Tapas Bar, Bangkok.

– La nit de dissabte, tenia una cita amb en Pau, un noi del Maresme que desde fa uns mesos viu i treballa aquí a Bangkok, haviem quedat al barri de Nana per anar a menjar unes tapes al Restaurant Tapas Bar.

En Pau, feia temps que el volia conèixer, em va descobrir una vegada més per el blog i ahir finalment va poder ser possible estar amb ell durant unes hores.

 Estava interessat perquè m´expliqués com havia arribat fins aquí, la feina que feia, les seves sensacions d´estar visquent tant lluny de Catalunya, etc…

En Pau, dies abans m´havia comentat a veure si coneixia el Tapas Bar, possiblement un bon lloc per trobar/nos… Jo, n´havia sentit a parlar bastant sovint d´aquest restaurant de cuina espanyola però encara no hi havia anat, ni tant sols sabia la seva ubicació…

El sopar amb en Pau va estar relament bé, va tenir la gentilesa de convidar-me i tot!!! Tant ell com jo, estavem intrigats sobre com haviem arribat aquí. En Pau, al.lucinava una mica quan li explicava perquè havia decidit deixar-ho tot i venir cap a aquí sense feina i tot sol… És questió del que sents a dins teu, li vaig respondre…

En Pau, en canvi està aquí per motius laborals, treballa per una multinacional tèxtil que té una fàbrica a prop de Bangkok. En Pau, és enginyer químic i està aquí a Tailàndia formant a gent thai que treballa a l´empresa on ell és un dels responsables. Com a mínim, en Pau estará per aquí 1 any més, la seva situació no és gens fàcil em comentava, té la dona i el fill a Catalunya i això és díficil de portar, sens dubte!!! No hi  ha diners que puguin recompensar-me l´estima que tinc a la meva fàmilia més pròxima,em comentava…

Després de sopar amb en Pau, vàrem anar a pendre una cerveza i una coke al Saxophone Jazz Club a Victory Monument. Ahir hi havia un concert de jazz d´uns músics de Suècia que passaven tots dels 65 anys i tocaven increíblement bé!!! Adjunto alguns vídeos!!! La setmana que ve, intentaré tornar al Saxophone perquè hi ha previst l´actuació d´un blues man d´Alemanya i a mi el blues em fa posar la pell de gallina!!!

Parlem una mica del Tapas Bar…

El Restaurant està a tocar de l´estació de Nana, entre Sukhumvit Road i Soi 11, molt fàcil de trobar si et conèixes el camí però molt difícil si no hi has anat mai… El carrer on hi ha el restaurant és una mica fosc, amagat i estret… Hi ha bastants bars d´ambient a Soi 11, sobretot de noies de companyia… Nana, és un barri força famós quan la llum del dia comença a desaparèixer, és un dels punts més coneguts, juntament amb Pat Pong per trobar bona companyia…

El Tapas Bar, és un lloc que em va agradar bastant… El menjar és realment boníssim, sobretot la truita de patates i els boquerons amb vinagre!!! Cada tapa que vàrem menjar estava deliciosa, els tastets de les tapes eren realment bons!!!

La carta del restaurant, és bastant amplia, fins hi tot pots menjar una paella d´arròs si et ve de gust… hi ha begudes de tot tipus i el menjar és fresc.

El servei del restaurant és bó i ràpid, els cambrers són la majoria thais i anglesos, diuen algunes paraules en espanyol… Fa molta gràcia sentir dir el nom de les tapes quan repassen la llista de tapes que has demanat…. El Tapas Bar, té un servei que estàn en tot moment pendent de tu.

L´atmosfera del restaurant és de caire relaxa, llum càlida, etc… i la decoració és bastant bonica, no hi ha cap referència d´Espanya però… ni banderes, ni quadres… està bé..

El Tapas Bar, no és gaire car, els preus són bastant raonables, relació calitat menjar… Segur que m´hi deixaré caure més sovint…

Al Restaurant, vàrem tenir el plaer de conèixer en Xavier de Badalona, el xef del restaurant, un tiu encantador, la veritat…Vaig disfrutar molt escoltant en Xavier, és una persona que conèix molts paisos, Austràlia hi va estar-hi 4 anys treballant de xef, Nova Zelanda, Los Angeles, etc… Ara fa 1 any que viu a Bangkok i com jo, jejejeje, està encantadíssim de viure a Tailàndia. Em va donar el seu número de telèfon i e-mail per estar en contacte, segur que un dia d´aquests vaig a veure´l i si ell vol a pendre alguna cosa quan acabi de treballar… Quan tingui ganes de parlar en català, aniré a veure en Xavier, jejeje…

Em Xavier, em va comentar que la gent de l´Embaixada Espanyola sol anar molt sovint al local, que és un bon lloc de trobada per la poca gent de parla hispana que viu a la ciutat.

Si mai veniu a Bangkok i trobeu a faltar menjar una mica com a casa, passeu per el Tapas Restaurant, en Xavier cuina de puta mare!!!

Jordi Meya.

Web Tapas Bar de Bangkok:

http://tapasiarestaurants.com/

Vídeos actuació jazz al Saxophone Club:

Amb la Faai i l’Skylar al ¨Saxophone Jazz Club¨de Bangkok.

