediatament només veure´m i li he comentat que començava avui a veure que tenia que fer, jejejeje… M´ha indicat el camí dels vestuaris abans de parlar amb un noi que s´encarrega d´ajudar als clients.

El gimnàs és molt bonic, fa poc més d´un mès que està obert, les instal-lacions són una passada, àmplies i molt netes. El vestuari sembla un palau, hi ha secadors, xampú, moltes taquilles i també moltíssimes dutxes.

Quan he sortit del vestuari, ( amb els meus pantalons de ¨hippie¨ que em vaig comprar al Nepal i la camisa dels ¨Kolas¨d´Austràlia que em va regalar el meu gran amic Albert Rigat ) per fi he pogut parlar amb l´entrenador.

El primer que ha fet ha sigut fer-me preguntes com: ¨Fa molt de temps que no fas esport??? A què et dedicques??? Què t´interessa fer aquí???, etc… ¨Després, m´ha mirat la presió i la massa muscular que tinc a diferents parts del cos… La panxa, la tinc molt malament, tinc més grassa de la que em convé, jejejejeje…

M´ha fet un programa que s´adaptés a les meves possibilitats. M´ha remarcat que els primers 3 mesos són molt importants perquè tinc que utilitzar correctament tots els aparells, tinc que tenir motivació i sobretot tinc que focalitzar tota la meva energia en fer els exercicis correctament i amb seguretat.

M´ha ajudat a treballar algunes parts del meu cos en algunes màquines que he utilitzat. Ell ha estat molt atent, en tot moment m´ha donat consells de com tenia que fer-ho,  etc… M´ha motivat molt durant l´estona que ha estat amb mi i m´ha explicat molt bé el funcionament de les màquines que he utilitzat.

Per acabar la sessió d´avui, he estat caminant ràpid en una màquina de cinta durant 20 minuts amb televisió incorporada. Mentres estava treballant la part cardiaca del meu còs disfrutava d´uns vídeos músicals i de l´aire fresc que la màquina treia d´uns ventiladors enfocats a la meva cara.

El que no m´ha agradat gens, ha sigut que al final de la sessió l´entrenador m´ha fet asseure en una cadira i m´ha començat a parlar de promocions i històries que oferia el gimnàs. Com sempre a Tailàndia el tema diners per fer negoci ha aparagut…

M´ha dit que ell estarà ajudat-me 2 sesions i que si vull que m´aconselli i m´ajudi tindria que pagar uns diners a canvi. Evidetment, li he dit que NO. Jo, no em puc permetre de pagar-me un entrenador personal, no el necessito. Si no m´ajuden o m´aconsellen de com he d´utilitzar les màquines doncs ja miraré les instruccions.

A Catalunya, això no ho fan. Si necessites que algú et doni consells i t´expliqui correctament el funcionament d´una màquina tu no li tens que donar cap ¨propina¨a canvi… Només faltaria!!!

És una autèntica llàstima, la veritat… Sempre tenen que ficar el tema diners per qualsevol cosa que vull fer, no ho entenc…

Tailàndia m´encanta però aquestes ¨petites¨coses que fan els thais amb els extrangers em rebenten, n´estic una mica fart.

Per exemple… Sense anar més lluny, ahir em mirava juntament amb la meva companya un anunci en una revista de viatges. Doncs bé… tots els anuncis oferien grans descomptes fins el 50% només per els tailandesos i els preus per els extrangers eren d´escàndol!!! Per què??? Encara busco la resposta…

Jordi Meya.

Sopar a en un restaurant Mexicà.

Ahir a la nit com cada divendres, vaig reunir-me juntament amb la Oil amb el meu amic Manuele i la seva dona per anar a sopar en algún lloc de Bangkok.

Al final vàrem anar a parar a un restaurant de cuina mexicana situat al centre de Bangkok ubicat en una de les plantes d´un hotel de luxe.

El restaurant estava decorat, evidentment al més pur estil mexicà, parets de colors, màsqueres una mica terrorífiques que et feien pensar en morts, esperits i màgia negre i unes cambreres thais molt guapes vestides totes elles de mexicanes.

Ens vàrem sentar en un lateral del restaurant, molt a prop de l´escenari que en aquells moments hi havia un grup cubà interpretant cançons de parla hispana.

El servei molt ràpid i atent però molt antipàtics,( cosa que xoca molt perquè a Tailàndia tothom et somriu menys quan vas a menjar en algún restaurant de certa categoria… Per què??? No ho sé… El que sí sé és que si no hi ha clients, els treballadors poden perdre la feina… ) els preus bastant cars i l´ambient no matava gaire… No hi havia molta gent sopant i la poca que hi havia no semblava molt alegre.

Parlant del servei… El meu amic Manuele, es va empipar una mica amb una cambrera perquè ell es va dirigir a ella amb un tailandès molt correcte i la cambrera el va contestar amb anglès… A vegades no tenen tacte… Si hi ha un extranger que fa l´esforç d´integrar-se parlant la llengüa que és parla al país perquè una persona que és local et contesta amb una llengüa extrangera??? Això no és correcte, penso…

El menjar, una mica de tot… Carn, peix, ¨enchiladadas¨patates, salses totes picants, amanides, etc… La sangria una autèntica ¨caca¨…Si tinc que ser sincer, la qualitat-preu estava molt desequilibrada…

A pesar de que no era el millor lloc que havia anat a menjar, tots vàrem estar molt a gust, tenim molt bon feeling quan estem plegats i sempre ens ho intentem passar el millor possible.

Si tinc que destacar alguna cosa del restaurant serien els músics que no tocaven gaire motivats ( suposo per l´ambient… ) però intentaven ser simpàtics amb la gent que ens trobavem en aquell moment sopant. Almenys entenia totes les lletres de les peces que van interpretar, cosa que s´agraeix.

Jordi Meya.

