D’ Orient a Asia.

– Hola a tots!!!

Fa 24 hores que ja torno a estar per Asia de nou, a Bangkok per 8 vegada amb 1 any… Em sento bastant cansat fisicament, aquesta vegada si que estic notant el canvi d’ horari…

El viatge desde Israel va anar be, no hi va haber cap problema amb els vols… evidentment, se’m va fer una mica llarg, sempre que viatjo amb avio em costa molt poder descansar… vaig arribar a Tailandia bastant trinxat, jejejejeje…

El vol desde Tel-Aviv a Amman, (Jordania) va durar nomes 45 minuts… Vaig viatjar al costat d’un home que estava detingut per la policia, no se quin delicte habia comes… i don’t know… pero la veritat es que no varem parar de parlar durant el curt trajecte del vol… Em va dir si era del Barca o del Madrid, per exemple… si m’agradava viatjar, etc… el tio em va caure be, jejejeje… no em va voler dir a que es dedicava, era evident que no ho podia fer-ho….

A Jordania vaig passar 5 hores a l’aeroport que em van passar molt rapid… vaig estar conectat durant unes hores a internet… vaig pagar 1 hora per utilitzar l’ordinador pero el vaig utilitzar prop de 3 hores… el noi encarregat dels ordinadors, li vaig caure be i no em va voler cobrar mes d’1 hora…

Mentres m’ esperava assegut a la sala d’ embarc acompanyat del meu inseperable Mp3, unes dones angleses de mitjana edat, vestides bastant provocatives i una mica desmelenades… es varen assentar tot just davant meu…

No se que passa quan viatjo… pero les dones em van comencar a mirar i a tambe em somreien… jo al meu rotllo, ni cas… pero de seguida uns tius bastant lletjos, segurament solters… de seguida s’ adonaren que aquelles dones portaven un rotllo molt “Guay”… Jo intentava aguantar-me el riure, els tius no paraven de tirar la canya a les ties… elles no paraven de riure i els tius estaven flipats… Vaig passar una bona estona observant aquella comedia…

Vaig viatjar fins a Tailandia al costat d’un home que no va obrir la boca durant les 9 hores de vol… el tio feia una cara de psicopata brutal, fins hi tot a vegades parlava sol i no devia pesar mes de 50 quilos…

Vaig saber que el mateix avio en el qual viajava feia una escala a Xina a Hong Kong… no sabia si volariem abans a Xina que a Tailandia… per sort la primera parada va ser Bangkok…

Ja em trobava de nou a Bangkok!!! em sentia content de tornar a estar a Tailandia… pero aquesta vegada amb un objectiu totalment diferent de les anteriors ocasions… Ara tornava a estar completament sol, lluny del meus i partint completament de zero, intentant comencar una nova vida que no sera gens facil, en soc molt conscient…

Dos policies em varen parar just abans de sortir de l’aeroport i em van obligar a acompanyar-los a la comisaria del modern aeroport de la capital tailandesa… Em van preguntar que portava a la motxilla petita… no se que devien buscar… vaig obrir la motxilla, vaig treure tot el que hi habia al seu interior i em varen deixar marxar al cap d’uns minuts…

Mentres esperava el bus que em tenia que portar fins a Khao San Road, vaig enregistrar un video i de seguida vaig ser del tot conscient que em trobava a Tailandia, jejejeje… unes noies somreien perque em grabava a mi mateix i parlava amb la meva camera, jejejeje…

Al bus vaig coneixer un home de 60 anys que viatjava completament sol per el Mon… El senyor no parava d’explicar-me aventures, jejejeje… venia de passar 3 mesos a India i em comentava que estava saturat de discutir amb els indis, jejeje… fins hi tot va patir un accident de bus i va estar en un “hospital” de Bombay….

La temperatura altissima, acompanyada d’una humitat bestial!!!

