Arxivar per Juliol, 2007

Casa de pescadors de l’illa.– M’he passat tota la nit tossint sense parar, amb febre i molta molta migranya. Ha sigut una nit horrible! Ja fa cuasi be una setmana que no estic fi i aixo que vaig prenent medicacio, una mica de paracetamol i un xarop que vaig comprar en una farmacia de Bangkok.

L’Albert ha marxat a primera hora del mati cap al curset de Padi de submarinisme i jo m’he quedat tirat al llit intentant “descansar” una mica, no parava de suar a causa de la febre i cada vegada que m’adormia tenia mal sons… fins hi tot he sommiat que estava a Ripoll treballant en una fabrica com feia abans!!! Quin horror!!!

Eren sobre les 2 pm quan l’Albert ha arribat a l’habitacio provinent del curser i m’ha vist forca fet pols, suat i amb mala cara… Hem estat parlant durant una estona i m’ha convencut perque anes a una farmacia a veure si em podien donar alguna medicacio que em fes mes efecte i aixi poder-me recuperar d’una vegada per totes! Estavem una mica preocupats perque no fos cas que hagues agafat alguna cosa mes greu que una simple grip… La veritat que la migranya que estic passant no l’havia tingut mai a la meva vida, super dolorosa i fortissima!

A la farmacia l’hi he comentat a una noia, molt simpatica i riallera, jejeje… amb l’ajuda de la meva guia de conversa de la Lonely Planet, el que em passava i com em sentia. Despres de xerrar una estona amb ella i de fer-me algunes preguntes, m’ha receptat unes pastilles per la migranya, unes pastilles per els mocs i unes altres per la febre. M’ha comentat que si la propera nit la passo malament, que vagi a l’hospital que em fassin alguna prova, com per ex. una analisis. Jo li he demanat si podia tenir algun simptoma de malaria pero ho ha descartat, despres de comentar-li les zones que he visitat, cap d’elles hi ha malaria en aquests moments…

Abans d’anar de nou cap al llit, m’he menjat un entrepa per posar alguna cosa a l’estomag i m’he pres la medicacio. He estat dormint i suant tota la tarda al llit, m’he anat despertant de tan en tan fins que m’he aixecat per tornar a anar a menjar alguna cosa i per comprar mes aigua, me l’havia acabada.

Al aixecar-me del llit, he notat que em sentia molt millor, em sentia debil pero la migranya ja no era tan insoportable, he pogut sortir i menjar i donar una volta per la platja de pescadors que hi ha a tocar de la guest house.

El passeig que he fet per la platja m’ha relaxat bastant, he fet algunes fotos del paisatge i sobretot de la gent que viu per aquella zona, gent molt pobre que viu del que els hi dona la mar. He caminat fins al final de la platja i he vist cases fetes de fusta i del que poden aprofitar on hi viuen. No m’han posat cap inconvenient per fer fotos d’alla, al contrari! com sempre la gent mes pobre es la mes autentica! i reien mentres feia alguna foto a ells o a les cases. M’ho he passat molt be amb tota aquesta gent. No tot es turisme a Kho Phi Phi…

De tornada, m’he trobat a l’Albert al ciber i l’he vist molt content, el dia l’hi ha anat molt be, ha aprovat els examens del curset i ha fet la seva primera inmersio. Esta flipat!

Crec que dema estare una mica mes recuperat, aquesta medicacio m’esta ajudant, sino no estaria aqui escribint aquesta cronica.

Petons!!!

Jordi Meya.

Anuncis

No tot es turisme a Kho Phi Phi.

Posted: 31 Juliol, 2007 in Tailandia

Kho Phi Phi.Kho Phi Phi.Kho Phi Phi.Kho Phi Phi.Kho Phi Phi.Kho Phi Phi.Kho Phi Phi.Kho Phi Phi.Kho Phi Phi.Kho Phi Phi.Kho Phi Phi.Kho Phi Phi.Kho Phi Phi.Kho Phi Phi.Kho Phi Phi.Avis per si torna a passar…

Arribada a Kho Phi Phi.– Desde Bangkok, amb una companyia asiatica de baix cost, varem volar cap a Phuket, el punt de partida per comencar a disfrutar de les illes de Tailandia, que son impresionants i espectaculars.

