S’ acaben els dies a Puri.

– Avui m’he aixecat a les 5:30 AM per veure com sortia el sol desde el mar. Ha valgut la pena matinar, l’ espectacle a set magnific, sentat a la sorra de la platja humida per la nit observant com anava creixent el sol desde l’ horitzo del mar. Quina sensacio tant forta i quina energia tant potent per comencar a conectar amb el dia.

La sortida del sol ha estat espectacular, estavem totalment ipnotitzats observant aquesta maravella que ens dona tanta forca a tots. M’ he quedat bastant sorpres per la quantitat de gent que hi havia a la platja, no turistes sino gent del pais, que com jo, venien a gaudir de l’ espectacle.

La gent que hi havia a la platja estaven maravellats, les seves cares, com la meva, transmetien una sensacio de pau, de benestar… i alguns d’ ells s’han apropat a saludar-me i a tirar-me algunes fotos, inclus m’han convidat a pendre un “Chay” amb ells, quina gent tant autentica, hostia!!!

 A Puri he pogut gaudir d’ uns dies de relax total, imagineu-vos, bon temps, platja, bon menjar, bons preus, etc… es a dir, “vidorra” total!

He conegut a gent molt i molt autentica, gent catalana i espanyola, com la Mabel, una dona que podria ser la meva mare, super autentica, plena d’ anecdotes i plena de vida. No la oblidare mai. Els seus companys tambe m’han acollit molt be, explicant-me coses i vivencies que han anat experimentant al llarg dels seus viatges a l’ India.

 Dema, l’ Albert i jo agafem un tren nocturn direccio a Calcuta, sera un viatge d’unes 12 hores. Viatjarem a la classe d’ Sleeper, sense aire acondicionat i segur que tornara a ser una aventura total. Cada viatge amb tren, no saps el que t’ espera, es una de les experiencies mes recomenables de fer a l’ India i a mes es un medi de transport molt barat.

 Ens tornem a retrovar desde Calcuta.

Una abracada molt apretada a tots!!!

” Si encara et penses que et queden coses per fer, segur que no et moriras en vida ”

Namaste!

Jordi Meya.

Sortida del sol a la platja de Puri.

Imatges de la posta de sol a la platja de Puri.

Ultims dies a Puri.

Cronica desde Puri.

– Segueixo a Puri amb L’ Albert i tambe amb la Carolina. Avui estic una mica ressacos despres d’haver anat a dormir una mica tard aquesta passada nit.

Els dies son fantastics, ahir vaig coneixer a la Mabel, una dona d’uns 60 anys, super enrotllada amb una mentalitat super oberta, es la hostia! Es una persona que em fa riure moltissim amb les seves maneres d’ explicar les coses, jejejeje…

Tambe vaig coneixer a l’ Eduardo, un amic de la Mabel. L’ Eduardo es de Barcelona i pel que vaig poder saber, esta ficat en temes d’ ONG per l’ India.

Aqui a l’ India cada dia et passa alguna anecdota, ahir mentres dinava al restaurant “Peace”, un peix fresc amb una salsa bonissima, a la taula del costat hi havien 2 homes i 1 dona, crec que anglesos, quan 1 d’ ells em va demanar a on vivia. Jo li vaig dir que a Barcelona, solo dir aixo perque si dic  que soc de Ripoll, suposo que es mes dificil de que ho coneguin, pero aquesta vegada la meva teoria va fallar. L’home em va dir que si era de Barcelona ciutat i jo li vaig dir que era de Ripoll. La meva sorpresa va ser molt gran quan em va dir que coneixia Ripoll, Camprodon, Roses, Lanca, etc… Vaig quedar-me sorpres, estava perdut en un poblet de l’ India parlant amb una persona que no coneixia de res de Ripoll, quina gracia! Li vaig donar la meva direccio i li vaig dir que si tornava a Ripoll que em truques i ell va dir que ho faria. Quantes anecdotes que m’ estan passant a l’ India!

El festival de cine d’ahir a la nit va anar molt be, l’ espai era fantastic, a tocar del mar i trepitjant la sorra de la platja tota l’ estona, era un ambient molt “chill out”.