Caminava per Khao San Road, amb la motxilla al damunt direccio a casa de la familia tailandesa que sempre tant be m’han acollit… Malauradament, habien tancat el negoci… sabia que es trasladaven a Ayyuthaya per obrir una nova Guest House… Vaig tenir que buscar una nova ubicacio en una altra Guest House…

L’habitacio a on estic instal-lat es senzilla, una petita finestra, dutxa i un llit… tot per 5 euros al dia… bastant car… ara i fins a principis d’ abril es temporada alta al sud-est Asiatic… Vaig intentar regatejar el preu pero no hi va haber-hi forma…

Al vespre, vaig poder contactar amb en Suttenaai, (propietari Guest House familia tailandesa) i em va explicar perque tenia el seu negoci tancat… L’home esta trist i preocupat, te problemes amb un vei i esta a l’espera d’anar a judici i per aixo te el negoci tancat…

Vaig estar parlant durant una llarga estona amb ell i la seva familia, prenent algun cafe i fent algun que altre cigarret… La seva famila m’aprecia molt i jo tambe a ells… sempre s’han portat molt be amb mi, no m’ha faltat mai res quan he estat a casa seva.

Vaig anar a descansar a l’habitacio despres de menjar una mica de fruita tropical…

Us estimo!

Jordi Meya.

Periple aeroports. “One more time!!!”

Buscant el camí de la felicitat…

– Algunes cites que hauriem de tenir en compte…

 

 

……………… El camino no es más que uno entre muchos………… Pero advierte que ser feliz necesariamente sucede al dejar de culpar a los demás de nuestra infelicidad y buscar la causa en nuestra propia mente…….

“Mathiew Ricard” (Monje Budista)

A saber…. La felicidad es un asunto del espíritu.

– No depende de nada ni de nadie externo a la persona.

“Buddha”

– La clave para ser feliz mora en el interior de cada quién.

“Jesús”

– La felicidad es un hábito o el resultado de varios hábitos.

“Aristóteles”

….. Vivir las experiencias que nos ofrece la vida, es obligatorio… sufrirlas o gozarlas, es opcional…

Jerusalem, “The Old City”.

– Tenia moltes ganes de visitar la ciutat santa de Jerusalem, sabia que m’agradaria… Jerusalem, és realment una ciutat molt especial, plena de llocs interesants, d’història d’ una atmosfera realment màgica, amb una barreja de cultures i religions impresionants i punt de partida del cristianisme. Jerusalem, és part de la nostra història, del nostre coneixement, dels nostres avantpassats i de la nostra cultura.

De bon matí, ens vàrem posar les “piles”… ens desplacavem desde Tel-Aviv fins a Jerusalem amb un mini bus… El preu, una mica més de 5 euros per un trajecte de poc més de 45 minuts… Si una cosa té Israel, és que és molt petit i per anar d’un lloc a un altre, no perds molt de temps… Em sembla que atravessar el país desde nord a sud o al inrevés, ho pots fer amb unes 8 hores per carretera…

Un cop a Jerusalem, ens vàrem trobar amb la Renana i en Carles… la nit abans, haviem sopat amb ells… El punt de trobada amb ells, al centre de Jerusalem. Després de pendre uns cafès, vàrem caminar fins a “Old City”, l’antiga ciutat de Jerusalem, a on vàren passar fets molt importants de la vida de Jesús.

Jo, no sóc o no em sento que pertanyi a cap religió… crec que només sóc una persona que viu en aquest Món… però reconec que la vida de Jesús la trobo molt interessant en molts aspectes i facetes… el que no m’agrada gens i que passo totalment, és de tot el què envolta la religió, tots els extrems i coses que no li trobo sentit, mai m’han agradat… però intento respectar-les… En Carles va fer aquesta reflecció i jo la comparteixo plenament…

Old City, és troba dins d’una àrea protegida per una muralla de pedra blanca, una pedra realment preciosa. La ciutat antiga, és impresionant, carrers estrets, a vegades fins hi tot poden semblar laberíntics, ple de botigues, de gent amunt i avall, turistes fent fotos, grups de religiosos pregant, contrastos impresionants, mescla de religions, etc… Les sensacions i l’atmosfera que desprèn la ciutat vella de Jerusalem és màgica, molt especial…
Com que només disposavem d’unes hores per estar a Jerusalem, vàrem tenir que organitzar-nos molt bé… és impossible visitar tota la ciutat amb només una jornada… Espero poder tornar-hi per veure més llocs interessants…

La primera visita, va ser al “Holy Sepulchre”o Sant Sepulcre, un dels indrets més visitats de tota la ciutat, evidentment… lloc a on Jesús va ser crucificat, lloc a on Jesús va ser netejat un cop mort a la creu i lloc a on va ser enterrat Jesús i resucitat al tercer dia.

