Culers a Bangkok. Barça Tri campió!!!!!!!!!!!!!

Culers a Bangkok. Barça Tri campió!!!!!!!!!!!!!

Bangkok, divendres, 29 / maig / 2009.

Èxtasis total podria ser una bona definició de com ens vam sentir tots nosaltres que vam veure la final de la Champions League en un xiringuito del carrer de Mahadthai de Bangkok. Els meus companys i jo, tots catalans i seguidors del Barça, vam esclatar d´alegria en una nit memorable de futbol que no oblidarem mai més. La nit que el Barça va guanyar la final de la Champions League contra el Manchester United, culminant una fita mai abans superada. Barça Tri campió!!!!!!!

Durant tot el dia, vaig estar molt nerviós i excitat per el partit que ens esperava. Tots nosaltres sabíem que seria una nit brutal la que ens esperava, sens dubte i així va ser!!! Tot va venir rodat, inclús després de la meva petita operació hores abans del partit en un hospital a prop de casa meva a on hi vaig anar-hi d´urgències perquè tenia en una part de l´esquena un gra infectat que em feia mal i que cada vegada era més gran. Després que el metge fes una ullada al gra, va obtar per posar-me anestèsia i obrir-me per solucionar el mal. Li vaig dir que si tenia que fer-me molt mal, preferia venir el dia següent perquè,  sobretot, no em volia perdre la final de la Champions perquè era català i del Barça! Així li vaig dir. El metge, ho va entendre perfectament i després de parlar amb mi i explicar-me que no n´hi havia per tant, vaig obtar per solucionar aquella molèstia hores abans de la final més esperada de l´història.

Sense dubte, quan estàs tant lluny de casa, en una altra cultura a on tot és molt diferent de l´entorn a on m´he criat, etc… totes les coses, evidentment, augmenten moltíssim. Em refereixo a emocions, sentiments, etc… com per exemple, sentir al màxim la meva terra, Catalunya o el meu equip, el Barça.

Juntament amb l´Albert i en Federic, vam decidir de veure el partit en un xiringuito a tocar de casa meva, que sabia que donarien el partit segur perquè solen seguir cada setmana la lliga anglesa perquè sovint solo sentir la gent com crida emocionada cada vegada que algun equip que segueixen amb devoció, marca un gol.

Nosaltres, sabíem que seriem minoria… MINORIA ABSOLUTA perquè la majoria de gent del barri, són seguidors ferms del Manchester United, sobretot. Això no va ser cap problema per nosaltres que anàvem tots amb les camises del Barça, bufanda i estelada inclosa que no vam trigar ni 5 minuts a penjar-la al costat de la pantalla gegant de televisió i de la nevera plena de cerveses, hehehehe….

La veritat, és que tenim que agrair com ens van tractar tota la gent d´allà, thais bàsicament. Ningú ens va retreure perquè érem del Barça, inclús després del bany de futbol que va impartir el Barça al Manchester, van venir una gran quantitat de seguidors del Manchester a donar-nos la mà i a felicitar-nos per la victòria del Barça. A tots, gràcies!!!

Què puc dir de l´ambient del xiringuito… No tinc paraules per descriure la festa que ens vam fotre, lo contents que estàvem i la intensitat i emocions de cada moment quan disfrutavem del partit des de que va començar fins que va arribar a la seva fi. Ens vam tornar totalment bojos, enduts per un estat d´èxtasis que encara tinc la sensació que arrossego, hehehehe….

El partit va començar a les 2 de la matinada, hora tailandesa, i arribava a casa a quarts de 7 de la matinada, juntament amb l´Albert i en Federic per seguir les notícies via Internet i via televisió sobre el Barça. Vam veure les notícies a través de la web de TV3 al mateix temps que escoltàvem Rac1 i pujàvem vídeos i fotos a Internet en forma de crònica gràfica de tot el que havien viscut 3 catalans que vivim a Bangkok, rodejats de tailandesos seguidors del Manchester United en un xiringuito a milers de quilòmetres lluny de  Catalunya.

Barça, felicitats a tots els seguidors culers, a tot Catalunya però sobretot gràcies amb en Pep Guardiola, l´entrenador del Barça que amb la seva passió i el seu missatge guanyador i humil, ha sapigut dur-nos tots a la glòria, fent-nos sentir orgullosos de ser catalans.

Visca el Barça i Visca Catalunya!!!!!

Jordi Meya.

Sobren les paraules…… Alguns vídeos:

Nou visat, inundacions a la ciutat i classe a la universitat.

Nou visat, inundacions a la ciutat i classe a la universitat.

Bangkok, dimarts, 26 / maig / 2009

A falta d´una setmana perquè el meu visat arribés a la seva fi, a primera hora del matí he anat cap a Immigració una vegada més i abans d´hora per si les ¨mosques¨, no fos cas que em tornessin a posar una multa per superar els dies de marge abans que el visat em caduqués.

El dia era completament gris, la pluja no tardaria gaires minuts a fer acte de presència anunciant ja d´una manera quasi bé definitiva, l´arribada del monsó que ens acompanyarà indefinidament fins a l´octubre, més o menys.

La meva intenció, era agafar una barca des del port Mahadthai, a prop de casa i així ho he volgut fer en primera instància però quan he arribat a un pont des del qual hi ha una bona perspectiva del port, he pensat que millor seria agafar un taxi fins a l´estació de metro de Ladhprao i des d´allà anar fins a Silom i agafar una moto directa a l´oficina d´immigració. El port aquella hora del matí, estava saturat de gent, massa perillós per pujar-me a una barca sense cap mena de seguretat plena de gent com si d´una pàtera es tractés recorreguen els canals de la ciutat que solen estar infectats i plens de merda.

