– El proper dia 30 de març, he d´anar obligatòriament a l´oficina d´inmigració de Bangkok per demanar una extenció del meu visat de turista per 30 dies més a canvi d´uns 1.000 THB, més o menys 20 euros.
Un cop esgoti aquesta pròrrogra de 30 dies extres de visat, obligatòriament he d´abandonar Tailàndia i viatjar a un país extranger per demanar un altre visat de turista nou que em permeti tornar a estar a Tailàndia 60 dies més amb la possibilitat de demanar una altra extenció extra de 30 dies més.
Durant els últims dies, he estat mirant pàgines per internet per a veure a quin país podria viatjar per renovar el visat thai. L´oferta més barata que he trobat, ha sigut per viatjar a Hanoi, Vietnam. El vol d´anada i tornada m´ha costat uns 110 euros amb la companyia de baix cost, ¨Air Asia¨. Una mica més de 2 hores de vol… M´hi estaré 3 dies…
Marxaré de Bangkok de matinada per així arribar a Hanoi de bon matí i dirigir-me inmediatament a l´Embaixada Tailandesa de la capital Vietnamita. No vull perdre ni un segon, no vaig al Vietnam per fer turisme ni molt menys per gastar-me part dels estalvis… Això és el que segurament tindré que dir a les autoritats de l´aeroport de Hanoi perquè viatjaré al Vietnam sense visat. No vull pagar més de 30 euros per un visat de turista per 3 dies que m´hi estaré… Potser que tingui algún merder al intentar voler entrar al país sense visat turístic però intentaré que m´entenguin…
He estat mirant les webs de les embaixades del Vietnam a Tailàndia i de la de Tailàndia al Vietnam… He escrit a les dues embaixades uns e-mails informant-los que properament viatjaré al Vietnam únicament i exclusivament per temes burocràtics, no per turisme… No viatjaré al extranger per plaer, ho tinc que fer a la força perquè a partir del dia 1 de maig seré una persona il-legal en el ¨país dels homes lliures¨… Tailàndia…
Espero que les embaixades dels respectius paisos, les quals m´he posat en contacte em responguin aviat, necessito saber si és possible fer el que els hi demano… De totes maneres, si ells em diuen que no puc entrar al país sense visat, no crec que els hi façi cas… Recordo quan vaig anar a Singapur amb l´Albert l´any passat que també era necessari obtenir el visat per entrar al país i nosaltres hi vàrem anar a pèl… Només voliem anar a Singapur per comprar una càmera digital, res més… No vàrem tenir cap problema per entrar a Singapur i això que anavem fets uns hippies al arribar a aquell país tant perfecte i pijo… Un altre exemple de que moltes vegades les autoritats passen de moltes coses em va passar quan vaig arribar a Israel, ara fa dos mesos… Totes les informacions que vaig obtenir abans de viatjar a Israel deien explícitament que era necessari si et volies quedar a Israel més de 30 dies tenir un bitllet de sortida del país, en el meu cas cap a Tailàndia… Doncs bé… vaig comprar el bitllet per anar a Tailàndia a Catalunya per evitar-me problemes i quan vaig arribar al Ben Gurion Airport de Tel-Aviv, a part de fer-me moltes preguntes i de tocar-me els collons amb les formes que tenen demanar qualsevol pregunta, ningú em va fer ensenyar el bitllet obligat teòricament de sortida del país i això que una de les preguntes que em vàren fer va ser quant de temps em pensava quedar allà… Per aquests motius, passo absolutament de pagar uns diners que se´n butxacaràn una colla de vividors a costa meva… Si ells no són serios, jo tampoc ho tinc que ser…
A Hanoi, hi estaré com deia abans 3 dies, marxo el dia 30 d´abril (dimecres) i torno la nit del 2 de maig (divendres) a Bangkok.
Tenir que abandonar Tailàndia em fa molta mandra per molts motius… El més important és que la Oil i jo no ens veurem durant uns dies per culpa de tots aquests temes de la burocràcia capitalista… Segon i molt important també, és que els meus grans amics de Ripoll arriben a Bangkok el dia 2 de maig, el mateix dia que jo arribo del Vietnam pero hores abans que ho façi jo… Per tant, no els podré anar a donar la benvinguda… I tercer, que hauré de perdre dies d´estudi a la Universitat obligatòriament, quan ja tinc els cursos pagats. És a dir, tot aquest tema, em trenca els esquemes completament… No em queda més remei que passar per el ¨tubo¨i ¨pringar¨… Sort, que tinc molt assimilat que el camí que he començat a recòrrer amb tota la il-lusió del Món serà difícil moltes vegades… Mai em rendiré, intentaré amb totes les meves forçes quedar-me a viure al país que he triat, Tailàndia!!!
Una abraçada a tots molt apretada!!!
Jordi Meya.
Jordi perdut per el Món!!! 