Varem veure uns quants documentals abans de sopar. Un dels documentals em va agradar molt ja que parlava sobre la situacio del Kachmir, em va fer recordar els dies que hi vaig ser-hi. Despres de sopar varem anar a dormir.

Puri tambe es un lloc fantastic!

” Un viatje a l’ India es un viatge d’ autosuperacio. Aprens a valorar el sentit de les coses”

Jordi Meya.

Imatges dels primers dies per Puri.

Puri (Orisa).

Ja fa tres dies que l’ Albert i jo hem arribat a Puri que voltem per els seus carrers i per la platja.

Puri es un lloc tranquil i agradable,. no gaire gran, uns 150.000 habitants ple de palmeres i de gent que esta passant uns aqui les seves vacances.

Els dies a Puri son molt calurosos, desde primera hora del mati el sol comenca a picar de valent el que fa que tinguis que posar-te crema bronzejadorora a totes hores.

Les nits s0n molt calides i tranquiles pero hi ha mosquits a tot arreu i  per tant estem patint les seves conseqencies, anem plens de picades. Segons la “Lonely Planet”, Orisa es l’ estat a on hi ha mes malaria pero no en aquesta epoca del any sino a partir de quan arriba el monzo, quan la temperatura i la humitat son molt altes.

Estem instal-lats en una cabana molt acollidora a l’ Hotel “Love&Live” rodejats per un jardi i  palmeres, es molt relaxant.

Els preus a Puri, per el que he vist fins ara, son molt assequibles, l’ habitacio ens costa unes 200 rupies per dia, 100 cada un, ja que la compartim. Imagineu-vos, no arriba ni als 2 euros per dia!

La primera tarda que passavem a Puri, varem coneixer a la Carolina de Madrid, una periodista de 29 anys, plena d’ inquietuda, practicant de yoga i que tambe viatja sola. Venia de Calcuta de fer un voluntariat amb nens. La primera imatge que tinc d’ ella que l’hi estaven fent un massatge a la platja i que estava en bikini… Aqui les dones i en tota l’ India es banyen vestides i es clar veure una tia en bikini i que no esta gens malament em va fer que la imatge em quedes grabada.

L’ Albert i o anavem parlant i ella va dir: “espanoles?” i a partir d’ aquesta paraula les coses van anar rodades i ja teniem una nova amiga, fantastic! Varem quedar per sopar plegats, vam riure molt explicant-nos les nostres vivencies varem fer una tertulia molt interessant. Despres de sopar varem quedar per feruna excursio el dia seguent.

L’ excursio va anar fantastica, varem visitar molts llocs bonics i encantadors, entre ells el “Temple del Sol”, despres del Taj Majhal, l’ obra mes visitada de l’ India.

Agafavem un bus a les 6:30h del mati per passar-hi tot el dia, el viatje va ser divertidissim, la gent agafava el micro del guia i comencava a cantar, tothom aplaudia i reia. No parava de “flipar”, gent amb una edat considerable, cantant dins al bus com si fossin nens petits que van de colonies, jejeje…

El viatje, pero, va ser cansat, na varem parar de voltar durant 13 hores, nomes vam fer una pausa per dinar sota un sol de justicia.

Al vespre varem anar a sopar i a dormir, estavem esgotats.

Estic content d’haver conegut una altra persona amb la que puguis parlar obertament de totes les inquietuts i que veus que conectes amb moltes visions que un va experimentant dia rere dia.

Per ultim donar molts records a tots el que em seguiu, la meva familia i amics,sempre us porto a dins del meu cor.

“El cos es la teva casa, llegueix, pensa, camina i tingues temps per escoltar-l’ho”.

Algunes imatges de Bodhgaya.

Bodhgaya (Bihar).

L’albert i jo agafavem eltren de Varanasi per dirigir-nos cap a Gaya i continuar fins a Bodhgaya, el nostre desti aquesta vegada.

El tren a Varanasi arribava amb unes 2 hores de “delay” o retard i comencavem un viatge sentats a la classe mes baixa del tren. El viatge havia de durar unes 4 hores que finalment varen ser-ne 6 hores.

El viatge va anar be, varem escoltar balades heavy amb l’ Albert, heavy a l’ India, que autentic!!!

