A casa de nou . Resum 5 setmanes a Catalunya .

Bangkok, dilluns, 30 / novembre / 2009.

Ara que ja he tornat a Tailàndia de nou del viatge a casa, de l´estada a Catalunya, m´he decidit a escriure una mica en forma de resum sobre tot el que vaig viure molt recentment amb la família i amics de tota la vida a Ripoll, el meu poble.

Han estat un total de 5 setmanes el temps que vaig disfrutar per carregar “piles” i aprofitar per desconectar del ritme que porto a Tailàndia. Parlar en català, estar en un indret que em conec molt bé i que em sento perfectament adaptat, estar amb la família, amics, disfrutar de tranquilitat i aprofitar cada moment al màxim tot el que vaig poder. Aquest va ser el meu pròpossit des d´un bon començament. El que sobretot volia era parar el ritme vertiginós i exigent que tinc a Bangkok, volia descansar. Descans era la paraula perfecta que tenia clavada al fons del meu cervell.

Aquesta vegada vaig fer un parell d´escales tècniques per arribar a Barcelona des de Bangkok, sobretot per estalviar un bon feix de calers. Com que tenia temps, no em va importar trigar unes quantes hores més en arribar a casa si això significava estalviar diners. El vol, com sempre … va anar bé, tant a l´anada com la tornada.

Vaig arribar a la nova terminal de l´Aeroport de Barcelona. Allà ja m´esperaven els meus pares i el meu gran amic Albert Rigat, que només un parell de dies després iniciava una nova aventura Asiàtica. Vam coïncidir per els pèls … Va ser molt bonic poder tornar a abraçar als meus pares i a l´Albert després de mesos sense fer-ho. Estava pletòric !!!

Com la primera vegada, vaig conduir el cotxe del meu pare fins a Ripoll, com acostumo a fer quan arribo de viatge i la meva família em recull a l´aeroport. La meva àvia, va ser la primera persona que vaig veure al poble on he viscut gran part de la meva vida. Quines ganes també de poder-la abraçar i estar amb ella ben aprop que tenia.
Després van venir més amics, coneguts i altres persones interessades en saber sobre la meva persona, què faig a Bangkok??? A què em dedico a Tailàndia??? Si m´agrada tot el que faig a Àsia??? I moltíssimes més altres coses que a gent que conec i altres que no tant els hi feia gràcia saber. Encara que a vegades era cansat el tenir que repetir totes les coses que em preguntava tothom, intentava respondre tot, ho feia amb gust perquè veia que tenien interés per saber sobre mi. Entra dins de la normalitat. Només em deixo “ caure “ per Ripoll un cop cada any. Va ser un plaer poder conèixer a persones que fins al moment eren només coneguts de vista, bàsicament gràcies a internet, al blog que des de fa 3 anys escric i que ja passa de les 100.000 visites i per altres circuits que la xarxa telemàtica ofereix. No m´hagués pensat mai que internet m´oferis la possibilitat d´estar en contacte amb tanta varietat de persones. Una d´aquestes persones de les quals faig menció aquí en aquests moments és en Miquel Rovira, una persona la qual veia en contades ocasions però que hem fet una gran amistat. Li vull donar les gràcies de tot cor.

Les setmanes, han passat molt ràpides a casa, sens dubte el temps passa ràpid a tot arreu, no importa el lloc, la vida són moments que s´han de viure a tope perquè potser no es tornaran a repetir, les persones que es creuen al camí de la vida són irrepetibles per això tots els instants tenen importància. Aquesta visió m´acompanya des de fa temps. La vida és un regal, no hi ha dubte!!! Potser per aquest motiu, em passa molt ràpida …

Amb el meus pares vaig poder compartir gran part del temps, vaig estar amb ells tot al màxim que vaig poder. Tenia ganes d´estar a prop dels pares, sempre em recolzen amb totes les decisions que prenc, són el meu màxim suport i motivació. No em canso de dir-ho. Riure amb el meu pare caçant bolents o anant amb bicicleta o simplement anar a comprar pa a una casa de pagès van ser algunes activitats que molt gustosament vaig compartir amb ell. La meva mare, em va quidar millor que un Rei!!! Ostres!!! la meva mare cuina tant bé!!! Ni una sola diarrea en tot el temps que vaig estar amb ells a casa. A la meva mare, li vull dir que és meravellosa, una gran dona!!! Tinc uns pares collonuts !!!

La meva àvia, va ser una altra persona amb la qual vaig compartir moments intensos gràcies a que va estar algunes setmanes a casa dels meus pares a causa d´una petita lesió en un dels seus braços. M´agrada estar amb la meva àvia, l´admiro perquè és independent i molt moderna per la seva edat. Li desitjo el millor sempre !!!

Per últim, als meus amics també gràcies de tot cor!!! Ostres!!! com m´han tractat de bé!!! Cada dia un o altre m´han trucat per fer coses plegats, per anar a Barcelona, a esmorzar al bar del poble, a veure el Barça, surtir a pendre unes cervezes, anar a la muntanya, parlar … Gràcies, Dani, Judit, Miquel, Joan,Helena, Albert, Carles, Capdevila, Kiko, Olga, Carlos, Sandra, Anna Palau,Carol, Toni, Gabri, Carme Manubens, Teresa Badia i als amics de l´Albert Rigat que vaig tenir el plaer de conèixer en el sopar d´acomiat seu a Barcelona. A tots GRÀCIES !!!

Fins el proper any !!!

Sincerament,

Jordi Meya.

Bangkok, diumenge, 4 / octubre / 2009.

La meva idea era anar a fer-me un tatuatge a l´estil tailandès fet amb la tècnica del bambú aquest matí a les afores de Bangkok. Feia temps que volia fer-me un tatuatge fet amb aquesta tècnica amb motius purmanent budistes. M´agraden aquests tipus de tatuatges, he vist molta gent amb autèntiques obres mestres tatuades a vàries parts del cos.

La meva bona amiga, Faai m´ha acompanyat amb el seu cotxe per ajudar-me i assessorar-me en qüestions de l´idioma i per pactar el preu.

Ens hem desplaçat amb el seu cotxe a un suburbi de Bangkok per carreteres secundàries. Buscàvem un lloc que ni ella ni jo coneixíem però que n´haviem sentit a parlar. Un deixeble d´un mestre del tatuatge famós a Tailàndia havia sigut el seu mestre en aquesta tècnica.

Ens ha costat molt trobar el lloc en concret, ningú de totes les persones que anàvem preguntant en tenien ni idea d´on podia estar el lloc d´aquest mestre. Només una escola i una bandera de Tailàndia que hi ha a l´entrada de la vivenda d´aquest mestre, eren les úniques referències que en teníem. Ni per Internet vam poder trobar la seva adreça i ningú despenjava el telèfon que suposadament era el d´aquest mestre del tatuatge.

Després de més de 3 hores buscant el lloc hem trobat la casa mig amagada en un camí a prop d´una carretera laberíntica al mig del no res. És veritat que hi havia una escola a prop de la casa i una bandera a l´entrada de poca visibilitat degut als arbres que hi havien just al davant de la casa. No hi havia ningú, estava tot tancat, només un senyor que estava netejant una motocicleta ens ha dit que no hi era. A l´entrada però, hi havia un número de telèfon ( suposadament el seu ) que la Faai no ha trigat en apuntar-lo a la seva llista de contactes al seu mòbil.

Eren quarts de dotze del migdia, encara teníem temps d´intentar anar al mateix lloc a on poques setmanes enrera la Faai i una amiga seva del nord del país van tatuar-se en un lloc considerat sagrat per molts tais, bàsicament, perquè el Mestre és dels més coneguts i importants del país. La tècnica és la mateixa, els tatuatges són fets amb bambú i no amb màquina com els que es solen fer a tot arreu del Món, la diferència és que el mestre és molt conegut a Tailàndia perquè un dels seus clients va ser l´actriu nord-americana, Angelina Jolie, l´acutal dona d´en Brad Pit, entre d´altres.