Eleccions per l´alcaldia de Bangkok.

Aquest diumenge hi ha eleccions per l´alcaldia de la ciutat de Bangkok.

Aquí hi ha una mostra d´uns quants aspirants a ser alcaldes de Bangkok. Són uns vídeos que he grabat a casa d´alguns ¨meetings¨que oferia la televisió pública de Tailàndia.

Jordi Meya.

Una altra vegada a la oficina d´immigració.

Encara que sembli mentida, ja han passat 2 mesos desde que vaig anar a Laos a per el meu nou visat, com passa el temps…

Avui, tenia que anar obligatòriament a la oficina d´immigració de Bangkok a demanar una extenció del meu visat de 30 dies perquè el meu primer permís avui mateix arribava a la seva fi. Si et passes del límit et cobren 500 thb ( 10 euros ) al dia o presó.

Per a arribar a la oficina, tenia que desplaçar-me amb l´Sky Train desde On Nut fins a Chong Nonsi Station i desde allà agafar una moto-taxi que em portés fins al Soi Suan Phlu que és a on és troba la oficina d´immigració aquí a Bangkok.

Desde On Nut, he viatjat fins a Siam ( Sukhumvit Line ) i a Siam he canviat de línia, ( Silom Line ) més o menys 30 minuts de viatge.

Després de deixar l´Sky Train, m´ha tocat pactar el preu amb uns quants motoristes-taxi perquè em portessin fins a la oficina. Com sempre, m´he tingut que quasi bé discutir per el preu, em demanaven molts diners per un recorregut que conec molt bé ja que l´he hagut de fer unes quantes vegades durant els darrers últims mesos. Al final. Per 30 thb ( 0,60 euros ) un home ha acceptat portar-me.

L´ambient a la oficina d´immigració era l´esperat… Gent i cues per a tot arreu tramitant visats o demanant alguna extenció per poder estar més temps a Tailàndia.

De seguida, he començat a mirar entre la multitut a veure si trobava un noi que sempre m´ha ajudat a emplenar els papers que em demanen ( odio profundament tota la papelassa que et demanen que emplenis obligatòriament per obtenir el permís ) així m´estalviaria de ben segur una bona estona fent cua per demanar el corresponent paper i una altra per emplenar-lo.

No he trigat gaires minuts a trobar-me´l. Ell quan m´ha vist m´ha reconegut de seguida. Sense intercanviar pràcticament cap paraula entre nosaltres, li he donat les fotocòpies del meu passaport i la foto. Ell en un tres i no res, ha començat a emplenar els papers a una velocitat de vèrtic ( es nota que hi té la mà trencada ) mentres jo grabava un petit vídeo d´amagat de l´ambient que hi havia en aquells moments a l´interior de la oficina, que no era poc…

Quan la persona que m´ha ajudat amb la ¨papelassa¨m´ha donat tot el que tenia que entregar, jo li he donat 100 thb ( 2 euros ) que és sempre el que em demana per ajudar-me.

Ara em tocava esperar assegut en una cadira que aparagués el número que m´havien donat en una pantalla digital per entregar el meu passaport a un funcionari, pagar els quasi bé 40 euros que costa la broma ( és un robo!!!  Però és el que hi ha…) i recollir el meu visat amb el segell estampat en una pàgina del passaport que acredita que he obtingut el permís.

La gent que treballa a immigració s´agafa la feina amb molta, molta, molta, molta………. calma, calma, calma, calma….. Més d´una hora assegut en una cadira esperant poder recollir el permís. Jo, de mentres… m´anava mirant tot el que feien els funcionaris, reien, prenien algún cafè, fins i tot badallaven, etc… i tota la gent extrangera com jo esperant com capullos que ens entreguessin els nostres permisos. No vull posar a parir els treballadors de la oficina però cullons!!! una mica de rapidesa que no és barat obtenir aquest permís… ( cobrar-te els diners ho fan a l´acte. Això sí que ho fan ràpid. ).

Al meu costat, tenia assegut un noi de raça negre que com jo matava l´estona escoltant música. No ha trigat gaire en preguntar-me d´on era i què feia per Tailàndia. Ell m´ha comentat que era del Camerún i que jugava en un equip de fútbol de Bangkok però que ja estava una mica fart de viure a Tailàndia perquè posen les coses molt difícils als extrangers i a sobre ningú o molt poca gent parla anglès. Jo, tinc la meva pròpia opinió de com està montant el sistema thai, ara que porto més de 9 mesos visquent a Bangkok  començo a veure bastant clar com s´ho monten.

És veritat, costa molt però que molt poder-te quedar a viure a Tailàndia si no tens un visat de treball. Ningú et dona feina legal i a diferència d´Europa, les feines que ningú vol fer, les més mal pagades, etc… aquí les fan les persones del propi país. Parlant clar, no pots ni aspirar a rentar plats en qualsevol xiringuito.

El meu proposit, ( com molt bé sabeu ) és plantejar-me el meu repte dia a dia, treballant sempre al màxim, amb molta il-lusió i serenitat en tot el que estic fent. Si faig balanç de com em van les coses de moment, puc estar molt content encara que no tingui feina legal. Ja veure´m que passa durant el futur… Jo segueixo pensant i dient que si no tinc problemes de salut, de visats i de diners al final em sortiré amb la meva.

Tornant al tema immigració…

He recollit el meu permís ràpidament en quan he vist el meu número a la pantalla digital, tenia ganes de sortir d´aquell ambient. Li he dit adéu al ¨colega¨del Camerún i he marxat a buscar una altra vegada una moto-taxi.

Estava a punt de ploure i potser per aquest motiu els conductors de les motos em demanaven un preu desorbitat per portar-me fins a l´estació de l´Sky Train. Finalment, he decidit agafar un taxi perquè estava fart de discutir amb els conductors i també perquè m´hagués mullat.

