– No puc enganyar a ningú ni tampoc a mi mateix… avui és un dia que em quedarà gratament grabat a la meva memòria per sempre!!!
En Miquel ( el meu company de pis i fins avui la persona que vivia en el meu “antic” pis ) i jo ens hem aixecat dora al matí… ens esperava un dia llarg, ple d´emocions i de canvis que afecteran segur el futur de les nostres vides… per a fi, avui era el dia que finalitzava tota l´operació del tema de la venta del meu pis… Avui tocava anar a veure el notari per fer tractes amb ell…
Després d´un bon esmorzar per agafar forçes, ens hem dirigit cap a l´inmobiliària que ens ha portat tot el tema de la “papelassa burocràtica” i un cop allà, amb un cop de cotxe ens hem plantat a Manlleu, la població a on hem portat a terme tota l´operació.
Els tràmits s´han enllestit molt ràpidament, estava tot parlat desde feia molts dies, ho teniem tot controlat i molt clar… o sigui que en poc més d´una horeta, hem firmat i ens hem posat d´acord en tot… Finalment avui, m´he alliberat d´un tema que realment em preocupava molt… poder vendre´m el pis per així poder començar un nou projecte que afectarà, si tot va bé, els propers anys de la meva vida… Mai vaig perdre l´esperança!!!
Em sento molt content i feliç que en Miquel sigui la persona que a partir d´avui, ocupi el lloc que he ocupat jo durant els últims 7 anys… ell és el nou propietari de l´espai que hem ocupat plegats durant els últims 2 mesos i escaix… Ell està feliç perquè desde fa molt de temps,sent que aquest espai li pertany i jo també comparteixo la seva alegria perquè en Miquel sempre ha sigut la meva única opció en aquesta operació… això que hi van haver moments que semblava que no podriem dur aquest projecte a bon port… Una vegada més, ha quedat demostrat que encara que hi hagin moltes adversitats en contra, si una persona centralitza totes les seves energies cap a alguna cosa, per petita que sigui… però que tingui sentit per ella, etc… tot en aquesta vida és possible!!! Un lema que sempre tinc present és el de no rendir-me mai i mai deixar de creure!!!
Un cop a Ripoll de tornada de cal notari… em comentat la “jugada” tot rient i donant-nos alguna que altra abraçada, jejeje… ens sentiem diferents de com ens haviem aixecat, era una sensació una mica extranya per a tots dos, però alhora molt autèntica… de veritat!!!
Després d´escoltar música… a la nova i també coneguda llar d´en Miquel, jejejeje… hem decidit d´anar plegats a passejar per desconectar una mica de totes les tensions acumulades últimament… Hem caminat per un indret entranyable per a tots dos, un lloc especial, màgic per els ripollesos… La nostra estimada “Ruta del Ferro”.
No hi hem anat sols, jejejeje… la meva inseparable càmera que m´ha acompanyat en moltes aventures durant els llargs mesos de viatge per Àsia, també ens ha acompanyat… feia fred, el terra estava cobert de neu en moltes parts de la ruta però hem disfrutat com si fossim criatures!!! Hem fet “turisme” al nostre poble, la terra que ens ha vist nèixer!!!
Les hores ens han passat en un tres i no res… anàvem caminant, xerrant, rient, etc… bàsicament ens atreia la sensació d´improvitzar, jejejeje… i això és el que hem fet… anàvem gravant petits “documentals/Vídeos” de parts del nostre poble, Ripoll… parts especials, sobretot per a mi… llocs a on he passat la majoria de la meva vida… com per ex: l´escola a on vaig estudiar durant 8 anys de la meva vida.
El moment més especial del dia, sense cap mena de dubte!!! ha sigut quan sense avís previ, jejejeje… en Miquel i jo hem anat a fer una visita a la meva súper i estimadíssima, ÀVIA!!!
No estàvem segurs si la trobariem, és una dona molt activa, moderna i no perd el temps tancada a casa si pot divertir-se amb les seves “colegues”…. Després d´insistir durant una estona picant a la porta (sabiem que hi era perquè sentiem la tele a tot volum… no portava l´aparell audifon posat… jejejeje…)
La cara que ha fet la meva àvia quan ens ha obert la porta, no la puc descriure ni que em paguessin tots els diners del Món, jajajaja… no s´esperava aquesta sorpresa, ni tampoc nosaltres veure la seva cara de felicitat!!!
Hem passat una llarga estona conversant i rient amb la meva súper àvia, jajajaja… es podia sentir l´armonia i la felicitat que despreniem tots a l´ambient!!!
El que pugui escriure de la meva àvia, sempre serà poc amb tot el que ella ha fet per a mi… SEMPRE, m´ha estimat moltíssim i m´ha apollat en tot moment, en èpoques dures i en les bones… sempre ha estat allà, a primera fila protegit-me!!!
Puc dir-vos amb tota honestitat, que recordo la meva infantesa amb un somriure i també amb anyorança… els meus avis vàren ser com uns pares per a mi, es pot dir que em vaig criar amb ells i segurament, avui sóc la persona que sóc, gràcies al seu AMOR i estima cap a la meva persona. El meu avi, malauradament, fa anys que va morir però no hi ha un dia que no m´enrecordi d´ell i pensi amb els bons moments que vàrem disfrutar fins que se´n va anar al cel… El meu avi és una REFERÈNCIA que porto marcada al fons del meu cor. Espero… algún dia… reunir-me amb ell, em moro de ganes d´abraçar-lo i d´explicar-li coses de mi, que segurament ja sap…
La meva àvia, ens ha preparat un bon berenar, jejejeje… ha preparat uns cafès cassolans acompanyats de reposteria boníssima i xocolata de tota la vida, la que ens fa tornar bojos a ella i a mi!!! jajajaja…
Mentres xerràvem, en Miquel… molt profesionalment i sense que la meva àvia ni jo ens donessim comte, jejeje… ha anat filmat uns vídeos molt divertits que passaràn a la història!!! Evidetment, les fotos no han faltat…
Em sento molt agraït de tenir una família com la que tinc!!! Ho he de dir obertament i sense tabús!!! Alguns de vosaltres ja sabeu que he tingut alguns mal entesos últimament amb els meus pares, ja solucionats per sort… (més endevant, un altre dia, escriuré sobre la trobada magnífica que vaig tenir amb els meus pares… Ara faltes tu, NÚRIA…) LA FAMÍLIA ÉS EL TRESOR MÉS IMPORTANT QUE UNA PERSONA POSSEEIX… No en tinguéu cap dubte!!!
Iaia… escolta´m!!!
“Ja sé que estàs contenta perquè jo em sento feliç, se´t nota a la teva bellissima cara i també quan parlem… Sé que pateixes perquè ets gran, encara que el teu esperit sigui joveníssim… pateixes perquè saps que jo marxaré molt lluny a intentar començar una nova vida… pateixes perquè tens por de no tornar-me a veure… No et puc enganyar, jo també penso amb aquesta qüestió, encara que t´ho intenti dissimular… Sé que em protegiràs en la distància i que m´estimaràs més que mai, ho sé!!! i jo també t´intentaré correspondre en un grau molt alt!!! Iaia… T´ESTIMO!!! SIGUÉS FELIÇ I NO PATEIXIS PER A MI… ET PORTO AMB MI I NO HI HA DISTÀNCIES QUE PUGUIN ESCURÇAR L´AMOR I L´ADMIRACIÓ QUE SENTO CAP A TU!!!
Moltes gràcies per ser com sou… la gent que m´estimeu!!!
No puc escriure més… estic emocionat…
Jordi Meya.
Jordi perdut per el Món!!! 