24 hores de monzo i llarg viatge per carretera fins a Bangkok.

Posted: 17 Agost, 2007 in Tailandia

Krabi.Krabi.Cami de Bangkok.Direccio a Bangkok.– Haviem quedat amb la Bang a l’estacio de busos de Krabi sobre les 8 am per viatjar cap a Phang Nga, a unes 2 hores de Krabi per passar el dia fent alguna activitat abans de tornar a Bangkok de nou, no sabiem si amb tren o amb bus.

La nostra intencio era visitar “The James Bond Island”, una illa que s’havia fet famosa perque va ser escenari d’una de les pel-licules de la saga de l’agent britanic pero malauradament el temps no ens ho va permetre. Ja quan varem sortir de Krabi el temps no era bo, plovia i el dia estava tot gris i no semblava que tingues que millorar pero varem decidir arriscar-nos i viatjar fins a Phang Nga.

La Bang va viatjar amb nosaltres fins a Phang Nga, ella tenia que anar fins a Phuket a fer algunes gestions. Ja ens esperava a l’estacio de busos, gracies a ella tots els tramits van ser mes rapids de lo habitual, fins hi tot varem tenir temps d’esmorzar i de pendre un cafe.

El bus fins a Phang Nga era comode, viatjavem en segona classe pero super be, amples i amb aire condicionat. El viatge sen’s va fer molt curt, la Bang es tota energia i vitalitat, no para ni un sol moment, jejejeje… dona gust conversar amb persones com ella.

A l’arribada a Phang Nga, el temps encara era pitjor que el que teniem a Krabi, plovia a bots i a barrals i varem decidir deixar per una altra ocasio l’excursio a l’illa de James Bond. Teoricament hi havien busos a Bangkok cada hora pero no va ser aixi… Despres de despedir-nos de la Bang, la nostra sorpresa va ser que l’unic bus que sortia direccio a Bangkok era a les 5 pm i nomes eren les 11 am! Teniem que esperar-nos 6 hores per agafar el bus en un lloc que realment no hi havia res a fer i a sobre amb mal temps, teniem que armar-nos una altra vegada de paciencia!!!

Despres de consultar varies agencies, de menjar una mica i de consultar la guia, varem adonar-nos que podiem agafar un bus direccio a “Rang Gha”, una poblacio situada a tocar amb la frontera de Birmania a on moltissima gent hi va per renovar el visat i que desde alla si que hi havien mes convinacions de busos. El viatge va durar 5 hores, aquesta vegada el bus era un de local, es a dir, molt mes lent i incomode que el que ens havia portat fins a Phang Nga. Amics, l’aventura estava servida, teniem que agafar el bus a les 12 pm i va arribar una hora mes tard, sense que ningu ens sapigues donar cap explicacio concreta del retard. Per fi, el bus va arribar i varem pujar despres de deixar les motxilles al compartiment de a baix que estava totalment xop. A mi m’encanta viatjar en aquest tipus de transport, encara que siguin incomodes i lents i amb goteres com era el cas, jejeje… pero es que en aquests tipus de transports es a on hi viatja la gent mes humilt i pobre que no es poden permetre pagar una bitllet de classe alta malauradament. Viatjar en busos locals es una experiencia total, la gent va al seu aire, els nens descalsos, la gent et mira i somriu, les mirades dels mes humilts son impresionants, no t’avorreixes.

Durant tot el trajecte, uns 230 kms. no va parar de ploure ni un sol moment, els paisatjes impresionatns, muntanyes carstiques i plenes de vegetacio, tot maquissim! fins i tot de tant en tant es veien salts d’aigua impresionants situats a les parts mes altes de les muntanyes, tot desde la finestra del bus.

Durant el trajecte, ens varem fer amic d’un nen bastant petit que no parava de mirar-nos i de tocar-nos, estava totalment interessat en nosaltres, ens deuria de veure diferents, jejeje… El nen anava descals, corrent a munt i a vall del passadis del bus, mentres la seva mare l’anava vigilant. El nen era un professional de les imitacions, feia i repetia tot el que nosaltres li deiem o feiem, jajaja… va ser una estona molt divertida.

