Arxivar per Abril, 2008

Ja tinc feina a Bangkok!!!

El passat dissabte vaig anar a sopar amb un grup de persones de parla hispànica que viuen i treballen a Bangkok desde fa temps.

Vaig poder conèixer a totes aquestes persones, totes elles encantadores i molt interessants, per la meva amiga Mariela de Colombia que com jo, també estudia anglès a la mateixa Univesitat .

La Mariela, em va comentar que està en contacte amb molta gent, la majoria de Sud-Amèrica i Centre-Amèrica que viuen i treballen a Bangkok. De tant en tant, totes aquestes persones solen reunir-se per fer algún sopar i així poder parlar en espanyol i desconectar una mica del ritme de la ciutat. En general, aquestes trobades serveixen per saber com ens va la vida a tots en general i per explicar-nos  les nostres sensacions en un país i en una cultura totalment diferent a la nostra. També, cada dissabte  molta d´aquesta gent va a missa a una esglesia de la ciutat. La missa és dirigida per un capellà sud-americà que vaig tenir el plaer de conèixer també el passat dissabte en un conegut club de salsa de Bangkok. Era molt divertit veure al Sr. Capellà ballar salsa i merengue acompanyat sempre de noies guapíssimes!!! Semblava el mateix germà del Travolta en la pel-lica ¨Saturday Fever Night¨jejejeje…

Durant el sopar, vaig conèixer a dues noies, la Carla de Perú que fa de professora d´espanyol i a la Piedad, una noia de Colombia casada amb un ¨gringo¨de Boston, jejejeje… La Piedad, també ha anat impartint classes d´espanyol durant els més de 2 anys que porta visquen aquí.

Durant el sopar, les dues noies m´anaven comentat diferents aspectes sobre com aconseguir una feina aquí a Bangkok de professor d´espanyol, em vàren facilitar vàries direccions d´escoles de la ciutat i evidetment vàrem fer un intercanvi de tarjes amb el nostre e-mail i telèfon.

Ahir, vaig rebre noves de les dues via e-mail. La Carla em va facilitar més direccions d´escoles i la Piedad em va comentar que properament deixava la seva feina de professora en una escola de Bangkok perquè ha decidit tornar al seu país amb el seu marit, em comentava que la seva etapa a Tailàndia ha acabat  perquè el seu marit com ella, també és professor però amb la diferència que cada 2 anys canvia de país o sigui que no paren de conèixer diferents cultures arreu del Món.

La Piedad, em va dir que truqués de seguida a l´escola perquè estaven buscant a una persona que la reamplaçes, que no ho deixés correr. De seguida hi vaig trucar i vaig parlar amb la Directora de l´escola.

Em va semblar una persona molt agradable, la seva veu així m´ho transmetia i avui que la he conegut en persona he pogut concretar el que pensava mentres estava parlant amb ella per telèfon.

Li vaig dir que vivia a Bangkok, que la meva intenció era quedar-me aquí per sempre i que estava interessat en poder treballar de professor donant classes d´espanyol. Ella, rapidíssimament també em va dir que sí que buscaven a gent nativa per impartir classes i que em volia veure de seguida per parlar de les condicions. Avui, després de la lliçó d´anglès a la Universitat m´he apresurat per parlar sobre aspectes relacionats amb la feina personalment amb la Sra. Directora.

He quedat impresionant amb les instal.lacions de l´escola, de veritat!!! La primera sensació que he tingut és que seria difícil aconseguir alguna cosa positiva ja que l´escola és realment de primer nivell, segurament i no crec que estigui equivocat per gent de molts diners…L´escola, està situada en un edifici comercial del barri de Chit Lom, al mateix centre de Bangkok. L´escola, ocupa tota la 7a. planta de l´edifici, és realment gran amb molta llum natural i espai.

