Arxivar per 12 Octubre, 2007

Segueixo congelat en el temps…

Posted: 12 Octubre, 2007 in Catalunya

Congelat en el temps…– Feia dies que no escribia al blog, segurament desde que vaig arribar de nou a Catalunya… Ho sento, no em sentia amb ganes d´escriure res, em faltava inspiració, segurament degut als canvis tant radicals que estic experimentant últimament… Em sap greu, noto que estic una mica bloquejat… encara no me´n sé havenir de que estigui de nou al meu poble…

Els dies aquí a Ripoll, se´m fan una mica llargs, intento no pensar gaire ni donar-li voltes al cap, sé que estic aquí de pas, la meva situació en aquests moments és una mica complicada per varis motius… Està clar que els problemes familiars m´afecten una mica, visc en un poble molt petit i si surts al carrer és molt probable de trobar-me algú i tenir que viure una situació una mica compromesa… què hi farem, és el què hi ha… jo tinc la conciència molt tranquil-la…

Aquí el temps, sembla que s´hagui aturat, tot està igual que fa 7 mesos, el temps que he estat de viatge, com si tot estigués en ¨pause¨, sense ritme, sense emocions, tot congelat…

No surto gaire al carrer, no perquè em faci por o no vulgui trobar-me amb algú, no! no es tracta d´això!!! El què passa és que no tinc gaires ganes de parlar amb gent que sé que em preguntarà coses sobre tot el meu viatge i totes les meves experiències viscudes i que em faràn moltes preguntes díficils de respondre i que no em portaràn a res. No vull malgastar energies intentant fer entendre coses a la gent que no podràn entendre, no vull perdre el temps… Sé que la gent ho pregunta amb bona intenció però no em vull convertir en un disc ratllat repetint una i una altra vegada les meves experiències a Àsia, no em fa falta demostrar res a ningú…

Vaig començar a buscar feina per Ripoll i els seus voltants, no tinc gaire marge al no tenir cotxe… tinc una moto de cilindrada petita i per tant no puc fer llargues distàncies per anar a treballar de nou. He repartit forces currículums i he tingut alguna que altra entrevista, però de moment no tinc cap resposta positiva al respecte… Sort que encara tinc una mica de marge amb els meus estalvis i no perdo el son pensant en trobar feina ràpidament… Aquest va ser el motiu principal de la meva tornada abans d´hora… sabia que aquí la situació no era fàcil per a mi i que tenia que fer les coses molt ben fetes i molt ben pensades, necessitava marge per fer la meva…

Passo llargues hores del dia davant de l´ordinador mirant fotos del viatge, n´he fet més de 25.000!!! Recordant imatges, vivències, situacions inolvidables!!! Tot el què he viscut durant els mesos de viatge, no es pot explicar només en paraules, és molt més profund, és un viatge al més enllà, un viatge al teu interior, al meu esperit!!!

Sabeu??? Trobo moltíssim a faltar tot allò!!! Els paisatges, les persones, els llocs, la pobresa, la senzillesa, l´autènticitat, humanitat… Vull tornar a Àsia i quedar-mi per sempre! no puc anar en contra dels meus sentiments, el meu cor em diu que torni el més aviat possible, és com un imant que m´està atrapant amb un magnetisme infinit i molt potent… Sé que tornaré i m´hi quedaré per sempre!!! Anyoro i estimo tot allò!!!

De moment, estic instal-lat en el meu apartament de Ripoll, al casc antic de la vila. Comparteixo espai amb un amic meu de tota la vida que sempre ens hem portat fantàsticament… de fet està instal-lat al meu apartament desde fa 2 anys. Dormo en el sofà de casa, és bastant comfortable… després de dormir en llits de tota mena, sobretot a l´Índia, hasta el trobo comòde… No sé quant de temps seguiré dormint al sofà tapat amb una manta i amb la taula del menjador al costat, espero que no sigui un temps molt llarg… no perquè estigui malament, sinò perquè això voldrà dir que el meu somni de tornar a Àsia algún dia, no agafa forma…

També m´estic posant molt en serio amb l´anglès, un amic meu que és professor d´aquesta matèria, em donarà un cop de mà i em farà classes particulars sense cobrar-me un euro!!! Ell entén la meva situació, també ha viatjat per molts llocs del Món durant llargues temporades i sap com em sento… coïncidim molt en les nostres maneres de pensar.

