De Kathmandu al camp base de l’Everest!!!

– Avui ha set un altre dia esgotador, desde que m’he llevat no he parat ni un moment. Al mati, a les 10 he anat a la Himalayan Glacier a parlar amb el coordinador del trekking per acabar de lligar tot el que em fa falta per dema. Despres de parlar amb el coordinador, un sherpa m’ha acompanyat a diverses botigues especialitzades en trekking per llogar un sac de dormir i un anorac de plomes. Jo m’he comprat dos pantalons per el trekking, uns pantalons termics per a grans alcades, una jaqueta para vents, guants i una gorra, uns 70 euros.

Despres he tornat a l’agencia a deixar el material i he continuat alla parlant amb la Mina Manson d’Iran, una dona que ha fet el trekking del camp base de l’Everest i el de l’Annapurna. M’he sentit super a gust parlant amb la Mina, he disfrutat moltissim escoltant totes les experiencies que ha viscut. La Mina tambe viatja sola, es la tercera vegada que visita Nepal, sempre per fer trekking. Es una persona super recta, amb molta experiencia i amb les idees molt clares. M’ha explicat que el proper any fara un trekking fins a 7.000 metres d’alcada! Treballa tot l’any per poder fer un mes de trekking, impressionant!!! M’ha explicat com m’he d’agafar el trekking, el que veure, etc… M’ha explicat que quan va fer el trekking del camp base de l’Everest a Kalapattar (5.500 mts) hi havia un vent que no podia caminar i una temperatura de -40 graus!!! Aquesta epoca de l’any la temperatura al camp base sera d’uns -20 graus.

Despres de conversar amb la Mina he tornat a Freak Street a dinar. He intentat posar-me en contacte per canviar el vol de tornada per el dia 7 o 8 de maig pero no ha set posible, nomes treballen de dilluns a divendres.

He preparat la motxilla amb les coses que m’endure cap al trekking, he agafat un ciclo rickshaw i he tornat a Thamel, a l’agencia. A l’agencia he conegut en “Gomul” el noi que sera el meu Sherpa (guia) al trekking. En Gomul es jove, nomes te 22 anys, viu a les muntanyes de l’Himalaya i ha fet el trekking del camp base a l’Everest moltissimes vegades. A part de ser el meu guia sera el meu amic i confident. Tota la meva confianca, el 100% sera per en Gomul, la meva seguretat esta a les seves mans.

Tambe he parlat amb la Vicki, m’ha trucat a la Guest House per preguntar-me a veure si habia aconseguit algun guia per fer el trekking i tambe a veure com estava. Llastima que tenia feina i no hem pogut quedar. Moltes gracies per tot Vicki!!!

Des de fa una bona estona no para de ploure, el temps aqui es molt variable. Anire a sopar i a descansar que dema a les 8 am agafo una avioneta cap a Lukla i a caminar!!!

Estare 14 dies sense poder conectar-me a internet.

“LONG LIVE ROCK’N’ROLL!!!”

Jordi Meya.

Fins aviat, Kathmandu!!!

Trekking al Camp base de l’Everest.

– Despres de buscar durant uns quants dies informacio de com m’ho podia montar per fer el trekking al camp base de l’Everest i per fi avui al mati he trobat una agencia recomenada per la “Lonely Planet” i sobretot per la “Kathmandu Environmental Education” que es una associacio professional de trekking. Aqui tambe t’informen de tot el necessari per fer un bon trekking i es a on m’han recomenat la”Himalayan Glacier”, el lloc a on finalment he contractat el trekking.

A la “Himalayan Glacier” m’han informat de tots els meus dubtes, m’han explicat com seria la ruta que faria, que em trobare, preus, material, medicines, a 5.500 d’altura el cor nomes bombeja 1/3 el nivell de sang, per tant es importantissim fer totes les coses molt lentament i el mes important per a mi, un guia que tingui molta experiencia en trekkings per la zona de l’Himalaya.

El preu del trekking es de 450 euros, vol desde Lukla, despeses del guia, asseguranca en cas d’accident i material, sac de dormir i una bona jaqueta, el material mes car. Les meves dietes i l’allotjament es apart, uns 12 euros al dia.Dema a les 10 del mati el guia m’acompanyara a comprar-me pantalons, guants, mitxons, camises, etc…

Tot el recorregut del trekking i les condicions estan especificades en un contracte, tot legal.

Itinerari:

22 d’abril:

– Molt dora al mati vol de Kathmandu a Lukla (2.800 mts). Despres caminarem de Lukla fins a Phakding (2900 mts) Caminarem aproximadament unes 4 hores.