Port Soi Mahadthai ple de gent

Agafar un taxi, també em feia una mica de por, no perquè la meva vida pogués córrer perill sinó per el trànsit que hi ha a la ciutat a aquelles hores del matí que és hora punta, i a més, el dia anterior per anar a treballar vaig trigar més d´una hora en arribar des del meu carrer fins a l´estació de metro quan no es sol trigar més de 20 minuts… Ahir el trànsit era brutal, mai havia vist tanta saturació de cotxes en tot el temps que porto visquen a Bangkok. Terrible!!!

Durant el trajecte fins a l´estació de metro, he anat parlant amb el taxista que tenia molta son, segurament perquè feia moltes hores que estava treballant. M´agrada parlar amb persones locals encara que no les conegui perquè, així puc practicar el tailandès i posar en pràctica tot el que he anat estudiant fins ara o quasi bé tot.

A l´estació, he baixat les escales, he comprat el ticket fins a Silom i fins allà que he arribat 30 minuts després.

Des d´allà, he contactat just a la sortida de l´estació, amb una taxi-moto i després de pactar el preu, m´ha dut fins a l´oficina d´immigració, un lloc que em conec molt bé i que no recomano gaire a ningú passar-hi més estona de l´adecuada…

Per els carrers de Bangkok, l´ambient era màxim aquella hora del matí. Tot funcionant a tope, trànsit a munt i avall i jo pujat a la moto amb el paraigües obert cobrint-me de les primeres gotes de pluja que començaven a caure a la ciutat.

Després de pagar-li els 40 thb corresponents ( 80 cèntims d´euro ) i abans d´entrar a immigració, he anat a fer fotocòpies dels documents que tenia que presentar i a fer-me unes fotografies perquè a tots els impresos que tinc que emplenar abans m´atenguin, hi he de posar-hi una foto.

Aquesta vegada, estava més tranquil que les altres, segurament perquè ja sé com funcionen les ¨coses¨allà i perquè, ara sí, tota la documentació a presentar la tenia. En principi, no tenia que ocórrer cap contratemps d´última hora i així ha passat.

Tot, ha anat perfecte, ràpid i sense problemes. He emplenat tots els impresos, he pagat els diners per obtenir un visat d´un any 1900 thb ( 40 euros ) i quan he tingut el visat, he tramitat una entrada a Tailàndia com a permís especial si vull deixar el país durant els pròxims 12 mesos per viatjar a l´estranger, així doncs, m´evitaré tenir que fer un altre visat. El permís d´una sola entrada m´ha costat 1000 thb ( 20 euros ). En total, he pagat uns 4000 thb per tot ( 80 euros ). Ara SÍ que podré estar molt tranquil amb temes de visats, no hauré de fer-ne´n un de nou cada 3 mesos ni tampoc tindré que sortir del país obligatòriament, només tindré que anar a ¨fitxar¨a immigració cada 3 mesos, com si de l´atur es tractés, perquè us feu una idea..

Estava baix d´energia quan he deixat enrere els tràmits d´immigració, necessitava menjar alguna cosa però sobretot necessitava fotre´m un cafè perquè estava fos.

M´he fotut un tros de pa farcit de tonyina i un bon cafè amb llet ben calent que m´ha vingut de collons. No podia perdre més temps! Tenia que retornar cap a la zona a on visc a Ladhprao per assistir a la classe de la tarda de l´assignatura sobre cultura tailandesa que tant m´agrada i que tinc l´exàmen final aquest divendres mateix, tot just després de la ressaca que m´espera si el Barça guanya la final de la Lliga de Campions…

He fet el mateix per tornar. Moto, metro i taxi fins a Ramkhamhaneng, l´universitat a on estic cursant estudis d´una llicenciatura que ofereix un programa totalment en anglès sobre negocis a nivell internacional ( B.B.A ).

Hòstia Santa Consagrada!!! Com estava el carrer soi Mahadthai quan hem arribat aquella hora!!! Sens dubte, havia plogut moltíssim perquè el carrer estava totalment negat d´aigua, com si d´un riu es tractés, estava radicalment transformat. El taxista, ja no conduïa sinó que navegava!!!!

Més de 30 minuts en creuar un carrer que porta fins a la universitat, estava tot de ¨potes enlaire¨, no avançàvem ni un sol metre per culpa de la gran quantitat d´aigua que negava el carrer.

Sort que aquí a Tailàndia tothom s´agafa les coses tal com venen, amb paciència i amb bon humor perquè una situació com aquesta a Espanya, possiblement hagués sigut encara més caòtica perquè la gent, a diferència dels thai, es solen queixar molt de tot, protestar per qualsevol coseta i sempre solen estar de mala llet. Em sap una mica greu dir-ho però es que és així. Aquí, en canvi, la manera en què s´enfoquen totes les situacions s´intenta sempre estar tranquil i ser positiu davant de qualsevol adversitat… I amb això els thais en saben i molt!

En fi… avui a pesar de totes les circumstàncies climatològiques puc dir que ha sigut un gran dia per a mi. Tinc un visat de llarga duració, em trobo molt bé, content i motivat per tirar endavant amb més força que mai!

Salut!!!

Jordi Meya.

El tercer sexe Tailandès. กะเทย.

El tercer sexe Tailandès. กะเทย

Bangkok, divendres, 15 / maig / 2009.

Espectacle de LadyBoys a Pattaya

 

Kathoey o LadyBoy, és la definició que a la nostra cultura coneixem com a Transsexual, un fenomen molt comú a Tailàndia que és acceptat per la majoria de la societat tai.

Els Tailandesos, la majoria budistes pensen que la persona que decideix convertir-se en LadyBoy és perquè ha nascut per error amb un cos d´home que vol adoptar els rasgues d´una dona.