L’Albert no va dormir en tota la nit, va estar de marxa per Bangkok amb uns amics seus de Barcelona i jo vaig dormir pero bastant malament, no m’acaba de marxar el costipat que arrosego desde fa uns dies i tambe li donava voltes al cap sobre el tema de ma germana.

Eren les 4:30 am quan l’Albert em va despertar i despres d’una dutxa rapida, varem sortir a Khao San Road en busca d’un taxi per anar cap a l’aeroport. A aquella hora encara es veia bastant ambient per Khao, molta gent que estava fent les ultimes copes abans d’anar a dormir.

Al carrer ens varem trobar un noi, l’Adriano de Brasil que tambe com nosaltres anava carregat amb la motxilla i just tambe volava cap a Phuket a la mateixa hora que nosaltres. Varem compartir el taxi fins a l’aeroport i durant el trajecte ens anavem intercanviant opinions sobre diferents llocs per viatjar, ell venia d’Australia, on hi va estar treballant.

Despres d’un trajecte d’uns 25 minuts, els taxistes de Bangkok van follats amb els cotxes i a mes a aquella hora no hi ha molt transit, arribavem a un aeroport nou per nosaltres, ni l’Albert ni jo hi habiem estat abans. La nostra sorpresa va ser que no trobavem cap mostrador de la companyia que teniem volar, “Air Asia”. Varem demanar en una oficina d’informacio a veure si ens podien donar alguna referencia i varem quedar-nos de pedra quan la noia ens va respondre que estavem en un altre aeroport! La varem cagar!!!

Varem sortir cagant hosties d’aquell aeroport, ens varem pujar en un taxi i li varem dir al “taxi driver’ que es fotes canya que si no perdiem l’avio! i teniem que atravessar practicament tot Bangkok!!!

El tiu ens va fer cas, anava que se les pelava!!! per l’autopista quasi be a 200 km per hora, jo flipava una passada amb el pallo, jajajajaja… Faltava 1 hora perque el nostre avio sortis…

Bangkok, m’encanta! es una ciutat que m’agradaria viure i treballar, es espectacular tot el que hi ha! Fins hi tot, se’m queia la baba mirant desde la finestra del taxi els rasca-cels descollonants i modernissims que hi ha, impecable!!!

Varem arribar amb suficient temps a l’aeroport correcte, era el que coneixiem, l’espectacular “New Internacional Bangkok Airport”. Despres de facturar les motxilles, varem a anar cap a la porta d’embarc i en un no res, estavem dins de l’avio.

El trajecte fins a Phuket va ser curt, una mica mes d’una hora i l’avio no estava malament, igual que les seves hosteses, guapissimes!!!

A Phuket arribavem sobre les 9 am, plovia bastant i l’aire condicionat de l’aeroport m’estava matant mica en mica.

Varem agafar un taxi per 100 baths, uns 2 euros, perque ens portes al port per agafar el ferry cap a l’illa de Kho Phi Phi. Nosaltres, en principi, voliem fer nit a Phuket, sobretot perque ens notem molt cansats, no parem i ja comencem a tenir una edat… pero vist que el temps era dolent, varem decidir de “matar” el viatge fins a les illes amb un sol dia…

L’espera per agafar el ferry va ser llarga, mes de 3 hores! i el bitllet fins a Phi Phi, no era barat que diguem… nosaltres estavem forca acollonits pel que fa als preus, ens demanavem 1000 baths per portar-nos a Kho Phi Phi i d’alla a Krabi, son 20 euros!!! molta pasta!!!