Bueno, ara estic a casa tranquil i relaxat amb el permís de 30 dies a la butxaca. D´aquí a uns dies em tocarà començar a pensar a veure a quin país a prop de Tailàndia viatjo per utilitazar la meva segona i última entrada del meu visat thai.

Bon cap de setmana!!!

Jordi Meya.

Vídeos:

Amb una moto-taxi camí de la oficina:

Ambient oficina immigració:

Sortida oficina immigració amb el meu nou permís:`

Segona classe d´espanyol.

Avui he donat la meva segona classe de llengua espanyola a la noia thai de 23 anys a l´escola a on la setmana passada vaig començar a treballar.

Aquesta vegada, m´ha anat molt millor que la primera classe, la sensació que he tingut en tot moment ha sigut molt bona i molt relaxada. Avui, he disfrutat de valent ensenyant espanyol a la meva estudiant. Les 2 hores de classe m´han passat volant fins hi tot m´he passat de l´hora, he treballat 20 minuts més del compte ( si ella no m´avisa encara hi seria jejejeje… ).

Avui, també he arribat una mica més dora del compte a l´escola perquè em volia preparar una mica la lliçó i de pas fer fotocòpies del llibre que tinc que seguir per així poder mirar-me les lliçons tranquil-lament a casa meva.

El trajecte amb bus, un rotllo… 2 hores d´anada i unes altres 2 hores més de tornada en total. No passa res, m´ho agafo amb filosofia, llegueixo o escolto música o vaig pensant una mica en l´estructura de la lliçó que tinc que explicar.

He baixat a una parada que no tocava, m´he equivocat… No he tingut més remei que buscar un transport ràpid que em portés fins al centre comercial a on es troba ubicada l´escola. He agafat una moto-taxi que no m´ha costat gaires diners, no em podia esperar a que passés un altre bus, volia  tenir temps per dinar relaxadament.

El conductor de la moto, m´ha oferit un casc ( cosa molt extranya aquí a Bangkok ) que no he trigat ni un segon a posar-me´l… Hi havia molt trànsit aquella hora del dia i teniem que fer part del recorregut per una via ràpida. Finalment he arribat al centre comercial de ¨Mall Bang Kae¨sencer, jejeje…

Després de dinar i de fer un cigar he anat al lavabo ( no a fer pipí ) a cambiar-me de roba i a posar-me la corbata. Com que no me´n recordava de fer-me el nus, he obtat per posar-me una corbata que vaig comprar fa un temps que ja porta el nus incorporat i fora problemes,  jejejeje…

He arribat a l´escola 30 minuts abans de l´hora prevista, he parlat amb les secretaries a veure si em deixaven el llibre per fer fotocòpies i he esperat a la meva alumna a la classe durant una estona que he aprofitat per escriure a la pissarra el verb SER-ESTAR per així guanyar temps i que l´estudiant pogués aprofitar millor la lliçó.

La ¨A¨ ( el nick name de la estudiant ) ha arribat a l´hora en punt i després de parlar una estona de com li havia anat el cap de setmana i de com es trobava hem començat a estudiar espanyol.

La setmana passada em vaig quedar molt impresionant de la capacitat de retenció que té aquesta noia per entendre tots els conceptes, és realment intel-ligent. Avui, m´ha tornat a impresionar, no cal que li digui les coses 2 vegades, ho entén tot a la perfecció i això que li poso trampes o li faig preguntes ràpides per probar-la.

Quan portavem 1 hora de classe ha vingut una seva amiga que fa un temps va estudiar una mica d´espanyol. Tots 3 hem començat a fer-nos preguntes en espanyol en forma de joc i a repassar la lliçó plegats d´una manera molt entretinguda i divertida. M´he divertit.

Avui, estic molt satisfet de com m´ha anat la lliçó, m´ho he passat molt bé amb les 2 estudiants. Estic molt content de poder ensenyar a persones d´una altra cultura tots els coneixements que jo tinc ( no sé si són molts o poc… ), la satisfacció és immensa.

Quan ens passavem de l´hora, m´he acomiadat de les 2 noietes i he tornat el llibre a les secretaries. Avui, com és l´últim dia de mès he tingut que emplenar la fitxa de les hores que he treballat, jejejejejeje… La meva primera nòmina a Tailàndia és de 30 euros, jejejeje… No està gens malament per 4 hores de feina.

Salut!!!

Jordi Meya.

Visita de la meva gran amiga Mercè a Tailàndia.

Fa un parell de dies vaig rebre un e-mail de la meva gran amiga, Mercè diet-me que a finals del proper mès arriba a Bangkok per fer-me una visita i per viatjar durant unes setmanes per el país.

Em vaig quedar de ¨pedra¨quan vaig llegir el seu e-mail, això sí que no m´ho esperaba ni molt menys quina sorpresa tant ben parida que em va donar la Mercè!!!! Hòstia que content que em vaig posar al rebre tant bona nova desde Catalunya!!!

La última vegada que vaig veure a la Mercè va ser per els voltants del mès d´octubre del passat any quan jo em trobava a Ripoll recent arribat de Tailàndia intentant vendre´m el meu pis per tornar a marxar definitivament una altra vegada cap a Bangkok per començar una nova etapa de la meva vida.

La Mercè, és una de les meves millors amigues que tinc, sens dubte!!! L´estimo moltíssim, he passat grans moments amb ella, tots imborrables!!! Guardo un gran record de tot el que he viscut al costat d´ella desde que ens vàrem conèixer a l´Insitut del Teatre a Terrassa ja fa uns quants anys.

Estic a l´espera que em comfirmi el dia que arriba a Bangkok, crec que arriba el mateix dia del meu aniversari,  el 23 d´octubre. Si és així, no podia trobar una millor data per tornar-nos a veure quasi bé 1 any després. La última vegada que vaig poder estar amb ella va ser a casa del meu amic Miquel a Ripoll i ara ens tornarem a veure a més d´11.ooo quilòmetres de distància de Catalunya!!!

