Arxivar per Octubre, 2007

Joan Baez.

– Hola amics!!! M´encanta aquesta cançó, la seva lletra és especial i la vull compartir amb tots vosaltres… Espero que us agradi!!!

Lletra:

He sido condenada.                                                                                                                                                                               Aquí viene tu fantasma otra vez.
Pero no es algo inusual,
es porque hay luna llena.
Y tú me llamaste.
Y aquí estoy sentada,
cogida al teléfono, escuchando una voz
caer en picado. Una voz que conocí
hace un par de años luz.

Recuerdo que tus ojos
eran más azules que los de los huevos
que pone un petirrojo.
Y me dijiste que mi poesía era pésima.
¿Desde donde me estás llamando?
Una cabina telefónica, en el Medio Oeste.
Hace diez años ya, te
compré unos botones para tu camisa.
Tu me trajiste algo.
Los dos sabíamos que los recuerdos
nos podrían traer tanto diamantes como herrumbre.

Cuando irrumpiste en la escena,
ya eras una leyenda.
Un fenómeno sin limpiar,
el vagabundo original.
Te desviaste hacia mis brazos,
y allí permaneciste.
Temporalmente perdido en altamar.
La Madonna era tu libertad.
Sí, la chica de tu otra mitad.
Te mantendría a salvo.

Ahora te veo ahí, con las hojas
marchitas cayendo a tu alrededor,
y con nieve sobre tu pelo.
Estás sonriendo en la ventana, fuera
de éste horrible hotel,
en Washington Square.
Nuestro aliento forma una nube blanca,
mezclándose y flotando en el aire.
Sinceramente, para mí, los dos podríamos
haber muerto hace tiempo ya.

Ahora me estás diciendo que
no eres un nostálgico. Dame entonces
alguna palabra para justificarlo, tú, que
tienes tanta labia para eso.
Y haciendo que todo parezca banal,
ya que necesito algo de esa banalidad ahora.
Todo ésto ha regresado demasiado cláramente.
Sí, te quería con todo mi corazón, y si
me estás ofreciendo diamantes y herrumbre,
ya he pagado mi parte.

– La podeu escoltar fent un click a l´enllaç:

Diamonds and Rust. Mp3.

Anuncis

– Para mi, cuándo estoy con mi gran amiga del alma, Mabel, siempre es un verdadero placer!!! Todo el rato que paso con ella es muy intenso y realmente auténtico!!! Es una gran mujer, viajera, amante del arte, ama a India y con un espiritu poderosamente joven y brillante!!! Mabel es algo más que una amiga para mi…es sin ningún lugar a dudas una referéncia en mi vida!!! No tengo ningún problema en decir que Mabel es una de esas personas que apareció en un momento muy especial de mi vida y no me dejó indiferente. Es una de las mejores personas que he podido conocer a lo largo de mis 34 años. ( cuento 34 años porque mi cumpleaños es el próximo 23 de octubre, jejeje…).

A Mabel, la conocí el pasado mes de febrero en India, concretamente en la pequeña ciudad de Puri en el estado de Orisa, uno de los mas pobres de India. Llegué a Puri con mi alma gemela, Albert Rigat desde la ciudad de Bodhgaya, viajando largas horas en tren en la Sleeper Class.

Era una tarde cualquiera, cuándo Mabel apareció en la playa de Puri… me disponía juntamente con Albert a gozar de una espectacular puesta de sol. En seguida conectamos, conversamos de muchos temas, como que en unos dias se proyectaría un documental que Mabel llebo a cabo con un joven amigo suyo por Francia. Esos dias en Puri se celebraba el festival de cine, que es un evento que se celebra cada año y se vive mucho en ese lugar.

A partir de esa tarde, nos vimos practicamente todos los dias. Saliamos a cenar, a tomar algunas copas, a charlar de nuestras inquietudes y sobretodo reiamos muchísimo, jejejeje…

Mabel, es una enamorada de India, lleva mas de 20 años viajando a ese maravilloso pais y siempre va a Puri, donde también coincide con mas gente, amigos suyos. Es una viajera empedernida, ha estado en varios paises del Mundo mundial, pero India es lo mas importante para ella.

La gente de Puri, le tiene un gran respeto, es como si fuera la alcaldesa de esa población, jejejeje… ella siempre que puede ayuda en todo lo que esta en sus manos a toda la gente de ese estado.