Els tailandesos, tenen moltes supersticions que hi creuen fermament. Els tatuatges a l´estil tailandès guarden molts motius d´aquestes supersticions. Per exemple, molta gent es fa algun tatuatge com a promesa, hi ha tatuatges que no et pots fer si abans no s´han fet d´altres… A més, durant tota l´estona fins que el tatuatge està acabat, el Mestre resa i finalment et fa una vendició. Una tècnica barrejada amb cultura, saviduria i filosofia al mateix temps.

Hem trobat el lloc a on aquest Mestre tatua i ensenya a tatuar a una bona part de deixebles seus que segueixen els seus consells per millorar la tècnica d´aquest art, el tatuatge.

Abans d´entrar a dins del lloc a on la gent espera i es tatua, ens hem tingut que descalçar com a mostra de respecte, comprar una màscareta com aquestes que últimament s´han fet famoses per evitar la grip i finalment hem entrat.

Estava ple de gent, només persones tailandeses, l´únic estranger o ¨farang¨era jo. M´he sentit observat una mica incòmode fins hi tot perquè tothom em mirava, alguns amb cara de no estar molt satisfets que jo estigués allà. Me´n he adonat de seguida que no era un lloc visitat per turistes a on em trobava en aquells moments.

A sota d´una imatge de Buddha, estava assegut amb les cames creuades el Mestre supervisant la feina dels seus deixebles ( L´he conegut ràpidament perquè l´he vist per la televisió vàries vegades ). Les persones estaven assegudes al terra. Només l´olor que desprenien les barres d´incens em feien tornar en si per moments.

Un home que estava tatuant l´esquena d´una dona ens ha fet una senyal. Primer la Faai s´hi ha apropat després jo quan m´han fet una altra senyal. L´home, només ha parlat amb la Faai en tailandès, a mi no m´ha ni dit una sola paraula, ni tant sols m´ha mirat . . .

Entre ells dos anaven parlant, no gaire estona han intercanviant paraules entre ells. Jo, he seguit a la Faai cap a la porta de sortida quan ella s´ha aixecat, li ha donat les gràcies a aquella persona en forma d´agraïment i respecte.

Després, al carrer camí del cotxe quan la Faai m´ha dit del que han parlat ( jo, no escoltava encara que parli una mica de tai ) m´he adonat que darrera de tot sempre hi apareixen els diners. És el més important, la sabiduria, l´escència d´aquell lloc, el peregrinatge de les persones cap aquell indret, les supersticions, la religió o filosofia per citar uns quants exemples… queden en un segon terme. La diferència entre els tailandesos i els estrangers ( farangs ) continua siguen descomunal, alguns per la desconeixença i altres per voler-se aprofitar de les persones.

Un tatuatge per un tailandès en aquell lloc a dia d´avui val 3800 thb ( uns 80 euros ). A mi, m´han demanat 35000 thb ( 700 euros ) per el mateix tatuatge. Una vergonya.

Salut ! ! !

Jordi Meya.

Desicions.

Bangkok, dissabte, 12 / setembre / 2009.

Degut al ritme que acostumo a tenir a Bangkok, sobretot per les meves obligacions, tant a la feina com també a la universitat, només puc aprofitar per escriure alguna cosa al blog durant el temps lliure que tinc en estones mortes o bé durant el cap de setmana perquè de dilluns a divendres, sobretot, no tinc temps ni per respirar. Aquí a Tailàndia també hi ha estrès, encara que no ho sembli. Espero no deixar d´escriure al blog perquè, a part de servir-me d´una bona teràpia perquè escric en català i per tant també penso en català, serveix també per transmetre les meves emocions i el meu dia a dia a Bangkok a tota la gent més propera a mi, com la família i amics.

Sembla mentida però el semestre a la universitat està a punt d´arribar a la seva fi, el temps passa molt ràpid, semblava ahir que vaig començar a estudiar el nou curs a la universitat … Concretament, he estudiat durant els darrers 4 mesos 8 assignatures que m´han exigit una gran dosis de concentració i un desgast d´energia considerable perquè he estat assistint a totes les classes de dilluns a divendres 7 hores al dia i després estudiant a casa, repassant la lliçó del dia i preparant-me per els exàmens i els treballs extres, tant en grup com a nivell individual que he fet i que encara faré fins a mitjans d´octubre, quan el semestre s´acaba i comença un període de vacances de 30 dies.

L´esforç a la universitat, com deia fa un moment, és exigent però també, alhora, em sento molt satisfet dels resultats obtinguts fins al moment ja que no he suspès cap assignatura, les notes han sigut bones, el meu nivell d´aprenentage s´ha incrementat, he après moltes coses que són interessants des del meu punt de vista i opinió personal, i com no, la dosis de motivació també és molt positiva perquè m´estic donant compte que tot el que faig i que tant em costa ( esforç econòmic i físic ) va per bon camí encara que les previsions quan parlem de futur no siguin exactes, les vibracions són bones.

També és cert, que des de fa un temps em sento una mica estressat del ritme que sempre m´acompanya aquí a Bangkok perquè cada dia tinc coses a fer, coses com per ex. el moure´m per la ciutat d´un cantó a l´altre per feina o els exàmens que tinc que fer el més aviat possible referents al GED ¨General Education Degree¨que m´exigueix el Ministeri d´Educació Tailandès per poder tramitar un carnet d´estudiant universitari per entrar al sistema del Govern Tailandès, bàsicament.

Encara no tinc clar que faré durant el període de vacances a la universitat… A vegades penso que seria bona idea dedicar aquestes 4 setmanes que tindré de festa per estudiar a fons per l´exàmen del Ministeri i treure´m aquest mal de cap de sobre ràpidament. … Però també és cert que si estudio durant les vacances, no desconnectaré mai d´estudiar i de pensar … el meu cap pot arribar a explotar si no paro durant un temps de la rutina i faig alguna cosa diferent …  També, penso que m´agradaria poder anar a Catalunya, estar amb la família durant tot un mes, estar amb els meus pares que trobo a faltar, menjar embotit amb pa amb tomàquet i estar amb els meus amics de l´infància a Ripoll. Anar a Ripoll, a part de veure als de casa i estar a l´entorn a on vaig néixer, seria un bon lloc per preparar-me per l´exàmen del Ministeri perquè, encara que no desconnectaria al 100 % dels estudis, al menys canviaria d´entorn durant una bona temporada rodejat dels meus o per exemple el no tenir que pensar per relacionar-me amb la gent, podria parlar en català, la meva llengua materna i per tant seria un bon motiu per estar tranquil. Però el bitllet a Catalunya no és precisament barat … Tinc que vigilar perquè durant molt més temps necessitaré diners per tirar endavant el projecte que des de fa 2 anys duc a terme a Bangkok, Tailàndia, però també és cert, que si no vaig a Catalunya a l´Octubre, com a mínim per poder estar amb la meva família hauré d´esperar fins a mitjans d´Abril del 2010, com a mínim..

Com tots molt bé sabeu, a Tailàndia la majoria de gent, la gent de carrer, la gent normal, la gent local, no parla un anglès fluït com en d´altres països, possiblement la raó la podem trobar en, que Tailàndia no ha sigut mai conquerit per cap altre país de parla anglesa com alguns països veïns de Tailàndia, és un país amb una cultura i història molt densa … Els tailandesos són la majoria de gent molt patriòtics i nacionalistes, estan orgullosos de ser tailandesos, són tots com una persona quan parlem de fer país. És per aquests motius i alguns d´altres a on podem trobar una explicació lògica del perquè la majoria de gent té un nivell d´anglès molt limitat. A vegades, es fa molt difícil i feixuc el no poder parlar amb fluïdesa amb la gent local d´aquest país però la realitat és la que és, no s´hi pot fer gaire .. .

Què vull dir amb això???