T ´estimo Mercè!!!

Jordi Meya.

El tren AC/DC ja està aquí!!!

¨Rock´n´Roll Train¨ és el nou single de la millor banda de Hard Rock del planeta, els AC/DC que 8 anys després de l´edició del seu últim cd en estudi ¨Stiff Upper Lip¨ han tornat a la carretera editant un cd molt esperat per a tots els fans d´arreu del Món, 100 % Rocn´n´Roll. El seu títol: ¨Black Ice¨.

De moment i fins el dia 20 d´octubre que és el dia que el nou cd veurà la llum a nivell mundial, ens haurem de comformar escoltant la cançó ¨Rock´n´Roll Train¨el tema que han triat com a single, una cançó potent desde el seu principi a la seva fi al més pur estil AC/DC!!!

El disc ha estat grabat a Vancouver, Canadà produït per Brendan O´Brien i mesclat per Mike Fraser en els estudis Warehouse de Vancouver.

El cd té una total de 15 temes i és pot comprar a partir d´avui mateix a la pàgina web oficial de la banda: www.acdc.com

Si el compres abans del 20 d´octubre pots tenir una edició de luxe del nou album on hi ha un llibret de més de 30 pàgines amb fotos de la grabació del seu nou cd. També, per els fans més incondicionals que comprin anticipadament el nou cd la banda sortejaràn entrades per un concert secret que oferiràn no se sap a hores d´ara a on.

Els AC/DC començaràn la gira als Estats Units abans de finalitzar l´any. Voltaràn per Europa i també per a Àsia. Espero tenir la gran sort de tornar a veure´ls perquè aquesta vegada sí pot ser la última ocasió que els pugui veure en directe ja que els germans Young, en Brian Johnson, en Cliff Williams i en Phil Rudd, els components de la banda ja no són precisament jovenets, porten més de 34 anys traient grans discs i fent concerts arreu del Món. Encara que el Rock´n´Roll el portin a la sang tots estàn a punt d´arribar als 60 anys d´edat i el desgast que produeix una gira mundial a la seva edat és enorme, sens dubte…

El tren del Rock´n´Roll ja ha arribat i m´hi penso pujar. I vosaltres???

Jordi Meya.

El vídeo del seu nou single:

A la meva habitació escoltant per primera vegada el nou single dels AC/DC:

Primer dia de feina a Bangkok.

Què he fet durant les últimes 48 hores?

Els últims dos dies han sigut molt intensos la veritat. La il-lusió per començar un nou projecte a la meva vida com és el poder treballar a Tailàndia s´ha barrejat amb diferents tipus d´emocions i anècdotes totes elles molt divertides.

El dia abans de començar a treballar com a ¨profe¨d´espanyol vaig pensar que seria una bona idea desplaçar-me fins a l´escola a on m´havien ofert la feina per presentar-me i de pas mirar les instal-lacions, conèixer als altres professors i fer una ullada al llibre d´espanyol de l´escola que tindria que seguir a partir del dia següent.

La directora de l´escola de Chit Lom, ( la senyora que desde fa mesos em dóna classes intenses de thai ) em va donar uns quants consells el dia abans quan va acabar d´impartir-me la lliçó que tocava. La meva professora és una persona que aprecio moltíssim encara que em foti ¨bulles¨ pràcticament a diari, sempre m´aconsella molt i molt bé, desde que intento seguir els seus consells es pot dir que he millorat molt no només amb el tailandès sinó amb aspectes de la pròpia vida, del dia a dia a Tailàndia.

Em va remarcar que tenia que anar molt ben vestit, ( no feia falta que portés corbata per anar a l´escola a presentar-me ) que la primera impresió sempre és la que compte. Un altre dels seus consells va ser referit a com tenia que comportar-me davant dels alumnes. ¨Jordi, sobretot mostra confiança i seguretat de tu mateix, mira sempre als ulls dels estudiants i mai parlis de coses que els estudiants no sàpiguen. Per últim, si tens que impartir classes a alguna noia sobretot no parleu de coses personals, guarda les distàncies i digues sempre que no si t´ofereixen alguna proposta per fer plegats fora del centre. És important si vols conservar la feina.¨

Quan vaig arribar a casa aquella tarda, vaig intentar descansar al màxim i estar tranquil, tenia i tinc molta confiança que tot ho puc fer millor del que em penso.

Sé que puc ensenyar espanyol a persones que no han estudiat mai aquesta llengüa, a principians sense gaires problemes importants. Està clar que no tinc experiència en aquesta materia, espero poder-la anar agafant a mida que vagi treballant.

El dia següent vaig dirigir-me cap a l´escola que està molt lluny de casa meva per donar-me a conèixer. El barri de Bang Kae que és a on hi ha l´escola està a l´altra punta de Bangkok, unes 2 hores de bus anada i unes altres 2 hores de tornada, una passada!!! A partir d´ara tindré que armar-me de paciència perquè m´esperen jornades de desplaçaments realment maratonianes.

La meva perspectiva davant de la vida, fa temps que és molt positiva. Sé que és un camí molt dur el que tindré que fer per anar a treballar, aguantar esperes de bus, trànsit, pol-lució, calor, etc… coses no gaire còmodes d´aguantar però jo estic il-lusionat amb tot el que m´està passant, per a mi és un premi poder començar a treballar a Bangkok. Això és el que realment importa!

Aquell dia no em vaig posar corbata, anava bastant mudat però… i això la gent ho percep, la veritat… Desde que vaig sortir de casa de tant en tant em sentia observat per la gent, jejejejeje…. Bastantes noies em miraven i em somreien quan es creuaven amb mi. Quan estava esperant el bus a Victory Monument, unes estudiants jovenetes desde un bus local varen començar a cridar i a somriure´m, em va fer molta gràcia, jejejejeje….