Els tailandesos, a més, fan servir la noció del Karma davant dels LadyBoys i els accepta sense pràcticament cap problema siguen tolerants amb ells, ja que creuen que en vides passades els LadyBoys van tenir un període de transgressió i és per aquest motiu que no els volen culpar de res. Són tolerants amb ells, molt tolerants i això és molt positiu sens dubte! En certa manera, acaben siguen perdonats per la cultura i societat a Tailàndia.

Es creu que els LadyBoys comencen a fer servir hormones femenines per canviar aspectes del seu cos, com poden ser la veu o faccions des de molt jovenets, possiblement degut a que no es necessita cap certificat o recepta mèdica prèvia per anar a la farmàcia a comprar els medicament que necessitin. A Tailàndia, comprar medicaments de qualsevol derivat o tractament és realment molt fàcil.

A més, Tailàndia és un paradís per el que fa a les operacions de cirurgia plàstica, i es clar, molts LadyBoys quan reuneixen una quantitat de diners suficient s´operen bàsicament dels pits ( implants de silicona ) o decideixen fer-se una vaginoplàstia ( canvi de sexe ) per poc més de 150.000 thb ( 3.000 euros aprox ).

Espectacle de LadyBoys a Pattaya

Els LadyBoys, solen treballar en cabarets o llocs d´espectacle, però també és molt normal trobar-ne en salons de bellesa o grans superfícies comercials a la secció de maquillatge o en agències de viatge i restaurants.

Per part de la família, si un fill decideix voler convertir-se en LadyBoy, tots els membres de la seva família, ho acaben acceptant fins i tot sinó hi estan d´acord, encara que es puguin sentir molt decepcionats en un primer moment… Si una cosa m´agrada del budisme, és la tolerància, molt evident davant del fenomen LadyBoy.

Tinc que reconèixer que he vist LadyBoys realment espectaculars des de que visc a Tailàndia! Solen cuidar molt l´aspecte físic i extern, fent moltes vegades impossible distingir si són LadyBoys o no. Inclús, hi ha dones que tenen enveja dels propis LadyBoys per la bellesa descomunal d´alguns. De veritat!

Hi ha una taxa bastant alta de suïcidis de LadyBoys, moltes vegades perquè pertanyen a classes baixes de la societat i fa que aquest fenomen sigui, possiblement, motiu d´aquesta estadística tant trista.

Legalment, un LadyBoy no està reconegut, sí acceptat.Inclús, després de fer-se una vaginoplàstia segueixen constant en els registres del govern tailandès com a homes perquè no està reconegut legalment el canvi de sexe.

Tinc poques amistats amb LadyBoys, no perquè tingui cap inconvenient, al contrari! En conec alguns que són veïns meus que treballen a perruqueries a prop de casa meva i que de tant en tant ens saludem ho parlem durant una estona de com van les coses.

En fi… Creia que tenir que escriure alguna cosa sobre un aspecte importantíssim de la societat tailandesa com són els LadyBoys.

Una abraçada i bon cap de setmana!!!

Jordi Meya.

Pícnic a Bangkok

Pícnic a Bangkok

Bangkok, dissabte, 9 / maig / 2009.

Ja va siguen bastant habitual després de la lliçó de tailandès que solo estudiar els caps de setmana a la universitat amb un professor que vaig conèixer fa un parell de mesos al gimnàs de la mateixa universitat, deixar-me caure per una zona verda juntament amb la meva companya la Oil per passar una estona relaxada, intentant desconnectar una mica del ritme frenètic de la ciutat, dels sorolls i de les preses que des de fa molt de temps són part del meu dia a dia tot degustant menjar tailandès boníssim i baratéssim que abans hem comprat en un mercat a tocar del mateix campus.

L´ambient és fantàstic! Sempre hi ha moltíssima gent menjant, asseguda al jardí o a prop d´un llac artificial buscant passar una estona amb amics o familiars, que com nosaltres, també disfruten bevent i menjant tot el que han comprat al mercat de la zona. Sincerament, quan estic assegut o estirat a l´herba, tinc la sensació que tot es para durant una estona, com si el temps s´aturés de cop i volta… Desconnecto i intento pensar amb mi mateix i disfrutar cada segon que estic apartat dels fenòmens de la ciutat que solen estressar-me.

Avui, he decidit captar un vídeo perquè veieu una mica més d´aprop com solo aprofitar el temps lliure que tinc i que intento disfrutar i aprofitar tot el que bonament puc.

Una abraçada i a tots els ripollesos i ripolleses, Bon Festa Major de Sant Eudald!!!

Jordi Meya.

Freelance in Bangkok

Freelance in Bangkok

 

Bangkok, dimecres, 6 / maig / 2009.

 

Avui, he començat a treballar de professor d´espanyol en una empresa espanyola que té seu a Bangkok donant classes a les persones que conformen l´equip de ventes de l´empresa, tots ells tailandesos.

Fa unes setmanes, la mànager de ventes de l´empresa es va posar en contacte amb mi via e-mail proposat-me treballar per ells durant un parell de dies a la setmana ensenyant espanyol a part de l´equip que hi ha a Bangkok, sobretot enfocant l´objectiu a tòpics, conversa i exemples pràctics i no pas en temes més gramaticals i complexos, ( importants també ) sobretot perquè els puguin fer servir al treball ja que al ser una empresa espanyola molts dels seus clients no parlen anglès ni tailandès i això és un ¨handicap¨per ells.

A Tailàndia, treballo com a ¨freelance¨( persona que treballa per el seu compte ) entre d´altres coses, encara que també treballo per escoles internacionals ensenyant espanyol on em paguen un sou. La feina de ¨freelance¨que faig a Tailàndia, bàsicament tracta de fer d´intermediari a empreses o persones interessades en qualsevol tema relacionat amb Tailàndia, aprofitant la meva experiència de la cultura, costums i dia a dia dels tailandesos, com pot ser, fer de professor d´espanyol o traductor per empresaris catalans que visiten empreses a Tailàndia i que no saben anglès ni tailandès. Evidentment, estic obert a qualsevol proposta per part de possibles clients o persones interessades en venir a Tailàndia per el que sigui, ajudant-los d´una manera professional i efectiva perquè tots els objectius surtin bé i quedin contents del tracte rebut i ofert per part meva i alguns col-laboradors.

