– Desde Bangkok, amb una companyia asiatica de baix cost, varem volar cap a Phuket, el punt de partida per comencar a disfrutar de les illes de Tailandia, que son impresionants i espectaculars.
L’Albert no va dormir en tota la nit, va estar de marxa per Bangkok amb uns amics seus de Barcelona i jo vaig dormir pero bastant malament, no m’acaba de marxar el costipat que arrosego desde fa uns dies i tambe li donava voltes al cap sobre el tema de ma germana.
Eren les 4:30 am quan l’Albert em va despertar i despres d’una dutxa rapida, varem sortir a Khao San Road en busca d’un taxi per anar cap a l’aeroport. A aquella hora encara es veia bastant ambient per Khao, molta gent que estava fent les ultimes copes abans d’anar a dormir.
Al carrer ens varem trobar un noi, l’Adriano de Brasil que tambe com nosaltres anava carregat amb la motxilla i just tambe volava cap a Phuket a la mateixa hora que nosaltres. Varem compartir el taxi fins a l’aeroport i durant el trajecte ens anavem intercanviant opinions sobre diferents llocs per viatjar, ell venia d’Australia, on hi va estar treballant.
Despres d’un trajecte d’uns 25 minuts, els taxistes de Bangkok van follats amb els cotxes i a mes a aquella hora no hi ha molt transit, arribavem a un aeroport nou per nosaltres, ni l’Albert ni jo hi habiem estat abans. La nostra sorpresa va ser que no trobavem cap mostrador de la companyia que teniem volar, “Air Asia”. Varem demanar en una oficina d’informacio a veure si ens podien donar alguna referencia i varem quedar-nos de pedra quan la noia ens va respondre que estavem en un altre aeroport! La varem cagar!!!
Varem sortir cagant hosties d’aquell aeroport, ens varem pujar en un taxi i li varem dir al “taxi driver’ que es fotes canya que si no perdiem l’avio! i teniem que atravessar practicament tot Bangkok!!!
El tiu ens va fer cas, anava que se les pelava!!! per l’autopista quasi be a 200 km per hora, jo flipava una passada amb el pallo, jajajajaja… Faltava 1 hora perque el nostre avio sortis…
Bangkok, m’encanta! es una ciutat que m’agradaria viure i treballar, es espectacular tot el que hi ha! Fins hi tot, se’m queia la baba mirant desde la finestra del taxi els rasca-cels descollonants i modernissims que hi ha, impecable!!!
Varem arribar amb suficient temps a l’aeroport correcte, era el que coneixiem, l’espectacular “New Internacional Bangkok Airport”. Despres de facturar les motxilles, varem a anar cap a la porta d’embarc i en un no res, estavem dins de l’avio.
El trajecte fins a Phuket va ser curt, una mica mes d’una hora i l’avio no estava malament, igual que les seves hosteses, guapissimes!!!
A Phuket arribavem sobre les 9 am, plovia bastant i l’aire condicionat de l’aeroport m’estava matant mica en mica.
Varem agafar un taxi per 100 baths, uns 2 euros, perque ens portes al port per agafar el ferry cap a l’illa de Kho Phi Phi. Nosaltres, en principi, voliem fer nit a Phuket, sobretot perque ens notem molt cansats, no parem i ja comencem a tenir una edat… pero vist que el temps era dolent, varem decidir de “matar” el viatge fins a les illes amb un sol dia…
L’espera per agafar el ferry va ser llarga, mes de 3 hores! i el bitllet fins a Phi Phi, no era barat que diguem… nosaltres estavem forca acollonits pel que fa als preus, ens demanavem 1000 baths per portar-nos a Kho Phi Phi i d’alla a Krabi, son 20 euros!!! molta pasta!!!