M´he presentat a una secretària i de seguida ha trucat a la Sra. Directora que també de seguida m´ha atès. Juntament amb ella, hem anat a una sala-classe a on hem començat a parlar per un periòde de més d´1 hora. L´entrevista ha sigut llarga i les he passat ¨canutes¨per emplenar tot el questionari que m´ha facilitat per saber més sobre mi, la meva vida personal i laboral abans de viure a Bangkok. Tot el questionari estava escrit amb anglès i jo, evidetment he tingut que escriure tot el que se´m demanava amb anglès. He suat de valent, us ho juro!!!

La Sra. Directora, una de les seves primeres preguntes que m´ha fet, ha sigut que sius-plau fos totalment sincer amb ella, que no mentís sobre la meva vida professional, sobretot. Jo, he sigut totalment franc amb ella, li he dit que no he fet mai de professor d´espanyol, que no tinc títol acreditatiu però que no he tingut mai cap problema per aprovar sempre l´assignatura de castellà, que la meva coneixença sobre la llengua és suficient, entenc perfectament l´espanyol i la meva gramàtica espanyola és bona.

Ella, m´ha dit que no em preocupés per si tenia títol o no que el més important eren les ganes d´ensenyar a gent thai espanyol i la motivació. Per el que fa al tema de preparar les classes d´una manera professional i en condicions, m´ha dit que tot corre a càrrec de l´escola, ells em facilitaràn tot el material i també em formaran.

Una de les preguntes vitals de l´entrevista ha sigut perquè estava visquent a Bangkok, Tailàndia i quines eren les meves aspectatives en aquest país.

Li he comentat, molt alegrament que sóc feliç estan vivint aquí, m´agrada l´estil de vida thai, la cultura i la història d´aquest país, el menjar i que sóc plenament feliç visquent a Tailàndia, etc… Li he comentat fermament que la meva intenció és quedar-me aquí d´una manera definitiva.

Parlem una mica de les condicions… De què tracta el treball…

Seria donar classes d´espanyol particulars tant a l´escola com a domicili quan ells em truquessin, és a dir no seria un treball estable de dilluns a divendres de moment, tot depèn de la demanda d´estudiants.

Cobraré uns 350 thb uns 7 euros al canvi, si em tinc que desplaçar l´escola em pagarà les dietes i evidetment si tinc que donar alguna classe fora de l´escola, cobraré més perquè són particulars a domicili de l´estudiant.

La Sra. Directora, m´ha dit que és importantíssim que parli thai per donar les classes o per donar exemples sobre la lliçó a l´estudiant. M´ha proposat un tracte realment interessant… L´escola em donarà classes de thai personalitzades totalment gratis, la Sra. Directora m´ha dit que parlaré thai abans del que jo em pugui imaginar. Abans de donar cap classe, em donaran pautes amb thai de com ensenyar degudament. El proper dimarts tinc una cita amb ella per començar la meva formació de thai.

Durant l´entrevista hem anat menjant unes galetes acompanyades per un bon cafè. M´ha tractat amb molta educació i claretat, la Sra. Directora m´ha aportat bones vibracions i crec que jo a ella també…

O sigui, que la propera setmana es pot dir que començo a treballar a Bangkok, una bona oportunitat se´m presenta una nova porta que tinc la necessitat d´obrir i que segur que a partir d´aquesta primera porta en vindràn més que em brindaran l´oportunitat d´anar coneixent a més gent i perquè no, poder anar conseguint més feines.

Per part meva, m´esforçaré com ho vaig fent desde els darrers mesos al 100 %, vull que les persones que em donen la oportunitat de treballar se sentin orgulloses de mi i que no s´arrepenteixin mai de l´oportunitat que m´han ofert, ho tinc molt i molt clar!!! Seré un bon professional, m´hi deixaré la pell i donaré tot el que estigui en les meves mans, ho juro!!!

Gràcies a la Mariela, he pogut conèixer a bona gent que han confiat amb mi i que m´han facilitat molt el llarg camí de trobar una feina aquí. A totes aquestes persones els hi dono les gràcies desde el fons del meu còr.