Tinc un projecte, que encara no té forma però que l´estic estudiant a fons amb molt d´interés que em permeteria poder montar algún negoci petit, sense invertir molts diners a Tailandia, concretament a Bangkok… però d´això ja en parlarem més endevant si tot va per el camí que desitjo… Per poder portar aquesta idea a terme, el més important és que pugui vendre el meu apartament, i tal com estàn la situació amb els bancs, sembla que em costarà una mica però jo ho intentaré amb totes les meves forces!!! De fet, l´únic que em ¨lliga¨amb Ripoll és que pugui vendre´m l´apartament, si ho puc aconseguir, aquí està tot fet!!! només vindria de pas, per visitar a les persones que estimo, res més!!!

En principi, tenia el pis enparaulat amb un noi que al final ha decidit que no compra… Evidentment, jo ho respecto, és una desició important i molt personal que t´has de pensar molt bé però crec sincerament, que els tractes que li habia proposat eren justos i que no hi hagués hagut cap problema per posar-nos dacord… Ara hauré de tractar amb terceres persones, persones que no conec i que només volen treure´t els diners!!! però no em queda més remei… aquest és el sistema que es fa servir aquí… Parlo de les inmobiliàries…

Estic tancat en el meu Món, estic amb mi mateix… escolto moltíssima música i llegueixo llibres… Les sensacions que estic experimentant durant aquests dies, són una mescla d´alegria i de tristesa, díficil d´explicar-ho en paraules… Em sento molt afortunat per tot el què he viscut però em sento desgraciat d´estar una altra vegada en un indret que no m´hi vull estar… no vull sentir-me sol ni sentir-me buït, no vull congelar-me en el temps!!! Vull viure al màxim!!! Sentir cada respiració dins del meu cos, sentir les olors, vibrar en cada moment del dia, sentir la vida al màxim, estimar cada dia més, enamorar-me i formar una família… però això passarà quan torni a Àsia, ho sé!!! Aquí està tot fet… Allà em sento bé amb mi mateix, no trobo a faltar res, sóc en Jordi al 100%! La persona que vull ser sempre!!!

Com m´agradaria tenir algún contacte a Àsia, algún empresari o alguna cosa que se l´hi sembles… treballaria del què fos, les hores que calguessin i els dies que fessin falta! tot per tornar cap a aquell continent que tant m´ha atrapat!!! Lluitaré amb totes les meves forces per aconseguir el que m´he proposat! Si una cosa he après durant els mesos de viatge, és que cada cosa s´ha de fer al seu moment, s´ha de fluïr, com diu la meva bona amiga Eva… tot quan toca, sense forçar les coses ni les situacions… D´aquesta manera tot és possible, encara que sigui difícil!!! Eperaré el moment per fer el què em proposo…

Ahir, vaig lleguir el blog de l´Albert, està a punt d´anar cap a Austràlia!!! una aventura que teniem que fer plegats… Sabeu??? l´anyoro moltíssim, sento una gran admiració i respecte cap a la seva persona!!! He après moltíssim al seu costat durant els mesos que hem estat compartint aventures de tots els nivells, plegats!!! Desitjo que tot li vagi perfectament i que tingui moltíssima sort en tot, sé que aconseguirà tot el què es proposa… És una màquina total, un tot terreny, una persona molt intel-ligent i treballadora que se sap sacrificar per ell i per els demés! Tot anirà perfectament, Albertitu!!! Jo, estic molt lluny de tu, només físicament, però interiorment et sento molt aprop meu, fins hi tot a vegades tinc conversacions interiors amb tu i fins i ric de mi mateix quan reacciono i m´adono de la situació, jejejeje… Sempre et faré costat i estaré amb tu a les bones i a les madures!!!

Bueno, amics… Ja no ús torturo més per avui…

Amb amor….

Jordi Meya.