Tornada intensa a Bangkok!

Posted: 9 Setembre, 2007 in Tailandia

Bangkok.Bangkok.– Aqui a Tailandia son les 8pm. tocades… porto mes de 24 hores sense dormir i estic fresc com una rosa! Les emocions el dia d’avui tambe han sigut intenses!

Aquest mati arribava a la capital de Tailandia per 5 vegada en aquests darrers 6 mesos… el bus per sort m’ha deixat a 10 minuts a peu de la “Sutteenai Guest House”, aixi que cap alla m’he dirigit amb una noia de Suiza que m’ha volgut acompanyar nomes baixar del bus.

Fins a arribar a la Guest House, jo nomes pensava en deixar les coses, dutxar-me, menjar una miqueta i estirar-me per descansar unes hores pero tot se’n ha anat a norris, quan despres d’intercanviar unes paraules amb en Sutteenai, m’ha dit que estava tot ple… aixi que tenia que esperar-me quasi be 4 hores perque algu marxes i deixes alguna habitacio lliure… En el fons m’he alegrat perque veig que el negoci le va be amb en Sutteenai, es una persona que mira molt per a tu, ets sents molt be a casa seva.

Despres de fer un cafe i deixar la motxilla apalancada, he agafat i he esmorzat en una de les moltes parades que pots trobar al carrer de menjar… Tailandia es genial per moltes coses i una es que pots menjar al carrer qualsevol cosa molt bona i baratissima… aixi que m’he menjat un Pat Thai que feia setmanes que no el probava, jejejeje… quin gust per el paladar!!!

He acabat de “matar” les hores conectant-me a internet… que seria de mi, sense aquest invent, jajajaja… aixi que sense donar-me compte, han anat passant les hores fins que de cop i volta he notat que algu em tocava a l’esquena i era en Ferran!, jajajaja… un noi que vaig coneixer juntament amb l’Albert l’ultima vegada que vaig estar a Bangkok. Sabia que el trobaria pero ha sigut una gran sorpresa que ell em vingues a buscar al ciber, jejejeje…

Hem anat plegats cap a la Guest House i una altra gran sorpresa… En Sutteenai habia preparat molt menjar per esmorzar, la taula estava plena de menjar bonissim, fruita, noodles, beguda, etc… jo m’he quedat sorpres quan m’ha dit que ho habia fet per donar-me una altra vegada la benvinguda!!! M’he quedat de pedra! no sabia com reaccionar… quina il-lusio tant gran la rebuda d’en Sutteenai i la seva familia!!!

Pero es que encara no es tot… hi habia gent que no coneixia de res pero tots eren catalans!!! jajajajaja!!!! no us podeu imaginar quina estona mes agradable hem passat tots esmorzant i parlant catala!!!

Hem parlat de moltes coses, es clar!!! pero el mes fort de tot, es que tothom esta viajant sol per Asia i que tots, absolutament tots!, hem tallat amb tot a Catalunya i hem decidit marxar lluny per veure mes coses i viure experiencies realment intenses i inolvidables! De veritat, quina conexio tant gran la que tenim les persones que un dia varem decidir abandonar-ho tot i marxar molt lluny de casa…

Despres de tantes emocions, es evident que la son habia desaparegut, jejejeeje… no hi habia manera de deixar la ment en blanc i tancar-me a l’habitacio per dormir, aixi que he sortit a caminar una mica i perdre’m per alguns carrers d’aquesta inmensa ciutat… He fet temps perque tenia que reunir-me de nou amb en Tomas i la Mariana, els meus grans amics argentins que per sort es trobaven avui de pas a Bangkok. Quin dia carregat d’emocions!!!

Aixi que quan han sigut les 3pm. he anat a trobar-me amb ells i nomes veure’ns, com sempre ens hem abracat i ens hem donat molts petons, que maco!!!

Ells tenien que marxar amb un bus, direccio a Chiang Mai, 2 hores despres… Hem parlat de tot el que hem pogut i ens hem fet algunes fotos. No paravem de riure i de mirar-nos… ells com jo, porten molts mesos viatjat i saben el que se sent estant tant temps voltant i passant-les de tots colors en aquest Mon que vivim!!!

