Improvisar una mica…

-Feia temps que no em costava tant escriure al blog però intentaré improvisar una mica i explicar les meves sensacions durant aquestes darreres setmanes…

Els dies per aquí són tots iguals, no passa res extraordinari que valgui la pena recalcar o remarcar, tot és pura rutina… Fa dies que és comença a notar l´hivern, per el canvi d´hora, el clima, pluja, fred, etc… que fa que no em mogui gaire de casa, només per anar a treballar i poca cosa més…

Durant aquestes setmanes que fa que em trobo de nou a Catalunya i després d´un petit periòde d´adaptació, vaig decidir tornar a buscar feina. Em vaig apuntar a vàries empreses i també a algunes empreses de treball temporal, més conegudes com E.T.T… una d´aquestes, no van trigar gaire a trucar-me.

Vaig començar a treballar en una empresa relacionada amb el Món de la metal-lúrgica, concretament la feina tractava de fer de preparador per la gent que està a màquines, és a dir, portar material i fer feines de magatzem.

La sensació que vaig tenir quan el rellotge va sonar a les 5 de la matinada, va ser desesperant!!! no em podia creure que tornaria a passar per aquesta tortura tant terrible… però de seguida em vaig possar les piles i vaig anar cap a l´empresa amb la meva moto de petita cilindrada i acompanyat d´un fred de collons!!!

L´almosfera i la primera sensació que vaig tenir al entrar en aquell lloc, va ser bastant negativa… estava una altra vegada ficat dins d´una fàbrica rodejat de màquines que no paren de treballar durant les 24 hores del dia i de gent desconeguda, la majoria per a mi.

Em vaig presentar al responsable i de seguida se´m va treure de sobre… em va dir que anés amb una persona que ja m´explicaria la feina… bon començament…

Només vaig durar 3 dies en aquesta feina, el meu cap no podia processar tornar ha estar tancat en una fàbrica de nou, era com tirar enrera una altra vegada, la mateixa sensació que quan em vaig deixar els estudis a Terrassa. No només això, tampoc m´agradava el taregnar de la penya i tampoc el sistema d´allà… hi havien càmeres que et controlaven tots els teus moviments, com si no tinguessim prou presió, com per a sobre sentir-me com si estigués en un ¨Gran Hermano¨. Ja es prou dur guanyar-se la vida, com per què a sobre violin la teva intimitat sense permís!!! Els hi vaig dir que no m´interessava tot allò i que plegava.

Als pocs dies, vàren tornar-me a trucar de la mateixa E.T.T. aquesta vegada per treballar en una empresa d´aigua. Com que no em quedava un altre remei, vaig accepar la feina i quina feina!!! mare meva!!!

Surto de casa a les 7 del matí i anant bé, arribo de nou a casa sobre les 19 hores!!! La feina és a 30 minuts en cotxe de Ripoll i sort que he trobat una persona que hi treballa que té cotxe i puc pujar amb ell que sinó hauria de pujar amb la meva scooter de 50 cc. passant fred i jugant-me la vida degut a les carreteres gelades per el fred…

Estic tot el dia remenant pes, és una feina molt física i dura i el ritme de treball és molt exigent. No paren d´arribar camions per carregar aigua!!! Cada hora, més o menys, em van canviant de feina, diuen que tinc que aprendre a tot arreu… la veritat és que és d´agraïr, ja que la feina passa una mica més ràpid degut a aquests canvis.

La diferència de la primera feina, és que l´ambient de treball es força bó, la gent és bastant simpàtica i t´ajuden en tot moment, però per el que em sembla, és una feina que et lliga moltíssim, a vegades tens que fer hores extres i fins hi tot treballar algun dissabte, quasi obligat… però de moment és el què hi ha…

Aquest últim cap de setmana, tenia que veure´m amb la Carme Manubens, una seguidora del meu blog i també de l´Albert. Tenia moltes ganes de veure-la i conèixa-la personalment, però un imprevist d´última hora i també com em sentia de cansat físicament, no va ser possible… La veritat, és que he estat tot el cap de setmana fotut, amb mal de panxa, vomitant tot el que menjava, amb diarrea i amb febre… Ahir i avui no he pogut treballar perquè em sento realment molt dèbil… a la setmana de començar a treballar, ja he agut d´agafar la baixa… les coses van com van…

Però bé, no tot seràn notícies dolentes, jejejeje… l´altre dia vaig tenir una trucada del meu amic/germà, l´Albert desde Austràlia!!! no sabeu com em va il-lusionar tornar a sentir la veu de l´Albert!!! Vàrem estar més d´una hora parlant per telèfon i rient sense parar!!! El vaig notar molt bé, amb les idees clares, com sempre i il-lusionat amb l´aventura australiana. Va ser genial aquella horeta que vàrem parlar!!!