Sincerament, el poder oferir la meva experiència a Àsia a persones que no saben per on començar és una feina que m´agrada molt, m´ompla moltíssim! El tenir una persona de confiança, en aquest cas a Bangkok, Tailàndia, és molt positiu perquè, entre d´altres coses, et pot informar de tot correctament amb total confiança i claretat del que es pot fer aquí sigui el que sigui amb la llengua materna, català o espanyol, deixant de banda possibles mal entesos que causen la majoria de vegades un alt percentatge d´estrés ( ho dic perquè ho he passat en carn pròpia ).

Bé, tornant al tema inicial del post, el primer dia de feina com a professor d´espanyol ha anat millor del què em pensava; la classe la he portat molt bé! Amb ritme, donant molts exemples i fent passar-ho bé als alumnes que tinc que dir que m´han deixat força impressionat de la seva capacitat per entendre els conceptes que hem estudiat plegats, pràcticament a la primera.

Abans de començar la lliçó, m´he presentat, ( en anglès ) he explicat que feia a Bangkok, el temps que portava visquen a Tailàndia, si havien estudiat mai espanyol, si sabien dir alguna cosa en espanyol, si tenien alguna proposta que volguessin estudiar perquè la trobaven interessant, etc…

Cadascún d´ells, també s´han presentat, han dit el seu nom i de seguida han obert les llibretes per agafar apunts del que seguidament he explicat.

En principi, portava el llibre que segueixo quan treballo a les escoles internacionals però no l´he fet servir. He començat per el principi de tot: Fer una presentació de tu mateix a persones que acabes de conèixer, exemple: Com et dius?, a on vius?, quina nacionalitat tens?, com et trobes?, a on treballes? Quants anys tens?, tòpics com: Encantat de parlar amb tu, etc…

Una vegada, han tingut els conceptes més o menys clars, hem fet intercanvis de preguntes entre tots nosaltres sobre presentacions en forma de petites converses. Ho han entès perfectament!

Una cosa que vull mencionar, és l´accent que tenen cada un d´ells. És molt bo! Pronuncien les paraules molt correctament. Qualsevol persona de parla hispana els entendria sense problemes.

M´he divertit molt intercanviant impressions amb tots ells sobre els esquemes a seguir alhora d´introduïr-te explicant qui ets i les pautes a seguir quan arribes a qualsevol lloc, com per exemple: Bon dia, bona tarda o bona nit.

La segona part de la classe, m´he limitat a explicar el verb SER o ESTAR, que en espanyol a diferència de l´anglès té 2 variacions, un dilema per la majoria d´estudiants que a vegades costa que li agafin el fil.

Una altra vegada, exemples i preguntes entre tots nosaltres per aclarir el màxim possible aquesta part de la gramàtica espanyola de vital importància.

Aquí sí que m´han fet moltes preguntes i m´han demanat exemples que finalment ho han acabat entenguen tot.

Estic realment feliç perquè a l´entrar a la classe tots s´han dirigit a mi en anglès i a l´acabar la lliçó ja s´han atrevit a parlar amb mi en espanyol tot dient: ¨Encantado de concerte, Jordi¨, ¨Buenas tardes¨¨Adiós, hasta la próxima semana¨ o ¨Como estas???¨hehehehe….

En fi, que tot va agafant forma mica en mica a Tailàndia i això em dóna molta força per continuar endavant amb la motivació i les ganes de superació intactes.

Salut!!!

Jordi Meya.

 

THAI CONSULTANTS

“Your business partner in Thailand”

Jordi Meya

Tlf: (+66) 84-3359277

Bangkok, THAILAND

Diada de Sant Jordi a Bangkok i ja en van 2!!!

Diada de Sant Jordi a Bangkok i ja en van 2!!!

 

Bangkok, dijous, 23 / abril / 2009 ¨Sant Jordi¨

 

 

 

Regal de la Carme Manubens

 

 

 

La veritat és que el temps passa molt i molt ràpid, quasi bé sense adonar-me els dies, els mesos i els anys van passant, i també, sense adonar-me ja torna a ser la Diada de Sant Jordi, la segona que celebro a Bangkok, Tailàndia molt lluny de casa meva, de la família i amics en una altra cultura que no saben lo important que és aquest dia per la majoria de catalans que viuen a Catalunya i els que estem escampats arreu del Món. Avui, és un dia molt especial per a mi, un dels més importants de l´any per tot el que significa aquest dia que porto tant arrelat dins meu.

És inevitable pensar en Catalunya, en l´ambient que hi ha ara mateix als carrers d´arreu del país, les parades de llibres i de flors plenes de gent que passeja i aprofita que per a fi ha arribat el bon temps a Catalunya després d´un hivern llarg i feixuc o imaginar-me les cares de les persones que més estimem quan reben de part de nosaltres una rosa o un llibre com a senyal d´amor i respecte cap a ells. Tota aquesta sèrie d´exemples fan que en un dia com el d´avui enyori molt la meva terra, Catalunya i a totes les persones importants que m´han marcat durant els anys de vida, que tant he après d´ells i que tant m´estimen i estimo.

Des de fa molta estona, estic a casa escoltant via Internet algunes emissores de ràdio catalanes per sentir de més aprop la Diada de Sant Jordi. Estic escoltant moltes entrevistes a autors de llibres o a ciutadans a peu de carrer. Tothom, està molt content, es noten bones vibracions. Gràcies a la tècnica puc estar gaudint grans moments ara mateix que m´ajuden a combatre una mica la distància, i perquè no, també moments de soletat que de vegades també sento, mai de tristor fins al moment.