Quan estava ja pujat al bus, vaig rebre una trucada del meu amic italià en Manuele. Em va dir que si m´anava bé parés a Central Pinklao a dinar amb ell ja que em venia de pas. Vaig arribar abans que ell, mentres m´esperava assegut davant d´un 7 eleven una dona ¨madureta¨em va dir d´on era. Li vaig contestar amb tailandès i en qüestió de 3 segons ja la tenia asseguda al meu costat intentat-me convence´m que l´acompanyés a casa seva. Vaig fer veure que trucava a algú per treure´m de sobre aquella dona que em sembla no estava gaire centrada.

En aquestes, el meu amic va arribar. Vam dinar junts en un restaurant del centre comercial que vam aprofitar per parlar sobre la feina de profe. En Manuele, té moltíssima experiència en aquest camp, fa més de 3 anys que treballa a Bangkok, té moltíssima feina, no para de treballar.

Després de dinar, vaig afagar un bus local per arribar a Bang Kae, encara m´esperava un trajecte de 30 minuts més o menys. La persona encarregada de cobrar-me el bitllet em va demanar a on em dirigia, li vaig contestar amb thai. Després d´intercanviar unes paraules amb ell va i em diu: ¨No et vull cobrar el trajecte perquè parles una mica de thai i perquè t´assembles molt a una estrella de Hollywood que m´agrada molt, en Nicolas Cage¨. Vaig quedar-me flipat amb el pallo, no vaig poder evitar petar-me de riure, jejejejeje….

Aquí Nicolas Cage:

L´escola està a la tercera planta d´un centre comercial bastant gran. Vaig entrar i amb seguretat em vaig presentar. De seguida em van atendre molt bé, em van ensenyar les instal-lacions de l´escola, la sala de professors a on tinc una taula per ami, vaig poder parlar amb un parell de professors d´anglès i vaig poder fer una ullada al llibre d´espanyol.

La noia que em va atendre em va comentar que podia veure cafè, aigua, fer fotocòpies o utilitzar un ordinador que està a la sala de professors quan jo vulgués. L´escola està molt bé i l´ambient em va agradar.

En principi, tenia que donar classes a dues noies thais de 22 i 23 anys però al final només en seria una perquè l´altra ja tenia unes miques de nocions d´espanyol i preferia esperar que la seva amiga agafés el seu nivell per continuar estudiant juntes.

De moment donaré classes tots els dimarts i dijous de 4 de la tarda a les 5:40 de la tarda sense descans fins el dia 21 d´octubre. A partir d´aquesta data si l´estudiant està satisfeta amb els seus resultats continuarà estudiant més hores. Primer, els estudiants ho proben i si els hi agrada segueixen. Espero que tot surti molt bé!

Em tocava tornar cap a casa, 2 hores més de trajecte. Quan ja portava una bona estona a dins del bus, vaig rebre la trucada de la meva professora de thai interessant-se de com m´havia anat. Li vaig comentar que molt bé, que si no li importava podia pasar-me per l´escola a parlar amb ella i a estudiar thai. Em va comentar que m´esperava.

Abans d´arribar a l´escola de Chit Lom vaig tenir que fer-li un parell de trucades perquè arribaria més tard del que em pensava, el trànsit aquelles hores de la tarda era terrible!!!

Desde Central World, ( un centre comercial del centre de Bangkok ) a on el bus em va deixar vaig començar a caminar a pas ràpid per arribar a la meva cita amb la meva profe de thai. Vaig suar molt, els pantalons de pinzes són bastant incòmodes, no paro de suar a causa de la elevada humitat de la ciutat.

Li vaig explicar que tot havia anat molt bé que m´havia agradat molt conèixer l´ambient de l´escola abans de començar a treballar. Es va posar molt contenta perquè em veia molt feliç. Li vaig dir que si volia podiem estudiar una mica de thai que no m´importava. Em va comentar que millor que descanses que havia estat 4 hores viatjant en bus però que si volia em llegiria unes quantes frases en thai que jo tindria que traduir a l´espanyol. Vaig tancar els ulls buscant la màxima concentració i vaig començar a traduir tot el que em deia amb thai. Ho vaig fer molt bé!!! Tots dos varem riure molt animadament.

Aquella nit vaig anar a dormir dora, em sentia totalment sense energies, havia rebut molta informació durant el dia.

Aquella nit, recordo que vaig somiar molt. Últimament somio amb tailandès i anglès, els personatges que apareixen als meus somnis em parlen amb aquestes dues llengües, mai abans m´havia passat tenir somnis en llengües diferents al català.

El dia següent abans d´anar cap a Bang Kae de nou, vaig anar a Asoke al gimnàs a on començaré a fer esport a partir del proper mès a pagar la matricula. Em va tornar a atendre la mateixa noia thai que m´havia atès un parell de dies abans. Va intentar convence´m d´algunes promocions que ofereix el gimnàs però jo les vaig descartar.

Desde allà, Sky Train cap a Victory Monument per agafar un bus i tirar cap a l´escola. Mentres esperava l´Sky Train, vaig rebre una trucada d´una altra escola a veure si estava disponible per donar classes d´espanyol a un noi de 17 anys que està interessat en anar a estudiar a Argentina. Aquest noi vol estudiar un intensiu, 2 hores al dia de dilluns a divendres. Aquest cap de setmana em comfirmaràn si començo o no.

Aquell dia també vaig dinar amb el meu amic Manuele perquè em tenia que ensenyar com es fa el nus de la corbata, jo no en tinc ni idea perquè mai abans a la vida havia vestit com ho tinc que fer a hores d´ara.

