Ultima nit a Bangkok.

Posted: 19 Agost, 2007 in Tailandia

Amb en Ferran.– Queden nomes unes hores perque deixem Tailandia rumb a Singapur!!! La veritat es que sempre que deixo Bangkok sento una mica de buidor dins meu, es com la meva segona casa, m’estimo Bangkok!!!

Ahir vaig quedar amb en Ferran per tornar a sortir a pendre alguna cosa i per ballar una mica en alguna discoteca. En principi no ens voliem enredar gaire, ni ell ni jo, haviem parat ni un sol segon en tot el dia pero al final, arribavem a la guest house passades les 6 am!!!

Despres d’estar una estona en una de les terrasses, prenent unes cervezes i escoltant musica en viu, varem ficar-nos en una discoteca que com ja va sent habitual, estava a rebentar de gent ballant i bebent gaudint de la musica que no parava de sonar.

Varem demanar-nos una cerveza cada un i varem endinsar-nos cap a dins del local com podiem, apartant a molta gent, ens va costar fins arribar a la pista de ball. Pocs minuts despres, mentres ballavem, ja sen’s varen acostar unes noies, que no paraven de fer-nos mirades provocatives i de somriure en tot moment. Jo, no acabo d’entendre el rotllo que porten les noies tais, no li acabo de pillar… com he comentat en algun moment, el Mon de la nit es molt i molt bestia!!! No pots fer res o practicament res sense que no s’atacosti alguna noia que vol alguna cosa amb tu. En un principi em feia gracia, pero ara estic una mica fart de que m’agobin tant, t’ho possen en safata, realment no te cap motivacio coneixer aquest tipus de noies, es un Mon molt i molt fals.

Podria explicar mil i una anecdotes com aquesta, sempre que he sortit hem passen coses i si vulgues no pararia d’estar amb ties, no bacilo, ho dit en serio!!! aixo es de ciencia-ficcio!!! No se perque ni se el motiu, pero sempre que surto o sol o amb algu, no m’han parat de acosar… Pots parlar amb alguna noia, pero sempre surt en un moment de la conversa, el tema dels diners, que si convidem, que si vols que dormi amb tu, etc… La veritat, carrega una mica. Per fotre un polvo, esta be pero jo busco alguna cosa mes… coneixer mes a la persona. Realment, el Mon de la nit, tens que anar bastant al “lloro”… si poden, et treuran tot el que puguin…

Abans de lo habitual, no se perque, varen tancar la discoteca i mentres anavem fent temps una noia se’m va apropar i em va comencar a xupar la cara i a fotre’m ma per tot arreu, jo flipava, us ho juro. La noia volia que l’acompanyes a ballar a un altre local, una mena d’after hours, que tancaven de matinada… Em va dir que pagava el taxi. Finalment despres de parlar amb en Ferran vaig obtar per anar amb ella a aquell local, no tenia son i tenia ganes de veure com era la marxa en una altra zona de Bangkok.

Vaig assentar-me al darrera amb la noia, que no sabia ni com es deia durant l’estona del trajecte fins a la nova discoteca. Jo, estava tranquil, no atacava per res, jo portava un altre rotllo pero ella no… No parava de ficar-me ma durant tot el viatge, m’agafava les meves mans i se les ficava per a on ella volia, insitia al maxim!!! Nomes ens va faltar follar a dins del taxi…i mentres tant el conductor del taxi al seu rotllo, com si estigues sol!!! Hi ha molta penya que esta pirada!!!

Per sort el trajecte fins a la discoteca no va ser gaire llarg… Ella va pagar el taxi i a mi em va tocar pagar l’entrada… una altra vegada me l’havien ficat doblada, no pots anar de bona fe. Vaig entrar amb ella al local pero al cap d’una estona vaig apalancar-me mirant tot el show que hi havia montat alla a dins que no era poc!!! El local, bestial!!! el so, perfecte!!! i l’ambient, genial!!! Despres de pendre’m la consumicio, vaig tornar cap a Khao San Road amb taxi.

De cami cap a l’habitacio, em vaig trobar en Ferran que encara no habia anat a dormir, havia estat prenent alguna cosa en un altre lloc perque tampoc tenia gaire son. Varem estar caminant durant una bona estona, jo li vaig explicar l’aventura que m’havia passat…

Mentres estavem caminant, de tant en tant sen’s acostava algu, sobretot taxistes que intentaven convencen’ns perque anessim a algun club a fer-nos algun massatge o alguna cosa mes… En principi, passavem totalment pero al final ens va picar la curiositat despres que un senyor d’avancada edat ens ensenyes algunes fotos d’algunes noies que oferien els seus serveis. A nosaltres, nomes ens picava la curiositat de veure algun garito no per fer res, no es el rotllo que portem.