Vull agrair de tot cor i amb tota la meva estimació possible a totes les persones que s´han  adreçat a mi via e-mail o telefònicament des de Catalunya o des d´Àsia, molt especialment trucades de catalans que viuen a Bangkok. Cada dia sóc més conscient que estic rodejat d´un gran entorn, ja sigui de familiars o bé d´amics de sempre o que he conegut durant els últims anys. A tots vosaltres, GRÀCIES!!!

Gràcies a tots vosaltres, que em doneu molta força, tiro endavant intentant sempre fer les coses el millor que sé, amb il-lusió, motivació, ganes de superació, buscant un sentit real del que és la vida per a mi i amb amor i respecte a totes les persones.

Als meus pares, voldria dedicar les últimes paraules d´aquest post.

Sense vosaltres, la meva vida i les ganes de superar-me no seria possible. Sou les persones més importants per a mi, sou com una llum que em guia sempre encara que hi hagin moltes dificultats en el camí, sou la meva inspiració, el model a seguir, tota una referència que sempre està present amb mi. Gràcies per ser com sou, papes!!!

¨En la que Sant Jordi empunya bandera de color blanc hi ha l´escut de Catalunya amb les 4 barres de sang¨

Visca Catalunya!!!

 

Jordi Meya.

p.d: Miquel, gràcies per portar una rosa a la meva mare i àvia de part meva. No saps pas lo feliç que m´has fet!!!

Com funcionen les tarifes dels taxis a Bangkok?

Com funcionen les tarifes dels taxis a Bangkok?

 

Bangkok, dijous, 16 / abril / 2009.

 

Sembla ser, que per fi, he esbrinat després de quasi bé 1 any i mig visquen a Bangkok, com funciona el sistema de pagament que marquen els  taxímetres dels taxis de la capital tailandesa. Fins ara, no tenia molt clar quin sistema feien servir o de quines normes es regien alhora d´exigir el pagament de la tarifa cada vegada que utilitzava un taxi.

Aquesta era una qüestió que em portava de cap des de feia molt de temps perquè no acaba d´entendre perquè algunes vegades tenia la sensació de pagar més diners del compte, tot i exigir sempre que posessin el taxímetre en marxa cada vegada que he utilitzat un taxi a Bangkok per anar a qualsevol lloc. Moltes vegades pensava que estaria trucat el taxímetre,  tenia la sensació que anaven més ràpids del compte, sobretot quan agafava algun taxi una mica vell o atrotinat. A més, estic al país número 1 a nivell mundial sobre la pirateria i les còpies de qualsevol cosa, aquí és el pa de cada dia. Per tant, no me´n fiava del tot. A Tailàndia, l´expressió: ¨Tot és possible¨es certa al 100%. I crec que trucar un taxímetre, no els hi costaria gaire perquè saben fer completament de tot. Són uns experts i molt bons professionals quan si posen.

L´altre dia, quan tornava d´Isan vaig agafar un taxi des de l´estació de busos de Mo Chit per arribar fins a casa i vaig poder resoldre el dubte que tenia des de feia tant de temps perquè a dins del taxi, hi havia una cartulina penjada del seient del conductor que explicava molt bé la manera en que es regeixen les tarifes actualment.El primer taxi que he trobat aquesta informació i mira que n´he agafat…

Va de la següent manera:

Quan agafes el taxi, i es posa el taxímetre en marxa sempre marca 35 thb. Aquest quantitat es mantindrà fins que el taxi sobrepassi els 2 quilòmetres de trajecte.

Dels 2 quilòmetres als 12 quilòmetres, es paga 4,50 thb cada quilòmetre.

Dels 12 quilòmetres als 20 quilòmetres, es paga 5 thb per quilòmetre.

Més de 20 quilòmetres el taxímetre anirà sumant 5,50 thb per quilòmetre.

Fins aquí tot bastant clar, ara bé! No sempre es així.

Si hi ha trànsit, cosa molt probable a Bangkok, i el taxi no es pot moure a més de 6 quilòmetres per hora, el passatger haurà de pagar obligatòriament 1,25 thb cada minut, si el taxi va a l´aeroport uns altres 50 thb extres i finalment, si el taxista es veu obligat a agafar una autopista, el passatger pagarà el peatge.

Aquest últims punts eren els que hem feien pensar que moltes vegades tenia la sensació que m´estaven foten la ¨pirul-la¨però no és així.

Recordeu que 1 euro són més o menys 50 thb.

Salut!!!

Jordi Meya.

SongKran a la regió d´Isan, província de Nakhon Ratchasima, Tailàndia.

SongKran a la regió d´Isan, província de Nakhon Ratchasima, Tailàndia.

Bangkok, dimarts, 14 / abril / 2009.

 

SongKran a Tailàndia o el què vol dir el mateix, Any Nou tailandès, festa de l´aigua i dies per estar en companyia de la família i amics durant una de les dates més importants per tots els tailandesos, sens dubte!!!

Aquest any, he celebrat el nou any de manera molt diferent de l´anterior que em vaig quedar a Bangkok durant aquestes llargues vacances ( 4 dies seguits ) fent una visita ràpida al barri ¨guiri¨de la capital tailandesa que és Khao San Road que, evidentment, estava ple de ¨farangs¨batallant els uns contra els altres en una súper guerra d´aigua totalment embriagats, molts d´ells perdent el control.