Tinc com una ¨espina¨clavada referent a la comunicació amb la gent en tailandès. És veritat que a hores d´ara i gràcies a la meva professora, la Fongchan, que des de fa més d´un any visito periòdicament per fer tallers de tailandès amb ella, em puc fer ¨entendre¨amb limitacions, es clar, amb tailandès. Puc expressar-me en tailandès però no com jo voldria. Sincerament, no em sembla un idioma que sigui molt difícil per parlar, escriure´l i llegir-lo sí que ho és perquè els seus orígens provenen del Pali i del Sànscrit, dues llengües molt antigues amb un vocabulari i unes normes que no tenen res a veure amb el nostre albafet. En canvi, parlar tailandès, sempre que dominis sobretot els tons, les estructures alhora de fer frases que són la gran majoria de vegades fetes amb el mateix patró, subjecte + verb + objecte i les classificacions que serveixen per donar èmfasis a l´objecte de la frase quan parlem de quantitats, és possible tenir un nivell més que raonable per fer-te entendre i per tant practicar cada dia el tailandès amb amics, gent de carrer, etc…

Feia una estona, em ¨queixava¨una mica que la gent local no parla un anglès fluït però és que estic a Tailàndia i a Tailàndia l´idioma oficial és el tailandès! Encara gràcies que les persones sempre acostumen a fer un gran esforç referent a poder-se comunicar en anglès, em sembla fantàstic! Us imagineu que a Catalunya tinguéssim que respondre amb anglès a una persona que no parla el català o el castellà? És impossible!!!

Una cosa que tinc molt clara i no d´ara sinó des del principi que vaig venir a viure a Bangkok és que no vull perdre pistonada amb el tailandès, el vull parlar correctament, em vull relacionar amb la gent d´aquest país, em vull sentir integrat al país que m´ha acollit i em dóna oportunitats per millorar com a persona tant professionalment com personalment, vull entendre a les persones amb una bona percepció que componen sentiments que van lligats amb la comunicació, em vull sentir 100 % integrat a Tailàndia. És un dels meus objectius dels més importants que tinc que fer. Ho tinc claríssim. Crec en la integració de les persones quan no estem visquen al país a on hem nascut, la llengua i per tant la comunicació és un element importantissim perquè la gent local, la gent del país, en aquest cas, Tailàndia et rebin amb els braços oberts, etc.. perquè una cosa que sí que tenen els tailandesos, es que valoren i molt quan una persona ¨farang¨o estranger es comunica amb ells amb el seu idioma verdader, el tailandès.

El ritme a la universitat, es pot dir que el tinc ben agafat, és més, he adelantat temps per acabar la carrera més ràpid de l´ habitual perquè no he fet vacances des de febrer, he dedicat el temps a estudiar assignatures durant el temps que marca el calendari escolar com en període de vacances d´estiu, també per així anar obtinguen crèdits per retallar temps de la carrera. És per això que penso, ara més que mai, en parar durant sis mesos més o menys d´estudiar a la universitat i dedicar-me al 100 % donant tot el millor de mi, concentrat en una sola cosa que seria estudiar tailandès. Amb el nivell que tinc en aquests moments, les ganes d´apendre i la pràctica que agafaria estudiant en una escola tai durant 4 hores al dia de dilluns a divendres, segur que al cap de sis mesos el tema de la comunicació amb la gent local el tindria molt superat.

Viure a Tailàndia no és el mateix que venir de vacances amb un bitllet d´anada i tornada pagant setmanes abans. NO! Viure aquí amb garanties d´èxit, no assegurades evidentment, però amb una bona calitat de vida, poder tenir ofertes de treball amb bones perspectives, etc.. parlar tailandès és tant bàsic com veure aigua cada dia.

A veure que faig finalment …

Salut!!!

Jordi Meya.

Excursió al Wat Suthat, The Giant Swing i finalment, The Golden Mountain. Collons quina calor que hem passat!!! Va parir!!!!

Bangkok, dissabte, 15 / agost / 2009.

Seguint amb la nostra improvització, hehehehe… aquest dissabte hem anat d´excursió per Bangkok una altra vegada, descobrint indrets que encara no coneixia, ni tampoc la Oil.

Repassant algunes pàgines web a Internet aquest matí, he trobat unes quantes pàgines que parlaven del Temple Suthat i del Monument ¨The Giant Swing¨( el gran gronxador, traduït a pèl ) com a llocs d´interés per visitar a Bangkok.

Al cap d´una estona, hem tirat cap allà, un cop he repassat uns quants mapes, també gràcies a Internet, per tenir una idea de com arribar-hi. Hem tingut sort! No és molt difícil trobar el lloc des de casa meva, està molt lluny, més o menys 1 hora de trajecte si agafes una barca, tal i com hem fet ( no em vull ni imaginar el que es pot arribar a trigar amb cotxe o bé amb autocar… ) per plantar-nos a lloc i passar el dia disfrutant de nous llocs que fins ara desconexiem passejant sota un sol brutal i sense parar de fer fotos, com sempre…

M´agrada molt anar a qualsevol lloc de Bangkok utilitzant transports públics, concretament, el que m´agrada més és anar amb barca per els canals de la ciutat perquè és un transport molt ràpid, no és gens car i l´ambient que hi ha sempre a dins les barques, és difícil de descriure. 100 % aventura total!!! Les barques van sobre carregades de persones fins als topes, no hi ha normes! De moment, i mira que n´agafo, no he tingut mai cap ensurt… no m´ho explico… en fi…. M´encanta l´atmosfera de viatjar rodejat de tailandesos, sense turistes. Em sento molt diferent dels demés però, alhora, molt a gust de poder gaudir d´experiències com aquesta amb gent local, del país.

L´última parada, era la nostra! Allà hem arreglat el preu amb un conductor de tuk tuk perquè ens portés fins al temps Suthat i començar la nostra activitat. Res! 5 minuts i ja hi érem! El Temple està justament al davant de l´Ajuntament de Bangkok i el Monument ¨The Giant Swing¨ està a 5 metres de la porta principal del Temple. Perfecte!

El Temple Suthat, és bonic, com quasi bé tots els Temples que he tingut l´oportunitat de conèixer fins el dia d´avui. La decoració del Temple et deixa amb la boca ben oberta durant una bona estona, l´imatge de Buddha de més de 8 metres és imponent i espectacular! I, com no! A dins del Temple és com si estiguessis desconnectat del Món real. Pau i tranquil-litat absoluta.

Hi havia molta gent resant a dins del Temple, molta! Tots ells seguien les oracions d´un monjo que ens donava a tots l´esquena perquè estava pregant tot just davant de la imatge de Buddha com a signe de respecte total, de genolls com és normal. Nosaltres, també hem seguit durant una bona estona les oracions i les pregàries amb molt interès. Una altra vegada, he tingut la sort de tenir una visió en persona de la cultura d´aquest país, de les seves arrels, de com senten la religió, com n´es d´important per tots els tailandesos, amb quina passió i concentració preguen! La pell de gallina se m´ha posat per moments.

Per una estona, m´ha voltat per el cap tancar-me durant una bona temporada en un temple amb monjos per practicar meditació, perquè fa temps que em volta per el cap, i sé, que m´aniria bé passar per aquesta experiència ( aprendre tècniques per estar amb un mateix sense que el que em rodeja m´estressi ). Quan tingui més temps lliure, miraré d´aprendre amb l´ajuda de monjos aquesta part o forma de vida que tant he sentit a parlar i que alguns amics meus, tailandesos sobretot, i algun de català, sovint practiquen.

A la sortida del Temple, la calor apretaba de collons! Fins hi tot, la Oil ha fet servir el paraigües per protegir-se dels rajos del sol. La suor i el cansament produït per tanta calor a aquelles hores del migdia ha sigut un no parar. Teníem que recuperar forces, menjar alguna cosa però sobretot, veure molt líquid.

Hem fet unes quantes fotos al Monument ¨The Giant Swing¨i de seguida hem tornat a pactar el preu amb un conductor de tuk tuk perquè ens portés fins a Kao San Road, no gaire lluny d´on érem per buscar algun xiringuito i recuperar energia menjant i bevent ben aprop d´algun aire condicionat a ventilador que estigués connectat a tota màquina.

El carrer de Rambuttri, és més tranquil que no pas Kao San Road, m´agrada molt més, em conec molts xiringuitos perquè era el carrer a on solia dormir quan estava de viatge a Bangkok, ja fa més de 2 anys i també perquè va ser el primer lloc a on em vaig instal-lar a Bangkok quan vaig decidir venir a viure a Tailàndia.

Finalment, hem dinat a una guest house a mig carrer que està una mica amagada del mateix. Tens que trencar a la dreta si vens de Kao San Road per un carrer estret per arribar-hi. La guest house, és la mateixa que els meus amics de Ripoll, els primers que van venir a Tailàndia fa una mica més d´1 any, van triar per dormir.

