– Estic intentant gaudir al maxim les ultimes hores que em queden aqui a Cambodia, abans de tornar de nou cap a Bangkok, aquesta vegada amb avio, ufffff…
Porto 4 dies a Phnom Penh, la capital del pais, en una guest house que esta situada davant d’un llac molt bonic i bastant aprop del centre d’aquesta caotica ciutat… No he pogut descansar gaire a causa de la calor i el soroll de la gent del carrer i de la guest house…
Phnom Penh es una ciutat d’un milio d’habitants, molt caotica com deia abans, sobretot per el trafic que es terriblement caotic!!! No hi ha normes, no!!! es la llei del mes fort… pots anar en contra direccio, saltar-te els Stops, anar sense casc amb moto, pujar amb el vehicle per les boreres, etc… Per sort no m’ha passat res ni tampoc he vist cap accident, que segurissim que ni ha!!!
He estat aqui amb l’Eva durant 3 dies, tots han sigut molt intensos, moltes emocions junts i molts llocs meravellosos hem pogut veure els dos!!!
A Phnom Penh, pots veure moltes coses interessants, com l’escola museu del genocidi i els Killing Fields (Camps de concentracio o de mort) cuasat durant els anys 1.975 a 1.980 per el regim de Pol Pot.
La visita a aquests llocs et fa posar la pell de gallina, no pots entendre com ment humana pot ser capac de cometre totes aqueste atrocitats i causar tant dolor i horror!!! Es una visita morbosa, evidentment pero crec sincerament que necessaria per veure de primera ma el que va passar a Cambodia no fa gaires anys… tot aixo forma part de la historia d’aquest pais…
Els Killing Fields, son uns camps situats a 14 km de la capital a on portaven els presoners de l’escola preso de la ciutat per donar-lis mort amb uns metodes brutals!!! Mataven a la gent amb pics utilitzats per pagesos per no malgastar la municio… moltes vegades la victima no moria dels cops causats per els pics sino que moria quan queia a la fosa comu aplastat per cents de cadavers… Els nens en canvi, incapacos d’estar-se quiets, els hi donaven cops a les cames amb els pics i despres els estampaven contra un arbre abans de llancar-los en una fossa comu completament destrossats per els cops!!!
L’entrada al recinte dels Killing Fields, es realment culpidora… notes com una atmosfera molt negativa… en aquell indret varen matar a mes de 7.000 persones totalment inocents.
A uns quants metres de l’entrada pots veure un edifici dedicat a la memoria de totes les victimes, esta ple de cranis humans, separats per edats i les seves robes que portaven en el moment de morir… Al sortir d’ aquest edifici pots caminar per el recinte i pots veure diverses foses comuns…
Despres varem anar a l’antiga escola preso, avui en dia mes coneguda com museu del genocidi per veure en quines condicions tenien els presoners… Es un lloc terrorific!!! es conserva igual que com era durant aquells anys de patiment i desesperacio, les parets estan brutes, al terra hi ha taques de sang dels presoners, els llits on torturaven a la gent, etc…
El recinte esta separat per parts, celes grans, lloc a on interrogaven als presoners, fotos de la gent morta en aquell indret, etc…
El que mes em va culpir d’aquell lloc va ser quan vaig entrar a la sala a on hi ha cents de fotos de gent morta alla… gent de totes les edats, mares fins hi tot amb els seus fills petits agafat de la ma abans de morir! Molt fort!!! La sala dels estris de tortura tambe es molt desagradable…
A la capital he fet moltes mes activitats com visitar el Central Market o Mercat Central. Es un lloc laberintic i caotic, com tota la ciutat… Hi ha moltissima gent, perts el sentit de l’orientacio molt rapidament, jejejeje… hi ha de tot, parades de roba, de menjar, rellotjes, etc… es un lloc a on les hores et passen volant…
L’ultima nit de l’Eva varem anar a balla en una discoteca… va ser genia!!! ens ho varem passar de puta mare, ballant tota la nit!!! Ni ella ni jo oblidarem aquella festa!!! Jajajajaja…
Durant la nit, vaig coneixer una noia de Cambodia, super guapa, simpatica i molt agradable!!! una noia normal no prostituta, que tambe n’hi ha moltes per aqui…
No explicare detalls de com va acabar la nit perque no toca… pero si que vull remarcar una cosa que em va fer pensar molt i que em va tocar la fibra… Vaig anar a dormir a casa seva perque a la meva Guest House varen tallar la corrent i no hi habia qui pogues dormir alla… Varem agafar un parell de motos amb conductor fins a arribar a casa seva, un trajecte molt curt… vivia en un barri a tocar del Mercat Vell, en un edifici molt vell i evidentment pobre… Vivia en un lloc amb alguns membres de la seva familia, tots super macos i simpatics, sobretot la nena de dos anys que era maquissima!!! No tenien llits, nomes la nena, vivien practicament tots en un menjador, amb una tele, un armari, una nevera i el bany… dormien al terra!!! Ella va comencar a fer el dinar, mentres jo mirava la tele i parlava amb la seva familia… Ningu em mirava malament, tots eren persones molt simpatiques, en cap moment em vaig sentir extrany… fins hi tot em donaven coixins per estar mes comode i el comandament de la tele per canviar de canal…
Vaig dinar amb tota aquella gent, jo estava tot sol a la capital de Cambodia amb unes persones molt pobres pero que t’ho donaven tot, absolutament tot sense demanar-me res a canvi!!! Em vaig donar compte que ens queda molt per aprendre encara!!! Despres de dinar vaig dormir amb al terra amb tota aquella gent, va ser magnific, podia sentir l’escalfor dels cossos al meu!!! Va ser una experiencia que mai en la meva vida penso oblidar!!!
No vull passar per alt la companyia que m’ha fet l’Eva!!! Els dies amb ella han sigut una autentica passada, eh, Eva??? Jajajaja!!! Ha sigut una companya de viatge perfecte i genial!!! L’Eva te esperit viatger i es una aventurera total!!! Eva, ens veiem a Catalunya per fotre’ns un bon apat i per gaudir de la vida… sempre fluint, es clar!!!
Cambodia m’ha aportat moltissim!!! la gent i els llocs son magnifics i fantastics!!! Espero que en un futur proxim pugui tornar per aqui!!!
Ens veiem a Tailandia!!!
Molt amor a tots!!!
Jordi Meya.
Jordi perdut per el Món!!! 