Mabel, es una artista, es pintora, gran soñadora del arte y siempre intenta giarse por lo que su corazón le dice. Es todo sentimiento e improvisación. Es como una madre para mi, siempre me aconseja al máximo y me transmite mucho cariño y amor. La quiero con todas mis fuerzas!!! Movería cielo e infierno para ayudarla porque sé, que ella haría lo mismo por mi.

El dia de ayer fué genial y maravilloso!!! desde el primer instante que nos abrazamos senti la fuerza de su amor en mi interior, fué como sentir electricidad. Tuvo la amabilidad de invitarme a comer y de presentarme a parte de su família en su agradable casa de St. Just.

Su espacio es increíble, lleno de paz y armonía, su jardín es fenomenal y los maniquies que hay en el, fantásticos! Es como estar en un sueño de otra dimensión, compartir su espacio. En todo momento me sentí arropado por su compañía. Charlamos, evidentemente de India y vimos muchísimas fotos que tiene archivadas en su estudio que transmiten en imagenes partes importantisimas de su vida. Me lo pasé en grande!!!

Mabel, grácias por tu espontánedad y por tu gratitud!!! Larga vida al amor y a la improvisación!!!

Te quiere mucho…

Jordi Meya.

¨Los ojos són ventanas del alma¨.

Imatges amb la Mabel!!!

Posted: 20 Octubre, 2007 in Catalunya

Amb la Mabel!!!Amb la Mabel!!!Amb la Mabel a casa seva!!!Amb la Mabel a casa seva!!!Amb la Mabel a casa seva!!!Amb la Mabel a casa seva!!!Amb la Mabel a casa seva!!!Amb la Mabel a casa seva!!!Amb la Mabel a casa seva!!!

Què en penseu?

Posted: 15 Octubre, 2007 in Catalunya

– Estic triant algunes fotografies de Cambodia perquè és possible que façi alguna exposició en un local de Ripoll pròximament…

La temàtica portaria per títol: ¨Look from Cambodia¨o ¨Mirades desde Cambodia¨.

Què en penseu de les fotos??? Ús agraden???

Fins aviat!!!

Jordi Meya.

Algunes de les fotografies…

Posted: 15 Octubre, 2007 in Catalunya

Cambodia.Cambodia.Cambodia.Cambodia.Cambodia.Cambodia.Cambodia.Cambodia.Cambodia.Cambodia.Cambodia.Cambodia.Cambodia.Cambodia.Cambodia.Cambodia.Cambodia.Cambodia.Cambodia.

Segueixo aguantant el ¨tirón¨…

Posted: 14 Octubre, 2007 in Catalunya

Jo, amb la meva camisa de Cambodia!!!Amb els meus amics de tota la vida!!!Amb en Ferran!!!La Lin de Xina!!!Amb la meva germana Núria!!!

-Bueno, si em permeteu… seguiré amb els meus monòlegs particulars…

Ja sé que no estic de viatge… però em va bé per desfogar-me…

És diumenge a la nit, estic sol al meu apartament, tancat entre 4 parets, pensant amb moltes coses que vull portar a terme, projectes que m´il-lusionen moltíssim, coses que tenen sentit per a mi, etc… intento sortir d´aquí el més aviat possible… aquí no sóc feliç, em sento sol i desaprofitat…

No penseu que estic entrant en una fase de depresió, ni molt menys!!! Em sento molt fort interiorment i afortunat per tot el que he pogut viure i sentir durant aquests llargs mesos de viatge, el què passa és que tot el què m´envolta aquí és molt negatiu, díficil d´explicar en poques paraules… Noto que em falta l´aire! Em costa respirar! Sento que estan aquí m´estic perdent moltíssimes coses interessants i no les vull desaprofitar!!! No sóc una persona conformista, tinc que treure suc a la meva vida, necessito anar més enllà del què està marcat, del què s´ha de fer, dels tabús que ens marquen des de petits, del què toca… Jo, no estic fet d´aquest pasta, va en contra dels meus sentiments!