– Feia més d´un mès que no veia a la Faai, sempre està molt enfeinada treballant fort, un munt d´hores al dia a la seva oficina o atenent algún dels molts compromisos que té familiars o professionals… La Faai, no para ni un segon…

Tenia moltes ganes d´estar amb ella durant una estona compartint la seva bona companyia, és una passada el bon feeling que tenim, sempre que estem junts ens ho montem i ens ho passem molt i molt bé!!! Sempre guardo tot el contacte que puc amb ella, és la millor amiga thai que tinc aquí a Tailàndia, sempre m´ha ajudat en tot el que m´ha fet falta i els consells que em dóna sempre sobre costums, llocs, persones, etc… és collonuda!!! Per exemple, el dendista que m´està arreglant la boca me´l va recomenar la Faai i m´estan quedant unes dents i una boca collonuda!!! Hasta podria fer un anunci de dentífric i tot…

Tenia la cita amb la Faai al ¨Saxophone Jazz Club de Bangkok¨, un local que n´havia sentit a parlar molt i molt… El meu professor d´anglès és un enamorat del Jazz i sempre que pot s´arriba fins al Saxophone per pendre unes birres amb els seus colegues mentres disfruta d´una live music bestial!!!

El meu amic, Skylar de Taiwan també es va apuntar a la trobada d´ahir, em va demanar a veure si podia acompanyar-me, tenia ganes de sortir una mica de la rutina diària… La veritat, és que va enganxar una ¨turca¨bestial!!! El tiu, s´ha agut de quedar a dormir al meu apartament perquè no s´aguantava en peus, no parava de vomitar durant la tornada amb taxi cap a casa, es va quedar dormit al lavabo del Saxophone i li tirava els ¨trastos¨a totes les ties que estaven a prop nostre, jejejeje… Collons!!! si va desconectar de la rutina, l´Skylar!!! Portava un bon rotllo que no se´l aguantava ni ell, jejeje…

Amb la Faai, desde el primer instant que ens vàrem veure tot va ser perfecte, la tia domina la situació molt professionalment, sempre em deixo portar per ella i sempre aconsegueix que m´ho passi de puta mare, no deixo de divertir-me mai quan estic amb ella!!! Li tinc un apreci molt especial!!!  Nó ús podeu imaginar el fart de riure que em foto quan la escolto dir paraulotes amb espanyol, jajajaja!!! És molt xocant veure una dona asiàtica renegant amb espanyol… Insulta i diu les paraulotes tant bé com ho podria fer jo, jajajajaja…

El Saxophone Club, és un ¨garito¨situat a tocar de la estació de l´Sky Train de ¨Victory Monument¨ a la línia de ¨Sukhumvit¨. El local és fosc, té una energia i una atmosfera molt guapa i vibrant, la penya disfruta desde el primer moment que entra al local escoltant a bons músics tocar jazz en directe, prenent unes cervezes, ballant i deixant-se anar…Molta gent amb molt bon rotllo hi havia ahir a la nit al local. És un lloc molt interessant si t´agrada, sobretot la música en directe!!!

La gent que hi havia ahir a la nit, era una mescla de gent thai de mitja classe i extrangers, tothom amb una energia molt vacilona, de veritat!!! Tant els tius com les ties, es posaven a ballar al teu costat, et demanaven fer-se algunes fotos amb tu i alguna cosa més de tant en tant… Un gay, no parava de mirar-me… jejejeje… jo no m´havia donat ni compte, la Faai em va avisar del tema, jejejejeje… El ¨colega¨m´enviava missatges viciosos amb la mirada, jo no parava de riure, jejejeje… sempre quant surto em deixo anar i intento divertirme al màxim amb tota la gent que vaig coneixent, siguin de la condició sexual que siguin… La cosa, no va anar més enllà perquè jo passo del rotllo tius totalment, és clar!!! Però el tiu anava molt entonat i encès…

Amb la Faai, un dels temes dels vàrem parlar, va ser sobre els meus amics ripollesos que properament vindràn a Tailàndia a passar uns dies. Li vaig proposar a la Faai que mirés de no tenir cap compromís per aquelles dates i així poder sortir plegats amb els meus amics… La Faai, ens faria de guia a Bangkok súper bé!!! És nascuda aquí, coneix llocs fantàstics i a sobre parla un castellà de putíssima mare!!! Li va agradar la proposta, em va comentar que quasi bé segur podrà estar amb nosaltres el cap de setmana que arriben els meus amics… Farem moltes activitats de dia i de nit, plegats… A més, ella s´encarregarà de buscar un bon hotel qualitat preu per tots els meus amics!!! Si ja ús dic que la Faai és una tia collonuda!!! què no ho veieu??? jejejeje…

A les 2 am, vàrem agafar un taxi, la Faai cap a casa seva i jo i el pobre Skylar totalment pet… vàrem tirar cap a On Nut…

La nit, va ser curta però molt intensa!!! El Saxophone Jazz Club és un lloc a on m´hi deixaré caure més d´una vegada, segur!!!

Bon cap de setmana a tots!!!

Jordi Meya.

Canvis d’última hora… D’ aquí a 12 dies me´n vaig a Xina.

– El dia 8 d´Abril agafo un avió desde Bangkok a Shenzhen, Xina una població a tocar de Hong Kong.

Perquè vaig a Xina???

Doncs hi vaig per reunir-me amb el meu amic de Ripoll David Serra, una bona amistat que dura desde que erem ben petits, vàrem estudiar a la mateixa escola de primària durant 8 anys.

Amb en David, feia molt de temps que no tenia contacte, desde fa anys té moltes responsabilitats, viu fora de Ripoll i cadascú vàrem tirar per camins diferents.

