Seguim a Rishikesh.

Posted: 12 Mai, 2007 in India

Rishikesh, India.– Els dies pasen sense donar-me quasi be compte, ja fa 5 dies que estem a Rishikesh i n’hi m’he enterat.

Ahir l’Albert i jo varem coneixer al Toni de Barcelona que ja fa 1 any que esta de viatge per l’India i mes paisos d’Asia com Tailandia o Sri Lanka. En Toni va estar uns mesos a “La Fundacion Vicente Ferrer” donant classes d’espanyol i a on tambe va coincidir amb la Merce, una noia tambe de Barcelona, enginyera acustica que es va encarregar de dissenyar tota l’acustica del teatre de la fundacio i que jo i l’Albert varem coneixer a Varanasi el mes de febrer. En Toni i la Merce, com l’Albert i jo, varen deixar-ho tot, feina i obligacions i se’n varen anar de viatge. En aquest viatge estic coincidint amb bastanta gent que es molt semblant a mi en moltissimes coses, com per ex: que tot a de tenir un sentit a la vida i que si no ets felic amb el que fas, tu ets l’unic que pots cambiar la situacio.

Amb en Toni i l’Albert, despres de dinar al mateix restaurant que anava amb la Georgina, varem tirar cap a donar-nos un bany al Ganges tot caminant per una carretera poc transitada. Finalment varem trobar una petita platja a on ens hi vam quedar durant unes horetes, en plan super tranky sense preses tot esperant que la digestio acabes de fer el seu proces. Moltes vegades perdo el sentit del temps, no se quina hora es ni quin dia visc i aixo m’agrada molt.

L’aigua del riu estava com un congelador de freda pero s’ha de fer l’esforc de ficar-si perque no tots els dies tenim l’oportunitat de banyar-nos al Ganges.

Mentres estavem fent-nos unes fotos es va apropar un Shadu a demanar-nos un cigar i de pas es va fer unes fotos amb tots nosaltres. L’Albert estava preocupat perque despres de 2 dies al llit amb febre i diarrea no feia gaire bon aspecte, sempre segons ell, deia que semblava l’E.T quan s’estava morint, jejejeje… I aixi practicament ens va passar el dia.

Varem sopar una miqueta, no gaire en un restaurant que encara no coneixiem del poble. El propietari del restaurant es natural del Cachmir, una zona de l’India que conec pero que no us aconsello gaire per els seus perills i varem estar parlant una estona sobre el conflicte que desde fa anys tenen India i Pakistan. Varem arribar a la conclusio que estava com una regadera quan ens van comentar que li agradava disparar a la gent, sobretot si era del Pakistan. Es una llastima perque el Cachmir es tant bonic com tocar el cel, us ho asseguro.

En Toni ens va acompanyar a l’habitacio, tambe s’esta a la mateixa Guest House i ens va comentar que es comencava a sentir malament de l’estomag. La Georgina, que tambe va estar uns dies fotuda de la panxa, ens va comentar que no se que pasa amb Risikesh que tothom quan arriba es posa malalt, potser a causa de les mosques, que n’hi ha moltissimes. Espero que jo no caigui, de moment em sento be de salut, unicament cansat a causa del ritme que he portat durant aquests mesos.

Despres de sopar, vaig fer unes trucades a casa a la meva Iaia i a l’Alberto, un amic que es com un germa meu pero cap d’ells em va agafar el telefon, nomes ho va fer una persona i perque em vaig equivocar de numero, jajajaja…

L’Albert aquest mati m’ha comentat que no ha dormit en tota la nit a causa de que no se sentia molt be i en Toni crec que continua una mica fotut.

“LOVE”

Jordi Meya.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s