Com que la zona, està plena de ¨farangs¨( turistes no asiàtics ) he aprofitat per menjar uns spaghetti a la carbonara, així que he descartat menjar productes tailandesos, sobretot, perquè no tinc gaire ocasió de canviar d´hàbits alimentaris fàcilment. Estaven de por! M´ho he menjat tot i no m´hagués fet res menjar-ne´n més, hehehe… La Oil, en canvi, ha fotut ¨mosegada¨a uns noodles ( una mena de pasta ) amb verdures acompanyada de salsa picant, per variar….

Després de dinar, la calor ja no era tant forta i com que encara teníem llum natural per unes quantes hores hem pensat que seria bona idea anar fins el ¨Golden Mount¨( turó d´or ) a fer-hi una visita perquè just es troba ubicat a escassos metres del port a on teníem que agafar la barca de retorn a casa. Doncs cap allà que ens ha faltat temps per anar-hi!

Aquí, sí que hi havia estat. Va ser fa quasi bé un parell d´anys amb la meva germana Núria, quan vam estar viatjant junts per Tailàndia i també per Laos. Ostres! el temps passa molt ràpid, sens dubte!

El Temple, val la pena visitar-lo, és bonic, sí molt bonic! Però el millor, no hi ha cap mena de dubte!, és la vista impressionant d´una bona part de la ciutat de Bangkok. Si el dia acompanya, no plou o no està núvol, et quedes acollonit de la brutalitat que té en extensió Bangkok. Fins a on t´arriba la visió, només veus edificis, grata-cels, etc…… Acollonant! És una mega-ciutat, immensa, descomunal, etc…

Per arribar fins a poder gaudir d´aquesta vista de la ciutat, no és fàcil arribar fins a on està el Temple, hi ha una escala en forma de ¨cargol¨amb esglaons petits i de força desnivell que tira cap a munt del turó. És l´única forma d´arribar fins al Temple. Val la pena patir una mica perquè la vista des d´allà a dalt, s´ho val!

Ja només ens quedava anar cap al port a esperar la barca de retorn a casa, no sense fer parada en un 7 eleven per comprar-nos uns coca coles ben fredes.

Salut a tothom!

Jordi Meya.

p.d: Vull donar tot el suport al meu gran amic, Albert Rigat ara que està passant uns moments difícils de molt dolor. T´estimo Albert!!!

El dies de desconnexió a Chiang Mai després de la visita a Sukhothai.

Bangkok, diumenge, 9 / agost / 2009.

Ja fa més d´1 mes que vaig tornar del viatge amb la meva companya, la Oil, al nord de Tailàndia. Sukhothai i Chiang Mai van ser els llocs que vam visitar.

Desgraciadament, el mal temps durant tots els dies que vam estar voltant per el nord del país va ser la constant, la tònica, etc durant 24 hores permanents al dia… la pluja i el fred van ser les nostre ombres durant els 5 dies que vam estar fora de Bangkok.

Ja sabíem, que ara és època de pluges a Tailàndia. El monsó, però, a diferència d´altres països asiàtics, com la Índia, no és gaire perillós, pots viatjar sense problemes aparents per tot el país durant tots els mesos que duren les pluges. Només, s´ha de tenir en compte que el monsó no és igual a tot el país. Depèn de l`àrea, nort, sud, est, oest… Quan vam estar de viatge, les previsions eren totalment diferents si comparem Bangkok amb Chiang Mai, per exemple.

A Chiang Mai, la segona ciutat més gran de Tailàndia després de Bangkok, evidentment, i vam arribar amb autocar des de Sukhothai, unes 7 hores de viatge en un bus que m´enrecordaré tota la meva vida perquè l´aire condicionat funcionava a tota potència a una temperatura baixíssima! La gent, que viatjava com nosaltres, fins hi tot es tapaven amb mantes. Jo, anava amb xancletes, camisa de màniga curta i pantalons curts fins als genolls. El viatge va ser una tortura!

Eren les 11 de la nit quan vam arribar a l´estació de busos de Chiang Mai. Només baixar de l´autocar ja ens esperaven una bona colla de conductors de motos o tuk tuk per oferir-nos els seus serveis a un preu molt més elevat del compte perquè no és el mateix per un estranger que per un thai. De fet, ja estic acostumat a passar per aquesta mena de protocols. En un tres i no res, tenim pactat el preu.

Durant el viatge amb el bus, vaig aprofitar per fer una ullada a la guia, sobretot, per mirar a veure si trobava un lloc per dormir qualitat-preu convenient per els nostres pressupostos. A més, vaig enviar uns quants sms a la meva amiga i també amiga del meu amic Miquel de Ripoll, la Kratae, per veure si tenia alguna idea o contacte que ens pogués recomanar algun lloc per dormir durant 3 nits.

Al mateix centre de Chiang Mai ens vam instal-lar amb la Oil. Per 6 euros, teníem una habitació doble, amb aire condicionat, televisió i un bon labavo. No necessitàvem res més! L´edifici de la guest house era un edifici antic totalment rehabilitat, fins hi tot hi havia una piscina collonuda que per culpa del mal temps no vam poder provar.

A Chiang Mai, bàsicament, vam fer-nos massatges thais, de peus de cos sencer aprofitant que era temporada baixa i els preus estaven realment rebaixats si ho comparem amb Bangkok. A més, Chiang Mai a part de ser una ciutat amb història, està plena de temples, més de 300, és un lloc perfecte per aprendre cuina thai, massatges o bé ser el punt de partida per començar alguna activitat d´aventura, com un trekking per la selva, muntanyisme, escalada, etc…

A Bangkok, no he conduit mai, ni moto ni molt menys cotxe. No tinc collons per conduir a Bangkok, em fa molta por perquè no hi ha ordre ni normes alhora de conduir. Aquí, a vegades el concepte ¨Salvese quién pueda¨pot arribar a tenir un sentit, hehehe…. En canvi, sí que solo conduir quan estic de viatge per Tailàndia, motos bàsicament.

Chiang Mai, no va ser cap excepció. Durant uns dies vam voltar sota la pluja constant amb moto per la ciutat i per els seus voltants. Vam visitar molts temples per el nostre compte, sense límits de temps. En tot moment vam anar a on varem voler, per exemple, el temple de Doi Sutep que està situat a 12 quilòmetres de Chiang Mai a dalt de tot d´una muntanya que per arribar-hi la el desnivell de la carretera és considerable ( vaig pensar amb el meu pare que li agradaria pujar fins al temple amb bicicleta ).

A Chiang Mai, les visites als mercats nocturns és una activitat que s´ha de fer. Els mercats a Chiang Mai són realment bonics, hi ha de tot, a uns preus molt rebaixats, es poden trobar autèntiques gangues perquè l´oferta és il-limitada, roba, menjar, productes fets a mà, etc… Chiang Mai, també és un lloc interessant de visitar si t´agrada comprar, voltar i sentir l´atmosfera de cada mercat.

Un dia a la nit, em vaig retrobar amb la meva amiga Kratae al seu bar que ja no era el mateix de fa 2 anys, quan la vaig conèixer. Ara, té un negoci més petit però més ben situat a prop del Night Bazar. Vaig presentar-li a la Oil, vam prendre unes cerveses plegat i vam parlar d´en Miquel, el meu amic que sempre que visita Tailàndia, també va a Chiang Mai a veure a la Kratae, entre d´altres.

A destacar, per últim, que només 1 dia després de tornar amb autocar des de Chiang Mai, unes 12 hores de trajecte, vaig estar ingressat en un hospital de Bangkok a causa d´un dolor brutal a la panxa, cames i esquena que ja vaig notar durant la tornada a Bangkok.

Després d´uns dies a l´hospital i de fer-me vàries proves mèdiques, no he de lamentar tenir cap malaltia greu, ni res summament important per el que fa a la meva salut. Només, he de mirar de canviar els hàbits del menjar, no menjar picant, sobretot i cuidar-me més amb el ritme d´estrés que m´acompanya sempre. Ho intentaré perquè la salut és el més important, no hi ha cap mena de dubte!!!