Gràcies al meu blog i també al xat, he tornat a tenir contacte amb en David… Sembla que els anys no haguin passat, el tracte que tenim és pot dir que és el mateix que teniem abans, uns bons amics. De veritat, les bones amistats encara que passin anys sense tenir un contacte directe amb elles, quan les recuperes de nou per els motius o camins que siguin, tot torna a ser natural i a fluir com sempre. M´alegro moltíssim de tornar a tenir en David prop meu, em fa moltíssima il-lusió reunir-me amb ell a Xina i de pas veure en persona tots els seus projectes que ha anat generant a Orient desde fa ja uns quants anys. Segur que serà una experiència molt interessant i profitosa!!!

A Xina hi estaré pocs dies, crec… a part de visitar Shenzhen i ajudar a en David en tot el que ell vulgui, aprofitarem per visitar i conèixer Hong Kong, en David es coneix molt bé aquesta ciutat, hi ha estat vàries vegades i segur que em portarà a llocs interessants i ens ho passarem molt i molt bé!!!

S´han ajuntat una sèrie de bones circumstàncies perquè hagi decidit viatjar fins a Xina. Per exemple, la propera setmana finalitzo el meu curs d´anglès a la Universitat, m´examino el proper dia 2 al matí. Si aprobo el test, el seguent curs no comença fins el proper dia 21 d´abril i per tant tinc temps lliure. També és important que finalitza el meu visat a Tailàndia, demà tinc que anar a la oficina d´immigració d´aquí a Bangkok per demanar un permís extra de 30 dies més a canvi de 20 euros. 

Com ja sabeu tenia previst viatjar al Vietnam properament però a causa d´aquest canvi d´última hora he agut d´anul-lar la reserva que tenia feta desde feia dies i per tant no anar fins a Hanoi, que la veritat no en tenia gaires ganes. Quan torni de Xina, podré entrar a Tailàndia sense cap visat especial, puc obtenir un permís de 30 dies d´entrada al país sense cap problema i quan esgoti aquests dies sí que hauré de sortir forçosament del país, segurament aniré a Camboia amb bus. Ahir vaig conèixer unes dones de Colombia que estudien anglès com jo a la mateixa Universitat, estan visquent i treballant a Bangkok i elles cada 3 mesos agafen un bus desde Bangkok a les 5 am fins a Phnom Penh, la capital de Camboia per renovar el seu visat, que encara que sigui permanent, és obligat per els extrangers sortir de Tailàndia cada 3 mesos. Em vàren comentar que aquest bus és molt còmode, les persones responsables de dur-te fins a Cambodia se´n carreguen de tots els tràmits burocràtics, esmorzar i dinar inclòs i el millor de tot és que ho gestiones tot amb només unes hores, és a dir no tens que perdre temps ni diners buscant hotel per esperar obtenir el visat durant uns dies. Segurament agafaré aquesta opció, crec que és la millor… El dilluns he quedat amb elles per dinar, em donaràn moltes informacions… No sabia que aquí a Bangkok hi ha un Club a on es reuneixen molt sovint persones de parla hispana… Em vàren comentar que busquen persones per donar classes d´espanyol a gent extrangera, evidentment les classes són remunerades i no fa falta tenir el títol de professor d´espanyol. Crec que aquestes dones seràn d´una gran ajuda cap a la meva persona. I per últim, viatjo a Xina perquè el bitllet d´avió desde Bangkok només em costa 140 euros, anada i tornada. Ho sigui… que me les piro a Xina d´aquí uns dies!!! Ah!!! i també podré anar a rebre els meus amics de Ripoll a l´aeroport de Bangkok el dia que arriben!!!

Molts petons a tots i ¨Long Live Rock´n´Roll!!!

Jordi Meya.

Sense mòbil per Bangkok durant unes hores.

– Desprès de la lliçó d´anglès, unes companyes tailandeses de classe m´han proposat anar a dinar amb elles a Pratunam, un lloc que està bastant a prop de l´escola d´idiomes a on estudio… he acceptat la invitació de les meves amigues.

Com que tots 4 teniem molta gana i hem vist que no hi havia gaire trànsit, hem agafat un taxi en comptes de l´Sky Train o un bus… Jo, he pujat a davant i les meves amigues al darrera… Durant tot el trajecte fins a Pratunam he estat parlant amb les 3 noies molt animadament, sobretot discutiem que triariem per menjar… teniem clar que tot seria menjar thai…

Avui,  jo portava unes bermudes que em solo posar bastant sovint, el mòbil el tenia dins d´una de les butxaques… Sense donar-me compte, durant el trajecte el mòbil m´ha caigut de la butxaca… Hem arribat a Pratunam, hem pagat el taxi i hem anat a dinar al ¨Mol Fashion Tower¨, un súper mega gegant centre comercial.

Durant el dinar, tot normal… parlant, rient i disfrutant del menjar, que per cert, estava boníssim… Potser hem estat al restaurant del centre 2 hores, ens ho hem agafat de tranki… Al acabar de dinar, he comentat a veure si volien fer un gelat abans de marxar cap a casa, coneixia una gelateria molt a prop d´on erem que fan uns gelats boníssim i molt barats. Elles, han dit que sí, que els hi semblava una bona idea… a més amb la calor que feia, venia molt de gust menjar-se un gelat…

M´he adonat que no tenia el mòbil quan baixavem les escales cap al carrer, he pensat que potser l´hauria posat dins de la bossa on portava el portàtil però tenia els meus dubtes… Al arribar a la gelateria, he mirat la bossa i he vist que no hi havia el mòbil… Li he comentat a la Sweet que segurament havia perdut el mòbil dins del taxi… La veritat, estava força preocupat perquè al mòbil hi tinc molts números de persones que he anat coneixent durant les darreres setmanes, el número de la meva companya que encara no el sé de memòria i fins dilluns no la tornaré a veure ( imagineu-vos… que m´hanés trucant i que jo no la contestés mai… segur que es preocuparia moltíssim) i no sé la direcció d´on viu, em vaig fer unes tarjetes de presentació amb totes les meves dades on hi consta el número de mòbil, etc… És a dir, que em quedava penjat… Una putada i de les grosses!!!