El bus ens va deixar al mig de la carretera a l’arribada a “Rang Nga”, sota la pluja, nomes hi havia un banc amb un petit teulat per projegir-te i estava ple de gent. La pluja queia amb forca, l’Albert i jo varem seure mullats i amb fred als nostres cossos i varem comencar a preguntar a la gent si hi havia estacio de busos o si sabien si hi havia algun bus a Bangkok. Ens varen dir que l’estacio de busos era precisament a on erem i que teoricament hi havia un bus direccio a Bangkok en mes o menys 30 minuts, aixi que varem esperar pacientment asseguts sota la pluja. Estavem rodejats de gent que esperaven algun bus o que algu els recollis i tambe de centenars de granotes que no paraven de tocar la pera amb els seus sons insoportables!

Durant l’espera varem veure com una senyora queia al mig de la carretera per culpa que no havia apollat be el peu. Per sort no es va fer molt de mal, aixo que va caure de cap al terra i va quedar-se durant una estona tumbada sense reaccionar sota la pluja.

L’Albert va decidir anar a veure si podia informar-se millor a l’altre canto de la carretera a veure si algu ens concretava amb mes seguretat que hi havia un bus a Bangkok. Mentres l’Albert estava recollint informacio, el bus que esperavem va parar davant de la parada, jo intentava trobar l’Albert pero no el veia, estava a dins del bus i m’estava fent gestos perque el veies.

Jo, patia moltissim perque tota la nostra roba estava mullada i les nostres bosses tambe… a l’interior i portavem aparells informatics, ordinador, disc dur portatil, camera, etc… i es podien fer mal be. Per sort no va passar res.

El bus era molt comode, hi havien mantes per tapar-te, al veure-les va ser com veure el cel, estavem xops de a dalt a baix. Jo fins i tot em vaig quedar en calzotets, hagues agafar una polmonia si no m’hagues tret la roba i em vaig tapar amb unes quantes mantes.

El bus estava ple d’estudiants, la majoria noies que anavem degudament vestides amb l’uniforme escolar i que no paraven de mirar-nos i de riure al veure el nostre aspecte. L’Albert es va possar comode i va comencar a dormir i jo em vaig camuflar amb una manta la meva cara i vaig intentar desconectar una mica i de descansar i relaxar-me. Va ser dificil, tenia el fred ficat a dins del cos i a mes, l’aire condicionat anava a tota potencia!!!

Teniem que passar-nos unes hores en aquell bus, ens separaven 600 km fins a la capital de Tailandia, sort que el viaje era de nit i podies dormir i aixi matar les hores millor. El bus ha anat fent diverses parades, finalment s’ha emplenat de gent, tota tailandesa, nosaltres erem els unic estrangers. Jo he dormit forca i l’Albert encara mes, no s’ha despertat ni per anar a pixar…

Hem arribat a Bangkok a les 4 am. mes de 17 hores de viatge desde Krabi, amb molt mal temps i amb molt temps d’espera a l’hora de canviar de busos, fins a tres!!!

Un taxi ens ha portat de nou a Kha San Road, la zona a on estem quan parem a Bangkok. Com que era matinada, no hem anat a veure a la familia Chantarasopark, hem trobat una guest house per nomes 200 baths, molt cutre i sense bany per passar la nit. El dia seguent ja aniriem a la guest house d’en Suttenai.

L’Albert es va a possar a dormir de seguida pero jo tenia gana i vaig baixar al carrer a veure si podia menjar alguna cosa. A Kha San Road, no tens problema, a qualsevol hora del dia pots menjar el que vulguis. Vaig entrar al “Burger King’ a menjar-me una hamburguesa amb patates… no solo entrar en aquests llocs de menjar rapid pero ahir em venia molt be. Mentres estava engollint l’hambuguesa, varen entrar 5 “ladies boys”, travestis al local i varen comencar-me a mirar amb mirades provocatives, jo ni cas… Al final no em vaig poder aguantar el riure, no paraven de fer gestos i de passajar-se a munt i a vall del local com si estiguessi en un pase de models. Les ladies boys, estan molt bogues… fan molt riure. Despres de menjar, vaig anar al llit, ahir va tornar a ser un dia molt llarg de viatge.

Ara estem a Bangkok, es com la meva segona casa, es la quarta vegada que hi estic, cada vegada mes a gust. Ens hi estarem fins el dia 19, el 20 agafem un vol direccio a Singapur, segurament la ciutat mes moderna d’Asia, despres de Tokio i una de les mes cares tambe. A Singapur hi anem basicament per el tema dels aparells electronics que ens han dit que son molt barats i perque la ciutat de Singapur es realment super moderna amb rasca-cels super besties. L’Albert aprofitara per comprar-se una camera nova, la seva sembla que no es pot arreglar malauradament.

Una abracada desde Bangkok!!!

Jordi Meya.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s