Em vaig poder fer una idea de lo important que és el SongKran per la gent thai però no una idea sòlida i autèntica com la que he pogut viure aquest any en persona a la regió d´Isan, a la província de Nakhon Ratchasima en companyia de la meva companya, la Oil, la seva família i amics, rodejat només de gent local en un indret remot, sense pràcticament res de primera necessitat disponible, perdent totalment el contacte amb coses materials, apartat del Món estressant en que vivim actualment, envoltat de persones molt pobres però, alhora, amb un cor i una ànima molt rica que m´han donat una autèntica lliçó d´humiltat obrint-me les portes de casa seva i oferint-me tot el que bonament han pogut sense que jo m´hagui sentit malament en cap moment. M´han fet sentir emocions molt fortes que difícilment podré descriure ara aquí però que segurament, no oblidaré en tota la resta de la meva vida. Em sento molt feliç, content i alegre d´haver dit que sí a la invitació que la Oil em va proposar fa unes setmanes. Aquesta lliçó de vida que he après a Isan, m´ha calat molt a dins meu i no ha fet més que reforçar la idea que Tailàndia és el país a on vull viure i donar el millor que tinc a totes les persones que, a canvi de res, t´ho donen tot.

El viatge fins a Khorat en bus no dura més de 4 hores en dies normals però en dies com els del SongKran en que milions de persones deixen Bangkok carregades de menjar, roba i altres objectes per portar als seus familiars… fer una previsió del trajecte era una missió impossible, tal i com va passar.

L´estació de busos de Mo Chit, ( busos que viatgen direcció nort del país, sobretot ) estava plena de gent que per moments em feien venir imatges de quan vaig estar a Índia i vaig poder viure moltes situacions semblants com a Mo Chit, sobretot en cada una de les estacions de tren que vaig recórrer al nort d´Índia en companyia de grans persones que són actualment grans amics meus.

Al pujar al bus, em vaig començar a sentir una mica malament de la panxa. Un dolor terrible fa fer acte de presència segurament causat per el menjar que moments abans havia ingerit a la mateixa estació. Portava medicines i vaig poder calmar una mica el mal que durant una llarga estona em va putejar i, així, centrar-me en el viatge fins a Isan.

El bus, ens va portar fins a Nakhon Ratchasima, Khorat a on ens esperaven la mare de la Oil, la seva filla i un senyor que molt amablement es va oferir per recollir-nos i portar-nos fins al poble a on viu la família de la Oil, una zona rural, com deia abans, sense comunicacions i comoditats aparents.

Era la primera vegada que veia a membres de la meva companya. Van ser moments màgics i importants per a mi, sobretot perquè era molt conscient en aquelles moments que m´havien acceptat i ofert la seva mà a un ¨farang¨ que per persones tailandeses tradicionals, no és una cosa fàcil de dur a terme. El pas que acaba de donar jo i també ells, era important perquè atravessavem la línia entre la seva cultura i costums que són totalment diferents a la meva, encara que intenti integrar-me al màxim per ser acceptat per la gent thai.

Varem arribar al poble ja de nit. La casa a on la meva companya havia passat part de la seva vida estava en mig del no res, envoltada de camps i arbres sota un cel estrellat preciós, sense soroll ni contaminació… Pau absoluta.

Vaig tenir l´oportunitat de sopar amb més membres de la seva família, molts d´ells de visita com nosaltres aprofitant el període de vacances.

Tenia la sensació d´estar visquen 100 anys enrere en el temps, com si hagués fet un viatge astral a través d´una màquina del temps… difícil d´oblidar l´experiència només arribar a lloc.

Cada vegada entrava més gent a la casa, i em miraven amb cara de sorpresos, em feien preguntes, etc… Em faig sentir diferent, ( mai incòmode ) com una persona de raça negra envoltada de blancs… em vaig sentir ¨farang¨100%, hehehehe… en cap moment incòmode, vaig intentar de parlar tot el que bonament podia en tailandès i de seguida vaig notar com canviaven una mica la percepció inicial cap a mi.

Les dues nits que he estat allà, m´han ofert tot el millor que tenien, sempre jo el primer encara que em negués. He dormit en una habitació per a mi, m´han posat una mosquitera perquè no patís les picades dels mosquits i formigues que solen entrar a la casa quan es de nit i hi ha llum provinent de la casa i, fins hi tot, m´han posat un ventilador per sufocar les altres temperatures quan només en tenen 2 per tota la família. Res a dir… Només gràcies.

La festa del SongKran, la viuen a tope! Des de dora al matí, ja s´escolten persones ballant i cantant acompanyades de música tradicional thai, llançant-se aigua els uns contra els altres, bevent cervesa i celebrant tot junts al màxim la festa al mig d´un paratge natural realment bonic.

El primer dia, vam anar a dinar a prop d´un temple a on persones de tot el poble, anaven recollint diners per donar-los als monjos del temple per ajudar-los a ells i al manteniment del mateix temple, com és costum en època del SongKran.

Allà, vaig passar bona part del dia, rodejat de tots els veïns que no paraven de fer-me preguntes mentres dinàvem plegats un bon plat d´arròs i altres tipus de menjars tradicionals d´Isan. Tot molt bó!

El segon dia després de dinar, la Oil, la seva filla i jo amb la moto ens vam dirigir fins a la població de Phimai per visitar el parc històric de la ciutat a on hi ha un dels temples més importants de tot el país de la mateixa època que els temples d´Angkor a Cambòia, una autèntica meravella!!!

El camí fins a Phimai amb moto va ser molt entretingut perquè hi havia gent a tot arreu que llançaven aigua tots contra tots i nosaltres, evidentment, també varem rebre de valent, hehehe… Cosa d´agraïr per sufocar les altes temperatures. Amb moto fins allà, uns 30 quilòmetres.

De tornada a casa de la família de la Oil, més converses, riures i desconnexió total més i més.