La Sweet, al veure que realment estava preocupat per la pèrdua del mòbil de seguida ha trucat amb el seu mòbil al meu a veure si teniem sort i algú contestava la trucada… Després d´intentar-ho durant una estona, el taxista ha contestat. La Sweet ha estat parlant durant una llarga estona amb el senyor taxista amb tailandès. L´home es trobava molt lluny d´on ens havia deixat, la Sweet intentava convencer al taxista a veure si podia tornar i retornar-me el mòbil, evidentment li pagaria el trajecte.

El taxista ha dit que no ens preocupessim que venia cap a on erem nosaltres i que l´esperessim a la part oposada del carrer al cap d´una hora més o menys… De veriat, he respirat tranquil quan he sapigut que tornaria a recuperar el meu mòbil que no és gaire modern però que és molt útil per a mi en aquests moments…

La Sweet m´ha ajudat molt, està clar que si hagués estat sol hauria perdut el meu mòbil per sempre… Una vegada més la sort m´ha acompanyat, les meves amigues s´han portat molt bé amb mi i gràcies a elles he pogut recuperar el mòbil…

El senyor taxista, ha fet una trucada perduda al mòbil de la Sweet per avisar que ja es trobava de nou a Pratunam. La Sweet ha sortit corrent de la gelateria, no ha volgut que l´acompanyés, que guapa que és!!!

La sorpresa ha sigut total quan la Sweet m´ha donat el meu mòbil… Li he dit: ¨quant diners t´he de pagar per el taxi???¨La Sweet m´ha dit que el senyor taxista no ha volgut diners de cap manera… Ha dit a la Sweet que ha entés que per a mi el meu mòbil és molt important en aquests moments i que per tant ho ha fet amb molt de gust.

Una vegada més, algú m´ha donat una lliçó d´humiltat.

Jordi Meya.

Wat Phra Kaew i Grand Palace, Bangkok.

El Wat Phra Kaew (วัดพระแก้ว, Temple del Buda d’  Esmeralda), és un temple budista (wat) de Bangkok, Tailàndia. El nom complet del temple és Wat Phra Sri Rattana Satsadaram, (วัดพระศรีรัตนศาสดาราม). És el temple budista més important de Tailàndia, localizat  al centre històric de Bangkok (districte de Phra Nakhon), dins dels terrenys del Gran Palau de Bangkok.

La construcció del temple va començar quan el Rei Buddha Yodfa Chulaloke (Rama I) va trasl-ladar la capital desde Thonburi a Bangkok, l´any 1785. Al contrari que els altres temples, no hi ha cap lloc perquè els monjos l´habitin, només té edificis sagrats, estatues i pagodes amb una rica decoració. 

L´edifici principal és l´Ubosoth central, el lloc a on es troba el Buddha d´esmeralda.Encara que el Budda és de dimensions reduides és el principal icon religiós del poble tailandès.La llegenda diu que l´estatua és va crear a Índia però que va tenir un llarg trajecte abans d´arribar a Bangkok. Després de segles de canvis d´ubicació, el General Chakri (que es convertiria més tard en el Rei Rama I) el va agafar de Ventiane i el va portar cap a Thonburi i d´allà cap a la seva ubicació actual. 

Molta gent de Camboia creuen que el Wat Phra Kaew a Phnom Penh seria el lloc legítim on hauria d´estar el Buddha d´esmeralda i molts habitants de Laos consideren que el lloc legítim és a Haw Phra Kaew, a Vientiane.

La muralla que rodeja el temple està decorada cap a l´interior amb escenes de la versió tailandesa de la mitologia de Ramaya. el Ramakian. Cap a l´exterior, les muralles estan pintades de blanc. Hi ha figures a l´àrea del temple amb imatges d´aquesta història, de les que destaquen les gegants figures anomenades Yak de 5 metres d´altura. També són de la mitologia Hindú els reis mono i els gegants que rodejen la pagoda daurada. 

El temple, també conté un model d´Angkor Wat, afegit per el Rei Nangklao (Rama III), perquè l´imperi Khmer de Camboia i els tailandesos compateixen les mateixes arrels culturals i religioses.

Per motius culturals, és obligat portar pantalons llargs per poder entrar al temple.

Vídeo per el Chao Phraya River:

Vídeo al Wat Phra Kaew:

Emerald Buddha:

Vídeo canvi de guàrdia al Grand Palace:

¨Thai Massage¨al mercat d´On Nut, Bangkok.

– Molt a prop de casa hi ha el mercat d’ On Nut, ideal per disfrutar de qualsevol tipus de menjar thai, per comprar roba a molt bon preu o per fer-te un massatge tailandès amb unes dones molt simpàtiques i professionals. El preu del massatge no arriba ni als 2 euros 1 hora completa… Quan acaben de fert-te el massatge et conviden a pendre una tassa de camamilla amb elles… són moments de diversió i de molt riure, val la pena arribar-se fins allà!!!

 Pots comprovar in situ el caràcter fantàstic que tenen els tailandesos ja que On Nut Market és un lloc que no hi sovintegen gaires extrangers i si tens la sort de poder dir unes quantes paraules amb thai, l´experiència encara és més bonica. Les poques paraules que sé dir en thai les vaig posar en pràctica amb aquelles dones amb l´ajuda de la Oil… Va ser realment collonut veure les cares d´aquelles dones amb la boca ben oberta, jajajaja… Tinc ganes de parlar el thai per poder parlar amb tothom de qualsevol tema.