Vaig quedar-me sorprès perquè tots aquests aconteixaments tant important per els cristians, vàren succeir molt aprop els uns dels altres, pocs metres de separació hi ha entre ells… Primerament et trobes el lloc a on Jesús va ser netejat un cop mort a la creu per la verge Maria i d’altres… la gent mostraba moltíssim respecte, molts s’ajonollaven i quasi bé tothom, tocava, acariciava la pedra a on Jesús va ser netejat… jo també vaig tocar la pedra-monument.

Dins de l’espai del Sant Sepulcre, on vaig tenir una sensació molt intensa i molt especial, va ser quan vaig desplacar-me justament al punt on Jesús va ser crucificat. Se’m feia extrany, estar in situ a on Jesús va morir… em venia a la memòria moltes pel-lícules sobre la vida de Jesús que havia vist a la televisió o a l’escola… fins hi tot, quan veia la gent ajonoiar-se davant de la imatge de Jesús crucificat, em costava no emocionar-me… Podies veure clarament part de la roca, muntanya… i veure el forat on la creu va ser posada.

Després de fer una cua d’uns quants minuts, vàrem entrar dins del Sant Sepulcre, lloc a on an deixar les despulles de Jesús. L’entrada dins del Sant Sepulcre, era limitada, només grups de 4 persones com a màxim podien entrar, l’espai era molt reduit, no podies estar del tot dret, amb sensació de fòbia… Vaig intentar filmar i fer fotos però de seguida m’ho vàren prohibir…

“The Western Wall”o Mur de les lamentacions, el mur més antig de tota la ciutat antiga de Jerusalem va ser la seguent visita. Tenia moltes ganes de veure i de tocar el mur que tantes vegades habia vist per televisió…. volia comprovar quin tipus d’atmosfera es respirava en aquell lloc…

Realment és impresionant el moviment constant de gent que prega davant del mur, com senten les seves oracions és brutal! la vigilància és extema, ple de militars armats fins a les dents controlant que ningú faci cap tonteria… El mur està separat en dues parts, una per els homes i una per les dones i et fan posar una mena de “barret”per poder entrar al recinte.

Les pedres del mur, de seguida t’adones que són molt antigues, els gruixos de les pedres són grans… La gent no para de resar amb veu alta i per ells mateixos… és un simbol molt benerat i respectat de l’antiga ciutat.

No vaig tenir cap sensació especial, només d’admiració perquè estava davant, d’un símbol de molta importància… Tampoc vaig notar un ambient de crispació, en general tohom mostrava molt respecte… Em va agradar mesclar-me entre els més devots del mur…

L’últim lloc d’interés que vàrem veure a Old City, va ser “La Via Dolorosa”, la ruta que va fer Jesús amb la creu carregada damunt seu abans de ser crucificat. Durant la via, hi ha informació, punts, cites, etc… que t’exliquen moments que va passar Jesús abans de ser crucificat.

Vàrem menjar una mica per agafar forces per continuar coneixent llocs interessants…

L’esglesia de la Verge Maria, lloc a on suposadament la mare de Jesús va viure, morir i enterrada… Vàrem visitar l’esglesia i la cripta a on reposa la verge. Vull destacar el silenci i el respecte que és percevia dins de la cripta, la gent resava, posava espelmes, etc… Les pintures em van agradar també molt.

D’allà ens desplacavem fins a la casa a on Jesús va fer l’últim sopar. Jo, continuava “flipat”de trobar-me un espai tant curt de temps a llocs tant importants… Hi havia gent i grups de turistes visitant l’espai com nosaltres… La sala estava pràcticament buida, es conservaven algunes pintures, feia olor a roca humida…

L’última etapa del dia a Jerusalem, va ser veure una vista de l’antiga ciutat de Jerusalem desde el terrat a on Jesús va celebrar l’últim sopar. La vista era maquíssima, podies veure el jardí de les oliveres i també a l’horitzó, una part del mur de la “vergonoya”que separa Israel de Palestina.

Arribàvem a Tel-Aviv a l’hora de sopar molt cansats…

Molts petons a tothom!!!

Jordi Meya.

“The Old City”, Jerusalem.