Una notícia que realment em va fer quasi bé plorar, va ser la trucada de la meva germana Núria. Jo, la vaig escriure dies abans per comunicar-li com em sentia, que tenia ganes de parlar amb ella i d´aclarar totes les coses que ens han separat, totes arran de l´experiència per Àsia, que com sabeu no va anar del tot bé. També li vaig fer saber les meves intencions de futur que no passen per quedar-me per aquí. Ens uns dies ens veure-m, en tinc moltes ganes!!!

He tingut molt contacte, amb la Mercedes i últimament amb la seva germana Anita, que viu a Londres i que ja tenim ganes de conèixe´ns personalment.

Vaig rebre una nova de la Mercedes que em va deixar de pedra!!! Jo ja sé que no li agrada viure a París i que sempre intenta trobar feina en un país estranger i aquesta vegada no ha sigut menys… En pocs dies, se´n va a viure i a treballar durant una any a l´embaixada de França a Israel, concretament a Tel- Aviv. Li han fet bons tractes i sembla que la feina pinta molt bé!!! Estic súper content per ella, es mereix el millor del Món! me l´estimo com si fossim germans!!! No tenia previst visitar Israel, però ara em sento amb l´obligació de fer-li una visita, jejejeje… el dia que torni cap a Àsia, hauré de fer una escala allà, jajajajaa..

També, de tant en tant… l´Eva del Vendrell em truca i parlem molt animadament per telèfon, sobretot recordant les meravelloses experiències que vàrem passar plegats per Tailàndia i sobretot per Cambodia! Amb l´Eva encara no hem pogut coincidir per circumstàncies però espero veure-la molt aviat!!! ja tinc ganes de parlar personalment amb ella i donar-li un petó i una súper abraçada!!!

Avui, també he tingut una sorpresa… m´ha trucat l´Estefania, una noia de Madrid que ens vàrem conèixer a Calcuta i que vàrem viatjar plegats, juntament amb l´Albert per el nord d´India. La he notat molt animada, no para de fer coses i està súper motivada!!! Tel-la marinera, també lo putes que les vàrem passar plegats per Darjeeling, sobretot amb el fred que fa en aquella part de l´Himalaya!!! També hem rigut molt, jajajaja…

( Un break per fer un cigar…)…

Ja torno a ser per aquí, jejejeje… a veure… ah sí!!!

L´altre dia vaig anar al bar de la meva amiga per parlar sobre l´exposició de fotos relacionades amb Cambodia. Ja ens hem posat d´acord i suposo que en pocs dies ho tirarem endevant. Ara estic en contacte amb una impremta perquè em preparin un material per l´exposició… serà en plan amateur però vull que quedi bonica, em fa molt il-lusió que la gent es pugui fer una idea del que jo he viscut en aquelles terres. Crec que les fotos, han quedat molt boniques i que pot agradar i si en puc vendre´n alguna, millor que millor!!!

També estic bastant ficat amb el projecte d´anar a treballar a Anglaterra durant una llarga temporada en algún hotel. Tinc moltes ganes de millorar l´anglès abans de marxar cap a Àsia.

L´altre dia parlant amb la germana de la Mercedes, l`Anita, va surgir una idea guapa… jejejeje… ella em va proposar de viure junts a Londres, ja que ella treballa allà d´hostesa d´avions i així poder-nos fer companyia. També em va dir que em podria donar classes d´anglès i fer activitats plegats… A veure si ho podem fer… a mi m´agradaria molt!

El tema de vendre´m el pis, està molt adelantat… si no passa res extraordinari en poques setmanes firmaré i m´alliberaré!!! Amb els diners podré portar endevant la meva nova vida a Àsia!!! Ja anirem parlant… pas a pas…

També, vull remarcar l´ajuda que m´està donant el meu company i amic de pis, en Miquel que desde un bon començament m´ha posat les coses fàcils. La convivència és molt bona, no tenim cap tipus de problema, al contrari!!! ens entenem de puta mare en pràcticament totes les qüestions. El pis és de la meva propietat, però m´ha fet un favor molt gran, que sempre l´hi estaré agraït, en que acceptés volguer compartir espai durant aquesta temporada. Moltes gràcies, amic!!!

Per últim, comentar que el tema amb els meus pares continua igual, ¨no comunication…¨ és una qüestió que em fa estar negitós i trist… espero parlar amb ells un dia d´aquests…

Bueno, ja se´m ha acabat la inspiració per avui, jejeje…

Fins aviat!!!

Love!

Jordi.

p.d: em moro de ganes de tornar a la meva estimada Àsia. Porto clavat al fons del meu cor aquell continent, la seva gent, els paisatges, les olors, els nens, la humiltat, la generositat, la pobresa, l´autènticitat, etc… Vull tornar!!!