Els nostres camins es tornen a separar… T’ESTIMO ALBERT!!!

– Aquests dies a Penang a George Town, he tingut molt de temps per pensar quin cami agafar, si fer el salt cap a Australia, despres d’acabar de visitar Malasya i Indonesia juntament amb l’Albert.

Despres de no parar de mirar de trobar tota la informacio possible per internet i per persones que hem anat coneixent, el tema d’Australia no ha agafat la forma definitiva per llencar-mi, no ho acabo de veure del tot clar… sobretot perque les informacions que hem anat recaptant durant aquests dies, no han acabat de ser el tot clares que jo pensava… les noticies, basicament d’internet, son forca deselentadores per a mi sobretot… et demanen molts requisits per poder entrar a Australia, com tenir diners suficients per poder viure durant uns mesos, tenir un bon nivell d’angles, etc… pero el que sobretot m’ha fet decidir de descartar donar el salt a Oceania ha estat que no tenim la posibilitat d’obtenir un visat de treball per estar al pais com a persona totalment legal. La primera condicio es que tenim mes de 30 anys i la segona es que la gent “espanyola”no pot obtenir un visat australia. No entenc perque pero la realitat es aixi en aquests moments…

Moltissima gent ens ha dit que no tindriem cap problema per aconseguir un treball per treballar en negre, es a dir, d’ilegals pero les informacions que he pogut lleguir a la xarxa remarquen que pots tenir problemes realment greus si t’enganxen sense papers i jo tinc molt clar que no vull cap problema tant lluny de Catalunya, estant tot sol…

Les possibilitats per treballar d’ilegal a Australia es centralitzen sobretot en restaurants i hotels i molt remotament, com a temporer a la recollida de fruita en alguna plantacio del pais. A mes, el meu angles no es de moment molt correcte per pair aquesta desicio tant delicada… ja que l’Albert i jo, en un grau molt elevat de possibilitats, ens separariem un cop arribar a Sydney, cadascu te que mirar i buscar el que millor li convingui i esta clar que per l’Albert te mes possibilitats de que les coses li surtin correctament, te un bon nivell d’angles, te contactes per trobar feina, te segurament algun lloc per dormir, etc…

Es evident que tambe estic trasbalsat per els merders que he tingut amb la meva familia mes directe, ( ja vaig dir que no en parlaria mes en aquesta web-site ) que evidentment m’han fet estar una mica inestable i insegur durant aquests ultims dies…. Es per aixo que no tinc la forca suficient per pendre aquesta desicio tant delicada.

He arribat a la conclusio que no vull fer plans a llarg plac, quan estas de viatje passen moltes coses, coneixes gent, tens dies que veus les coses mes clares, etc… que fan que practicament a diari pensis coses diferents… es molt normal…

La desicio que finalment he pres, es la de tornar cap a Tailandia, dema mateix! al mati agafo un bus que hem portara a Krabi de nou. No hi anire tot sol, ahir vaig coneixer a una noia francesa, la Mercedes, una dissenyadora grafica que em conectat molt i molt be i que continua el seu viatge cap a Tailandia. La Mercedes tambe es una viatjera solitaria, tenim molts punts de vista semblants i hem decidit d’anar a Tailandia plegats… aixi que dema comenca un nou cami que no se ha on em portara finalment…

M’ha costat moltissim pendre aquesta desicio, ho juro!!! pero crec que el millor es que em dexi guiar per el que sento en el meu interior i segueixi cap a on realment em diu el meu esperit que vagi i tornar a Tailandia crec que es el millor que puc fer en aquest moment!

Amb la Mercedes viatjarem fins a Krabi, un lloc que em conec molt be, segurament veure una altra vegada a la meva amiga Bang que em va presentar l’Albert i dormirem a la mateixa Guest House que varem estar l’Albert i jo.

Despres els plans de la Mercedes es arribar fins a Kho Phi Phi, vol fer un curs de “Diving”i jo tirar cap a Bangkok de nou, sera la meva cinquena vegada que visito la ciutat.

Amb la Mercedes hem parlat que ens tornariem a retrobar al nord de Tailandia, concretament a Chiang Mai, una zona que encara no conec i que tinc moltes ganes de visitar. S’hi poden fer moltes activitats alla, sobretot cursos de massatje, de cuina tailandesa, etc… i potser de passada visitar a unes amigues tais que va fer el meu gran amic Miquel Rusinol de Ripoll, el passat mes de Juny.

Aquest es el pla durant el proxim mes… suposo…

El que mes greu em sap de tot, es que els nostres camins es tornen a separar de nou, em refereixo a l’Albert i a mi pero com comentava algunes linies mes amunt, no acabo de tenir les idees del tot clares per continuar amb els plans que habiem parlat de fer.

Avui hem xerrat durant una llarga estona sobre l’assumpte, amb tota naturalitat i honestitat i com sempre,ens hem entes molt be! si una cosa tenim l’Albert i jo es que som persones molt flexibles i autentiques i intentem entendre tots els punts de vista que sens presenten, en cada ocasio. Som com la nit i el dia de diferents pero tenim una mena de connexio que nomes amb la mirada ens entenem i ell sap que jo li he dit la veritat, hem coneix molt be i jo a ell…

Estic segur que a l’Abert li surtira tot correctament, es la persona que s’ho mereix mes del Mon, es un treballador nat i molt professional amb el que fa, si una cosa us puc dir amb el cor a la ma, es que durant tots els mesos de viatge que hem compartit, aventura rera aventura, he apres moltissim al seu costat, ha sigut en tot moment, en cada instant, en cada segon de la meva vida, el meu angel de la guarda. L’estimo com si fos el meu germa i faria qualsevol cosa per ajudar-lo, a les dures i a les madures. Sap que pot comtar amb mi en el que sigui, al dia que sigui i a l’hora que vulgui, jo sempre estare amb ell, se que si fos al contrari, ell no em fallaria. Si vaig pendre la desicio de tornar cap a Asia de nou, va ser principalment perque l’Albert hi era!!!

Llastima que portem rotllos diferents… perque l’Albert es un bon partit, jejeje…

Bueno amic meu de l’anima, et desitjo els mes grans moments de felicitat, jo estare amb tu, no fisicament pero si interiorment i mentalment…

T’ESTIMO ARA I SEMPRE!!!

Amb tot el meu amor i admiracio!!!

Jordi Meya.

p.d: a tu perque et diuen pollastre????? KIKIKIKIdiu aixo!!!!!!