Jo vaig dormir una estona i l’Albert va estar fent coses amb el seu portatil, e-mails, croniques, etc… Per fi embarcabem rumb a Phi Phi, eren les 1:30 pm. Ara tocava un viatget de 2 hores a mar obert, estavem rebentats, quines ganes d’arribar…

A l’arribar a Phi Phi, la primera sensacio que vaig tenir, va ser de tranquil-litat mentres mirava desde el ferry les espectaculars roques que van formant illes, totes imponents i plenes de vegetacio amb una aigua transparent i una sorra blanca, estava mirant un paradis.

Nomes posar els peus a terra, molta gent s’interessava per oferir-nos allotjatment, finalment varem fer cas a un noi que ens va ensenyar unes fotos del lloc que ens recomenava. El preu estava be, 300 baths.

Kho Phi Phi, esta en proces de rehabilitacio, ja fa quasi be 4 anys del desastre del Tsunami pero encara no esta recuperada al 100 % l’illa del terrible sisme, hi ha moltes cases i hotels en construccio.

Finalment ens varem instal-lar en la guest house, no estava malament i nosaltres estavem molt cansants i no teniem ganes de buscar res mes. Despres d’una dutxa, un vol per el poble de l’illa, que esta molt i molt be, ple d’internets, de botigues, de resturants i xiringuitos i fins hi tot un 7 eleven obert les 24 hores del dia! Bastant turistic pero no agobiant.

Varem contractar un tour per el dia seguent per fer submarinisme i visitar algunes illes com la que varen rodar la pel-licula “La playa” amb Di Caprio i l’Albert va aprofitar per contactar amb algunes empreses de submarinisme per treure’s el titol que li permetrera bucejar a qualsevol part del Mon.

Avui al mati, a tocar de les 9 am, hem pujat en un vaixell rovellat i vell per fer un tour d’unes 7 hores, on hi havia inclos el menjar, un trist entrepa, les ulleres i el tub per fer submarinisme.

Jo em sentia molt debil, he dormit molt malament, els mocs i el mal de cap no m’han deixat practicament descansar i els muscles del cos em feien mal, com si tingues la grip. Per sort no tenia febre i he aguantat el tiron del principi. El vaixell es movia molt i jo estava a punt de desmaiar-me.

La primera parada, ha sigut a l’illa de Maya Bay la de la playa. Quina passada! es espectalucar, el lloc es super guapo, l’aigua verda transparent, plena de peixos tropicals, tot maquissim. L’entrada a aquesta platja es espectacular, atravesses unes roques i vas veient com apareix la platja lentament, en prespectiva. Hi hem estat una hora, jo no m’he mogut del vaixell, estava fotut, l’Albert ha estat bucejant al seu aire.

Despres hem anat a una altra illa, aquesta a mi m’ha agradat mes que la primera, era totalment salvatge i entre les pedres hi havia alguna cova. El vaixell ha enclat a 15 mts. de profunditat i ens hem tirat desde el vaixell a l’aigua, que estava a una temperatura bonissima!!!

Mes tard hem dinat i mes tour observant mes illes, fins que hem arribat a una que no recordo el nom i ens hem donat un bany. Ha sigut molt guapo, jo m’he guardat una mica de pa del menjar per donar-lo als peixos. Quina experiencia tant maca, m’he tret el pa de la butxaca del banyador i m’han comencat a rodejat cents de peixos tropicals de tots color, tots anaven mosegant el tros de pa que aguantava amb la ma, no em deixaven ni nadar, estava totalment rodejat. De veritat, quina passada amics!!!

De tornada a Phi Phi, hem menjat una mica, ens hem dutxat i l’Albert ha anat a comencar el curs de submarinisme que el tindra ocupat durant els propers dies.

Dema a veure que faig, m’agradaria contractar un tour que et porten a veure taurons, un dels meus animals preferits. Hi ha una agencia que s’hi dedica i em pica forca la curiositat, fins hi tot tenen un cartell que si no veiem taurons ens tornen els diners, aixi que…

 Una abracada!

Jordi Meya.