Jordi Meya.

Vídeo massatge a la Oil:

Tarda de divendres amb les benjamines de la classe… La Sweet i la Nui.

– Després de classe, he preguntat a la Sweet, la noia més intel-ligent de la classe d´anglès a veure a on podia anar a dinar menjar thai a prop del centre de Bangkok. Després de parlar amb ella durant una bona estona i d´estar mirant un plànol de la ciutat, ens hem animat i hem decidit anar a dinar junts a Pratunam, al centre comercial de Pantip Plaza. La Nui, finalment també s´ha apuntat a venir.

La Sweet, és una noia fantàstica, sempre riu i fa bromes a la classe, no paro de riure quan estic amb ella… També, és una noia molt intel-ligent, té 24 anys, ha acabat la carrera a la Universitat, estudia anglès i segurament d´aquí a poc temps anirà a fer un Masters als Estats Units.

La Sweet, no va nèixer a Bangkok, és natural d´Ubon Rattachani, Izan a tocar de la frontera amb Laos, una de les zones més pobres del país, sens dubte… Algún dia li preguntaré com és que viu a Bangkok perquè tinc curiositat de saber com ha pogut venir aquí i estudiar a bones escoles i universitats siguent d´un indret tant pobre…

Quan estic amb la Sweet, sempre practico thai, ella m´ensenya moltes paraules, sobretot d´amor i d’ amistat, jejejeje… De veritat, és una noia que desprèn unes vibracions molt positives… Li tinc apreci, sempre pràctiquem junts a la classe d´anglès i ens ajudem tot el que podem… Sempre està contenta i feliç…

El plat que m´ha recomentat ha sigut ¨Kan Teaw Rua¨, una sopa de noodles amb carn, vegetals i molt picant. La sopa estava de mort! quina sopa més bona per poc més de 80 cèntims d´euro, collons!!! Quasi bé repeteixo i tot…

M´encanta anar a a menjar plats thai amb gent tailandesa, sempre em recomanen plats boníssims a preus assequibles i no paro d´apendre aspectes culturals del país quan estic amb la Oil o amb amics thais… Són moments que disfruto i aprenc moltíssim, és una passada tenir la sort de viure aspectes tant bonics com aquests…

Després de dinar, la Sweet m´ha fer una proposta, jejejeje… ¨Jordi, i have two tickets for to eat ice cream for free… Do you want to go with me and Nuit for enjoy and eat a delicious an ice cream???¨ Ok!!! let´s go to there now, jejejeje…¨ li he respost…

Ens ho hem passat de conya disfrutant d´unes copes de gelat boníssimes, jejejeje… Al acabar el deliciós gelat, hem fet una mica de classe al carrer d´espanyol… quin fart de riure amb les benjamines de la classe, jejejeje… Quan han marxat totes dues cap a casa, la Sweet m´ha cridat i m´ha dit en espanyol: ¨Jordi, te quiero mucho!!!, jejejeje…¨

No paro de riure amb aquesta noia tant dolça… El seu nick name ho diu tot… ¨My name is Sweet… Nice to meet you!!!¨.

Jordi Meya.

Fotos amb la Sweet i la Nui:

Vídeo trànsit hora punta al centre de Bangkok:

CommArt al ¨Queen Sirikit National Convention Center¨, Bangkok.

– Cada any a Bangkok, es celebra una important mostra relacionada amb el Món de l´electrònica al ¨Queen Sirikit National Center¨, un espai de dimensions brutals, preparat per fer exposicions i convencions de qualsevol temàtica o esdeveniment important.

La fira que ahir s´inaugurà sota el nom de ¨CammArt¨, és un esdeveniment molt famós i de molta tirada a la ciutat de Bangkok perquè durant 4 dies, les marques més importants relacionades amb l´electrònica en general s´ajunten per fer una mostra dels seus productes, moltes vegades amb els preus bastant més rebaixats del normal…

Bàsicament la gent s´interessa per el CommArt, sobretot per comprar ordinadors portàtils… La competència és brutal, a cada metre et trobes gent vestida amb roba de la marca que representa intentant convèncer a la gent que es para per un instant a mirar els seus productes…

Jo, volia saber el preu de l´ordinador que fa poques setmanes vaig comprar-me en un centre comercial prop de Pratunam a Bangkok, volia comparar la diferència de preu entre un lloc i l´altre… Quan vaig arribar al lloc a on hi havien els ordinadors de la marca que em vaig comprar, vaig veure que el preu era més o menys el mateix però els components del portàtil eren una mica millors i per tant més competitius… De totes maneres, estic molt content de la compra que vaig fer fa algunes setmanes però reconec que si hagués tingut alguna informació sobre aquesta fira, m´hagués esperat a comprar-me l´ordinador portàtil…

Fins a la fira i vaig anar amb 3 companys d´anglès, tots erem de diferents nacionalitats, jejejeje… La Nui de Tailàndia, la Xilan de Xina, l´Skylar de Taiwàn i jo.