Avui, he tornat a casa meva de nou a Bangkok tot sol. La Oil, s´ha quedat a Isan per estar el màxim de temps possible amb la seva família i els seus 2 fills, cosa que entenc perfectament, abans de tornar a Bangkok per treballar. Sabeu??? admiro molt a la meva novia com porta aquesta situació que moltes vegades intento imaginar que em passa a mi i que no té que ser gens fàcil de suportar. Entenc que  té que ser molt difícil per una mare estar separada de les persones que possiblement estima més de la seva vida, com són els seus fills per treballar a Bangkok, una ciutat caòtica lluny del seu entorn i persones que  l´estimen per ajudar-los només perquè han tingut la mala sort de no tenir diners. Recordo la meva infància com una de les millors èpoques de tota la meva vida, vaig aprendre molt dels meus pares, vaig ser afortunat de no perdre´m aquest privilegi que molts de nosaltres no en som conscients. Què seria de nosaltres si no haguéssim tingut l´aprenentage i consells dels pares??? Per a mi, la meva novia és tota una referència d´aprenentatge i de lluita contra situacions difícils. Ella mai es queixa de res, només lluita per tirar endavant i ser feliç. L´ADMIRO!!!!!!!!!!!!!!!!!! I cada dia L´ESTIMO MÉS!!!!!!!!!!!!!!!!!!

Fa molt de temps que les coses materials per a mi com poden ser els diners, han passat a segon terme, encara que sé que són necessaris per viure en el Món material en que tots nosaltres estem immersos però, de veritat, m´importen relativament poc si ho comparo amb el valor humà que tenen moltes persones que s´han anat creuant amb mi al llarg de tots els mesos que fa que estic a Àsia. Un simple fet com somriure, és fàcil de fer i fa que et sentís realment bé i t´allibera de moltes tensions. Tota aquesta gent, ho aplica sempre.

No entenc perquè a nosaltres ens diuen que som del Primer Món si tenim encara moltes coses a aprendre, coses molt importants com poden ser les relacions humanes que tant ràpidament anem perdent per culpa de coses estúpides que ens pensem que son importants per la nostra existència. No és veritat que per ser feliç es necessiten moltes coses, NO!!! Només cal estar disposat a aprendre de tothom sense fer distincions de races, socials, estatus i altres exemples estúpids. Tots vivim en el mateix entorn, tots som iguals i tots tenim el dret de ser feliços. Ningú ens pot prendre el bé més preuat que tenim, la llibertat de decidir qui som i cap a on anem.

Sincerament, la meva més gran admiració a la gent que he tingut el plaer de conèixer durant uns dies en una de les regions més pobres i humils de tot el Món, Isan a Tailàndia.

Llum permanent.

Jordi Meya.

Matí de trasllat cap a un altre apartament.

Matí de trasllat cap a un altre apartament.

Bangkok, dimecres, 8 / abril / 2009 .

Aquest matí, juntament amb la Oil hem estat immersos en un nou trasllat d´apartament, només 5 setmanes després d´haver-nos traslladat a viure al barri de Ladhprao.

El motiu o varis motius han sigut els següents…

Al les poques setmanes d´estar instal-lat a la planta 6a. de l´edifici d´apartaments a on em vaig traslladar des d´On Nut, una tarda mentres dormia, vaig començar a escoltar uns sorolls estranys que provenien d´un petit armari que hi havia a sobre de la nevera a on hi vaig deixar-hi unes unes quantes bosses de llenties que la meva mare m´havia donat a Ripoll, just abans de tornar de nou a Bangkok.

A l´obrir l´armari, vaig adonar-me que les bosses estaven obertes en petits forats distribuïts al voltant de cadascuna de les bosses de llegums que  jo mateix vaig deixar allà uns dies abans. No m´ho podia creure! Hi havien rates o ratolins que entraven per un forat just al costat de la caixa elèctrica per on passaven els tubs que donaven corrent a l´apartament.

No només hi havien rates… uns dies més tard, va començar a baixar aigua del sostre del labavo perquè una tubària a sobre s´havia rebentat. Sort que estava a casa i vaig poder avisar de seguida a un tècnic que poca cosa va fer perquè des d´aquell dia, cada vegada que ha caigut un xàfec d´aigua, també hi ha hagut goteres al labavo.

Em pensava que ja no podia passar res més… M´equivocava… Un matí, un grup de coloms que semblaven posseïts per el mateix diable, van fer acte de presència al balcó. Em van despertar aquell matí i molts altres matins després d´aquella primera vegada. El motiu, havien uns ous just a sota de l´aire condicionat que cuidaven meticulosament… A més, els malparits emplenaven el balcó de cagades a sobre de fotre merder a primer hora del matí.

Per últim, un exèrcit de formigues van entrar a l´habitació i van fer d´ocupes durant unes quantes setmanes, també… Ni amb spray verinós es morien… Em sembla que cada vegada que els hi fotia una ¨spraiada¨ potent a sobre d´elles, es multiplicaven.

En fi… La millor alternativa era pirar d´allà el més ràpid possible i així ho hem fet aquest mateix matí.

Ara, estem 3 plantes per sota d´on estàvem instal-lats, sense gaire llum natural però, aparentment, l´apartement està en millors condicions.

El trasllat, un pal com tot els trasllats…

Ara ja està tot ordenat al nou apartament.

Salut!!!

Jordi Meya.

The Devil Knows, primer cd. en estudi de la banda Heaven and Hell

The Devil Knows, primer cd. en estudi de la banda Heaven and Hell

 

 

Bangkok, dimarts, 7 / abril / 2009.