Sí que m´agradaria dir una última cosa. Voldria remarcar que a Espanya la gent moltes vegades no és conscient que és una sort tenir la salut coberta, és a dir, poder anar al metge sense pagar ni medicaments o hospitalitzacions per citar alguns exemples…. Aquí a Tailàndia, si no tens una bona assegurança mèdica o diners, no t´atenen, encara que estiguis a punt de palmar-la. Amb això vull dir, que hi ha molts milions de persones que no tenen les mateixes condicions ni laborals de salut, que és important valorar el que les persones tenim i certament, la seguretat social a Espanya és una de les millors coses que s´ha inventat.

Salutacions,

Jordi Meya.

Al peu del canó

Bangkok, dissabte, 8 / agost / 2009

Una altra setmana d´estudi i feina, com va siguen la tònica des de fa ja força temps. De dilluns a divendres, he estat estudiant a la universitat tot el dia, algunes assignatures que ja fa setmanes que he estic estudiant i alguna de nova, una de Microeconomia que estudiaré fins a finals d´agost, també a temps complert.

A la universitat, he estudiat però també he visitat l´oficina d´estudis internacionals unes quantes vegades per resoldre la qüestió del Ministeri d´Educació Thai que em reclama uns documents equivalents amb el ¨High School¨americà per poder tramitar un carnet d´estudiant per entrar a dins el sistema de la universitat i del govern Thai des de fa molts mesos.

Evidentment, tot aquest enrenou m´ha portar de cap durant mesos, fins hi tot m´ha arribat a estressar molt, bàsicament perquè no s´ha acabat de resoldre a hores d´ara i és molt important per evitar problemes futurs resoldre´l. Tots els estudiants internacionals tenen que tramitar tota aquesta documentació feixuga que reclama el Ministeri.

Bé, després d´unes quantes entrevistes amb la secretària responsable de l´oficina dels estudis internacionals i també amb el Director de la mateixa facultat, el millor que puc fer, l´única solució per resoldre aquesta qüestió, és preparar-me per fer uns exàmens, concretament 5, que siguin equivalents amb tot el que em reclamen i acabar amb tot aquest enrenou el més aviat possible.

Per què he tingut merders burocràtics?

Doncs, bàsicament, perquè els meus estudis realitzats a Catalunya que vaig acabar anys enrere, no són equivalents amb el ¨High School¨ a Tailàndia. Des de que vaig acabar d´estudiar a Catalunya, han canviat moltes coses, les lleis ja no son les mateixes, és un altre sistema i, desgraciadament, per a mi, no tinc els suficients estudis com per estudiar a la universitat encara que fa mesos que hi estudii, i que fins al moment, no hagi suspès cap assignatura. Les meves notes fins a dia d´avui, és pot dir que son impecables. És un tema burocràtic, de papers… Jo sé i també els meus professor que tinc suficients coneixements i habilitats com per completar els estudis a la universitat.

La meva sorpresa quan vaig parlar amb el Director va ser que més persones com jo mateix s´han  trobat amb el mateix problema que jo. Em pensava que era el primer… Doncs no!

Hi ha un noi de Portugal, per exemple, que estudia alguna assignatura amb mi i que va tenir exactament el mateix problema que jo fa uns mesos. Ell, ja ho ha resolt i em va donar tota la informació necessària perquè jo també la resolgui sense problemes.

Què he de fer?

M´he de preparar per un examen que aquí en diuen ¨General Education: GED¨equivalent amb el High School americà ( a Tailàndia els estudis son exactament igual que el que el sistema que fan servir als Estats Units ). Ara em tinc que comprar uns llibres per estudiar i preparar-me per passar les proves i obtenir el meu diploma de High School aquí a Bangkok i tenir via lliure per seguir amb la carrera universitària.

Via Internet, vaig trobar molta informació de totes les pautes que tinc que seguir. Hi ha moltes escoles a Bangkok a on podré fer l´exàmen quan ho vegi oportú. Fins aquí tot bé!

Els contres son:

Hauré de concentrar-me en estudiar i deixar, segurament, la universitat aparcada per un temps ( el mínim possible ) perquè no em puc permetre el luxe de suspendre la prova. Val diners, res és gratis, tinc que invertir temps i si la suspengués hauria de tornar a pagar de nou per els drets d´exàmen i hauria d´esperar un mínim de 3 mesos per poder tenir el dret de torna-m´hi a presentar. Tinc moltes coses importants a fer, ja ho sé! El millor que puc fer és prioritzar les més importants i aquesta ara per ara és la que més em porta de cap.

La universitat a on estudio es caracteritza per ser una universitat molt flexible, entre d´altres… És completament cert perquè em van permetre començar a estudiar una carrera universitària sense haver presentat tota la documentació que qualsevol universitat del mon reclama a cada estudiant abans de començar els estudis. Tailàndia, és un país diferent en moltes coses. Els estudis també!

Jo, estic bé! Ara sí… he passat nervis i estrès últimament, fins hi tot, algun dia se´m va passar per el cap engegar-ho tot a norris perquè em sentia que estava al límit de les meves possibilitats però després de meditar-ho, per uns papers que em reclamen per part del Ministeri d´Educació no puc abandonar. Estic feliç a Tailàndia, tot ho tinc força encarat, no em puc imaginar la meva vida en un altre lloc que no sigui aquí. Tinc que acabar la carrera, formar-me, millorar molts aspectes personals encara i altres qüestions que em fan sentir amb ganes de continuar aquí. Això és el que penso fer!

Ara tinc que acabar el semestre a la universitat ( fins el dia 9 d´octubre ) i després fer l´exàmen del High School. És bàsic!

Fins el dia d´avui he aprovat uns 30 crèdits de la carrera d´assignatures que he estudiat i que vaig pagar el dia que em vaig matricular. Com que no tinc el carnet d´estudiant de la universitat encara, aquests crèdits no consten en el sistema de la universitat. Fins que no tramiti la documentació no hi seran. Què passa?

Doncs que per fer la transcripció dels crèdits un cop tingui el carnet d´estudiant a dins el sistema de la universitat tampoc és gratis. La llei tailandesa diu que s´ha de tornar a pagar cadascun dels crèdits si no es volen perdre i per tant començar-los de nou.

El Director de la universitat em va dir que m´ajudaria a fer la transcripció sense que em costés diners. Mirarà de convèncer a les autoritats un cop presenti tota la documentació però no em va assegurar que sortís bé…  ( que sortís gratis la transcripció ).Estic convençut que finalment hauré de pagar de nou totes les assignatures que he estudiat i he aprovat fins al moment per no perdre mesos d´esforç dedicats a llargues hores d´estudi, com mai abans havia fet.

Jo, sempre intento tenir molta confiança amb mi mateix i sé perfectament que puc aprovar la proba que m´exigueix el Ministeri a la primera. Amb 2 collons! Sí senyor!!!

Bon cap de setmana a tothom!

Salutacions,

Jordi Meya.

Que no pari l´estrés

Bangkok, diumenge, 2 / agost / 2009.

Avui fa 20 dies que vaig escriure l´últim  ¨post¨al blog. Han passat coses per explicar però la falta de temps lliure està siguen un ¨handicap¨ important. Des que vaig sortir de l´hospital, no he tingut un sol dia sencer per descansar. Sempre tinc alguna cosa important a fer que requereix del meu esforç, sigui per estudis, papers referents a la burocràcia o per feina, relacions personals, etc…. etc…. etc… i mil etc…………….

Anant unes setmanes enrere, el dia després de sortir de l´hospital i encara amb la salut no molt recuperada, ja vaig tenir que fer front a un nou semestre a la universitat que durarà fins el dia 9 d´octubre. Aquesta vegada, la feina a fer és molt dura, les hores d´estudi a la mateixa facultat i, també a casa, m´obligaran a esforçar-me a tope.

M´he matriculat de 8 assignatures, 2 de mitjana per mes. L´horari, moltes vegades és de dilluns a divendres 7 hores al dia. El sistema d´ensenyament a la universitat aquí a Bangkok, és molt similar al que tenen les universitats americanes, és a dir i perquè m´entengui tothom, moltes assignatures estudiades en un curt espai de temps però que requereixen plena dedicació. És com si estiguessis treballant, només s´ha de fer una ullada a l´horari.