El dia abans amb la Nui, haviem parlat sobre la possiblitat d´anar a passar a la tarda a la CommArt després de classe, que seria una bona idea passejar per allà, veure i comparar preus i disfrutar mirant les últimes novetats relacionades amb l´electrònica. La Nui, com jo… li agraden molt els ordinadors i la tecnologia, ella es volia comprar una agenda-diccionari digital amb més 11 idiomes amb càmara, mp3, mp4, etc… Finalment i després de mirar molts models va decidir de pensar-s´ho i tornar a la fira el dissabte…  La Xilan, no parava de mirar portàtils, demanar pressupostos, etc… Segur que torna el cap de setmana i se´n compra un… De tots, l´Skylar era el que més entenia de la matèria… És enginyer elèctric i a sobre de Taiwan, segurament el país Asiàtic després del Japó amb més tecnologia… Es va dedicar a comparar preus…

Jo, vaig comprar-me una bobina de 50 unitats de dvs´s per 5 euros, això és tot, jejeje… Vaig tenir que resistir-me molt per no anar a un caixer a treure diners… Hi havia molts productes com disc durs extraibles, pen drive, impresores, etc… a preus molt i molt rebaixats i per tant les tentacions estaven a flor de pell…

Em va impresionar molt veure com els professionals de les marques representades a la mostra venien els seus productes… Realment, saben fer-ho molt bé, el marketing és pràcticament perfecte, noies que et donen publicitat, tècnics que t´expliquen el funcionament del producte, pots probar qualsevol tipus de model, etc… Sobretot el que atrau més a la gent, són les promocions que les marques més potents del mercat ofereixen als clients… La competència és espectacular i el tracte no pot ser més professional.

El recinte estava ple de gent, diria que fins als topes quasi bé… No em vull ni imaginar com estarà el mateix espai el dissabte i el diumenge que són dies festius aquí a Tailàndia per molta gent… La Nui, em va dir que pràcticament t´has d´arrossegar per el terra si visites el CommArt en cap de setmana… M´ho crec…

L´entrada a la fira és de franc…

Jordi Meya.

Fotos amb els meus companys:

 

Vídeos ComArt i Sky Train a l´estació d´Asoke en hora punta:

Web ¨CommArt¨:

http://www.qsncc.co.th/default.asp

Sirikit, Queen of Thailand:

La Reina Sirikit (nacida 12 de agosto, 1932)), es la esposa y Reina Consorte de Bhumibol Adulyadej,(Rama IX), Rey de Tailandia.

Su nombre formal junto con su título real es Somdej Phra Nangchao Sirikit Phra Boromarajininat (Su Majesta Reina Sirikit – สมเด็จพระนางเจ้าสิริกิติ์ พระบรมราชินีนาถ).

Noble de cuna, nació como Mom Rajawongse Sirikit Kitiyakara, y fue la primera hija del Coronel Mom Chao Nakkhatra Mangkala Kitiyakara (quien recibió el título de Príncipe Chanthaburi Suranath luego de la boda de su hija). Su padre, siempre leal a la Familia Real, además de estar emparentado con la Familia Real lo estaba también con Mom Luang Bua Kitiyakara (nee Mom Luang Bua Snidwongse). El título de nacimiento de Sirikit, “Mom Rajawongse,” indica que es la hija de un “Mom Chao” (el nivel menor entre los títulos de los príncipes Tailandeses) y que en consecuencia es descendiente de algún rey anterior. Su nombre, el cual le fue otorgado bajo los auspicios del Rey Prajadhipok (Rama VII), significa “Gloria y Esplendor de la Familia Kitiyakara”.

Durante su infancia mientras su padre ejercía funciones diplomáticas en Washington, Estados Unidos, Sirikit vivía con sus abuelos en Bangkok. Más tarde cuando su padre fue embajador del Reino de Siam en Francia, Dinamarca, y el Reino Unido, vivió y se educó en esos países primero continuando luego en Suiza.

Fue mientras estudiaba en Suiza que conoció a Bhumibol Adulyadej, quien a pesar de ser ya Rey, era todavía un menor de edad estudiando también en Suiza. Cuando en marzo de 1950 el Rey regreso a Tailandia para asumir sus responsabilidades como monarca, Sirikit le acompañó y celebraron su boda real el mes siguiente en el Palacio Pathumwan.

Cuando en 1956 el Rey ingreso por un tiempo a un monasterio como monje Budista, como es costumbre para todos los hombres Budistas en Tailandia, Sirikit asumió las funciones de la corona durante ese periodo. Cumplió sus funciones de manera tan satisfactoria que fue hecha “Somdej Phra Boromarajininat” (Reina Regente) y le fue dado el título de “Somdej Phra Nangchao Sirikit Phra Boromarajininat.”

El matrimonio de Bhumibol y Sirikit, a pesar se ser entre reales, ha sido exitoso y de beneficio para Tailandia. La pareja ha tenido un hijo (el Príncipe Heredero) y tres hijas. Al igual que su esposo el Rey, la Reina Sirikit es inmensamente popular, querida y respetada en Tailandia. El día del cumpleaños de la Reina, así como el del Rey, es un día de fiesta nacional en Tailandia; y al ser llamada cariñosamente la madre de todos los Tailandeses, su cumpleaños es también oficialmente el Día de la Madre en Tailadia.

A Sirikit se le reconoce su trabajo en obras de beneficiencia, así como por sus esfuerzos en revivir y mantener antiguas costumbres y artes tradicionales de Tailandia. Es Presidente de la Cruz Roja Tailandesa desde 1956. Siempre se ha mantenido activa e involucrada en los trabajos de asistencia a refugiados de Camboya y Birmania. Tomó un rol activo y prominente luego de la catástrofe del tsunami que devastó zonas del sur de Tailandia en diciembre del 2004; en esa catastofre murió su nieto Bhumi Jensen, hijo de la Princesa Ubol Ratana.

Renovar visat thai a Hanoi, Vietnam.

– El proper dia 30 de març, he d´anar obligatòriament a l´oficina d´inmigració de Bangkok per demanar una extenció del meu visat de turista per 30 dies més a canvi d´uns 1.000 THB, més o menys 20 euros.