 

Fa un parell d´anys, la formació de Black Sabbath amb Ronnie James Dio al capdavant de la banda, van decidir ajuntar-se de nou. La formació de Black Sabbath era la mateixa de l´any 1.992 formada per Dio a les veus, Toni Iommi a la guitarra, Geezer Butler al baix i Vinny Appice a la bateria. Després de més de 15 anys sense tocar junts de nou Heavy Metal barrejat moltes vegades amb Black Metal i perquè no, Doom fins hi tot, tornaven a la carretera per demostrar que continuen siguen els millors component cançons fosques i satàniques que et transporten en una altra dimensió, totalment desconeguda però molt propera alhora per tots els amats i seguidors d´aquest estil de música proper al mateix dimoni.

Després d´enregistrar 3 cançons noves en estudi que van incloure en una caixa de cd´s que portava el nom de ¨The Dio´s Years¨, van començar una gira d´uns 2 anys aproximadament de durada a nivell mundial però que, malauradament, a Espanya no van fer parada, cosa que a hores d´ara em continuo preguntant perquè??? Black Sabbath, ara Heaven and Hell, des de sempre, ha tingut molts seguidors arreu del territori espanyol, molt fidels, des de pràcticament els seus inicis a principis dels anys 70.

La gira, va ser un èxit brutal! Rebentaven a cada lloc a on demostraven que continuen siguen els millors quan estan a dalt de l´escenari, encara que la majoria d´ells sobrepassin els 60 anys d´edad, com és el cas d´en Ronnie James Dio, la veu melòdica per excel-lència d´aquest genere i gran mestre del Metal, estimat amb autèntica devoció per tots els que sentim dins les nostres venes aquest estil de música que mai passa de moda.

Ara, ens presenten el seu nou treball: ¨The Devils Know¨primer llarga durada gravat en estudi després de tants anys sense fer-ho. L´´ultim cd. que van gravar en estudi tots junts va ser: ¨Dehumanizer¨, com comentava, a l´any 1992.

¨The Devil Know¨, ha sigut enregistrat als estudis RockField de Gales, al Regne Unit i ha estat produït per els mateixos components de Heaven and Hell i l´enginyer de só, Mike Exeter.

El cd. no veurà la llum fins a finals d´aquest mes d´abril però ja podem disfrutar del seu single que porta per nom: ¨Bible Black¨, un tema fidel als principis de la banda, amb riffs foscos i terrorífics d´en Iommi acompanyats a la veu per el formidable Dio que sembla que no passin els anys per ell perquè conserva la veu igual que 35 anys enrere en el temps. La batuta de la base rítmica del tema, és per part d´en Butler i l´Appice, que et transporten directament en un Món no físic i fosc com si estiguessis lligat amb cadenes dins d´una cel-la en una masmorra d´un castell de l´edat mitjana.

Heaven and Hell han tornat de nou més forts i contundents que mai!!!

Salut!!!

Jordi Meya.

 

 

Lletra original i traduïda al català:

 

The Biblie Black:

At last alone, his fire’s dying

Burned another day

Now to pretend

and make up an ending

somewhere far away

He reached for a book all bound in leather

something that he knows he’s never read

and the first page says beware you’ve found the answer

the next one says I wish that you were dead!

Don’t go out, put it back

You’re reading from the Bible Black!

What’s this word I see

Who are you and who are me

Maybe I just stumbled in the dark

I must have been out cold

but the way the story’s told

They found me lying naked in the rain..yeah

Let me go I’ve seen a vision?

But the line has left me blind

Take me back

I must have the Bible Black!

Well here I go again

From the start to the end

I wish I could remember what I’ve done

 

Now here’s another spell

it could take me straight to hell

and I feel I’m getting closer to my home

Let me go I’ve found addiction

and it makes me feel alive

Take me back

I must have the Bible Black!

He locks himself away and tastes the silence

Hungry for another bite of wrong

and just the words “oh Lord please take me with you”

Took him to a place we don’t belong

Let him go!

he can’t come back

he’s reading from the Bible Black!

So if your fine with dying

and what’s the use of trying?

I may know another place that you can go

It’s hiding in the pages

but you may not come back

you’re reading from the Bible Blaaaaack!!!

La Bíblia negra:

Per fi sol, el seu foc està morint

Cremat un altre dia

Ara projecto un final

En algún lloc lluny

 

Ell ha coronat un llibre tot ell confeccionat en cuir

Alguna cosa que ell sap i que no ha llegit

I la primera pàgina diu, ves en compte perquè tu has trobat una resposta

La pàgina següent diu, desitjaria que estiguessis mort!!!

No marxis, torna això

Tu estàs llegint la Bíblia negra!

El Món que jo veig

Quí ets tu I qui sóc jo?

Potser només he donat un pas en fals dins de la foscor

Jo conec el fred que fa a fora

Però el camí de la història deia

Ells van trobar-me estirat sota la pluja… Yeah

Deixe´m marxar, jo vaig veure una visió?

Però la línia m´ha deixat cec

Reculle´m I torna´m

Jo tinc que tenir la Bíblia negra!

 

Bé, torno a estar aquí

Des del principi fins a la fi

Desitjo I vull recordar el que he fet

Aquí, ara hi ha un altre malefici

Això em pot portar directament a l´infern

Estic sentint que sóc a prop de casa meva

Deixeu-me marxar, he trobat una adicció

I aquesta adicció em fa sentir viu

Deixeu-me tornar

Tinc que tenir la Bíblia negra!

Ell es tanca lluny I tasta el sabor del silenci

Afamat per una altra mossegada equivocada

I solament les paraules¨oh senyor, sius plau, porta´m amb tu¨

Ell va ser portat a un lloc que nosaltres no pertanyem

 

Deixa´l marxar!

Ell no pot tornar

Perquè ell està llegint la Bíblia negra!

Per tant, si tu et trobes bé morin-te,

Quin és l´us d´estar-ho intentan-t´ho?

Jo, potser conec un alter lloc a on pots anar

 

Està amagat a les pàgines

Però potser no podràs tornar

Tu estàs llegint la Bíblia Negra!!!!