Va ser molt bó perquè em va ensenyar a fer-me el nus de la corbata en un lavabo públic que feia molta pudor de pixats i estava ple de tailandesos que ens miraven amb atenció, jejejeje… Imagineu-vos, tothom pixant i en Manuele donant-me instruccions de com m´havia de fer el nus de la corbata.

La seva tècnica és molt divertida: ¨El secreto Jordi, antes de empezar a hacerte el nudo es que te llegue la corbata a la altura de la polla, te queda bién seguro, jajajajaja¨.

Vestit com un director d´empresa i ja amb la meva corbata penjant del meu coll vaig agafar un bus fins a Bang Kae per aquesta vegada sí començar a treballar.

Feia una mica de vent, la corbata m´anava d´un cantó a l´altre, tenia la sensació que era un elefant, la corbata feia de trompa, jejejejeje… En aquells moments em sentia com un agent de borsa, mudat amb corbata i amb la meva maleta de negocis, jejejeje… La penya em mirava mentres en Manuele em deia que m´afavoria molt la manera com anava vestit.

Vaig arribar a l´escola una mica abans de l´hora prevista per començar la classe, volia donar una última ullada al llibre per veure la lliçó que tenia que donar a la meva primera estudiant. Vaig anar a una classe per relaxar-me i per pendre uns apunts.

En aquestes l´estudiant va arribar. És una noia de 23 anys que parla un anglès que rosa la perfecció i que està interessada en estudiar espanyol perquè té negocis de no sé qui tipus i molts dels seu clients són sud-americans ( la majoria no parlen anglès ) i és per aquesta raó que vol comunicar-se amb ells en espanyol.

Em vaig presentar a ella, li vaig comentar que si tenia dubtes o preguntes que no dubtes en interrompre´m que jo l´ajudaria en tot el que bonament pugués.

Al començament de la lliçó em vaig sentir una mica nerviós sobretot interiorment, no volia mostrar els meus nervis a l´estudiant. Vaig quedar-me molt sorprès de la intel-ligència d´aquesta noia, té una capacitat de retenció i un accent relament impresionant. Vaig explicar-li dues lliçons del llibre quan lo normal és que n´aprenguin una per dia. No vaig tenir que repetir-li res, ho va entendre tot a la primera. Fins hi tot li vaig ensenyar a comtar fins a 20 com a feina extra. Totes les preguntes que li feia me les responia a la perfecció inclús quan li feia una mica de trampa per probar si entia del què estava parlant.

Jo, em pensava trobar-me una alumna una mica tímida i no gaire llesta i en canvi em vaig trobar tot el contrari, em va fer suar de valent durant les dues hores de lliçó.

L´estudiant de tant en tant badallava, no sé si perquè s´aburria o perquè dues hores seguides sense descans són massa…. No ho sé….

Al final de la lliçó li vaig preguntar si li havia agradat tot el que haviem estudiat junts. Em va dir que sí ( no sé si per quedar bé amb mi… ). La seva intenció és apendre una mica d´espanyol molt bàsic per poder-se comunicar, no li interessa entrar molt a fons en alguns aspectes gramaticals segurament bastant aborrits… però jo li vaig dir que encara que les primeres lliçons siguin aborrides són necessàries per poder començar a parlar, que no es desanimés que tot aniria molt bé. ¨Rao pop kan wan Angkan bai see, gindee ti rutxaa¨ ( ¨ens tormarem a veure el proper dimarts a les 4 de la tarda, ha sigut un plaer conèixe´t¨li vaig dir en thai abans de dir-li adéu ).

Al final de la lliçó quan em vaig quedar sol a la classe, la sensació que tenia en aquells moments era una mica extranya. Vaig fer algunes errades que crec que no se´n va donar compte, com per exemple: no seguir un ordre concret, passava d´un tema a un d´altre massa bruscament… I és que ensenyar no és fàcil ni molt menys, és nota que sóc principiant i que tinc que agafar molta experiència… Espero poder treballar per millorar i fer-ho tot el millor que pugui, vull pensar que els estudiants paguen uns diners per obtenir uns resultats que jo espero poder oferir de la manera més professional possible. Les meves espectatives i les dels estudiants són d´apendre molt i no perdre el temps ni el meu ni per descomptat el temps dels estudiants.

Al cap de 3 hores després d´acabar la classe vaig arribar al meu barri, vaig sopar em vaig fotre una dutxa i no me´n vaig ni enterar de quan em vaig quedar adormit.

Una abraçada, família!!!

Jordi Meya.

p.d: Aquesta és una cançó d´en Manolo García que m´agrada molt. M´identifico al 100 % amb la lletra. Cada vegada que l´escolo tanco els meus ulls i m´hi veig reflexat. És la història de la meva vida resumida en poc més de 4 minuts. Espero que ús agradi!!! Gràcies Miquel per enviar-me aquesta magnífica cançó!!!

Manolo Garcíapajaros_de_barro

Un dia sense descans.

Avui he trencat una mica la rútina del meu dia a dia que desde fa ja algún temps vaig fent, de casa a la biblioteca i de la biblioteca a l´escola a estudiar thai. Avui, abans d´anar a estudiar la lliçó de thai he anat a l´Embaixada Española de Bangkok a empadronar-me. Desde avui, ja no sóc ciutadà de Ripoll sinó de Bangkok, la capital de Tailàndia.

L´Embaixada Española és troba localitzada al barri d´Asoke a uns 15 minuts del barri d´On Nut ( a on visc ) amb l´Sky Train.

Per empadronar-me tenia que emplenar una sèrie de papers que ja fa temps que tenia a casa però per falta de temps no ho he pogut fer fins avui. També tenia que fer-me unes fotos que finalment m´he fet al mateix barri d´Asoke. Com que m´he hagut d´esperar 30 minuts per tenir les fotos en mà, he aprofitat per donar un vol per el barri. Durant aquella estona que he estat caminant, he vist un gimnàs ( Wow California ) bastant famós que el meu amic Manuele me´n va parlar fa un temps.

