Segueixo aguantant el ¨tirón¨…

-Bueno, si em permeteu… seguiré amb els meus monòlegs particulars…

Ja sé que no estic de viatge… però em va bé per desfogar-me…

És diumenge a la nit, estic sol al meu apartament, tancat entre 4 parets, pensant amb moltes coses que vull portar a terme, projectes que m´il-lusionen moltíssim, coses que tenen sentit per a mi, etc… intento sortir d´aquí el més aviat possible… aquí no sóc feliç, em sento sol i desaprofitat…

No penseu que estic entrant en una fase de depresió, ni molt menys!!! Em sento molt fort interiorment i afortunat per tot el que he pogut viure i sentir durant aquests llargs mesos de viatge, el què passa és que tot el què m´envolta aquí és molt negatiu, díficil d´explicar en poques paraules… Noto que em falta l´aire! Em costa respirar! Sento que estan aquí m´estic perdent moltíssimes coses interessants i no les vull desaprofitar!!! No sóc una persona conformista, tinc que treure suc a la meva vida, necessito anar més enllà del què està marcat, del què s´ha de fer, dels tabús que ens marquen des de petits, del què toca… Jo, no estic fet d´aquest pasta, va en contra dels meus sentiments!

Avui al matí, mentres li feia una ullada al correu, he tingut una sorpresa, una gran alegria diria… M´ha trucat la meva germana Núria! Feia moltes setmanes que no tenia notícies d´ella, fins hi tot m´havia arribat a pensar que estaria dolguda amb mi perquè l´experiència de viatjar junts per Àsia, no va anar del tot bé… Hem parlat durant una estona i hi ha agut bon rotllo, segurament ens veurem ens uns dies!!! La veritat és que som molt diferents, tenim caràcters i maneres de pensar, completament oposades… però és la meva germana i me l´estimo moltíssim, faria el què calgués per ella, com és normal…

Durant el cap de setmana, he sortit una mica de casa… ahir a la nit vaig anar a sopar amb alguns amics meus de tota la vida, va estar bé, jejejeje… després vàrem pendre unes birres i a dormir… no hi havia gaire ambient i vàrem obtar per fer retirada cap a casa… a més feia un fred de collons i jo el notava més que ningú…

Durant la setmana que porto a Catalunya, he tingut bastanta comunicació amb persones que vaig conèixer mentres viatjava, per ex. parlo sovint amb la Lin de Xina, tenim llargues converses via xat… m´ho passo molt bé amb ella recordant els bons temps que vàrem passar junts…No para de dir-me que vagui a la Xina a veure-la, jejeje… També he parlat amb en Ferran, un noi que porta mesos per Àsia i que en aquests moments es troba al Vietman. Els dies que vàrem estar junts per Bangkok, mai els oblidaré, jejejeje… quin fart de riure i de menjar!!! També he coïncidit amb l´Irene, una noia aventurera de Barcelona que ha vegades passava temporades a St. Joan de les Abadesses, a 10 km de Ripoll, que es troba a Cambodia en aquests moments. Amb tots ells, les converses són genials, sé perfectament el què estàn visquent per aquelles terres…

Demà tinc una entrevista de treball al matí, hi aniré… però a vegades penso… perquè busco feina en un lloc que no m´hi vull estar?

Fins ara no ho havia comentat en el blog, però tinc la possibilitat d´anar a l´estranger a treballar per uns mesos, no a Àsia sinó a Europa però ja en parlaré més endevant, quan sigui segur… Vull parlar anglès amb nivell i necessito més pràctica…de moment un amic meu, molt bon amic, m´està donant un cop de mà a veure què es pot fer al respecte… Suposo que en pocs dies tindré resposta…

Com que el meu amic, finalment no em comprarà el meu apartament… a partir de demà tinc que començar-me a moure amb les inmobiliaries a veure si em poden agilitzar el tema de la venta… sincerament, crec que serà díficil, no perquè demani molts diners, sinó perquè últimament sembla que el tema de les hipoteques està un pèl paral-litzat… ja es veurà… Tinc que vendre´m obligatòriament el meu apartament si vull fer el salt a Àsia definitivament, sinó el meu somni no es farà realitat i les meves il-lusions per viure en aquell continent es veuràn tallades… Si a algú li interessa un piset bé de preu al barri vell de Ripoll… jejejeje…

A veure com em va la setmana…

Salut!!!

Jordi Meya.