La nota comica, per dir-ho d’alguna manera… es que hi habia un tiu a la Guest House on en Tomas i la Mariana han passat la ultima nit, que en serio… estava com una regadera! totalment pirat!!! El tiu feia molta por! no parava de parlar sol, de riure, de fer gestos i de veure cerveza durant tota l’estona! El “pallo”, tenia un aire a Jack Nickolson quan va fer la pel-licula del “Resplandor”!!! En Tomas i la Mariana, m’han comentat que fa 5 setmanes estava al mateix lloc parlant tot sol com avui i no se sap fins quan s’hi estara… Tel-la marinera!!! i a sobre el tiu mirava una pel-licula paranoica que habien posat en dvd…

De tornada a la Guest House, sota un sol que espategava… he coincidit amb en Ferran i una noia de Catalunya, ( si llegueixes el blog, perdona’m per no enrecordar-me del teu nom… ho sento…) que estaven a punt de marxar amb bus, tambe cap a Chiang Mai.

En Ferran i la seva amiga, s’han enrolltat moltissim, han obert les seves motxilles i han comencat a treure embotit catala!!!! pernil salat i llangonissa!!!! Colloooooooons!!!!!

Hem menjat tots 3 recordant Catalunya, la nostra terra que portem al cor i que tant sentim, mentres petavem la xerrada… Collons, com s’anyora Catalunya amb aquestes coses…

Despres els he acompanyat a buscar el bus que els portara fins al nord de Tailandia i m’ha tocat dir adeu una altra vegada… Potser tornarem a coincidir, mai se sap… jo vaig cap al mateix lloc d’aqui 2 dies pero potser ja estan a Laos, ja que en Ferran te que renovar visat.

Una altra vegada estava tot sol… es molt extrany… he estat molt acompanyat durant tot el dia, m’ho he passat molt be pero al final tothom ha marxat i jo m’he quedat sol una altra vegada… es dificil explicar en paraules la sensacio d’estar tot sol molt i molt lluny, sense ningu amb qui parlar i confiar… em sento buit quan dic adeu a algu que he conegut pero tambe es cert que vaig decidir estar sol i que son moments que no es poden evitar… pero es dur de veritat…

He estat a la meva habitacio escoltant musica que em va passar l’Albert a Malasya, ( com et trobo a faltar, Albert!!!) i que em va enviar per e-mail el meu amic, Miquel Rusinol. La musica m’ajuda a desconectar de tot i de centrar-me realment amb el que vull.

He estat tancat a la meva habitacio, molt concentrat pensant amb les meves coses… ni me’n he adonat del xafec que ha caigut sobre Bangkok… quan he sortit al carrer estava tot mullat… The rainning season is coming…

Aquesta nit caure rendit al llit…

Una abracada molt forta a tots!!!

Jordi Meya.

p.d: la nota negativa d’avui ha sigut que he rebut un correu de la meva amiga Vicki Sherpa, denegant-me l’opcio de viatjar al Nepal i fer un voluntariat a la seva ONG. El motiu principal es que tindria que quedar-me mes de 3 mesos alla i jo no se si hagues pogut quedar-me aquest temps… tot depen dels diners… Una altra vegada sera…

“Never Give Up And Never Stop Believing!!!”

Anuncis
Comentaris
  1. Cristina ha dit:

    Hola Jordi !! Soc la Cristina de Bcn, varem parlar per telefono un dia que vaig trocar al Albert, no se si em recordaras….Fa una setmana estava amb el Ferran a la vostra guesthouse charran i ara a Bcn, ufffff, es fa una mica dur tornar. Me alegro que estés tan cargado de energía, disfruta muchisimo y también te sigo a través del blog, ah !! yo me apunto a la masía aunque no nos conozcamos…Un besazo muy fuerte desde Bcn.

  2. Albert Rigat ha dit:

    holaaaa
    wow, veig que la Cristina t’ha deiuxat un coment!!! ole ole
    jooo he viscut en primra persona tota l’aventura d’aquest dia…entre que conec la gent i els llocs….wowwwwwww que guay!!!!!!!!
    a veure per on estas avui…es dimarts crec…diada a bcn…i jo sense embotit aqui…me cago en la pu….jjejejeje
    molts petonsssssss
    albert

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s