Avui al matí, mentres li feia una ullada al correu, he tingut una sorpresa, una gran alegria diria… M´ha trucat la meva germana Núria! Feia moltes setmanes que no tenia notícies d´ella, fins hi tot m´havia arribat a pensar que estaria dolguda amb mi perquè l´experiència de viatjar junts per Àsia, no va anar del tot bé… Hem parlat durant una estona i hi ha agut bon rotllo, segurament ens veurem ens uns dies!!! La veritat és que som molt diferents, tenim caràcters i maneres de pensar, completament oposades… però és la meva germana i me l´estimo moltíssim, faria el què calgués per ella, com és normal…

Durant el cap de setmana, he sortit una mica de casa… ahir a la nit vaig anar a sopar amb alguns amics meus de tota la vida, va estar bé, jejejeje… després vàrem pendre unes birres i a dormir… no hi havia gaire ambient i vàrem obtar per fer retirada cap a casa… a més feia un fred de collons i jo el notava més que ningú…

Durant la setmana que porto a Catalunya, he tingut bastanta comunicació amb persones que vaig conèixer mentres viatjava, per ex. parlo sovint amb la Lin de Xina, tenim llargues converses via xat… m´ho passo molt bé amb ella recordant els bons temps que vàrem passar junts…No para de dir-me que vagui a la Xina a veure-la, jejeje… També he parlat amb en Ferran, un noi que porta mesos per Àsia i que en aquests moments es troba al Vietman. Els dies que vàrem estar junts per Bangkok, mai els oblidaré, jejejeje… quin fart de riure i de menjar!!! També he coïncidit amb l´Irene, una noia aventurera de Barcelona que ha vegades passava temporades a St. Joan de les Abadesses, a 10 km de Ripoll, que es troba a Cambodia en aquests moments. Amb tots ells, les converses són genials, sé perfectament el què estàn visquent per aquelles terres…

Demà tinc una entrevista de treball al matí, hi aniré… però a vegades penso… perquè busco feina en un lloc que no m´hi vull estar?

Fins ara no ho havia comentat en el blog, però tinc la possibilitat d´anar a l´estranger a treballar per uns mesos, no a Àsia sinó a Europa però ja en parlaré més endevant, quan sigui segur… Vull parlar anglès amb nivell i necessito més pràctica…de moment un amic meu, molt bon amic, m´està donant un cop de mà a veure què es pot fer al respecte… Suposo que en pocs dies tindré resposta…

Com que el meu amic, finalment no em comprarà el meu apartament… a partir de demà tinc que començar-me a moure amb les inmobiliaries a veure si em poden agilitzar el tema de la venta… sincerament, crec que serà díficil, no perquè demani molts diners, sinó perquè últimament sembla que el tema de les hipoteques està un pèl paral-litzat… ja es veurà… Tinc que vendre´m obligatòriament el meu apartament si vull fer el salt a Àsia definitivament, sinó el meu somni no es farà realitat i les meves il-lusions per viure en aquell continent es veuràn tallades… Si a algú li interessa un piset bé de preu al barri vell de Ripoll… jejejeje…

A veure com em va la setmana…

Salut!!!

Jordi Meya.

Amb la Mercè a casa meva!!!Amb la Mercè a casa meva!!!– Avui, he rebut la visita de la meva gran i estimada amiga Mercè Vergés!!! M´ha fet moltíssima il-lusió que em visités a Ripoll, tenia moltes ganes de parlar personalment amb ella!!! Estimo molt a la Mercè, és una amiga de veritat, desde que ens coneixem, sempre hem conectat molt bé i tots els moments que hem passat junts, han sigut màgics i genials!!!

A la Mercè, la vaig conèixer a l´etapa de l´Institut del Teatre a Terrassa, a l´escola de tècnics de les arts de l´espectacle en viu. Ella estudiava luminotècnia i jo so… Sempre dinavem junts i estudiavem a la biblioteca de l´institut…. ella em donava classes de repàs, sobretot de les assignatures tècniques que no les portava molt bé…

Amb la Mercè, tenim una conexió especial, diria que màgica… encara que faci molt de temps que no tinguem comunicació, el dia que ens tornem a retrobar, tot és fantàstic!!! Tenim molt bon rotllo, jejejeje… No m´avorreixo quan estic amb ella, jajajaja…

La Mercè, està passant per moments una mica delicats que els està portant molt bé!!! D´aquí a poc temps, marxarà a fer un llarg viatge, tota sola, segurament per Àsia o Austràlia!!! Sincerament, és la millor desició que pot fer, viatjar, pensar amb ella i disfrutar de la vida!!! Jo, l´animaré en tot moment perquè aquest somni es faci realitat!!!

