– Tenia moltes ganes de visitar la ciutat santa de Jerusalem, sabia que m’agradaria… Jerusalem, és realment una ciutat molt especial, plena de llocs interesants, d’història d’ una atmosfera realment màgica, amb una barreja de cultures i religions impresionants i punt de partida del cristianisme. Jerusalem, és part de la nostra història, del nostre coneixement, dels nostres avantpassats i de la nostra cultura.
De bon matí, ens vàrem posar les “piles”… ens desplacavem desde Tel-Aviv fins a Jerusalem amb un mini bus… El preu, una mica més de 5 euros per un trajecte de poc més de 45 minuts… Si una cosa té Israel, és que és molt petit i per anar d’un lloc a un altre, no perds molt de temps… Em sembla que atravessar el país desde nord a sud o al inrevés, ho pots fer amb unes 8 hores per carretera…
Un cop a Jerusalem, ens vàrem trobar amb la Renana i en Carles… la nit abans, haviem sopat amb ells… El punt de trobada amb ells, al centre de Jerusalem. Després de pendre uns cafès, vàrem caminar fins a “Old City”, l’antiga ciutat de Jerusalem, a on vàren passar fets molt importants de la vida de Jesús.
Jo, no sóc o no em sento que pertanyi a cap religió… crec que només sóc una persona que viu en aquest Món… però reconec que la vida de Jesús la trobo molt interessant en molts aspectes i facetes… el que no m’agrada gens i que passo totalment, és de tot el què envolta la religió, tots els extrems i coses que no li trobo sentit, mai m’han agradat… però intento respectar-les… En Carles va fer aquesta reflecció i jo la comparteixo plenament…
Old City, és troba dins d’una àrea protegida per una muralla de pedra blanca, una pedra realment preciosa. La ciutat antiga, és impresionant, carrers estrets, a vegades fins hi tot poden semblar laberíntics, ple de botigues, de gent amunt i avall, turistes fent fotos, grups de religiosos pregant, contrastos impresionants, mescla de religions, etc… Les sensacions i l’atmosfera que desprèn la ciutat vella de Jerusalem és màgica, molt especial…
Com que només disposavem d’unes hores per estar a Jerusalem, vàrem tenir que organitzar-nos molt bé… és impossible visitar tota la ciutat amb només una jornada… Espero poder tornar-hi per veure més llocs interessants…
La primera visita, va ser al “Holy Sepulchre”o Sant Sepulcre, un dels indrets més visitats de tota la ciutat, evidentment… lloc a on Jesús va ser crucificat, lloc a on Jesús va ser netejat un cop mort a la creu i lloc a on va ser enterrat Jesús i resucitat al tercer dia.
Vaig quedar-me sorprès perquè tots aquests aconteixaments tant important per els cristians, vàren succeir molt aprop els uns dels altres, pocs metres de separació hi ha entre ells… Primerament et trobes el lloc a on Jesús va ser netejat un cop mort a la creu per la verge Maria i d’altres… la gent mostraba moltíssim respecte, molts s’ajonollaven i quasi bé tothom, tocava, acariciava la pedra a on Jesús va ser netejat… jo també vaig tocar la pedra-monument.
Dins de l’espai del Sant Sepulcre, on vaig tenir una sensació molt intensa i molt especial, va ser quan vaig desplacar-me justament al punt on Jesús va ser crucificat. Se’m feia extrany, estar in situ a on Jesús va morir… em venia a la memòria moltes pel-lícules sobre la vida de Jesús que havia vist a la televisió o a l’escola… fins hi tot, quan veia la gent ajonoiar-se davant de la imatge de Jesús crucificat, em costava no emocionar-me… Podies veure clarament part de la roca, muntanya… i veure el forat on la creu va ser posada.
Després de fer una cua d’uns quants minuts, vàrem entrar dins del Sant Sepulcre, lloc a on an deixar les despulles de Jesús. L’entrada dins del Sant Sepulcre, era limitada, només grups de 4 persones com a màxim podien entrar, l’espai era molt reduit, no podies estar del tot dret, amb sensació de fòbia… Vaig intentar filmar i fer fotos però de seguida m’ho vàren prohibir…
“The Western Wall”o Mur de les lamentacions, el mur més antig de tota la ciutat antiga de Jerusalem va ser la seguent visita. Tenia moltes ganes de veure i de tocar el mur que tantes vegades habia vist per televisió…. volia comprovar quin tipus d’atmosfera es respirava en aquell lloc…
Realment és impresionant el moviment constant de gent que prega davant del mur, com senten les seves oracions és brutal! la vigilància és extema, ple de militars armats fins a les dents controlant que ningú faci cap tonteria… El mur està separat en dues parts, una per els homes i una per les dones i et fan posar una mena de “barret”per poder entrar al recinte.
Les pedres del mur, de seguida t’adones que són molt antigues, els gruixos de les pedres són grans… La gent no para de resar amb veu alta i per ells mateixos… és un simbol molt benerat i respectat de l’antiga ciutat.
No vaig tenir cap sensació especial, només d’admiració perquè estava davant, d’un símbol de molta importància… Tampoc vaig notar un ambient de crispació, en general tohom mostrava molt respecte… Em va agradar mesclar-me entre els més devots del mur…
L’últim lloc d’interés que vàrem veure a Old City, va ser “La Via Dolorosa”, la ruta que va fer Jesús amb la creu carregada damunt seu abans de ser crucificat. Durant la via, hi ha informació, punts, cites, etc… que t’exliquen moments que va passar Jesús abans de ser crucificat.
Vàrem menjar una mica per agafar forces per continuar coneixent llocs interessants…
L’esglesia de la Verge Maria, lloc a on suposadament la mare de Jesús va viure, morir i enterrada… Vàrem visitar l’esglesia i la cripta a on reposa la verge. Vull destacar el silenci i el respecte que és percevia dins de la cripta, la gent resava, posava espelmes, etc… Les pintures em van agradar també molt.
D’allà ens desplacavem fins a la casa a on Jesús va fer l’últim sopar. Jo, continuava “flipat”de trobar-me un espai tant curt de temps a llocs tant importants… Hi havia gent i grups de turistes visitant l’espai com nosaltres… La sala estava pràcticament buida, es conservaven algunes pintures, feia olor a roca humida…
L’última etapa del dia a Jerusalem, va ser veure una vista de l’antiga ciutat de Jerusalem desde el terrat a on Jesús va celebrar l’últim sopar. La vista era maquíssima, podies veure el jardí de les oliveres i també a l’horitzó, una part del mur de la “vergonoya”que separa Israel de Palestina.
Arribàvem a Tel-Aviv a l’hora de sopar molt cansats…
Molts petons a tothom!!!
Jordi Meya.
Jordi perdut per el Món!!! 