Un cop esgoti aquesta pròrrogra de 30 dies extres de visat, obligatòriament he d´abandonar Tailàndia i viatjar a un país extranger per demanar un altre visat de turista nou que em permeti tornar a estar a Tailàndia 60 dies més amb la possibilitat de demanar una altra extenció extra de 30 dies més.

Durant els últims dies, he estat mirant pàgines per internet per a veure a quin país podria viatjar per renovar el visat thai. L´oferta més barata que he trobat, ha sigut per viatjar a Hanoi, Vietnam. El vol d´anada i tornada m´ha costat uns 110 euros amb la companyia de baix cost, ¨Air Asia¨. Una mica més de 2 hores de vol… M´hi estaré 3 dies…

Marxaré de Bangkok de matinada per així arribar a Hanoi de bon matí i dirigir-me inmediatament a l´Embaixada Tailandesa de la capital Vietnamita. No vull perdre ni un segon, no vaig al Vietnam per fer turisme ni molt menys per gastar-me part dels estalvis… Això és el que segurament tindré que dir a les autoritats de l´aeroport de Hanoi perquè viatjaré al Vietnam sense visat. No vull pagar més de 30 euros per un visat de turista per 3 dies que m´hi estaré… Potser que tingui algún merder al intentar voler entrar al país sense visat turístic però intentaré que m´entenguin…

He estat mirant les webs de les embaixades del Vietnam a Tailàndia i de la de Tailàndia al Vietnam… He escrit a les dues embaixades uns e-mails informant-los que properament viatjaré al Vietnam únicament i exclusivament per temes burocràtics, no per turisme… No viatjaré al extranger per plaer, ho tinc que fer a la força perquè a partir del dia 1 de maig seré una persona il-legal en el ¨país dels homes lliures¨… Tailàndia…

Espero que les embaixades dels respectius paisos, les quals m´he posat en contacte em responguin aviat, necessito saber si és possible fer el que els hi demano… De totes maneres, si ells em diuen que no puc entrar al país sense visat, no crec que els hi façi cas… Recordo quan vaig anar a Singapur amb l´Albert l´any passat que també era necessari obtenir el visat per entrar al país i nosaltres hi vàrem anar a pèl… Només voliem anar a Singapur per comprar una càmera digital, res més… No vàrem tenir cap problema per entrar a Singapur i això que anavem fets uns hippies al arribar a aquell país tant perfecte i pijo… Un altre exemple de que moltes vegades les autoritats passen de moltes coses em va passar quan vaig arribar a Israel, ara fa dos mesos… Totes les informacions que vaig obtenir abans de viatjar a Israel deien explícitament que era necessari si et volies quedar a Israel més de 30 dies tenir un bitllet de sortida del país, en el meu cas cap a Tailàndia… Doncs bé… vaig comprar el bitllet per anar a Tailàndia a Catalunya per evitar-me problemes i quan vaig arribar al Ben Gurion Airport de Tel-Aviv, a part de fer-me moltes preguntes i de tocar-me els collons amb les formes que tenen demanar qualsevol pregunta, ningú em va fer ensenyar el bitllet obligat teòricament de sortida del país i això que una de les preguntes que em vàren fer va ser quant de temps em pensava quedar allà… Per aquests motius, passo absolutament de pagar uns diners que se´n butxacaràn una colla de vividors a costa meva… Si ells no són serios, jo tampoc ho tinc que ser…

A Hanoi, hi estaré com deia abans 3 dies, marxo el dia 30 d´abril (dimecres) i torno la nit del 2 de maig (divendres) a Bangkok.

Tenir que abandonar Tailàndia em fa molta mandra per molts motius… El més important és que la Oil i jo no ens veurem durant uns dies per culpa de tots aquests temes de la burocràcia capitalista… Segon i molt important també, és que els meus grans amics de Ripoll arriben a Bangkok el dia 2 de maig, el mateix dia que jo arribo del Vietnam pero hores abans que ho façi jo… Per tant, no els podré anar a donar la benvinguda… I tercer, que hauré de perdre dies d´estudi a la Universitat obligatòriament, quan ja tinc els cursos pagats. És a dir, tot aquest tema, em trenca els esquemes completament… No em queda més remei que passar per el ¨tubo¨i ¨pringar¨… Sort, que tinc molt assimilat que el camí que he començat a recòrrer amb tota la il-lusió del Món serà difícil moltes vegades… Mai em rendiré, intentaré amb totes les meves forçes quedar-me a viure al país que he triat, Tailàndia!!!

Una abraçada a tots molt apretada!!!

Jordi Meya.

Visita al-lucinant amb el Dr. Surapol de Bangkok. Seguint les recomenacions de la Faai.

– Avui tenia cita amb el dentista en un hospital de Bangkok, m´havia de veure el Dr. Surapol per solvertar-me un dolor molest que tenia en un queixal desde feia uns dies.

Sembla que aquest any em toca patir una mica de mal de queixal… Espero que aquesta mala ratxa amb la boca, s´acavi molt aviat…

Fa uns dies, em vaig posar en contacte amb la meva bona amiga tailandesa, Faai per a veure si em podia recomenar algún dentista de confiança i així poder anar una mica més tranquil a la consulta mèdica.

La Faai, sempre que m´aconsella o que em dona un cop de mà em quedo completament al-lucinat. Sempre que surto amb ella, m´ensenya llocs realment de moltaqualitat i de nivell … i mare meva, quina visita que m´han fet avui… encara estic al-lucinant de com m´han tractat a la consulta mèdica… Ha sigut una experiència brutal i mira que no m´agraden gens els hospitals ni les visites mèdiques…

La cita era a les 3 pm a ¨Setsiri Road¨ al barri de Phayathai, molt lluny de casa meva, a l´altra punta de la ciutat de Bangkok.