Un cop a Gaya, varem aprofitar per comprar els bitllets cap a Puri (Orissa) pero nosaltres voliem els bitllets per dilluns i al final varen ser per dimarts a causa de que tots els trens estaven complerts, no passa res, xanti, xanti,…

Finalitzat els tramits de fer la reserva del bitllet, varem agafar un rickshaw compartit que ens va portar fins a Bodhgaya a uns 13 km de Gaya.

La primera sensacio que vaig tenir va ser que costava una mica de respirar, l’ ambient estava molt carregat a causa de la pols que s’ originava per el transit, que no era molt pero a causa del mal estat de la carretera ni havia molta.

Finalment arribem a Bodhgaya i ens tocava buscar una “Guest House”. La primera que varem veure no ens va agradar i quan estavem buscant una altra, algu ens va dir ue hi havien Monestirs que per poques rupies podiem tenir allotjament. En varem trobar-ne un, es tractava del monestir budista de Birmania, un lloc molt tranquil, net i molt bonic.

En aquest monestir no s’ham d seguir unes normes molt estrictes, nomes que la porta d’ entrada al recinte es tanca a les 22h.

Les habitacions son individuals, sense bany pero bastant amples i nomes costa 50 rupies per dia, 1 euro!!!

Al mati seguent ens varem aixecar a les 8:00h per comencar a visitar els temples que hi ha per tota la poblacio. Tots els temples de Bodhgaya son budistes, hi ha temples de varis paisos asiatics com Japo, Birmania, India, etc… Bodhgaya es la capital mundial de la religio Budista, i es diu que Budha es va iluminar en aquesta poblacio. El Dalai Lama hi pasa 2 mesos al any.

Bodhgaya es una poblacio petita uns 31000 habitants i esta rodejada de boscos i camps i es molt tranquila. La gent d’ aqui es dedica basicament al camp o al bestiar i unes de les cose que m’han sorpres mes d’ aquesta poblacio es la quantitat de gent pobre que “viu” en la mes absoluta miseria. Hi ha nens que practicament no van ni vestits, jugant al carrer al costat de la brossa i dels animals, aparentment felicos i sense perdre el somriure en tot moment. Cada dia estic mes convencut que aquesta gent esta feta d’una altra pasta diferent a la nostra. Sovint penso de que no se de que em queixo despres de veure tanta miseria dia rere dia…

La visita als temples va ser molt interesant, tots els temples estan perfectament decorats, tots amb uns detalls cuidats al milimentre que et fan posar la pell de gallina.

Tots em varen agradar pero si n’he de destacar-ne un, segurament seria el temple de “Mahabodhi” coronat per un capitell de 50 mts d’ alcada i que alberga una estatua de Buda.

En aquest temple pots sentir l’ ambient religios que s’hi respira, rodejat de monjos i gent que prega. Tambe hi hamolts jardins i un llac amb un Buda al mig que es precios! L’ ambient sagrat d’ aquest espai es nota a cada pas que dones.

Per la tarda varem anar a veure una meditacio “zen” al monestir budista del Japo, ( Indosan Nipponji Temple ) que ni l’Albert ni jo varem entendre , sobretot a la part final. La gent estava sentada al terra i el monjo que duia a terme la cerimonia, va agafar un pal i es dedicava a donar cops a l’ esquena a la gent, per cert ni a mi ni a l’ Albert ens va tocar rebre…

El dia va finalitzar a les 22:00h.

El dia seguent el varem dedicar per relaxar-no, lleguir estudiar una mica d’ angles i conectar-nos internet.

Avui, mentres estic escrivint aquestes linies, es el dia que ens toca marxar de viatge de nou, ens dirigirem a Puri (Orissa) a passar uns dies a la platja, 2 o tres. El viatge en tren durara unes 15h i segurament aixo em fara perdre el partit de la Champions que juga el Barca.

Avui m’ he aixecat a les 7:00h he aprofitat per fer una dutxa d’ aigua calenta i seguidament anar a esmorzar al restaurant “Gautam”, just al davant del monestir.

Una abracada a tots i fins d’ aqui un parell de dies!!!

Jordi.

Varanasi.