Vídeos de la Ciutat Vella de Jerusalem, la Ciutat Santa.

– Sant Sepulcre.

– Lloc a on Jesús fou crucificat.

– Entrada al Mur de les lamentacions o “Western Wall”.

– Mur de les lamentacions o “Western Wall”.

– Cripta Verge Maria.

– Sala a on Jesús va celebrar l’últim sopar.

– Mocador palestí.

– Vista jardí de les Oliveres i part del mur de separació entre Israel i Palestina.

Recepció a casa de l’Embaixador francès a Israel.

– Ahir vaig poder “experimentar, conèixer…”un Món que desconeixia completament… mai m’hagués imaginat que l’Embaixador de Franca a Israel, el Sr. Jean-Michel Casa em convidés a una recepció a casa seva… La cita va ser als voltants de les 7 pm.

La Mercedes em va comentar, dies enrera que l’Embaixador organitzava una recepció per tota la gent que treballa en organismes oficials francesos a Israel. La recepció s’organitzava per agrair a tota la gent que treballa per Franca, en aquest cas a Israel i de pas, dessitjar un bon any 2.008 a tothom.

En principi, no volia anar-hi…. és un Món molt diferent al meu, no estic acostumat a aquest tipus d’estatus… però després de parlar-ho amb la Mercedes, vaig pensar que potser seria una bona idea anar-hi… coneixeria gent, parlaria, segurament de temes que no estic acostumat a parlar, em relacionaria amb gent de negocis, etc… Finalment, la curiositat i les ganes de conèixer van poder més i vaig anar-hi….

L’Embaixador viu a Jaffa, molt a prop de Tel-Aviv… 10 minuts amb cotxe. Viu en una casa, com us podeu imaginar, esplèndia, amb jardins, sales amplies i tot tipus de comoditats…

A l’entrada de la casa, hi havia una persona encarregada de guardar els abrics, jaquetes de tots els convidats, etc… l’Embaixador,juntament amb la seva dona, ens donava la benvinguda instants més tard.

Un cop els convidats estavem dins del salo principal, l’Embaixador va fer un discurs… va parlar dels objectius aconseguits, dels que es tenen que aconseguir en un futur, va donar les gràcies a personalitats, treballadors d’embaixades, etc… Després, va comencar el “cocktail”. Hi havia tota classe de pastes, dolces, salades, begudes de tots tipus i un gran pastís que presidia la taula.

La Mercedes, em va presentar a molta gent, companys seus de feina, etc… vaig conèixer molta gent, de tot tipus i de tot arreu… metges, científics… tothom em va tractar molt bé… jo, també vaig saber integrarme al grup i tot va fluir perfectament… La Mercedes, de tant en tant, em donava un cop de mà, la majoria de gent, només parlaven francès…

Vaig tenir el plaer de parlar amb una noia de Perú, no recordo el seu nom… Ells està fent una tèsis a Israel sobre el càncer i durant una estona em va explicar quins són els seus proposits. Em va agradar molt intercanviar opinions amb ella…

Vaig conèixer també a la Sarah, la Morgane i en Mickael, companys de feina de la Mercedes… Al acabar la recepció, tots junts vàrem anar a casa de la Sarah a ballar i veure una mica… Va ser molt divertit!!!

Petons desdes el Món real!!!

Jordi Meya.

Fotos recepció Embaixador francès.

Fotos a casa de la Sarah.

Vídeo ambient a casa de la Sarah.

Tel-Aviv-Museum of Arts.

Violin: Fanny Clamagirand.

Israel Chamber Orchestra.

Conductor: Gil Shohat.

MENDELSOHN: Concerto for violin in E minor.

– Fa uns dies, la Mercedes em va demanar si m’agradaria anar a veure un concert de música clàssica a l’auditori de Tel-Aviv juntament amb ella… Mai m’hagués imaginat que fos una experiència tan agradable, màgica i de sensacions molt intenses…

Una, de les aventatges que té la gent que treballa en organismes oficials, de l’estat, etc… com poden ser les embaixades… disfruten, poden gaudir, tenen el privilegi… d’anar a avents diversos, totalment de franc… i és clar, com que la Mercedes treballa en un organisme oficial, vàrem tenir la sort de disfrutar d’un concert exquisit, amb una perspectiva de l’escenari i amb una acústica realment molt nítida d’una sala degudament sonoritzada, (no com la majoria dels nostres teatres…) totalment gratis. Evidetment, jo no treballo en cap organisme ofcial… la Mercedes ho va preparar tot desde l’embaixada i vaig passar per com acompanyant d’ella.