23 d’abril, St. Jordi:

– Arribarem a Namche Bazaar (3.340 mts.). Es un famos poble sherpa, esta ple de botigues i lodges per dormir. Entre 5 i 6 hores de trekking.

24 d’abril:

Dia d’aclimatacio a Namche Bazaar.

25 d’abril:

Trek fins a Tengboche, lloc a on hi ha el mes important Monestir budista del Nepal, mes de 4.000 mts d’altura. A la tarda posible visita al Monestir. Primeres vistes de l’everest.

Dia 26 d’abril:

-Baixarem fins a Panboche (3.860 mts) per no patir el mal d’altura i a la tarda tornarem a pujar molt a poc a poc fins a Dingboche.

Dia 27 d’abril:

– Gaudirem d’unes vistes espectaculars, visitarem el monument en memoria dels alpiniestes i sherpes que han perdu la vida intentant fer el cim de l’Everest. Si tenim sort podrem veure algun lleopart blanc. Arribarem a Lobuje (4.930 mts).

Dia 28 d’abril:

– Estarem al cor de l’Himalaya. Arribarem fins a Gorakshep (5.160 mts.) Caminarem poca distancia i molt a poc a poc per anar-nos aclimatant.

Dia 29 d’abril:

– Molt dora al mati arribarem a Kalapattar (5.545 mts) el punt mes alt del trekking. Gaudirem d’unes vistes espectaculars de l’everest i de la glacera de Khumbo. Baixarem fins a Gorakshep per passar-hi la nit.

Dia 30 d’abril:

– Trekking fins al campament base de l’Everest. Despres de descansar baixarem fins a Lobuje per passar-hi la nit.

Dia 1 de maig:

– Baixarem fins a Dingboche per passar-hi la nit.

Dia 2 de maig:

– Tota la jornada fins a arribar a Tengboche.

Dia 3 de maig:

– Arribada a Namche Bazaar. Hi passarem la nit.

Dia 4 de maig:

– Arribada a Lukla. Caminarem tot el mati, descansarem per la tarda i hi passarem la nit.

Dia 5 de maig:

– Vol de tornada a Kathmandu.

-El dia 6 de maig torno cap a N. Delhi i a veure si puc canviar-me el bitllet de tornada i puc estar per la festa Major de Ripoll amb tots vosaltres.

“Enjoy Live”

Jordi Meya

Kathmandu.

– Avui he estat tot el dia voltant per Kathmandu, buscant mes informacio sobre trekkings, no he parat quiet ni un moment.

Aqui hi ha moltissimes agencies que t’ofereixen trekkings, pot semblar molt facil posar-te d’acord per contractar un trekking pero no ho es tant. Potser perque estic tot sol em vull asegurar al 100% i no paro de buscar informacio.

Al mati he anat fins a Thamel que es el barri a on es concentra mes gent que vol fer trekkings, esta ple d’agencies. Nomes arribar a Thamel he anat a l’oficina d’ entrega de permisos per demanar informacio, com per exemple si no es perillos, quin temps em puc trobar a 5.500 metres d’altura, a on puc aconseguir un bon guia que sigui molt experimentat i de confianca, quants diners em faran falta, etc…Per el trekking al camp base de l’Everest es necessita un permis que el pots aconseguir en aquesta mateixa oficina.

Despres, he continuat per Thamel i he entrat a una agencia recomenada per la guia per a veure com m’ho podia montar.

M’ha agradat bastant com m’han informat de tots els meus dubtes per fer el trekking. El tracte a set serios i de cara al gra, com a mi m’agrada.

Per fer el trekking al camp base de l’Everest es pot fer per dues rutes diferents. La ruta que va desde Jiri es la mes llarga, uns 21 dies caminant i la menys recomenable, pots trobar-te terroristes maoistes i problablement tenir molts problemes. La ruta que vull fer es la que comenca a Lukla, uns 14 dies caminant entre l’anada i la tornada.

A Lukla nomes s’hi pot arribar amb avioneta desde Kathmandu, uns 35 minuts de vol i uns 150 euros. Per estalviar-me els diners del bitllet del guia, el mes problable es que a Lukla en contracti un. El de l’agencia trucara algun guia que estigui a Lukla. Jo m’he de fer carrec dels gastos del guia, menjar, allotjament, etc… uns 12 euros al dia.

Tinc moltes ganes de poder fer el trekking pero necessito estar mes segur, no em precipitare. Estic tot sol, molt lluny de casa i no vull patir cap mal, ho tinc clarissim.