Arribada a Phuket.Phuket.Cami de Kho Phi Phi.Cami de Kho Phi Phi.Arribada a Kho Phi Phi.Kho Phi Phi.Kho Phi Phi.Kho Phi Phi.Kho Phi Phi.Kho Phi Phi.Maya Bay.Maya Bay.Maya Bay.Maya Bay.kho Phi Phi.kho Phi Phi.Kho Phi Phi.kho Phi Phi.kho Phi Phi.Kho Phi Phi.Arribada a Maya Bay.Arribada a Maya Bay.Arribada a Maya Bay.Kho Phi Phi.Kho Phi Phi.Kho Phi Phi.Kho Phi Phi.kho Phi Phi.Kho Phi Phi.kho Phi Phi.kho Phi Phi.Kho Phi Phi.

Retrobament amb en Tomas i la Mariana.– Sembla que ja em vaig recuperant mica en mica del costipat que porto arrossegant desde fa ja uns dies, per sort no he tingut febre ni tampoc he perdut la gana. Vaig prenent una mica de medicacio per recuperar-me el mes abans possible, tants dies de viatge amb busos destartal-lats i tanta calor, m’han deixat sota minims…

Aquest dies que portem a Bangkok, la veritat es que no hi ha molt que explicar, a part del retrobament amb els nostres amics argentins Tomas i Mariana, que va ser un subidon d’adrenalina, les hores les hem anat “matant” a base de descansar, jo no m’he mogut de Khao San Road.

El retrobament amb en Tomas i la Mariana, va ser molt guapo, nomes veure’ns varem espategar a riure i a abracar-nos mentres flipavem amb el moment que estavem vivint. Varem passar moltes aventures ja fa uns mesos a l’India amb ells dos, les varem veure de tots els colors per aquell planeta anomenat India. Els varem trobar molt be, la Mariana amb mes cabell, al contrari que jo, jejejeje… i en Tomas igual que sempres, potser una miqueta mes prim. La Nuria va tenir l’ocasio de coneixe’ls i va escoltar atentament totes les anecdotes que anavem explicant l’Albert i jo i ells a nosaltres mentres ens preniem uns Shakes de water melon a Khao San.

Els seus plans son estar 90 dies per Tailandia, s’ho agafen de tranqui, a mes i no se perque, els argentins tenen un visat de 3 mesos al contrari que nosaltres que nomes es de 28 dies. Volen anar cap a les illes i aprofitar per vendre alguns collarets i pulseres que la Mariana fa i que per cert, son guapos de veritat. Despres aniran cap a Laos i Camboia per tornar el desembre a l’India de nou, la seva familia els vindra a veure desde l’Argentina, ja que ells de moment no pensen tornar, jejejeje… Despres dels shakes varem anar cap a descansar.

Ahir, la Nuria i jo varem apalancar-nos a la nostra guest house i l’Albert va marxar amb cap a la zona de Silom amb uns amics que es va trobar per casualitat mentres es passejava per Khao. Va coincidir amb una ex-companya de feina, que petit que es el Mon! es nota que a Europa es temporada alta…

En principi haviem quedat que jo em reuniria amb ells a la nit per anar a pendre algunes copes pero no els hi vaig assegurar res, no m’acaba de trobar en plena forma i el cos em demanava descans. Despres de despedir-me de l’Albert i dels seus amics, vaig entrar en una sala de massatges tai que hi ha just al costat de la guest house. Tenia ganes de relaxar-me i vaig decidir entrar a fer una sessio de massatge d’una hora. El massatge va ser genial, m’ho va fer una noia super guapa i simpatiquissima, vaig sentir-me super a gust i relaxat mentres em tocava parts del meu cos i m’estirava alguna articulacio. La sessio em va passar volant, segur que hi tornare… Em va encantar el massatge tai i nomes em va costar 180 baths uns 3,60 euros al canvi!

Per la tarda no em vaig moure de l’habitacio, la calor i la xafagor era terrible!!! i fins que no es va fer de nit no vaig aixecar-me del meu llit.

