L’albert i jo agafavem eltren de Varanasi per dirigir-nos cap a Gaya i continuar fins a Bodhgaya, el nostre desti aquesta vegada.
El tren a Varanasi arribava amb unes 2 hores de “delay” o retard i comencavem un viatge sentats a la classe mes baixa del tren. El viatge havia de durar unes 4 hores que finalment varen ser-ne 6 hores.
El viatge va anar be, varem escoltar balades heavy amb l’ Albert, heavy a l’ India, que autentic!!!
Un cop a Gaya, varem aprofitar per comprar els bitllets cap a Puri (Orissa) pero nosaltres voliem els bitllets per dilluns i al final varen ser per dimarts a causa de que tots els trens estaven complerts, no passa res, xanti, xanti,…
Finalitzat els tramits de fer la reserva del bitllet, varem agafar un rickshaw compartit que ens va portar fins a Bodhgaya a uns 13 km de Gaya.
La primera sensacio que vaig tenir va ser que costava una mica de respirar, l’ ambient estava molt carregat a causa de la pols que s’ originava per el transit, que no era molt pero a causa del mal estat de la carretera ni havia molta.
Finalment arribem a Bodhgaya i ens tocava buscar una “Guest House”. La primera que varem veure no ens va agradar i quan estavem buscant una altra, algu ens va dir ue hi havien Monestirs que per poques rupies podiem tenir allotjament. En varem trobar-ne un, es tractava del monestir budista de Birmania, un lloc molt tranquil, net i molt bonic.
En aquest monestir no s’ham d seguir unes normes molt estrictes, nomes que la porta d’ entrada al recinte es tanca a les 22h.
Les habitacions son individuals, sense bany pero bastant amples i nomes costa 50 rupies per dia, 1 euro!!!
Al mati seguent ens varem aixecar a les 8:00h per comencar a visitar els temples que hi ha per tota la poblacio. Tots els temples de Bodhgaya son budistes, hi ha temples de varis paisos asiatics com Japo, Birmania, India, etc… Bodhgaya es la capital mundial de la religio Budista, i es diu que Budha es va iluminar en aquesta poblacio. El Dalai Lama hi pasa 2 mesos al any.
Bodhgaya es una poblacio petita uns 31000 habitants i esta rodejada de boscos i camps i es molt tranquila. La gent d’ aqui es dedica basicament al camp o al bestiar i unes de les cose que m’han sorpres mes d’ aquesta poblacio es la quantitat de gent pobre que “viu” en la mes absoluta miseria. Hi ha nens que practicament no van ni vestits, jugant al carrer al costat de la brossa i dels animals, aparentment felicos i sense perdre el somriure en tot moment. Cada dia estic mes convencut que aquesta gent esta feta d’una altra pasta diferent a la nostra. Sovint penso de que no se de que em queixo despres de veure tanta miseria dia rere dia…
La visita als temples va ser molt interesant, tots els temples estan perfectament decorats, tots amb uns detalls cuidats al milimentre que et fan posar la pell de gallina.
Tots em varen agradar pero si n’he de destacar-ne un, segurament seria el temple de “Mahabodhi” coronat per un capitell de 50 mts d’ alcada i que alberga una estatua de Buda.
En aquest temple pots sentir l’ ambient religios que s’hi respira, rodejat de monjos i gent que prega. Tambe hi hamolts jardins i un llac amb un Buda al mig que es precios! L’ ambient sagrat d’ aquest espai es nota a cada pas que dones.
Per la tarda varem anar a veure una meditacio “zen” al monestir budista del Japo, ( Indosan Nipponji Temple ) que ni l’Albert ni jo varem entendre , sobretot a la part final. La gent estava sentada al terra i el monjo que duia a terme la cerimonia, va agafar un pal i es dedicava a donar cops a l’ esquena a la gent, per cert ni a mi ni a l’ Albert ens va tocar rebre…
El dia va finalitzar a les 22:00h.
El dia seguent el varem dedicar per relaxar-no, lleguir estudiar una mica d’ angles i conectar-nos internet.
Avui, mentres estic escrivint aquestes linies, es el dia que ens toca marxar de viatge de nou, ens dirigirem a Puri (Orissa) a passar uns dies a la platja, 2 o tres. El viatge en tren durara unes 15h i segurament aixo em fara perdre el partit de la Champions que juga el Barca.
Avui m’ he aixecat a les 7:00h he aprofitat per fer una dutxa d’ aigua calenta i seguidament anar a esmorzar al restaurant “Gautam”, just al davant del monestir.
Una abracada a tots i fins d’ aqui un parell de dies!!!
Jordi.
Jordi perdut per el Món!!! 