Jo vaig dormir una estona i l’Albert va estar fent coses amb el seu portatil, e-mails, croniques, etc… Per fi embarcabem rumb a Phi Phi, eren les 1:30 pm. Ara tocava un viatget de 2 hores a mar obert, estavem rebentats, quines ganes d’arribar…
A l’arribar a Phi Phi, la primera sensacio que vaig tenir, va ser de tranquil-litat mentres mirava desde el ferry les espectaculars roques que van formant illes, totes imponents i plenes de vegetacio amb una aigua transparent i una sorra blanca, estava mirant un paradis.
Nomes posar els peus a terra, molta gent s’interessava per oferir-nos allotjatment, finalment varem fer cas a un noi que ens va ensenyar unes fotos del lloc que ens recomenava. El preu estava be, 300 baths.
Kho Phi Phi, esta en proces de rehabilitacio, ja fa quasi be 4 anys del desastre del Tsunami pero encara no esta recuperada al 100 % l’illa del terrible sisme, hi ha moltes cases i hotels en construccio.
Finalment ens varem instal-lar en la guest house, no estava malament i nosaltres estavem molt cansants i no teniem ganes de buscar res mes. Despres d’una dutxa, un vol per el poble de l’illa, que esta molt i molt be, ple d’internets, de botigues, de resturants i xiringuitos i fins hi tot un 7 eleven obert les 24 hores del dia! Bastant turistic pero no agobiant.
Varem contractar un tour per el dia seguent per fer submarinisme i visitar algunes illes com la que varen rodar la pel-licula “La playa” amb Di Caprio i l’Albert va aprofitar per contactar amb algunes empreses de submarinisme per treure’s el titol que li permetrera bucejar a qualsevol part del Mon.
Avui al mati, a tocar de les 9 am, hem pujat en un vaixell rovellat i vell per fer un tour d’unes 7 hores, on hi havia inclos el menjar, un trist entrepa, les ulleres i el tub per fer submarinisme.
Jo em sentia molt debil, he dormit molt malament, els mocs i el mal de cap no m’han deixat practicament descansar i els muscles del cos em feien mal, com si tingues la grip. Per sort no tenia febre i he aguantat el tiron del principi. El vaixell es movia molt i jo estava a punt de desmaiar-me.
La primera parada, ha sigut a l’illa de Maya Bay la de la playa. Quina passada! es espectalucar, el lloc es super guapo, l’aigua verda transparent, plena de peixos tropicals, tot maquissim. L’entrada a aquesta platja es espectacular, atravesses unes roques i vas veient com apareix la platja lentament, en prespectiva. Hi hem estat una hora, jo no m’he mogut del vaixell, estava fotut, l’Albert ha estat bucejant al seu aire.
Despres hem anat a una altra illa, aquesta a mi m’ha agradat mes que la primera, era totalment salvatge i entre les pedres hi havia alguna cova. El vaixell ha enclat a 15 mts. de profunditat i ens hem tirat desde el vaixell a l’aigua, que estava a una temperatura bonissima!!!
Mes tard hem dinat i mes tour observant mes illes, fins que hem arribat a una que no recordo el nom i ens hem donat un bany. Ha sigut molt guapo, jo m’he guardat una mica de pa del menjar per donar-lo als peixos. Quina experiencia tant maca, m’he tret el pa de la butxaca del banyador i m’han comencat a rodejat cents de peixos tropicals de tots color, tots anaven mosegant el tros de pa que aguantava amb la ma, no em deixaven ni nadar, estava totalment rodejat. De veritat, quina passada amics!!!
De tornada a Phi Phi, hem menjat una mica, ens hem dutxat i l’Albert ha anat a comencar el curs de submarinisme que el tindra ocupat durant els propers dies.
Dema a veure que faig, m’agradaria contractar un tour que et porten a veure taurons, un dels meus animals preferits. Hi ha una agencia que s’hi dedica i em pica forca la curiositat, fins hi tot tenen un cartell que si no veiem taurons ens tornen els diners, aixi que…
Una abracada!
Jordi Meya.
Jordi perdut per el Món!!! 