Despres d’una dutxa, vaig fer-me un cafe i vaig comencar a conversar amb el Sr. Suttenai, el propietari de la Guest House sobre coses del meu pais, de com em sentia i fins hi tot, varem practicar una mica amb el tai, ajudats de la guia. Es un idioma que ni que vivis aqui tota la meva vida, acabaria aprenent…

Mentres estavem conversant amimadament en Suttenai i jo, la Nuria va reclamar la meva atencio, volia parlar amb mi en privat.

Vaig veure que la meva germana no es sentia be de salut, estava molt nerviosa i ansiosa i em va demanar sius plau que l’ajudes a aconseguir un bitllet de tornada el mes abans possible cap a casa, la situacio se li havia escapat de les mans. En aquell moment vaig adonar-me que el millor es que la Nuria torni a casa i es recuperi el mes abans possible. Jo em pensava que estava una mica agobiada per tants dies de viatge durs i pesats, pero crec que es alguna cosa mes seria. Jo estic preocupat per ella, no l’havia vist mai tan malament a la meva germana i estic molt desanimant perque volia que aquest viatge li fos profitos al maxim, desgraciadament no ha sigut aixi. Les coses venen quan menys t’ho esperes, aixi es la vida…

Varem estar passejant durant moltissima estona i parlant, jo estava amb ella mes que mai i li vaig prometrer que el dia seguent aconseguiem un bitllet de tornada, que s’intentes relaxar i que no penses en res. Finalment es va sentir millor i va poder remuntar la crisis que l’afectava.

Avui al mati, despres d’esmorzar hem anat a l’agencia a on varem comprarel bitllet de tornada previst per la segona setmana d’agost a veure si hi havia alguna possibilitat de canvi. Encara estic donant gracies per la sort que hem tingut, hi ha hagut una baixa d’ultima hora i per tant la meva germana torna cap a Catalunya dema mateix a la nit.

Jo, dema tinc que agafar un avio cap a Phuket, avui parlare amb la Mariana que es psicologa perque s’encarregui de fer companyia a la Nuria perque no es senti sola.

A l’aeroport tampoc hi anira sola, el marit de la senyora de l’agencia la portara i estara amb ella fins que embarqui a l’avio. Avui estare fent-li companyia durant tot el dia, no em moure del seu costat. De totes maneres ja esta millor despres de saber que tornara dema cap a casa.

Avui, el dia sera millor per tots, segur que si!!!

Una abracada a tots!!!

Jordi Meya.

Cami de Pattaya.Cami de Pattaya.Pattaya.Pattaya.Pattaya.Pattaya.Pattaya.Pattaya.Pattaya.Pattaya.

– Estic super cansat, fa una estona que hem arribat de nou a Bangkok despres de mes de 15 dies de tour sense parar, practicament cada dia viatjant amb bus i havent-nos recorregut tot Laos. El meu cos, m’esta avisant que pari i descansi una mica, comenco ha estar una mica malalt i em sento una mica debil, estic una mica constipat, segurament a causa dels viatges amb bus i l’aire condicionat, que va ha tota maquina. A mes, la nit anterior a Pattaya, ha sigut molt llarga i practicament no he dormit.

Poques vegades havia flipat tan com ho he fet a Pattaya, es una cosa molt heavy el que veus alla, el turisme sexual i el vici es brutal!!!

Sincerament, crec que el 80% de la poblacio ho son putes o tenen algun negoci referit al sexe o es mouen amb el tema de les drogues. No fa falta ser molt llest per adonar-te de tot, nomes tens que sortir a donar una volta i deixar-te anar.

Pattaya, es una mezcla entre Lloret de Mar i Marbella, es un lloc on si mou moltissima pasta, moltissima!!! esta a petar de restaurants, de bars, de puti clubs, de cabarets, d’hotels impresionants, em varem veure un a primera linea de mar que tenia forma de vaixell era inmens! fins hi tot hi ha un Hard Rock Cafe i un hotel tambe amb el mateix nom.

