– Desprès de la lliçó d´anglès, unes companyes tailandeses de classe m´han proposat anar a dinar amb elles a Pratunam, un lloc que està bastant a prop de l´escola d´idiomes a on estudio… he acceptat la invitació de les meves amigues.
Com que tots 4 teniem molta gana i hem vist que no hi havia gaire trànsit, hem agafat un taxi en comptes de l´Sky Train o un bus… Jo, he pujat a davant i les meves amigues al darrera… Durant tot el trajecte fins a Pratunam he estat parlant amb les 3 noies molt animadament, sobretot discutiem que triariem per menjar… teniem clar que tot seria menjar thai…
Avui, jo portava unes bermudes que em solo posar bastant sovint, el mòbil el tenia dins d´una de les butxaques… Sense donar-me compte, durant el trajecte el mòbil m´ha caigut de la butxaca… Hem arribat a Pratunam, hem pagat el taxi i hem anat a dinar al ¨Mol Fashion Tower¨, un súper mega gegant centre comercial.
Durant el dinar, tot normal… parlant, rient i disfrutant del menjar, que per cert, estava boníssim… Potser hem estat al restaurant del centre 2 hores, ens ho hem agafat de tranki… Al acabar de dinar, he comentat a veure si volien fer un gelat abans de marxar cap a casa, coneixia una gelateria molt a prop d´on erem que fan uns gelats boníssim i molt barats. Elles, han dit que sí, que els hi semblava una bona idea… a més amb la calor que feia, venia molt de gust menjar-se un gelat…
M´he adonat que no tenia el mòbil quan baixavem les escales cap al carrer, he pensat que potser l´hauria posat dins de la bossa on portava el portàtil però tenia els meus dubtes… Al arribar a la gelateria, he mirat la bossa i he vist que no hi havia el mòbil… Li he comentat a la Sweet que segurament havia perdut el mòbil dins del taxi… La veritat, estava força preocupat perquè al mòbil hi tinc molts números de persones que he anat coneixent durant les darreres setmanes, el número de la meva companya que encara no el sé de memòria i fins dilluns no la tornaré a veure ( imagineu-vos… que m´hanés trucant i que jo no la contestés mai… segur que es preocuparia moltíssim) i no sé la direcció d´on viu, em vaig fer unes tarjetes de presentació amb totes les meves dades on hi consta el número de mòbil, etc… És a dir, que em quedava penjat… Una putada i de les grosses!!!
La Sweet, al veure que realment estava preocupat per la pèrdua del mòbil de seguida ha trucat amb el seu mòbil al meu a veure si teniem sort i algú contestava la trucada… Després d´intentar-ho durant una estona, el taxista ha contestat. La Sweet ha estat parlant durant una llarga estona amb el senyor taxista amb tailandès. L´home es trobava molt lluny d´on ens havia deixat, la Sweet intentava convencer al taxista a veure si podia tornar i retornar-me el mòbil, evidentment li pagaria el trajecte.
El taxista ha dit que no ens preocupessim que venia cap a on erem nosaltres i que l´esperessim a la part oposada del carrer al cap d´una hora més o menys… De veriat, he respirat tranquil quan he sapigut que tornaria a recuperar el meu mòbil que no és gaire modern però que és molt útil per a mi en aquests moments…
La Sweet m´ha ajudat molt, està clar que si hagués estat sol hauria perdut el meu mòbil per sempre… Una vegada més la sort m´ha acompanyat, les meves amigues s´han portat molt bé amb mi i gràcies a elles he pogut recuperar el mòbil…
El senyor taxista, ha fet una trucada perduda al mòbil de la Sweet per avisar que ja es trobava de nou a Pratunam. La Sweet ha sortit corrent de la gelateria, no ha volgut que l´acompanyés, que guapa que és!!!
La sorpresa ha sigut total quan la Sweet m´ha donat el meu mòbil… Li he dit: ¨quant diners t´he de pagar per el taxi???¨La Sweet m´ha dit que el senyor taxista no ha volgut diners de cap manera… Ha dit a la Sweet que ha entés que per a mi el meu mòbil és molt important en aquests moments i que per tant ho ha fet amb molt de gust.
Una vegada més, algú m´ha donat una lliçó d´humiltat.
Jordi Meya.
Jordi perdut per el Món!!! 