Converses amb la Carol.

Posted: 11 Agost, 2007 in Tailandia

La Carol.Familiars de la Carol morts per el Tsunami.– Quan menys t’ho esperes, la vida et regala una cosa bonica i avui al mati he tingut l’honor i la sort de coneixer a la Carol.

He sortit a esmorzar i a donar un vol per l’illa, estem a Kho Phi Phi de nou i la veritat es que em sento molt be i content d’estar de nou en aquest magnific lloc. La calor en aquesta part de Tailandia es asfixiant, el sol pica moltissim i es fa dificil quedar-te mes estona del comte al llit, no soc capac d’aguantar la calor ni amb el ventilador a tota marxa. Quin temps mes diferent que tenim aqui si ho comparem amb Kho Tao. En principi el monzo hauria d’afectar mes en aquesta part que no pas a l’altre, en canvi es al reves… Diuen que quan fa mal temps en un canto del pais, en l’altre fa bon temps i es cert, no te res a veure un lloc amb l’altre!

Kho Phi Phi, esta ple a reventar i aixo que no es temporada alta, hi ha moltissima mes gent que fa 8 dies, els ferrys que hi arriben van plens a petar, no se a on es fica tanta gent! Nosaltres varem arribar ahir a les 6 pm. desde Kho Thao, la sorpresa va ser que a Krabi, mentres estavem esperant el ferry, varem trobar-nos de nou amb la Cristina, en Francesc, L’Anna i l’Aitor, varem quedar-nos de pedra, sabiem que ens tornariem a retrobar a Kho Phi Phi, segurament el dia seguent pero no va ser aixi, quina il-lusio al veure’ls de nou!!!

L’Anna i jo, nomes arribar a Kho Phi Phi, varem sortir rapids del ferry per anar a veure si trobabem allotjament, els altres es van quedar amb les motxilles esperant-nos mentres nosaltres ens perdiem per els carrers de l’illa. Les primeres Guest House que varem preguntar o estaven plenes o et demanaven molts diner, estavem una mica acollonits, necessitavem 4 habitacions, una mes del comte perque a mi em venia molt be estar sol aquella nit, la meva intencio era quedar amb unes amigues que vaig coneixer aqui, que segurament trobaria en un local a la nit i aixi va ser… Finalment varem trobar allotjament per 400 baths en un lloc i en un altre per 300 baths, sort que estavem a prop els uns dels altres.

Per la nit, vaig sortir a pendre un refresc amb tota la colla, primer al Hippie Bar i despres vaig arribar-me fins a l’Apache Bar per ballar una mica i veure les meves amigues. Al final la nit es va allargar, jo em vaig quedar i els altres varen anar a dormir, jo tenia ganes de ballar amb les noies i d’estar amb elles. L’Albert va anar a dormir, te que tornar a estudiar, s’ha apuntat a un altre curs de submarinisme, aquesta vegada el repte es baixar fins a 30 mts de profunditat.

Bueno, despres d’aquest resum, (a vegades me’n vaig per les rames…) us parlare de la persona que he conegut avui, la Carol.

La Carol es una dona d’Australia, concretament de Sydney que fa 14 anys que viu a l’illa de Kho Phi Phi. Esta casada amb un Thai i tenen un nen super maco, a mes regenten una Guest House, concretament la que s’hi estan la Cristina i els altres. No se perque, ella m’ha saludat i he decidit seure una estona al seu costat i comencar a parlar. La conversa m’ha encantat, la Carol es super energica i vital, realment quan la sentia parlar prenia moltissima atencio.

Evidentment, el dia que hi va haver el Tsunami, la Carol estava a l’illa i aqui es a on la conversa ha comencat a ser molt intensa. Jo m’he interessat i no he parat de fer-li preguntes, desde a on estava, com ho va passar, etc… Doncs be, eren mes o menys les 10 am quan la ola va arrassar l’illa, diu que en menys de 2 minuts, tot estava arrassat per l’ola. Ella es trobava al segon pis de la guest house, juntament amb el seu marit, en aquells moments la Carol tenia una filla de 2 anys i el seu fill, nomes tenia 2 mesos. De veritat, els pels se’m han posat de punta quan la Carol m’ha explicat, amb una serenitat increible i sense emocionar-se, que aquella maleida ola, es va endur part de la seva familia, va perdre la seva filla, la seva germana i part de la familia del seu marit, varen estar mes de 24 hores pujats al sostre de la Guest House fins que els varen rescatar, no us podeu imaginar el que ha sigut per a mi, conversar amb una persona que ha patit una trajedia tant gran de tu a tu, ha estat un honor.

A sobre, m’ha comentat que se sent afortunada perque al menys al ella l’hi va quedar algun familiar viu pero que coneix a gent, molt propera que ho varen perdre tot, es van quedar sols i varen tenir que comencar de zero sense cap recolzament i sense ningu al seu costat. Aquesta conversa amb la Carol es una de les millors coses que m’han passat durant els mesos que porto de viatge, sempre ho tindre present, persones aixi de valentes i autentiques, son una referencia per a mi.

Tambe hem parlat de si es dificil trobar feina a Tailandia per un estranger i sobre les relacions amb les noies Thai, que jo no acabo d’entendre, em pregunto si totes son iguals, es a dir, nomes tens que donar un vol perque se’t tirin al damunt, en serio! Jo nomes coneixo el Mon de la nit i la veritat es que es molt bestia, les noies van a sac, van a per tu i no paren fins que ho aconsegueixen. Jo li he dit a la Carol que tinc molt clar a lo que vaig pero que si arribes el dia que m’encarinyo d’alguna, crec que seria perillos, sobretot perque avui van amb tu i dema amb un altre. La Carol m’ha dit que segurament nomes el 2% de les noies Thai actuen d’aquesta manera, ja sigui perque han tingut problemes desde petites o perque no tenen estudis i no volen treballar rentant plats o rentant roba. La resta m’ha dit que son normals, que el Mon de la nit les noies Thai no son realment com son la resta de les altres. M’ha dit que te amics que han muntat algun negoci a l’illa, restaurants, sobre tot, que s’han casat amb Thais per amor i que son molt felicos, jo m’ho crec perque la Carol i el seu marit es veien molt enamorats.

A Kho Phi Phi, la gent ja em comenca a coneixer, la gent del pais que viu aqui tot l’any, cada vegada que surto a passejar, em paren cada dos per tres a preguntar-me que tal? com estic?, etc… es una passada, m’encantaria trobar alguna feina o enamorar-me d’una Thai i quedar-me temps pero de moment m’haure de conformar amb agafar-mo de tranky, el que tingui que ser, doncs sera…

Aqui ens hi estarem fins el dia 16, el 21 sens acaba el visat i hem de sortir del pais, no se si l’Albert i jo continuarem junts, encara no ho tenim clar cap a on tirarem, arribarem fins a Bangkok i decidirem, el que fem segur que sera el millor.

Thank You!!!

 Jordi Meya.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s