L’auditori, estava pràcticament ple, quedaven poques butaques lliures…. la majoria del públic era de mitjana edat cap a munt, poc jovent… El concenrt va comencar amb la sortida a escenari dels músics de l’Orquestra de Cambra d’Israel, cada músic va ocupar el seu lloc i vàren comencar a afinar els instruments. Pocs instants després, va aparèixer sota un obació increíble, el director local d’Orquestra, Gil Shohat.

La primera part del concert, l’Orquestra va interpretar 4  “peces, temes…”( perdoneu, no sóc expert en el llenguatge clàssic) que em van agradar bastant. Estava impresionat de la seguretat de cadascún dels músics que hi havia a l’escenari, realment digne de veure i de disfrutar. Els músics, la majoria com el públic, eren d’edat madura, tan els homes com les dones.

El Director o “Conductor”en anglès… Transmetia, evidentment molt control i seguretat als músics i segurament al públic, també! Cada vegada que acabaven d’interpretar una peca, donava la mà al primer violinista o solista de l’Orquestra, sempre repetia aquest gest.

El Director, vestia “smoking”, totalment de negre amb una ratlla als pantalons distintiva… Els músics, vestien totalment de negre, portaven “pajarites”als seus colls i les dones vestien vestits foscos.

Abans de la mitja part, va sortir a escena, la jove (només té 24 anys) violinsta francesa, Fanny Clamagirand acompanyada del seu violí “1700 Matteo Goffriller violin” sota una bestial obació acompanyada de “bravos”… la sala vibraba, la gent estava totalment entregada a la jove solista Parisina… La pell se’m va posar de “gallina”… Tothom esperava la seva presència a escena.

Fanny, agafada de la mà del Director i amb l’altre aguantant el seu violí, caminant amb pas ferm i vestida amb un vestit realment bonic, va comencar la seva interpretació de temes de “Mendelshon”.

No podia gesticular, pràcticament estava inmòvil a la meva butaca observant aquella jove violinista francesa… La seva tècnica, seguretat, fredor, sentiments, intensitat, ritme, lideratge a sobre de l’escenari… tot era perfecte, anava totalment al seu aire, sobrada, com si la demostració que ens estava fent, no costés gens ni mica!!!

Era tant profund el que em tranmetia aquella noia, que a vegades se’m va escapar alguna que altre llàgrima… La música forma part de la meva vida, no seria jo sense poder escoltar música, sentir-la, etc… i la connexió amb la Fanny, va esdevenir magífica, total!!! Jo, estava en un núvol, totalment desconectat del Món… la música i jo… ningú més… només ella i jo… tan sols això…

La Fanny, va interpretar unes quantes peces, ara no recordo el número exacte… potser llarga… segurament… La mitja part va arribar, la Fanny va desaparèixer de l’escenari igual que com quan va entrar, amb pas ferme i totalment segura d’ella mateixa… Va tenir que sortir vàries vegades a escenari perquè el públic la reclamava, no m’extranya…

Li vaig comentar a la Mercedes, que sortia a veure part de l’Auditori mentres esperavem que la segona part del concert comenés… Vaig trobar-me cara a cara amb la Fanny, era com una aparició divina!!! Pocs segons abans estava escoltant la seva interpetació i de cop la tenia davant dels meus nassos!!!

La vaig mirar amb un gest d’admiració i respecte… de puresa… Li vaig comprar un cd. l’últim que ha editat… Vàrem intercanviar unes paraules durant un petit espai de temps, ens vàrem fer unes fotos junts i em va dir si m’agradava la música… Li vaig respondre que sí… ella al sentir la meva resposta, va dedicar-me el seu disc… “Per Jordi, perquè tinguem unes bones amistats músicals”.

La Mercedes de mentres…. m’esperava asseguda a la seva butaca, relaxada, segurament cansada perquè abans d’anar al concert, haviem estat corrent durant 1 hora per la platja de Tel-Aviv.