Aquesta manera d´ensenyar, ja m´està bé, no em queixo! Ja ho tinc molt que clar que aquí tot és diferent, la manera d´estudiar també, però per citar alguns exemples, no hi ha temps per treballar, ( cosa que segueixo fent ) per disfrutar una mica de coses que m´agraden fer o simplement per tocar-me els ¨collons¨ a casa sense fer res, un hàbit que fa temps que no gaudeixo.

Per sort i perquè cada dia m´esforço donant el màxim de mi mateix, ( això és el que crec ) el tema universitat em va molt bé! No he suspès cap assignatura, trec bones notes i tinc una bona mitjana. N´estic content, molt content! La carrera va per bon camí! Fins hi tot, em costa a vegades de creure que ho porti així de bé i controlat fins a dia d´avui.

El que no va tant bé a la universitat és la comunicació amb l´oficina d´estudis internacionals, l´oficina a on tinc que adreçar-me per si tinc algun dubte, per mirar notes, per pagar la matricula, recollir els llibres de cada assignatura, etc…

Què passa?

Doncs passen coses. El més important i que em porta de bòlit i m´estressa és la comunicació entre les persones que treballen a la oficina. A hores d´ara, em segueixo preguntant com no hi ha ningú a l´oficina d´estudis internacionals que  parli un anglès una mica fluït! La majoria de persones que m´atenen, no segueixen una conversa normal en anglès! Em poso les mans al cap, sincerament!

Qualsevol dubte es pot convertir molt fàcilment en una qüestió pesada i feixuga d´entendre i resoldre. ¨L´ID Student Card¨, per exemple.

Fa 7 mesos que intento per tots els mitjans aplicar el carnet d´estudiant i no hi ha manera! El carnet d´estudiant és molt important, vital! S´ha de tenir perquè acredita a cada estudiant universitari que està a dins el sistema de la universitat i del govern a Tailàndia. Això vol dir que al finalitzar els estudis universitaris tens dret a obtenir el diploma que acredita que has estudiat una carrera i que tens el títol. El perquè de tot plegat, estic estudiant per tenir el diploma entre d´altres….

Jo, de moment i encara que estic estudiant a la universitat des de fa 7 mesos, no he pogut encara tramitar el carnet d´estudiant perquè cada vegada que ho intento, hi ha problemes… Ara falta un paper, això no està ben traduït, ara no et podem atendre, has d´anar a un altre departament, etc……….

En part, la culpa és meva perquè tenia que entregar tota la documentació abans de començar a estudiar així m´hauria evitat tenir tots aquests problemes de papers i de falta d´entesa… però és que aquí a Tailàndia a diferència de molts països, pots començar a estudiar sense haver presentat la documentació necessària, com són diplomes, certificats, etc… Només vaig fer una prova d´anglès i la vaig aprovar sense problemes.

Què he anat fent durant tots aquests mesos?

Doncs, primer de tot, la meva escola de Ripoll va enviar tots els certificats d´estudi i títols a la Ambaixada Espanyola a Bangkok. Un cop vaig rebre els documents, els vaig traduir a l´anglès amb un Dr. al departament d´humanitats de la mateixa universitat a on estudio. Vaig compulsar els documents a la Ambaixada Espanyola perquè així ho vol el Ministeri d´Educació tailandès. Seguidament, vaig anar per segona vegada al Ministeri d´Educació per tramitar la documentació necessària per obtenir el carnet d´estudiant d´una vegada per totes! No he parat de voltar per Bangkok d´una lloc a un altre, de contactar amb gent perquè  m´ajudés a resoldre tot això, etc… i al final m´han tornat a dir que no al Ministeri d´Educació.

Ja no sé que més puc fer! Sincerament em trobo una mica entre l´espasa i la paret… Estic desanimat, cansat, saturat i fins els collons de moltes coses. Començo a pensar en  ¨plegar veles¨i tornar al meu país perquè aquí tot són obstacles, merders, gastar energia, un munt de diners, posar-me nerviós, no parar mai, tenir la sensació que m´estan prenent el pèl, etc….

Aquesta vegada la resposta per part del Ministeri va ser que els meus estudis no són equivalents amb el sistema tailandès, que tinc que fer una prova d´accés que acrediti que tinc el nivell suficient com per estudiar una carrera universitària a Tailàndia. Jo penso… ¨Aquesta gent volen que m´examini quan fa 6 mesos que estic estudiant a la universitat? ¨ Això sembla més surrealista que una pintura del mestre Dalí!

Però com deia unes ratlles més amunt… la culpa de tot plegat és meva!!! Només meva perquè tenia que fer com fan tots els estudiants abans de començar els estudis, entregar tota la documentació necessària. Em vaig confiar…

Ara què passa? Doncs que estic estudiant, gastant diners i energia i segueixo sense estar a dins del sistema de la universitat ni tampoc del govern tailandès. Sóc com un ¨fantasma¨ la gent em veu a la universitat cada dia, els professors, estudiants, gent d´oficina però no consto a enlloc oficialment parlant.

Com puc treure més temps per preparar-me per un examen d´accés a la universitat si estic a tope de feina? Tampoc és gratis, és clar! No sé que fer…. No tinc ganes ni motivació per fer front a tot això. És una putada! Una puta merda!

La carrera que estic fent a la universitat dura 4 anys però jo la vull acabar en 2,5 anys, màxim 3 anys. Aquest és el meu propòsit i sé que ho puc fer! Però ara fer una prova d´accés???? Els diners em preocupen molt i el temps també. Tinc 35 anys, acabaré la carrera ( si em deixen ) amb quasi bé 40 anys. Diners??? Tampoc en tinc com per viure a costa de fer exàmens i proves d´accés perquè a uns quants els hi dóna la gana… No puc ofegar-me econòmicament ni tampoc a la meva família. En fi…..

Per resoldre tot això, hi ha vàries opcions alhora de prendre una desició.

Fer la prova d´accés i allargar el temps d´estudi, és la primera opció. La segona, buscar un advocat que m´ajudi a resoldre aquest embolic a canvi d´una bona quantitat de diners. L´última, la que m´agrada mi menys, fotre el camp i oblidar-me de tot això.

Salutacions,

Jordi Meya.

Per sempre viu

Bangkok, diumenge, 12 / juliol / 2009.

Avui al matí, he sortit al balcó de casa aquí a Bangkok, he mirat el cel i he sentit que estaré aquí per molt temps, ara que començo a sentir-me viu, amb energia després d´estar uns dies ingressat en un hospital de Bangkok per uns problemes de salut que per sort no han sigut molt importants.

Vaig començar-me a sentir malament durant la tornada del viatge de Chiang Mai a Bangkok. Un dolor intens al costat esquerre de l´estòmag, les cames i l´esquena van fer que la tornada cap a casa fos més dura del compte. Recordaré aquest viatge fins sempre.

En principi, no vaig fer gaire cas perquè acostumo a tenir mal d´estòmag molt sovint, malauradament, sobretot perquè el meu cos no tolera el menjar picant gaire bé, menjo pràcticament al carrer sempre, el motiu, per estalviar diners… i ja se sap, que les condicions higièniques no són sempre les millors…. En fi… aquesta vegada, el meu cos m´ha avisat seriosament que tinc que anar encara més en compte, m´he de cuidar molt més ara que ja sé perquè m´he posat malalt. Ho he passat realment malament a l´hospital durant els dies que hi he estat, tenia molt mal, no tenia energia i estava una mica espantat per saber els resultats de les proves que m´han anat fent. El diagnòstic final, el budell es va infamar molt i fa afectar altres òrgans que hi ha als voltants provocant un dolor intens.

El dia que vaig anar al metge d´urgències no podia caminar quasi bé, si feia pressió al terra les cames em feien un mal terrible, l´ esquena tres quarts del mateix i a la panxa tenia la sensació que m´estaven foten ganivetades una darrera de l´altre.

El metge, em va recomanar l´ingrés després de fer-me un ràpid reconeixament… Jo no vaig estar-hi del tot d´acord, vaig pensar que seria una cosa que se´m passaria amb una mica de medicació, descans i canvi de dieta ( com faig sempre que no em trobo bé ). Vaig decidir per anar cap a casa però, desgraciadament, al cap de poques hores em vaig veure obligat a tornar a urgències. No resistia més el dolor. L´ingrés era ja una realitat.