Les hores que avui hem estat junts, les hem aprofitat per parlar de tot una mica, per riure, per abraçar-nos i com no… disfrutar d´un genial esmorzar amb pà amb tomàquet i embotits de tota mena, acompanyat d´un bon vi, jejejeje… Després li he ensenyat el meu pis i a marxat cap a terres gironines perquè aquesta tarda tenia que treballar. Espero veure-la molt aviat amb una mica més de temps i disfrutar, com sempre, de la seva agradable i bona companyia!!!

Gràcies per la visita, Mercè!!!

T´estima…

Jordi Meya.

Segueixo congelat en el temps…

Posted: 12 Octubre, 2007 in Catalunya

Congelat en el temps…– Feia dies que no escribia al blog, segurament desde que vaig arribar de nou a Catalunya… Ho sento, no em sentia amb ganes d´escriure res, em faltava inspiració, segurament degut als canvis tant radicals que estic experimentant últimament… Em sap greu, noto que estic una mica bloquejat… encara no me´n sé havenir de que estigui de nou al meu poble…

Els dies aquí a Ripoll, se´m fan una mica llargs, intento no pensar gaire ni donar-li voltes al cap, sé que estic aquí de pas, la meva situació en aquests moments és una mica complicada per varis motius… Està clar que els problemes familiars m´afecten una mica, visc en un poble molt petit i si surts al carrer és molt probable de trobar-me algú i tenir que viure una situació una mica compromesa… què hi farem, és el què hi ha… jo tinc la conciència molt tranquil-la…

Aquí el temps, sembla que s´hagui aturat, tot està igual que fa 7 mesos, el temps que he estat de viatge, com si tot estigués en ¨pause¨, sense ritme, sense emocions, tot congelat…

No surto gaire al carrer, no perquè em faci por o no vulgui trobar-me amb algú, no! no es tracta d´això!!! El què passa és que no tinc gaires ganes de parlar amb gent que sé que em preguntarà coses sobre tot el meu viatge i totes les meves experiències viscudes i que em faràn moltes preguntes díficils de respondre i que no em portaràn a res. No vull malgastar energies intentant fer entendre coses a la gent que no podràn entendre, no vull perdre el temps… Sé que la gent ho pregunta amb bona intenció però no em vull convertir en un disc ratllat repetint una i una altra vegada les meves experiències a Àsia, no em fa falta demostrar res a ningú…

Vaig començar a buscar feina per Ripoll i els seus voltants, no tinc gaire marge al no tenir cotxe… tinc una moto de cilindrada petita i per tant no puc fer llargues distàncies per anar a treballar de nou. He repartit forces currículums i he tingut alguna que altra entrevista, però de moment no tinc cap resposta positiva al respecte… Sort que encara tinc una mica de marge amb els meus estalvis i no perdo el son pensant en trobar feina ràpidament… Aquest va ser el motiu principal de la meva tornada abans d´hora… sabia que aquí la situació no era fàcil per a mi i que tenia que fer les coses molt ben fetes i molt ben pensades, necessitava marge per fer la meva…

Passo llargues hores del dia davant de l´ordinador mirant fotos del viatge, n´he fet més de 25.000!!! Recordant imatges, vivències, situacions inolvidables!!! Tot el què he viscut durant els mesos de viatge, no es pot explicar només en paraules, és molt més profund, és un viatge al més enllà, un viatge al teu interior, al meu esperit!!!

Sabeu??? Trobo moltíssim a faltar tot allò!!! Els paisatges, les persones, els llocs, la pobresa, la senzillesa, l´autènticitat, humanitat… Vull tornar a Àsia i quedar-mi per sempre! no puc anar en contra dels meus sentiments, el meu cor em diu que torni el més aviat possible, és com un imant que m´està atrapant amb un magnetisme infinit i molt potent… Sé que tornaré i m´hi quedaré per sempre!!! Anyoro i estimo tot allò!!!