Varem pujar al Tuk Tuk del senyor que per cert estava fet una merda, ens varem posar comodes i ens varem deixar portar a no se a on… perduts per Bangkok de matinada a esperar quina sorpresa ens trobariem. No se quant quilometres varem fer, varem estar moltissima estona donant voltes per Bangkok amb aquell tuk tuk, fins que varem arribar a lloc.

Va aparcar el “vehicle” en un carrer molt fosc, semblava que tot estava tancat i efectivament ho estava pero aqui tot es possible. El senyor no se per on es va ficar, el varem perdre de vista pero en uns minuts va apareixer amb un altre tiu que portava una llanterna. Mentres caminavem cap a la porta del local, va aparcar un taxi ple de tius que anaven al mateix lloc que nosaltres, em sembla que tots eren boxejadors, estaven super forts i mes d’un portava la cara marca d’algun combat… eren francesos.

A l’entrada del local, una dona ens va fer seure en una mena de reservats i els boxejadors tambe. El rotllo d’aquell garito no ens agradava gens, es veia una mica deixat i brut. De seguida la dona que ens va atendre a l’entrada ens va demanar si voliem pendre alguna cosa… no voliem res… Els francesos varen demanar cervezes i tambe a veure a on estaven les noies, tenien ganes de marxa. De cop i volta, varen comencar a apareixer noies que segurament estaven dormint o descansant en alguna part del garito i es varen sentar amb els francesos. Totes les noies eren super maques, les seves cares tenien un aire a inocencia i de puresa, se les veia una mica nervioses. Els tius no varen tardar ni un sol segon en distribuir-se les noies com varen voler, mentres en Ferran i jo, com si fossim espectadors d’una obra teatral miravem tota aquella escena o situacio que ens semblava molt i molt forta. En argot teatral, era com si nosaltres fossim la quarta paret, es a dir, els francesos que eren els protagonistes de l’obra anaven al seu rotllo, com si estiguessin sols.

Va ser una situacio molt dura aquella que mirava, em vaig sentir realment buit i malament de veure com tractaven a aquelles noies que son persones com nosaltres. Les tractaven com si fossin objectes i elles mentres tant seguint el rotllo als tius d’una manera bastant falsa. Pobretes, quina pena que vaig sentir per elles.

No varem aguantar gaire estona aquella merda que teniem davant dels nostres ulls i abans de que ens demanessin si voliem noies, varem fotre el camp d’alla.

No varem parlar quasi be durant la tornada cap a la guest house, estavem aturdits per el que acabem de veure. Realment ahir a la nit al viure aquesta situacio, la perspectiva que tinc sobre la prostitucio, va fer un canvi radicalissim!!! Fins ara estava a favor, no la practico pero pensava que gracies a elles, molts homes poden desfogar-se, pero al veure allo d’ahir, vaig sentir fastic molt fastic d’aquells personatges i vaig sentir llastima per elles… realment s’ha de tenir molt estomag i segur que estan ficades en una mena de xarxa que no poden sortir d’alla!!! Tot plegat molt fort!!!

Al arribar a Khao San Road, de cami a l’habitacio molts ladies boys i prostitutes, ens deien coses… despres de veure el que haviem vist, no teniem ganes de seguir-lis el rotllo. Varem anar a dormir.

Realment la nit d’ahir va ser una d’aquelles que puc dir dures, el Mon esta fet una merda!!!

Avui es l’ultima nit a Bangkok, no tenia plans en principi pero he rebut noticies de l’Albert, que ahir va sortir amb uns altres plans, que si volia anar a veure un concert de la Gweni Stefani, una cantant que li agrada molt. A mi no em va aquest rotllo i a mes, els diners aqui a Bangkok volen i no puc tirar la casa per la finestra, no tinc feina de moment i no puc demanar diners a ningu, cosa que tinc molt clar que no fare.

Segurament, sortire amb en Ferran per Khao San Road a veure que ens passa avui.

Una ultima cosa que vull dir-vos es que no escric aquestes croniques perque opineu de mi, com va fer fa uns dies una persona que no se qui es, un tal “granotesindeworld” posant-me a parir per la cronica que vaig escriure sobre la meva familia. Per mi aquest blog es com una mena de diari personal i nomes jo, se el que sento i que visc i  com em sento. No es per provocar morbo ni res que si li sembli, tot el que escric es veritat.

Jordi Meya.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s