A l´hospital, m´han fet proves per determinar el tractament a seguir. Proves com una ecografia, anàlisis diverses, colonoscòpia per mirar el budell ( per sort em van dormir de dalt a baix i no vaig ser conscient de res… ) que el tenia molt inflamat i molta medicació… sèrum, pastilles… Menjar molt poc… només sopes i aigua, líquids bàsicament.

El personal de l´hospital m´han tractat sempre molt bé, les infermeres han estat molt atentes amb mi, qualsevol cosa que necessitava venien a l´habitació ràpidament. Els metges, m´han explicat al detall tot el que em feien ( els metges les úniques persones que parlaven una mica d´anglès ) i les persones que compartia habitació i els seus familiars, no m´han molestat gens, al contrari, s´han interessat molt per a mi.

L´experiència en un hospital d´Àsia ha estat bé, algun dia tenia que passar per aquest tràngol… És normal quan estàs en un lloc determinat del Món posar-te malalt, necessitar anar al metge o en el pitjor dels cassos tenir que estar ingressat en un hospital per un espai determinat de temps… De totes maneres, no hi vull tornar-hi mai més si pot ser… Estar en un hospital sempre és depriment, tens temps per pensar molt i no és bo. En un hospital penses moltes coses que quan estàs bé ni set passen per el cap… la salut és lo més important, no hi ha dubte! sense salut no es pot fer absolutament res!

De totes maneres, puc estar content perquè el meu diagnòstic no era greu com d´altres que estaven al meu voltant. El pobre home del meu costat estava esperant que la mort el vingués a buscar, un càncer terrible el feia patir molt…. he escoltat els gemecs de dolor sovint… Em feia llàstima…

Ara em sento feliç, per molts motius. Estic bastant recuperat, torno a sentir-me viu i amb energies!

A l´hospital, me´n he adonat que sóc una persona molt afortunada, ho sóc! no estic sol en aquest Món, hi ha persones al meu voltant que m´estimen molt i que no em deixen mai de costat.

A la primera persona que vull donar-li les gràcies és a la meva novia, la Oil. No tinc paraules per poder-li agrair com m´ha cuidat en tot moment. No he estat mai sol a l´habitació, ha estat totes les hores al meu costat, m´ha ajudat a anar al labavo, m´ha netejat, m´ha donat menjar, ha dormit al meu costat en un sofà sempre estenguent la seva ma cap a la meva per poder sentir que estava amb mi, inclús quan tots dos dormíem, etc… És una persona fantàstica, té un cor que no té preu. L´estimo cada dia més! La Oil és una persona meravellosa!

Els meus pares, com sempre al meu costat. M´han trucat cada dia, m´han donat ànims i forces per tirar endavant. Sempre estan amb mi, em recolzen SEMPRE. Ells són referències a la meva vida, no només els meus pares, són molt més que això! Els meus pares són els meus ídols! A ells també GRÀCIES.

A la meva germana Núria, també gràcies guapa!

Amics com en Jordi Guerrero, l´Albert Bosch, en Manuele i la seva companya Muhem, també els hi vull donar les gràcies, especialment. Amb en Jordi Guerrero perquè sempre em truca, es preocupa molt per com em van les coses aquí, em dóna molt bons consells que sempre em van molt bé, etc… En Jordi és un amic que aprecio molt i estimo. A l´Albert Bosch, gràcies també perquè sempre està quan el necessito, m´ ajuda molt aquí a Bangkok, aprenc molt amb ell, certament. Gràcies Albert! En Manuele i la Muhem, 2 grans amics, que només amb una trucada remouen cel i terra per ajudar-me. Thanks so much!!! I a d´altres que també m´han trucat o bé m´han enviat e-mails que he vist ara fa poc. Gràcies!!!

Ara a acabar de posar-me bé a seguir amb els meus estudis, treballar tot el que pugui i disfrutar de tot el que puc fer al màxim!

El Rock´n´Roll continua!

Jordi Meya.

Sukhothai, dimecres, 8 / juliol / 2009.

Amb la llum apagada dins del bungalow que hem llogat a la nostra arribada a Sukhothai, la que va ser la primera capital del Regne de Tailàndia, a on el Rei Ramkhamhaeng va inventar l´alfabet tailandès que encara avui perdura, em disposo a escriure la crònica d´un dia que començava a Bangkok sobre quarts de set del matí, quan el dia tot just començava a despuntar.

Aprofitant un espai de temps que no tinc que treballar ni tampoc anar a la universitat, la Oil, que dóna la casualitat que també avui és el seu primer dia de vancances, vam pensar que seria bo viajar en plan ¨motxilleros¨ ( com havia fet durant molts mesos enrera, abans de començar a viure a Bangkok ) per el nord del país amb autocar per reduïr al màxim el pressupost i, de pas, tornar a compartir hores de viatje amb persones desconegudes ( gent del país em refereixo ) a la carretera en busos mig atronitats amb música tradicional tailandesa i pel-lícules baixades d´internet o comprades al mercat negre. Aquest, sens dubte! és el millor sistema per viatjar perquè no gastes gaires diners i et barrejes amb gent molt amable i autèntica durant el llarg camí que comparteixes amb tots ells fins a arribar al destí triat, en aquest cas, Sukhothai.

Ara fa 13 mesos justos, vaig visitar Sukhothai per primera vegada amb el meu estimat amic, Albert Rigat. Em va agradar molt venir fins aquí, vaig disfrutar molt, el temps va acompanyar i els llocs que vam veure plegats, que van ser bàsicament els meravellosos temples de l´àrea de la vella ciutat de Sukhothai, patrimoni de l´Unesco em vaig emportar una bona impresió.

Tornaré a visitar demà al matí, la vella Sukhothai, ara, amb una altra visió o perspectiva de l´anterior vegada perquè ara conec molt més a fons temes importants que van lligats a la cultura de Tailàndia i Sukhothai és possiblement un dels indrets de tot al país a on es concentra gran part de les arrels del regne de Siam. És visita que no pot passar a ningú per alt si mai pot i té la sort de venir a Tailàndia. És totalment recomenable.

El viatje fins ,a Sukhothai ha sigut tranquil però llarg. Unes 10 hores més o menys des de que ens hem aixecat hem trigat a arribar fins aquí…. Ens hem entretingut mirant el paisatje, camps d´arròs amb un color verd penetrant molt viu com no havia vist encara aquí a Tailàndia. L´estació de pluges és una bona època per disfrutar dels paisatges perquè són impressionants, realment bonics en aquesta regió del país i a gran part d´Àsia.

L´agricultura i el turisme són les bases mès sòlides de la població aquí a la província de Sukhothai, ho hem pogut comprovar mirant durant llargues estones a través de la finestra de l´autocar i fent un cop d´ull a alguns apunts que tenia extrets de la guía, dormit i poca cosa més…

Abans però, al matí a Bangkok a l´estació de Mohen Chit a Bangkok, ens ha passat una cosa cuirosa… hem comprat un bitllet en una companyia de busos per un preu en concret però no sé si s´han descomptat alhora de vendre els bitllets perquè quan ha sigut hora de pujar a l´autocar hi havien més persones que seients i ens han ubicat a la part de darrera com si no volgués la cosa, quan en realitat haviem pagat el mateix preu que les altres persones. Finalment i després d´arribar a una acord sense que ningú s´enfadés, ens han tornat els diners i hem pogut comprar un altre bitllet, que curiosament era força més barat, en una altra companyia, en un autocar millor, aparentment.. que l´altre i amb seient per cadacún de nosaltres,es clar!….hehehe…. En fi…. són coses que passen i que tens que agafar-t´ho en bon humor.

A l´arribada a l´estació de busos de Sukhothai, ha caigut una tormenta acompanyada d´un vent bastant fort, certament… que quasi bé no ens deixa ni sortir de l´autocar. Jo, portava l´ordinador i estava una mica acollonit alhora de baixar perquè plovia un colló i no les tenia totes pensant que l´ordinador es podia mullar. A més, l´autocar tenia que seguir camí fins a Chiang Mai i tenia la pressió extra de que teniem que baixar de l´autocar ens agradés o no…. No ha passat res, hem baixat de l´autocar ràpid i corrents, ens hem assegut en un seient de l´estació per esperar que parés de ploure i ha sigut llavors quant he estat durant una bona estona discutint el preu amb una dona que s´ha adreçat a nosaltres per oferir-nos servei de tuk-tuk per portar-nos fins al centre del poble, no gaire lluny de l´estació.