Durant el dia, no hi ha gaire ambient per els carrers si ho comparem amb la nit. Quan s’enva el sol, comenca un nou submon, la ciutat es transforma i dona un gir de 180 graus.

Varem donar una volta per el sud de Pattaya, que segons la guia, es el principi de reunio de la penya per comencar a pendre les primeres copes. Varem arribar, despres d’un passeig per la platja a una zona anomenada “Walking Street”, un lloc ple a petar de gent, de putes i cabarets a on s’hi podien veure espectacles erotics, crec que molt semblants als que pots veure a Bangkok, ping pong, etc…

El carrer estava super il-luminat, gent amunt i avall sense parar de caminar i les terrazes dels bars plenes de tius asquerosos acompanyats de noies tailandeses super guapes super atractives.  Mentres caminavem, l’Albert anava fent fotos i algunes noies que estaven amb cartells anunciant algun tipus d’espectacle, s’hi posaven molt be per quedar guapes a les fotos mentres reclamaven la nostra atencio.

La meva germana flipava amb tot el que veia, no podia entrendre com noies tan maques podien anar amb tius tant lleixos i asqueros, encara que sigui per diners. En serio, l’ambient es brut de debo, els tius que busquen sexe facil, son descuidats, grassos i vells, sense estil.

A Walking Street, podies veure desde al carrer com noies europees, ballaven en una mena d’urna, al mes pur estil dels aparadors d’Amsterdam, d’una manera molt sensual. Els turistes no paraven de fer fotos mirant aquell aquell aparador mentres estiraven el coll per no perdre’s cap detall.

Al sortir de Walking Street, varem decidir d’arribar-nos a la zona gay de la ciutat, situada a uns 2 km d’on ens trobavem. Durant el llarg passeig per trobar el carrer gay, les putes no paraven de mira-nos i de fer-nos proposicions, n’hi havia per parar un tren! de totes les edats i algunes, pobres, em feien llastima perque tenien una cara de cansades molt evident.

Finalment, la zona gay de la ciutat, no la varem saber trobar o no n’hi ha, encara que la guia ho especifiqui clarament. L’Albert tenia ganes de veure l’ambient i roltllo que li va pero ens varem quedar amb les ganes, nosaltres tambe perque ho voliem veure.

De tornada cap al carrer a on teniem l’hotel, va passar-nos una historia que era per llogar-hi cadires… Varem endisar-nos per uns carrers estrets i una mica foscos, tot el carrer estava ple de xiringuitos i de noies sentades a fora, a sobre de les motos que estaven aparcades, darrera de les barres dels locals, etc… No paraven, sobretot a mi, i no se perque, de dir-nos coses i d’agafarnos insistint-nos que entressim a pendre alguna consumicio. Fins hi tot, dues noies em varen fotre la ma als collos i al penis mentres una altra em tocava el cul. Hem vaig quedar de pedra, fins hi tot em vaig assustar una mica. Aixi com ho us explico…

Varem arribar,per fi, al carrer del nostre hotel i despres de pendre un refresc, jo vaig decidir d’anar a donar un vol tot sol per la zona mes centrica, molt a prop de l’hote. L’Albert i la Nuria, varen decidir anar una estona mes a un ciber.

A mi, em picava la curiositat de a veure que passava si entrava en algun pub a pendre una birra jo sol. Despres de passejar una estona, vaig entrar en una mena de terraza i vaig seure a pendre una consumicio. No varen passar ni 5 minuts que una noia es va interessar a veure que feia i lo tipic, d’on ets?, com et dius?, etc…

Vaig estar parlant durant molta estona amb aquesta noia, jo li vaig deixar molt clar que no m’anava el rotllo del turisme sexual, abans de que em proposes alguna cosa. No ho va fer i aixo em va agradar i vaig continuar xerrant molt animadament amb la noia, que per cert era super maca i guapa.