Avui, he hagut de sortir 1 hora abans de classe per poder arribar a temps a l´hospital, m´esperava un llarg camí entre convinacions d´Sky Train i taxi… No volia arribar tard, sobretot perquè no sabia quan trigaria amb el taxi a arribar, bàsicament per el trànsit caòtic de la ciutat…

Al final, he arribat 30 minuts abans de l´hora de la cita… Només baixar del taxi, m´he adonat que l´hospital era de  categoria… persones que t´obrien la porta del taxi, que et saludaven amablement, etc… M´he dirigit a la recepció de l´edifici a preguntar a on era la consulta del Dr. Surapol…

Primera sorpresa…

Després de fer-me unes quantes preguntes, han fet venir a una noia molt guapa i molt ben vestida per atendre´m mentres m´esperava que l´hora de visita arribés… La noia parlava un anglès perfecte, súper educada amb mi en tot moment… M´ha dit que la consulta del Dr. Surapol estava en una altre edifici, que l´acompanyés que hi aniriem junts…

Un cop al carrer, al cap de pocs minuts de sortir, ha parat un cotxe davant nostre i la noia m´ha dit que pugués que ens portaria fins a l´altre edifici… Jo, m´anava preguntant interiorment… ¨Un cotxe amb conductor per a mi per anar a veure un dentista??? Què collons és això???¨.

Al arribar a l´altre edifici, la noia ha sortit abans que jo i m´ha obert la porta del costat a on estava assegut, sempre somrient i molt amable en tot moment… Jo, no parava de donar-li les gràcies.

Hem agafat l´ascensor fins la desena planta… La noia m´anava preguntant tot el que li ha semblat mentres tiravem amunt amb l`escensor… He tingut que concentrar-me per entendre tot el que em preguntava, no volia ¨cagar-la¨ alhora de respondre-la…

Quan hem arribat a la consulta, m´han fet seure i emplenar un paper per obrir-me una fitxa a l´hospital… Hi havia alguna pregunta  curiosa com: ¨quina religió pràcticava, si pagaria amb tarjeta de crèdit, si estava casat,etc…¨

A la recepció hi havia 3 noies cada una d´elles guapíssima… Reien i parlaven entre elles, perquè no sabien pronunciar el meu nom correctament, he tingut que ajudar-les una mica, jejejeje…

El Dr. Surapol, m´ha atès 10 minuts abans de l´hora… La noia que ha estat m´ha aconpanyant en tot moment s´ha acomiadat de mi molt amablement… No m´he quedat sol ni molt menys… una altra noia m´ha acompanyat fins a l´interior de la consulta del Dr. Surapol.

El Dr. Surapol, m´ha donat la mà només entrar, m´ha presentat les seves infermeres i ajudants, totes noies d´una bellesa espectacular!!! He pensat: ¨Amb tantes noies guapes al meu voltant no fa falta ni que em posi anestèssia el Dr. jejejeje¨…

He de confesar que estava força acollonit per els diners que tindria que pagar per la visita espectacular que m´estaven fent… Els companys d´anglès, m´han comentat que era una clínica privada i per tant cara i a sobre jo com que no sóc thai i no tinc assegurança mèdica, segurament em cobrarien més…

Després de fer-me unes preguntes el Dr. Surapol, m´he estirat i ha començat la feina… Primer de tot, ha mirat com tenia la boca en general, l´estat de les dents i queixals… S´ha agafat el seu temps… Després m´ha consultat el que millor m´aniria per tenir una boca en condicions, saludable, etc… Fa temps que m´hauria d´haver fet una neteja de boca, segurament tot el dolor que vaig tinguent sovint és degut a infeccions i inflamacions per tenir les dents no gaire netes…

Una de les infermeres m´ha tapat la cara completament amb una mena de ¨tovallola¨, només tenia la boca al descobert, no he vist res durant l´estona que el Dr. Surapol ha estat treballant dins de la meva boca…

No m´he enterat pràcticament de res… només escoltava la música de fons d´ambient i notava com les infermeres em tocaven la cara de tant en tant per canviar la posició del meu cap. No em semblava estar a cal dentista, era com estar en una sala de massatges de relax…

Finalment, el Dr. Surapol m´ha empastat el queixal que em feia mal, no ha tingut que fer res més de moment… M´ha preguntat si tenia temps per tornar un altre dia per fer-me la neteja de boca… Li he respost que vivia a Bangkok, que tenia temps per torna-lo a veure quan ell vulgués…

Una de les infermeres m´ha acompanyat fins a la recepció de nou per donar-me hora amb el Dr. Surapol un altre dia… Un altre cop les 3 recepcionistes han començat a riure quan intentaven pronunciar el meu nom, jejejeje… Jo, també reia amb elles, han sigut uns segons molt divertits!!! Elles es tapaven la boca educadament mentres somreien al intentar dir ¨Jordi¨… Les thais hasta tenen estil quan riuen, anava pensant… jejejeje…

Un noi, m´ha acompanyat fins a l´entrada de l´edifici per pagar la visita… Jo, estava preocupat de veritat… Pensava: ¨Em fotaràn una clavada!!!¨

He seguit flipant… He pagat 30 euros per tot el que he rebut, m´ha semblat molt barat per com m´han tractat i com ha fet la feina el Dr. Surapol. Desde que he entrat a l´edifici m´han s´han preocupat de mi en tot moment.

A vegades penso que estic en el mateix cel…

Fina aviat!!!

Jordi Meya.

La web de l´hospital:

http://www.vichaiyut.co.th/eng/about.asp