Jo, desde que vaig marxar de Catalunya, ( ja fa 9 mesos ) no he pogut fer gens d´esport ( això sí, camino tot el dia amunt i avall de la ciutat ) una activitat que trobo molt a faltar. Com que el meu amic em va dir que aquesta franquícia és barata i ofereixen molt bons programes relació qualitat-preu, he decidit entrar-hi i informar-me de les tarifes i horaris.

De seguida una noia molt guapa m´ha atès molt amablament ( com solen fer tots els thais quan hi ha diners per el mig ). El primer que m´ha demanat ha sigut si penso estar temps visquent a Bangkok, ( el contracte per matricular-te al gimnàs és per un any mínim ) jo li he dit que sóc resident de Bangkok que si no pasa res estaré per aquí molt de temps. Aquesta és la meva intenció.

Després d´estar una estona parlant amb ella informant-la de tot el que m´interessa, m´ha ensenyat les instal-lacions del gimnàs. El gimnàs en sí és una passada, hi ha moltes activitats a fer i àrees per relaxar-te ( sauna, jacuzzi, etc… ). Cada zona està molt ben equipada i l´ambient que he pogut observar és bastant de nivell.

Un cop m´ha ensenyat les instal-lacions, m´ha informat dels preus ( el més important ). En principi, em demanava una quantitat bastant elevada per mès però després d´intercanviar unes quantes paraules amb thai amb ella, la conversació ha donat un gir de 365 graus. Li he dit que m´informés de les promocions especials que oferia el gimnàs. Finalment, m´ha deixat un preu de 16 euros al mès adelantant 3 mesos per antel-lació. Està molt bé si penso que em demanava 50 euros al principi… ( cada vegada veig més claríssim que si parles thai et miren amb uns altres ulls ). El gimnàs obre 365 dies a l´any 7 dies a la setmana. A partir de l´1 d´octubre començaré a posar-me en forma a veure si fer esport m´ajuda a trobar-me una mica millor.

A la sortida del gimnàs he anat a buscar les meves fotos. M´han fotut una bona clavada, 160 thb ( 3,20 euros ) per 4 fotos mida carnet. No m´ha quedat més remei que pagar i resignar-me, necessitava les fotos per empadronar-me…

A l´Embaixada m´he tingut que esperar una estona, avui la Maria ( la funcionària espanyola que porta 27 anys visquent a Bangkok ) estava atenent a una persona que havia perdut el passaport ahir a l´aeroport ( quina putada!!! ).

Mentres m´esperava, assegut al meu costat hi havia un noi amb especte bastant ¨demacrat¨ que no ha trigat ni 20 segons a començar a intercanviar algunes paraules amb mi. M´ha dit que era de Bilbao, que portava 1 setmana a Tailàndia i que estava buscant pis a Bangkok ja que la seva intenció era quedar-se per aquí durant 3 mesos. M´ha començat a dir que tot el que ha vist fins ara era súper car, més de 800 euros al mès!!! Home… jo li he comentat que podria trobar coses més barates però que tot depenia de les seves intencions…

De cop i volta, m´ha canviat de tema i m´ha començat a xerrar d´una aventura que va tenir amb una tailandesa només aterrar, m´ha dit: ¨Tio, estava recién llegado al aeropuerto y una thai me dice a ver a donde me dirigia… Yo, le comento que no sabía y ella va y me dice… pués vente pa mi casa!!!… Me fuí con ella a su casa 3 dias!!!… Me quedo acojonado lo simpàticas que són las thais…¨ Aquest com no vigili s´estarà a Tailàndia 3 setmanes en comptes d´1 mès…

Entre aquestes… la María m´ha cridat.

M´ha reconegut desde el primer moment. Després d´intercanviar unes paraules li he entregat tota la papelassa que tenia en mà. En principi, només em volia registrar com a no resident, cosa que no dóna dret a res, només és per estar localitzable desde l´Embaixada per si em passés alguna cosa important i per rebre notícies referents a events que organitza de tant en tant l´Embaixada d´aquí a Bangkok. Finalment, no m´he inscrit com a no resident sinó com a resident. La María m´ha dit que al portar més de 6 mesos visquent a Tailàndia si vull puc donar-me d´alta de resident ( empadronar-me a Bangkok ). Això em dóna dret a votar quan hi haguin eleccions a Tailàndia i poder obrir un compte bancari. Per demostrar que visc a Tailàndia desde fa més de 6 mesos només em cal portar algún paper que acrediti que el que dic és veritat, contracte de pis, passaport a on hi ha registrada la meva entrada al país… O sigui, que desde el dia d´avui, ja no sóc ciutadà de Ripoll sinó de Bangkok, això vol dir que quan hi haguin eleccions a Espanya o a Catalunya no hauré de patir el risc que m´avisin per estar en alguna mesa electoral ( quina putada si hagués d´agafar un avió desde Bangkok a Barcelona per només presentar-me en una mesa electoral… ).

Desde l´Embaixada he agafat l´Sky Train i he tirat directe cap a la biblioteca de la Universitat Americana a estudiar thai com acostumo a fer pràcticament tots els dies i a gaudir de l´aire condicionat gratuït.

Abans d´estudiar i passar a l´acció , he dinat una mica ( com sempre arròs amb alguna salsa picant… com trobo a faltar el menjar de la meva mare i àvia… ).

He estat a la biblioteca 2 hores repassant els meus apunts i fent els exercicis i alguna cosa extra per entregar-li a la professora, alguns exercicis escrits en español i traduïts al thai perquè tingui més apunts a part dels que pot treure del llibre que seguim. Sempre es posa contenta quan li entrego feina extra relacionada amb tot el que estudiem junts.

Desde la Universitat una altra vegada a l´Sky Train i cap a Chit Lom a l´escola internacional d´idiomes a estudiar thai.