He calculat que fer el trekking em pot costar entre 500 i 600 euros, tot inclos. Son bastants diners pero tambe penso que si no el faig ara, potser no tindre mai mes l’oportunitat de tornar al Nepal i seria una llastima.

Dema anire a l’oficina de Kathmandu Environmental Education a informar-me sobre com aconseguir companys de viatge i guies.

Bona nit!

Jordi Meya.

Temple de Swayambhunath, Kathmandu.

– El temple de Swayambhunath es el temple budista mes important del Nepal. Se’l coneix tambe com el temple dels micos i esta situat a dalt d’un turo a on pots veure unes vistes de Kathmandu molt boniques.

El cami desde Kathmandu a peu fins al temple es d’una hora aproximadament, tot cara a munt, no he parat de suar.

He vist una altra cara de Kathmandu durant el trajecte, molta pobresa i miseria, nens jugant a les escombraries, animals morts tirats al riu, contaminacio, etc… Cada dia estic mes convemcut de que som molt afortunats, en serio.

El temple de Swayambhunath esta ple de petits temples, jardins i de mirardors. Per arribar a l part central, a on hi ha l’estupa s’ha de pujar una escala interminable, fa vertic mirar a baix mentres vas pujant. Mentres vas tirant cap a munt vas veient coleccions de pedra que il-lustren el naixement de Buda, parelles d’animals, lleons, elefants, etc… que son els vehicles dels”Dhyani Budas” o Budas de la meditacio..

Al temple m’hi he passat quasi be tot el mati, hi havia una sensacio de pau que em feia sentir molt i molt be. He pogut veure molts monjos budistes, gent resant i parlar amb gent que com jo tambe estava de visita.

Despres he tornat cap a Kathmandu i m’he dirigit cap a Thamel a on he dinat i mes tard m’he comprat unes botes per fer trekking i uns quants mitjons. Tambe he estat mirant algunes agencies perque m’informessin sobre trekkings.

Dema seguire visitant Kathmandu i els seus voltants.

Una abracada a tots molt forta!

Jordi Meya.

Visita al Temple de “Swayambhunath”, Kathmandu.

Hello Kathmandu!!!

– Despres d’haver dormit unes 18 hores seguides, avui m’he intentat activar una mica. Despres d’ezmorzar he trucat a la Vicki per veure si podiem quedar, despres d’uns quants intents, les linies telefoniques aqui no son gaire bones, hem quedat al hall de l’Hotel Yak and Yeti per veure’ns.

He arribat a l’hotel amb ciclo ryckshaw uns 30 minuts despres de la trucada i per fi ens hem conegut en persona despres d’haver parlat unes quantes vegades per telefon.La Vicki estava acompanyada de dos directors de les seves escoles, escribint cartes i mirant algunes fotografies.

La Vicky s’ha posat molt contenta al veure’m, jejeje… i a dit: “Aixi que tu ets en Jordi de Ripoll, eh? A mi tambe m’ha fet moltissima il-lusio estar amb ella, es encantadora.

Hem comencat a xerrar de moltes coses, com per exemple perque estava al Nepal? que feia per Ripoll? quant temps em quedaria per aqui?… M’ha comentat que esta super enfeinada, que no para ni un sol moment, com he pogut comprovar.

Jo li he comentat que fa molts anys va ser monitora de la meva mare a la piscina municipal de Ripoll i s’ha fet un fart de riure recordant vells temps.Ella m’ha comentat que podiem quedar quant vulgues per enseyar-me els centres, encara que no pugui veure els nens, estan de vacances fins el dia 1 de maig.

Li he comentat que volia fer un trekking, que em fa molta il-lusio i que no vull perdre l’oportunitat de fer-lo. Ella m’ha dit que m’ajudara a trobar un guia de confianca, que no pateixi que si el vull fer, que el faci. Jo li he dit que si li he de donar un cop de ma que es posi amb contacte amb mi, ho fare encantat.

La trobada amb la Vicki ha set genial, m’ha semblat una persona molt intel-ligent, amb molts “collons” per deixar una vida facil i venir cap aqui i sobretot es una persona super natural.

Despres de la trobada amb la Vicki m’he dirigit a Thamel, un barri molt conegut a Kathmandu, molt centric i ple de motxilleros.

Ha Thamel hi pots trobar de tot, sobretot material per fer trekking, moltes agencies de viatge i molts ciber cafes. Els carrers estan plens de gent a munt i avall, esta be per donar una volta, estas entretingut.

Despres de dinar a Thamel, un entrepa de yak amb formatge, he agafat un ciclo rychsaw per anar a la conegudissima Durbar Square, al casc antic de Kathmandu.