De seguida em va veure i s’adonà que portava un cd a les meves mans… la càmera la tenia guardada… “Que has comprado?” -em va dir… Li vaig ensenyar el cd, se’l va mirar i després li vaig ensenyar les fotos… Va quedar-se amb la boca ben oberta… jo vaig riure molt, jajajajajaja…

La segona part del concert va comencar sense l’aparició de la Fanny… Fins al final, a escenari hi havia, el Director i els músics de l’Orquestra de Cambra de Tel-Aviv.

La nit, va ser d’aquelles que em quedaran gravades a la memòria durant temps…

Jordi Meya.

http://www.clamagirand.com/

Petita interpretació de la violinista francesa, Fanny Clamagirand i ambient de la sala.

Com és un esmorzar Israelià?????????

Activitats dels últims dies.

– Durant el “nostre”cap de setmana (dissabte i diumenge)… Per els jueus, el cap de setmana comenca divendres fins dissabte al capvespre… La Mercedes i jo, hem aprofitat el temps per estar junts, parlar, etc… i fer diverses activitats…

Vàrem estar a Jaffa el dissabte a la tarda, disfrutant de la bona temperatura exterior, caminant per la platja tranquilament, observant el contrast tant gran que hi ha entre Tel-Aviv i Jaffa, poblacions pràcticament enganxades però com si perteneixessin a un altre Món… Tel-Aviv, moderna, cosmopolita… Jaffa, caotica, musulmana… És impresionant la quantitat de religions i etnies que hi ha en tant poc espai de superfície…

A tots dos ens encanta el menjar d’aquí i és clar… també vàrem disfrutar d’un bon esmorzar israelià, jejejeje… encara que ens el mengessim a l’hora de dinar…

Hem fet esport, pràcticament cada dia correm durant una hora per la platja, fem exercicis, estiraments… La Mercedes, m’ensenya alguna tècnica de yoga també… La veritat, és que sempre durant el temps que estem junts, ens ho passem genial, molt bé! Aprenc molt amb la Mercedes, tenim una confianca absoluta l’un amb l’altre, és com si ens coneixessim de tota la vida… La Mercedes és una dóna bestial!!!

En Carles, em va trucar per si voliem quedar per veure’ns juntament amb la Renana per anar al cine a veure un documental de la vida de Bob Dylan. També s’hi va afegir un amic en comú d’ells. La pel-lícula, era molt abstracte, moltes vegades difícil de seguir l’argument, hi havia històries barrejades de diferents personatges, etc… La pel-lícula la vàrem veure amb versió original subtitulada a l’hebreu, jejejeje… Tots vàrem estar dacord que ens va costar entendre mot el film… i no sabem si finalment es tractava de la vida de Bob Dylan, ja que el personatge estava interpretat per una actriu, (Cate Blanchett) molt ben caracteritzada, de nom Queen… We don’t know… La fotografia em va agradar moltíssim, era espectacular, la llum magnífica i les perspectives encara més!!!

Al acabar la sessió, vàrem sopar una mica i tornarem cap a casa per descansar…

Hem disfrutat també, d’una exposició de fotos relacionades amb els joves d’Israel que fan el servei militar. El fotograf, perdoneu no recordo el nom… és anglès i les seves fotos no estaven malament… Impactava veure nois joves amb armes de combat carregades als seus cosos, sobretot és molt xocant veure una noia vestida de militar completament armada. Ens van convidar a veure l’exposició de fotos uns companys de feina de la Mercedes i gent de l’Institut Francès de Tel-Aviv.

El proper diumenge, anirem a Jerusalem a passar el dia a fer una mica de turisme plegats la Mercedes i jo. Tenim ganes de conèixer Jerusalem, la ciutat Santa però necessitarem de bon segur anar-hi un altre dia perquè és impossible veure tot en una sola jornada.

Amb en Carles i la Renana, possiblement d’aquí algunes setmanes, anirem a passar un parell de dies a Galilea i al Mar Mort, ho vàrem parlar i tenim ganes de fer-ho plegats.

Molts petons desde Israel!!!

Jordi Meya.

p.d: Les classes d’anglès molt bé, estic aprenent molt i progressant. A valgut la pena!!!

– A l’exposició de fotos conversant amb una companya de la Mercedes.