De veritat, encara el meu nivell de tailandès no és acceptable ni molt menys, em queda molt camí per recórrer encara però queda totalment demostrat que si articules algunes paraules en tailandès i ets capaç de construir una frase sencera que et puguin entendre, tot es facilita moltíssim ( No us penseu que sóc un crack ara jo del thai, eh?…. ). Després d´intercanviar unes paraules en tailandès entre nosaltres, la dona ha acceptat de dur-nos fins a la guest hourse ¨Bang Thai¨que ja coneixia perquè com he comentat abans hi havia estat tot just fa 13 mesos i me´n recordava d´on estava ubicada, just al davant del riu que passa per el centre del poble.

Està tot igual, hi ha la mateixa gent treballant que mesos enrera, els bungalows conserven els seu encant rodejats d´un jardí  acollidor i els preus no han pujat. 300 thb per nit amb bany inclòs sense aire condicionat.

No hem fet gaire més des de que hem arribat i ens hem instal-lat a Sukhothai… escoltar música, relaxar-nos, una bona dutxa i sopar en un ambient molt tranquil escoltant els grills de fons…. una sopa de tomàquet que m´he llepat els dits i una bona cerveza tailandesa ben freda.

Demà, el pla és visitar la ciutat vella de Sukhothai amb bicileta i cap al migdia agafar un altre autocar direcció a Chiang Mai, la segona ciutat més gran de Tailàndia situada a 6 hores d´on estem i que també conec força bé. Entre d´altres, a Chiang Mai em trobaré amb una bona amiga del meu gran amic, Miquel Rusiñol per xerrar i pendre alguna cosa plegats 2 anys després de l´última vegada que vam coïncidir, fer-nos massatges i visitar alguns dels temples de la ciutat ( n´hi ha més de 300 ) al nostre aire i el temps que calgui perquè la intenció és llogar una moto.

Salut!

Jordi Meya.

Un atac de cor ¨destrona¨ Michael Jackson.

Bangkok, divendres, 26 / juny / 2009.

Recordo el primer dia de l´any  1983, al despertar-me al matí després de celebrar la nit de cap d´any a casa amb els meus pares, quan només tenia 9 anys, la meva mare em va dir: ¨Jordi, t´he d´ensenyar un vídeo musical que he gravat amb el vídeo ( un Sony betamax C7 que en aquella època els pobres dels meus pares van pagar més de 100.ooo ptes. ) la passada nit durant el programa que ha ofert TVE. d´un cantant nord-americà que es diu Michael Jackson. Aquell vídeo era Thriller, una cançó que em va marcar durant bona part de la meva infància i també de la meva adolescència, sens dubte!

Ara que han passat 26 anys des de llavors, encara recordo aquell moment, les imatges d´aquell vídeo que tant em van impactar. Les imatges dels morts ressuscitant de les tombes totalment desfigurats i putrefactes les tinc gravades a la meva memòria. Certament, no sé quantes vegades hauré escoltat el llarga dorada: Thriller, recordem l´ LP més venut en tota la història de la música, més de 104 milions de còpies arreu de tot el Món.

No vull parlar de la vida personal de Michael Jackson, això crec que no interessa, almenys a mi, perquè absolutament tots tenim alts i baixos durant gran part de les nostres vides, ningú pot criticar a ningú sense abans fer-se una bona radiografia d´ell mateix. El més important és que ell va crear un estil de música nou que ha acompanyat a moltíssima gent des d´anys enrere, va revolucionar les vides de molts de nosaltres fent-nos sentir i estimar la música encara que el Pop o el Soul no siguin els estils musicals que més m´agraden però que són, en definitiva, sentiments que surten des de dins del cor de les persones, és ART.

Crec que viure la vida és important, intentar viure la vida amb coses que creus i que sents de veritat és més important encara, no és tant important si mors de vell, és més important i destacable si la teva vida ha sigut intensa i plena d´emocions. Crec que la d´aquest increïble i irrepetible music ho ha sigut!

Una abraçada, Michael!!!

Ens tornarem a retrobar en algun lloc de l´univers!

Llum permanent!!!

Jordi Meya.

Lletra ¨Thriller¨:

1st verse
Its close to midnight and something evils lurking in the dark
Under the moonlight you see a sight that almost stops your heart
You try to scream but terror takes the sound before you make it
You start to freeze as horror looks you right between the eyes,
Youre paralyzed
Chorus
cause this is thriller, thriller night
And no ones gonna save you from the beast about strike
You know its thriller, thriller night
Youre fighting for your life inside a killer, thriller tonight

2nd verse
You hear the door slam and realize theres nowhere left to run
You feel the cold hand and wonder if youll ever see the sun
You close your eyes and hope that this is just imagination
But all the while you hear the creature creepin up behind
Youre out of time

Chorus
cause this is thriller, thriller night
There aint no second chance against the thing with forty eyes
You know its thriller, thriller night
Youre fighting for your life inside of killer, thriller tonight

Bridge
Night creatures call
And the dead start to walk in their masquerade
Theres no escapin the jaws of the alien this time
(theyre open wide)
This is the end of your life

3rd verse
Theyre out to get you, theres demons closing in on every side
They will possess you unless you change the number on your dial
Now is the time for you and I to cuddle close together
All thru the night Ill save you from the terror on the screen,
Ill make you see
Chorus
That this is thriller, thriller night
cause I can thrill you more than any ghost would dare to try
Girl, this is thriller, thriller night
So let me hold you tight and share a killer, diller, chiller
Thriller here tonight

(rap performed by vincent price)
Darkness falls across the land
The midnite hour is close at hand
Creatures crawl in search of blood
To terrorize yawls neighbourhood
And whosoever shall be found
Without the soul for getting down
Must stand and face the hounds of hell
And rot inside a corpses shell
The foulest stench is in the air
The funk of forty thousand years
And grizzy ghouls from every tomb
Are closing in to seal your doom
And though you fight to stay alive
Your body starts to shiver
For no mere mortal can resist
The evil of the thriller
1st verse
Its close to midnight and something evils lurking in the dark
Under the moonlight you see a sight that almost stops your heart
You try to scream but terror takes the sound before you make it
You start to freeze as horror looks you right between the eyes,
Youre paralyzed
Chorus
cause this is thriller, thriller night
And no ones gonna save you from the beast about strike
You know its thriller, thriller night
Youre fighting for your life inside a killer, thriller tonight

2nd verse
You hear the door slam and realize theres nowhere left to run
You feel the cold hand and wonder if youll ever see the sun
You close your eyes and hope that this is just imagination
But all the while you hear the creature creepin up behind
Youre out of time

Chorus
cause this is thriller, thriller night
There aint no second chance against the thing with forty eyes
You know its thriller, thriller night
Youre fighting for your life inside of killer, thriller tonight

Bridge
Night creatures call
And the dead start to walk in their masquerade
Theres no escapin the jaws of the alien this time
(theyre open wide)
This is the end of your life

3rd verse
Theyre out to get you, theres demons closing in on every side
They will possess you unless you change the number on your dial
Now is the time for you and I to cuddle close together
All thru the night Ill save you from the terror on the screen,
Ill make you see
Chorus
That this is thriller, thriller night
cause I can thrill you more than any ghost would dare to try
Girl, this is thriller, thriller night
So let me hold you tight and share a killer, diller, chiller
Thriller here tonight

(rap performed by vincent price)
Darkness falls across the land
The midnite hour is close at hand
Creatures crawl in search of blood
To terrorize yawls neighbourhood
And whosoever shall be found
Without the soul for getting down
Must stand and face the hounds of hell
And rot inside a corpses shell
The foulest stench is in the air
The funk of forty thousand years
And grizzy ghouls from every tomb
Are closing in to seal your doom
And though you fight to stay alive
Your body starts to shiver
For no mere mortal can resist
The evil of the thriller