He arribat i la professora ja m´esperava. Com acostuma a fer desde que comença la classe fins que acaba m´ha començat a donar canya de la bona. Primer preguntat-me la lliçó i després fent-me preguntes en espanyol que tenia que traduïr al thai.

Avui, em sentia una mica cansat mentalment i no m´ha acabat de sortit tot com jo m´esperava i la professora m´ha començat a llegir-me la ¨llibreta¨de valent…

La meva professora, és una persona molt recta i exigent, ( com poques he conegut a la meva vida ) no li agrada repetir les coses gaires vegades, perd el Món de vista si em té que explicar alguna cosa repetidament. A mi, a vegades se´m fa molt difícil seguir tota la lliçó amb el màxim de concentració, és complicat que et parlin amb espanyol, anglès i tailandès al mateix moment. Jo però… sempre dono el màxim de mi però em dono compte i ella també m´ho diu que tinc que pulir moltes cosetes com el tema concentració i seguretat.

En aquestes han picat a la porta. Era el meu bon amic Manuele que els dimarts dóna classes d´espanyol a l´escola a on estudio thai. Ha entrat i hem estat els 4 parlant durant una llarga estona. La classe semblava la ¨Torre de Babel¨. En Manuele i jo, parlavem en espanyol i amb anglès, la professora parlava thai amb en Manuele i amb mi. De tant en tant la professora barrejava el thai i l´anglès. Hem estat parlant dels polítics d´aquest país que la veritat foten una pena que no se l´aguanten… La meva professora ha posat uns exemples que m´han deixat de pedra. Per exemple: hi ha un ministre que abans de ser ministre era carnisser. No és que tingui res en contra dels carnissers però és extrany que una persona que no entén de política de cop i volta aparegui com a ministre, no??? Un altre cas escandalós és el del fill d´un ministre que fa uns mesos va matar a 3 persones a boca de canó. Doncs bé… el seu pare és ministre de l´exèrcit thai. En comptes d´enviar aquest individu a la presó l´han fotut a treballar a l´armada del país!!! Per què??? Perquè mati a més persones!!! Un altre cas és el del ministre de sanitat que ha posat de mà dreta del seu gabineg la seva infermera preferida de l´hospital a on treballava!!! Tot aquest enrenou dels polítics thias supera la ciència-ficció!!!

En unes, en Manuele m´ha comentat que si volia començar a treballar que l´havien trucat d´una escola per donar classes d´espanyol però que els hi havia dit que no perquè no té hores disponibles. Evidetment i després de consultar-ho a la meva professora l´hi he dit que sí perquè es tracta d´estudiants que no han estudiat mai espanyol i no parlen anglès. Per començar a treballar com a ¨profe¨no és bó que tingui alumnes amb una bona base d´espanyol o d´anglès fins que jo agafi experiència.

Quan en Manuele ha marxat i ens hem tornat a quedar sols la professora i jo m´han trucat de l´escola que el meu amic m´havia parlat instants abans. M´han comentat si jo era professor i si tenia experiència com a tal. Els hi he dit que sí perquè sinó et diuen que no directament. M´han comunicat que hi ha 2 alumnes thais interessats en estudiar espanyol tots els dimarts i dijous de cada setmana que si em semblava bé. Sí ha sigut la meva resposta.

Quan he penjat el telèfon, la meva professora m´ha començat a fotre un correccional de valent perquè segons ella no m´he informat de tot degudament. Jo, només aguantava les hòsties i escoltava tot el que em deia amb atenció, aguantant la compustura. La meva professora, sempre busca la perfecció, no para de donar-me exemples de tot tipus ( filosofia, escriptors… ) que si busco el millor de mi mateix i treballo a fons puc aconseguir ser el millor i treballar a molts llocs ( m´ho diu molt seriosament ). Sense dubte aquesta dona confia molt amb mi, encara que em foti escaldols descollonants, tenim una connexió entre nosaltres que fa que mai mal interpretem les paraules per molt dures que puguin ser moltes vegades.

Finalment i després de més de 4 hores d´aguantar la tormenta, m´ha comentat que podia marxar. No ha sigut així… He tingut la gran sort que m´han tornat a trucar de l´escola a on començaré a treballar el dijous. Aquesta vegada sí que m´he informat de tot amb fermesa i seguretat, he fet preguntes de tot tipus amb convicció mentres la meva professora tenia una orella pendent de tot el que jo deia, jejejejeje… Demà al matí aniré a l´escola per presentar-me i per donar una ullada al llibre d´espanyol que tindré que seguir.

Abans de surtir per la porta, més consells de part de la meva professora. ¨Jordi… demà ves vestit mudat que la primera impresió és la que val. Estigués atent quan tinguis que emplenar les fitxes dels estudiants, informa´t de quantes lliçons volen estudiar, si has de cobrar en metàl-lic o tens que obrir un compte bancari, etc… Peró… sobretot Jordi… estigues tranquil perquè tens bon còr, tens fusta i saps espanyol molt més que qualsevol alumne que vulgui apendre en aquesta escola o en alguna altra de Tailàndia¨.

La meva professora de tailandès la recordaré fins el dia que em mori, sens dubte!!! El què està fent per a mi no li estaré mai prou agraït… El poder estudiar ( encara que sigui molt dur ) thai cada dia totalment gràtis és un miracle en els temps que vivim avui en dia que tot són interessos marcats per els diners.

Avui ha sigut un dia realment dur i esgotador, em sento K.O. igual que en Rocky Balboa quan va aguantar 15 assalts a l´Apollo Creed… Però també em sento content perquè no m´agafo les coses malament, sé reaccionar amb serenor davant de totes les situacions. De tot el que m´ha dit la meva professora avui, n´he tret molt bones conclusions!!!

Gràcies per aguantar-me el rotllo, família!!!

Jordi Meya.