De moment, estic instal-lat en el meu apartament de Ripoll, al casc antic de la vila. Comparteixo espai amb un amic meu de tota la vida que sempre ens hem portat fantàsticament… de fet està instal-lat al meu apartament desde fa 2 anys. Dormo en el sofà de casa, és bastant comfortable… després de dormir en llits de tota mena, sobretot a l´Índia, hasta el trobo comòde… No sé quant de temps seguiré dormint al sofà tapat amb una manta i amb la taula del menjador al costat, espero que no sigui un temps molt llarg… no perquè estigui malament, sinò perquè això voldrà dir que el meu somni de tornar a Àsia algún dia, no agafa forma…

També m´estic posant molt en serio amb l´anglès, un amic meu que és professor d´aquesta matèria, em donarà un cop de mà i em farà classes particulars sense cobrar-me un euro!!! Ell entén la meva situació, també ha viatjat per molts llocs del Món durant llargues temporades i sap com em sento… coïncidim molt en les nostres maneres de pensar.

Tinc un projecte, que encara no té forma però que l´estic estudiant a fons amb molt d´interés que em permeteria poder montar algún negoci petit, sense invertir molts diners a Tailandia, concretament a Bangkok… però d´això ja en parlarem més endevant si tot va per el camí que desitjo… Per poder portar aquesta idea a terme, el més important és que pugui vendre el meu apartament, i tal com estàn la situació amb els bancs, sembla que em costarà una mica però jo ho intentaré amb totes les meves forces!!! De fet, l´únic que em ¨lliga¨amb Ripoll és que pugui vendre´m l´apartament, si ho puc aconseguir, aquí està tot fet!!! només vindria de pas, per visitar a les persones que estimo, res més!!!

En principi, tenia el pis enparaulat amb un noi que al final ha decidit que no compra… Evidentment, jo ho respecto, és una desició important i molt personal que t´has de pensar molt bé però crec sincerament, que els tractes que li habia proposat eren justos i que no hi hagués hagut cap problema per posar-nos dacord… Ara hauré de tractar amb terceres persones, persones que no conec i que només volen treure´t els diners!!! però no em queda més remei… aquest és el sistema que es fa servir aquí… Parlo de les inmobiliàries…

Estic tancat en el meu Món, estic amb mi mateix… escolto moltíssima música i llegueixo llibres… Les sensacions que estic experimentant durant aquests dies, són una mescla d´alegria i de tristesa, díficil d´explicar-ho en paraules… Em sento molt afortunat per tot el què he viscut però em sento desgraciat d´estar una altra vegada en un indret que no m´hi vull estar… no vull sentir-me sol ni sentir-me buït, no vull congelar-me en el temps!!! Vull viure al màxim!!! Sentir cada respiració dins del meu cos, sentir les olors, vibrar en cada moment del dia, sentir la vida al màxim, estimar cada dia més, enamorar-me i formar una família… però això passarà quan torni a Àsia, ho sé!!! Aquí està tot fet… Allà em sento bé amb mi mateix, no trobo a faltar res, sóc en Jordi al 100%! La persona que vull ser sempre!!!

Com m´agradaria tenir algún contacte a Àsia, algún empresari o alguna cosa que se l´hi sembles… treballaria del què fos, les hores que calguessin i els dies que fessin falta! tot per tornar cap a aquell continent que tant m´ha atrapat!!! Lluitaré amb totes les meves forces per aconseguir el que m´he proposat! Si una cosa he après durant els mesos de viatge, és que cada cosa s´ha de fer al seu moment, s´ha de fluïr, com diu la meva bona amiga Eva… tot quan toca, sense forçar les coses ni les situacions… D´aquesta manera tot és possible, encara que sigui difícil!!! Eperaré el moment per fer el què em proposo…

Ahir, vaig lleguir el blog de l´Albert, està a punt d´anar cap a Austràlia!!! una aventura que teniem que fer plegats… Sabeu??? l´anyoro moltíssim, sento una gran admiració i respecte cap a la seva persona!!! He après moltíssim al seu costat durant els mesos que hem estat compartint aventures de tots els nivells, plegats!!! Desitjo que tot li vagi perfectament i que tingui moltíssima sort en tot, sé que aconseguirà tot el què es proposa… És una màquina total, un tot terreny, una persona molt intel-ligent i treballadora que se sap sacrificar per ell i per els demés! Tot anirà perfectament, Albertitu!!! Jo, estic molt lluny de tu, només físicament, però interiorment et sento molt aprop meu, fins hi tot a vegades tinc conversacions interiors amb tu i fins i ric de mi mateix quan reacciono i m´adono de la situació, jejejeje… Sempre et faré costat i estaré amb tu a les bones i a les madures!!!

Bueno, amics… Ja no ús torturo més per avui…

Amb amor….

Jordi Meya.

Gràcies!!!