– Sembla que ja em vaig recuperant mica en mica del costipat que porto arrossegant desde fa ja uns dies, per sort no he tingut febre ni tampoc he perdut la gana. Vaig prenent una mica de medicacio per recuperar-me el mes abans possible, tants dies de viatge amb busos destartal-lats i tanta calor, m’han deixat sota minims…
Aquest dies que portem a Bangkok, la veritat es que no hi ha molt que explicar, a part del retrobament amb els nostres amics argentins Tomas i Mariana, que va ser un subidon d’adrenalina, les hores les hem anat “matant” a base de descansar, jo no m’he mogut de Khao San Road.
El retrobament amb en Tomas i la Mariana, va ser molt guapo, nomes veure’ns varem espategar a riure i a abracar-nos mentres flipavem amb el moment que estavem vivint. Varem passar moltes aventures ja fa uns mesos a l’India amb ells dos, les varem veure de tots els colors per aquell planeta anomenat India. Els varem trobar molt be, la Mariana amb mes cabell, al contrari que jo, jejejeje… i en Tomas igual que sempres, potser una miqueta mes prim. La Nuria va tenir l’ocasio de coneixe’ls i va escoltar atentament totes les anecdotes que anavem explicant l’Albert i jo i ells a nosaltres mentres ens preniem uns Shakes de water melon a Khao San.
Els seus plans son estar 90 dies per Tailandia, s’ho agafen de tranqui, a mes i no se perque, els argentins tenen un visat de 3 mesos al contrari que nosaltres que nomes es de 28 dies. Volen anar cap a les illes i aprofitar per vendre alguns collarets i pulseres que la Mariana fa i que per cert, son guapos de veritat. Despres aniran cap a Laos i Camboia per tornar el desembre a l’India de nou, la seva familia els vindra a veure desde l’Argentina, ja que ells de moment no pensen tornar, jejejeje… Despres dels shakes varem anar cap a descansar.
Ahir, la Nuria i jo varem apalancar-nos a la nostra guest house i l’Albert va marxar amb cap a la zona de Silom amb uns amics que es va trobar per casualitat mentres es passejava per Khao. Va coincidir amb una ex-companya de feina, que petit que es el Mon! es nota que a Europa es temporada alta…
En principi haviem quedat que jo em reuniria amb ells a la nit per anar a pendre algunes copes pero no els hi vaig assegurar res, no m’acaba de trobar en plena forma i el cos em demanava descans. Despres de despedir-me de l’Albert i dels seus amics, vaig entrar en una sala de massatges tai que hi ha just al costat de la guest house. Tenia ganes de relaxar-me i vaig decidir entrar a fer una sessio de massatge d’una hora. El massatge va ser genial, m’ho va fer una noia super guapa i simpatiquissima, vaig sentir-me super a gust i relaxat mentres em tocava parts del meu cos i m’estirava alguna articulacio. La sessio em va passar volant, segur que hi tornare… Em va encantar el massatge tai i nomes em va costar 180 baths uns 3,60 euros al canvi!
Per la tarda no em vaig moure de l’habitacio, la calor i la xafagor era terrible!!! i fins que no es va fer de nit no vaig aixecar-me del meu llit.
Despres d’una dutxa, vaig fer-me un cafe i vaig comencar a conversar amb el Sr. Suttenai, el propietari de la Guest House sobre coses del meu pais, de com em sentia i fins hi tot, varem practicar una mica amb el tai, ajudats de la guia. Es un idioma que ni que vivis aqui tota la meva vida, acabaria aprenent…
Mentres estavem conversant amimadament en Suttenai i jo, la Nuria va reclamar la meva atencio, volia parlar amb mi en privat.
Vaig veure que la meva germana no es sentia be de salut, estava molt nerviosa i ansiosa i em va demanar sius plau que l’ajudes a aconseguir un bitllet de tornada el mes abans possible cap a casa, la situacio se li havia escapat de les mans. En aquell moment vaig adonar-me que el millor es que la Nuria torni a casa i es recuperi el mes abans possible. Jo em pensava que estava una mica agobiada per tants dies de viatge durs i pesats, pero crec que es alguna cosa mes seria. Jo estic preocupat per ella, no l’havia vist mai tan malament a la meva germana i estic molt desanimant perque volia que aquest viatge li fos profitos al maxim, desgraciadament no ha sigut aixi. Les coses venen quan menys t’ho esperes, aixi es la vida…
Varem estar passejant durant moltissima estona i parlant, jo estava amb ella mes que mai i li vaig prometrer que el dia seguent aconseguiem un bitllet de tornada, que s’intentes relaxar i que no penses en res. Finalment es va sentir millor i va poder remuntar la crisis que l’afectava.
Avui al mati, despres d’esmorzar hem anat a l’agencia a on varem comprarel bitllet de tornada previst per la segona setmana d’agost a veure si hi havia alguna possibilitat de canvi. Encara estic donant gracies per la sort que hem tingut, hi ha hagut una baixa d’ultima hora i per tant la meva germana torna cap a Catalunya dema mateix a la nit.
Jo, dema tinc que agafar un avio cap a Phuket, avui parlare amb la Mariana que es psicologa perque s’encarregui de fer companyia a la Nuria perque no es senti sola.
A l’aeroport tampoc hi anira sola, el marit de la senyora de l’agencia la portara i estara amb ella fins que embarqui a l’avio. Avui estare fent-li companyia durant tot el dia, no em moure del seu costat. De totes maneres ja esta millor despres de saber que tornara dema cap a casa.
Avui, el dia sera millor per tots, segur que si!!!
Una abracada a tots!!!
Jordi Meya.
Jordi perdut per el Món!!! 