Durbar Square era a on els reis de la ciutat es coronaven i es legitimaven i desde a on reinaven, Durbar, significa palau. Durbar Square es el centre tradicional de Kathmandu i el llegat mes espectacular d’arquitectura tradicional. Quasi tota l’arquitectura de la placa data del segle XVll. i t’hi pots passar-hi moltes hores. La Durbar Square es patrimoni de l’humanitat desde el 1.979.

En principi, dema vull fer un circuit a peu de dues hores per visitar varis llocs de Kathmandu, que segons la guia poden ser bastant interessants i dema passat potser llogo una bicicleta de muntanya i volto per els voltants de Kathmandu.

Salut a tots!!!

Jordi Meya.

Amb la Vicki i de Thamel a Durbar Square, Kathmandu.

Arribada al Nepal.

Arribada a Kathmandu.

– Sobre la 1 am. agafava un taxi desde Main Bazaar, direcio a l’aeroport Internacional I.Gandhi de N.Delhi.

El trajecte fins arribar a l’aeroport va ser mes entretingut del que em pensava. El taxista no em donava gaire confianca, semblava que anava begut i brut de dalt a baix. M’intentava donar conversa pero jo pasava d’ell, nomes li vaig deixar molt clar que anes directe a l’aeroport.

Mes o menys em conec el trajecte desde Main Bazaar fins a l’aeroport quan a mig cami em dono compte de que es desvia per una zona molt fosca que no em sonava. Jo li vaig preguntar a veure perque es desviava i em va dir que tenia que posar benzina. Reconec que em vaig posar una mica nervios pero al veure al veure que al final parava en una benzinera em vaig calmar.

Vaig tenir que baixar del cotxe mentres posava benzina, deia perque podia explotar!!! Home el cotxe estava fet una merda pero tant com per explotar, jejeje…

Jo al-lucinava amb el tio, mentres conduia anava treient el cap per la finestra, cantava, cridava, reia tot sol, etc…

Vaig calmar-me del tot quan per fi vaig arribar a l’aeroport, li vaig pagar les 200 rupies i per fi vaig respirar tranquil, jejeje…

La nit a l’aeroport no se’m va fer gaire pesada, vaig menjar una mica i em vaig pendre un parell de chais per aguantar la son.

Sobre les 3:30 am vaig anar a facturar l’equipatge a “l’estan” de Drukair que em pensava que era una companyia del Nepal i resulta que es de Butan, un pais a tocar del Nepal amb seu a la ciutat de Paro. L’avio anava a Paro, fent una escala a Kathmandu.

A la cua per facturar l’equipatge vaig coneixer a l’Arjun, un noi de Sant Marino que anava cap a Kathmandu perque li caducava molt aviat el visat de l’India. Erem els dos unics pasatgers que anavem a Kathmandu, tots els altres anaven a Paro.

L’Arjun i jo varem viatjar junts a l’avio i durant el trajecte m’explicava llocs interessants per visitar a Kathmandu mentres ens anavem mirant les hosteses de Drukair que eren guapissimes, jejeje…

Amb nomes 90 minuts ens plantavem a Kathmandu. L’aeroport no es molt gran  nomes te una pista d’aterratje, i ha xocs entre avions molt sovint em va comentar l’Arjun.

Vaig quedar-me bastant sorpres, l’aeroport estava practicament buit, semblava que fos un aeroport “fantasma”

Abans de recollir l’equipatge varem tenir que pagar 30 dolars per el visat d’entrada al Nepal que dura 60 dies.

Amb l’equipatge recollit, varem agafar un taxi i que ens va portar fins a “Freak Street” una zona tranquila molt a prop de Thamel i de la Durbar Square.

L’Arjun i jo estem a la mateixa Guest House, l’Annapurna que esta forca be, es senzilla pero esta ben cuidada.

La meva habitacio no te ni bany interior, nomes hi ha el llit i un mirall pero el llit es gran i el matalas es forca comode. Nomes pago 200 rupies nepaleses uns 2 euros al canvi.

Despres d’instal-lar-me vaig trucar a la Vicki per comentar-li que em trobava a Kathmandu. He quedat amb ella avui per coneixe-la i per veure les escoles que ha fundat. La llastima es que no podre veure a la canalla perque no comencen l’escola fins l’1 de maig.

A Kathmandu el clima es molt diferent del que feia a N.Delhi, fins hi tot ahir a la tarda va ploure! i per dormir t’has de tapar amb el sac o una manta, fa fred.

He dormit unes 18 hores seguides! crec que el cansament d’aquestes ultimes setmanes m’ha fet efecte.

Una fortissima abracada desde Kathmandu!!!

Jordi Meya.