Violin: Fanny Clamagirand.
Israel Chamber Orchestra.
Conductor: Gil Shohat.
MENDELSOHN: Concerto for violin in E minor.
– Fa uns dies, la Mercedes em va demanar si m’agradaria anar a veure un concert de música clàssica a l’auditori de Tel-Aviv juntament amb ella… Mai m’hagués imaginat que fos una experiència tan agradable, màgica i de sensacions molt intenses…
Una, de les aventatges que té la gent que treballa en organismes oficials, de l’estat, etc… com poden ser les embaixades… disfruten, poden gaudir, tenen el privilegi… d’anar a avents diversos, totalment de franc… i és clar, com que la Mercedes treballa en un organisme oficial, vàrem tenir la sort de disfrutar d’un concert exquisit, amb una perspectiva de l’escenari i amb una acústica realment molt nítida d’una sala degudament sonoritzada, (no com la majoria dels nostres teatres…) totalment gratis. Evidetment, jo no treballo en cap organisme ofcial… la Mercedes ho va preparar tot desde l’embaixada i vaig passar per com acompanyant d’ella.
L’auditori, estava pràcticament ple, quedaven poques butaques lliures…. la majoria del públic era de mitjana edat cap a munt, poc jovent… El concenrt va comencar amb la sortida a escenari dels músics de l’Orquestra de Cambra d’Israel, cada músic va ocupar el seu lloc i vàren comencar a afinar els instruments. Pocs instants després, va aparèixer sota un obació increíble, el director local d’Orquestra, Gil Shohat.
La primera part del concert, l’Orquestra va interpretar 4 “peces, temes…”( perdoneu, no sóc expert en el llenguatge clàssic) que em van agradar bastant. Estava impresionat de la seguretat de cadascún dels músics que hi havia a l’escenari, realment digne de veure i de disfrutar. Els músics, la majoria com el públic, eren d’edat madura, tan els homes com les dones.
El Director o “Conductor”en anglès… Transmetia, evidentment molt control i seguretat als músics i segurament al públic, també! Cada vegada que acabaven d’interpretar una peca, donava la mà al primer violinista o solista de l’Orquestra, sempre repetia aquest gest.
El Director, vestia “smoking”, totalment de negre amb una ratlla als pantalons distintiva… Els músics, vestien totalment de negre, portaven “pajarites”als seus colls i les dones vestien vestits foscos.
Abans de la mitja part, va sortir a escena, la jove (només té 24 anys) violinsta francesa, Fanny Clamagirand acompanyada del seu violí “1700 Matteo Goffriller violin” sota una bestial obació acompanyada de “bravos”… la sala vibraba, la gent estava totalment entregada a la jove solista Parisina… La pell se’m va posar de “gallina”… Tothom esperava la seva presència a escena.
Fanny, agafada de la mà del Director i amb l’altre aguantant el seu violí, caminant amb pas ferm i vestida amb un vestit realment bonic, va comencar la seva interpretació de temes de “Mendelshon”.
No podia gesticular, pràcticament estava inmòvil a la meva butaca observant aquella jove violinista francesa… La seva tècnica, seguretat, fredor, sentiments, intensitat, ritme, lideratge a sobre de l’escenari… tot era perfecte, anava totalment al seu aire, sobrada, com si la demostració que ens estava fent, no costés gens ni mica!!!
Era tant profund el que em tranmetia aquella noia, que a vegades se’m va escapar alguna que altre llàgrima… La música forma part de la meva vida, no seria jo sense poder escoltar música, sentir-la, etc… i la connexió amb la Fanny, va esdevenir magífica, total!!! Jo, estava en un núvol, totalment desconectat del Món… la música i jo… ningú més… només ella i jo… tan sols això…
La Fanny, va interpretar unes quantes peces, ara no recordo el número exacte… potser llarga… segurament… La mitja part va arribar, la Fanny va desaparèixer de l’escenari igual que com quan va entrar, amb pas ferme i totalment segura d’ella mateixa… Va tenir que sortir vàries vegades a escenari perquè el públic la reclamava, no m’extranya…
Li vaig comentar a la Mercedes, que sortia a veure part de l’Auditori mentres esperavem que la segona part del concert comenés… Vaig trobar-me cara a cara amb la Fanny, era com una aparició divina!!! Pocs segons abans estava escoltant la seva interpetació i de cop la tenia davant dels meus nassos!!!
La vaig mirar amb un gest d’admiració i respecte… de puresa… Li vaig comprar un cd. l’últim que ha editat… Vàrem intercanviar unes paraules durant un petit espai de temps, ens vàrem fer unes fotos junts i em va dir si m’agradava la música… Li vaig respondre que sí… ella al sentir la meva resposta, va dedicar-me el seu disc… “Per Jordi, perquè tinguem unes bones amistats músicals”.
La Mercedes de mentres…. m’esperava asseguda a la seva butaca, relaxada, segurament cansada perquè abans d’anar al concert, haviem estat corrent durant 1 hora per la platja de Tel-Aviv.
De seguida em va veure i s’adonà que portava un cd a les meves mans… la càmera la tenia guardada… “Que has comprado?” -em va dir… Li vaig ensenyar el cd, se’l va mirar i després li vaig ensenyar les fotos… Va quedar-se amb la boca ben oberta… jo vaig riure molt, jajajajajaja…
La segona part del concert va comencar sense l’aparició de la Fanny… Fins al final, a escenari hi havia, el Director i els músics de l’Orquestra de Cambra de Tel-Aviv.
La nit, va ser d’aquelles que em quedaran gravades a la memòria durant temps…
Jordi Meya.
Petita interpretació de la violinista francesa, Fanny Clamagirand i ambient de la sala.
Jordi perdut per el Món!!! 