He arribat a l’hora d’esmorzar al meu hotel, la Nuria i l’Albert encara dormien. Jo al final em vaig deixar anar i m’ho he passat molt be…

Ara estem de nou a Bangkok, com ja va sent habitual a Khao San Road a casa de la familia Chantarasopark amb el Sr. Suteenai. Ens hi trobem molt be amb aquesta familia, de veritat, s’han posat molt contents al veure’ns.

Ara, d’aqui uns minuts ens reunim amb la Mariana i en Tomas d’Argentina. Segur que sera un d’aquells moments que les nostres emocions pujaran al maxim!!!

I per ultim, dir-vos que amb la meva germana Nuria, ja hem solucionat les nostres desabinences i que hem parlat i tot ha quedat molt clar. Estic molt content perque es la meva germana i me l’estimo moltissim i no m’agradava estar de mal rotllo amb ella i de rebot que l’Albert hagues de tragar amb les nostres diferencies.

Molts petons!!!

 Jordi Meya.

Un puti club anomenat PATTAYA.

Posted: 25 Juliol, 2007 in Tailandia

– Passejar per els carrers de Pattaya, una poblacio de 80.000 habitants situada a uns 80 km de Bangkok, es una experiencia totalment surrealista. Nomes fa unes hores que hem arribat desde Khorat i ja ens hem pogut fer una idea del rotllo que es porta en aquesta ciutat costera del golf de Tailandia.

Ja ens havien parlat que el turisme sexual a Pattaya era molt exagerat, a totes hores el ritme frenetic de sexe es evident, pero amics meus, quan ho veus amb els teus propis ulls no pares de flipar, esta ple de noies que passejen per els carrers amunt i avall que no paren de mirar-te, ple pero super ple de vells asquerosos agafats de la ma de noies joves i guapissimes que no paren de tocar-les i babejar-les i que segurament estaran carregats de pastilles de la viagra per poder follar, etc… En serio, un ambient brut, brut i mega brut… Segurament que el tema de les enfermetats de transmissio sexual aqui, esta a l’ordre del dia. Tius ho haurieu de veure amb els vostres propis ulls, la penya va a sac, no es tallen un pel!!! Estan assalvatjats amb les ties!!!

Pattaya es un super PUTI CLUB obert les 24 hores del dia i amics meus, encara no hem vist com es la vida nocturna per aqui pero sera sens cap dubte, d’ESCANDOL!!!

Estem en un hotel a tocar de la platja de Hat Pattaya, una zona plena de bars i restaurants i de discoteques a on la diversio esta asegurada al 100%.  Hi ha una serie de carrers que porten per nom “Soi”, n’hi ha fins a fins a 13 i cada numero del carrer es com una mena de contrasenya o tapadera, es a dir per exemple en el Soi 1,2 i 3 es la zona a on hi ha mes bars i el Soi 6 es el carrer de la zona dels gays. Aquesta ciutat es pur vici al maxim nivell!!!

Hem arribat amb pluja i de moment no sembla que vulgui millorar. En principi volem estar-nos per aqui fins divendres al mati pero si dema, quan ens aixequem el temps continua malament, tirarem cap a Bangkok un dia abans del previst.

Segons he pogut lleguir a la guia, Pattya era una tranquila poblacio costera i de pescadors, i que a l’arribada de les tropes dels Estats Units al 1.959 va ser el principi de la seva transformacio. Durant la guerra del Vietnam, els soldats arribaben a la ciutat en busca de sol, platja i sexe. A continuacio els varen seguir viajers de paquets turistics i finalment va arribar el turisme sexual i la “gallina dels ous d’or” va comencar a engreixar-se i aixi fins el dia d’avui i crec que sera per sempre, segons la meva opinio.

Pattaya, estas acabada!!!

Jordi Meya.

p.d: m’he afeitat el cap practicament al zero, a veure que us sembla, jejejeje…

Moltes hores de bus ens ha tocat viure una altra vegada pero res comparable amb els busos de Laos, estem desde fa dos dies a Tailandia i aqui tot es molt mes facil i sobretot molt mes comode. Estem a la terra dels homes lliures de nou!

Ahir varem deixar Laos per el pas fronterer de Nong Khai, al nord de Tailandia, varem fer parada a aquest poble que pertany a Tailandia despres d’ atravessar el pont de l’amistat amb bus, una obra inaugurada el 1.996 i que permet que la ciutat de Nong Khai es pugui desarotllar tan amb el comerc com amb el transport procedent de Laos.

Nong Khai, es una poblacio tranquila, cuberta per la ribera del riu Mekong i es un pont historic i fisic entre Tailandia i Laos. Es un lloc que en principi pot semblar de pas pero molta gent s’hi acaba instal-lant durant uns dies gracies als seus paisatges fluvials i el seu relaxat ritme de vida. Tambe te un aire colonial amb les magnifiques residencies franceses que es pot observar i fins hi tot, sembla que el Mekong discorri aqui mes lentament.

A Nong Khai, hi hem passat una nit en una Guest House tranquil-lissima, la “Mut Gee”,  dirigida per en Julian, un home del Regne Unit que es va enamorar d’aquesta terra meravellosa i va decidir quedar-si i tirar endevant aquest projecte a tocar de la ribera del Mekong.

A Nong Khai, el mes destacable per fer una visita d’interes, sempre segons la guia, es el parc d’escultures de la sala de Kaew Ku, un parc surrealista construit per Luang Poo durant 20 anys i que escenifica la filosofia de la vida, desde un punt de vista d’un xaman. El parc hi pots trobar escultures gengants i extranyes d’imatges budistes i hindus.

El parc te un aire terrorific, algunes escultures poden transmetre’t una mica de mal rotllo sobretot quan fas una ullada a la “roda de la vida”, que resumeix la filosofia de les etapes de la vida de les persones. Hi ha, per posar algun exemple, l’escultura que representa la fi de l’amor en la parella, la que representa la mort o la que escenifica un funeral.

Despres de la visita al parc, varem menjar una mica en un lloc al carrer que estava ple de gent i que feien tota classe de menjar Tai. La meva germana no es va menjar gaire be res del que va demanar, no li agradava la olor i vaig decidir menjar-m’ho jo. He tingut tota la nit diarrea i fins hi tot, m’he cagat al llit mentres dormia!!! Avui al mati ja estava recuperat pero he passat una nit una mica mogudeta, jejejejeje…

Avui al mati, en principi teniem que arribar fins a Pattaya, una ciutat de costa molt a prop de Bangkok pero no hi havia combinacio de trens desde Nong Khai ni tampoc combinacio amb bus, teniem que arribar fins a Khorat i desde alla, fer transbort i arribar fins a Pattaya.

Finalment, hem decidit quedar-nos a Khorat, despres de 6 hores de bus. Aqui hi passarem la nit i dema seguirem fins a Pattaya si no cambien d’opinio a ultima hora!!! ja es veura…

Pattaya es un lloc que la vida nocturna es vertiginosa, que destaca tambe per el seu turisme sexual i per algunes de les seves platges, he pogut lleguir a la guia durant el viatge en bus.

Volem arribar a Bangkok el dijous a la tarda, alla ens retrobarem amb la Mariana i en Tomas, una parella d’argentina que varem coneixer a l’India l’Albert i jo i que varem comencar una molt bona amistat. A Bangkok ens hi quedarem fins el diumenge al mati i aprofirem per sortir de marxa i si pot ser, lligar una mica, parlo de mi…

Diumenge al mati agafarem un avio rumb cap a Phuket, per comencar un tour d’uns dies per les illes de Tailandia i per passar amb la Nuria els seus ultims dies a Asia abans de que torni cap a Catalunya.

“Khawp Khun”

Jordi Meya.

Kaew Ku.Kaew Ku.Kaew Ku.Kaew Ku.Kaew Ku.Kaew Ku.Kaew Ku.Kaew Ku.Kaew Ku.Kaew Ku.Kaew Ku.Kaew Ku.Kaew Ku.Kaew Ku.