Crec que la felicitat, no és una cosa efímera… existeix realment!!! Jo sóc molt feliç, mai abans ho havia sigut tant… No pareu mai de lluitar per els vostres somnis, estàn a tocar de les vostres mans si vosaltres voleu, s´ha d´intentar d´aconseguir les vostres metes, sempre creient de veritat amb el que penseu sobre les vostres vides, amb el que voleu fer… No deixeu passar les oportunitats que de tant en tant la vida ens brinda!!!

Sigueu feliços, tots ús ho mereixeu!!!

Amb amor…

Jordi Meya.

p.d: La web de l´escola: http://www.inlinguathailand.com/forms/home.aspx

Anuncis

 -Estic escoltant una bonica cançó dels Pink Floyd en una cafeteria molt famosa d´un conegut centre de la ciutat de Bangkok. Fa pocs instants que he acabat de dinar, avui he volgut menjar en un lloc amb condicions, on m´hi sentís a gust, amb una bona atmosfera, que pogués triar algún plat que realment m´entrés i oblidar-me una mica de l´arròs amb pollastre acompanyat d´alguna salsa picant. Començo a tenir l´estómag una mica resentit.

Fa alguns dies que em sento realment molt cansat físicament… Tinc una extranya sensació dins meu…

Que ningú s´espanti!!! No estic malalt ni molt menys!!! ni tampoc estic pensant en oblidar-me de tot això, no es tracta d´aquest tema…

Fa cosa d´uns 10 dies, més o menys… vaig començar-me a notar una mica baix de forçes, sense energia, molt cansat i una mica desconcentrat. Les elevades temperatures, els aires condicionats, les pluges dels vespres, etc…

Fa poc, vaig visitar-me en un hospital per fer-me unes proves sobre el meu estat de salut. Tot, en principi va sortir correcte, els anàlisis al menys així ho indicaven… O sigui, que no estic malalt, que aixó sí que seria una bona putada!!!

Sincerament, crec que tinc una mica de ¨baixón¨a causa de tota la feina que he anat fent fins ara, molts canvis i emocions en un espai curt de temps…

En pocs mesos, es pot dir que no he parat, (ningú m´ha obligat a fer res, ho he fet jo perquè he pogut i volgut) he venut un pis amb el que això suporta… Mal de caps amb agències inmobiliàries, (són tots uns cabronassos) arribar a un bon tracte conjunt amb la persona que em va comprar el pis, etc… Despedir-me de la meva família i amics per un llarg periòde de temps, (sincerament, crec que serà molt i molt llarg aquest periòde) ha sigut sens dubte una de les desicions més difícils que he près en tota la meva vida. A vegades penso, quan estic amb mi mateix que m´estic perdent moltes coses boniques de la meva família, veure el dia a dia, poder parlar de tu a tu amb els meus pares, germana i estimadíssima iaia, acariciar el meu gat, poder anar a la muntanya amb els meus amics un diumenge al matí, sentir l´energia dels dels paisatges del Ripollès, disfrutar menjant un pà amb tomàquet i embotits acompanyat d´un porró de vi i mil coses importants més…

Els meus pares encara es pot dir que són relativament joves… Desgraciadament, he tingut alguns problemes personals al llarg de la meva vida que m´han distanciat d´ells per llargs periodes de temps, segur que quasi bé sempre per culpa meva, era una persona diferent de la que sóc ara, ho sé…

NO voldria per res del Món que els hi passés res de dolent, vull que se sentin orgullosos del fill que tenen, necessito, d´alguna manera poder demostrar als meus pares i família més propera que sóc una persona que creu fermament en les seves idees i que té ganes de viure la vida i de ser feliç. Els meus pares, sempre m´han donat moltes oportunitas, no m´ha faltat pràcticament res en aquesta vida, ho he repetit en algunes ocasions anteriors. Es mereixen tenir una alegria de part del seu fill, ha arribat el moment d´això!!! Així ho sento!!!

Després de deixar Catalunya, vaig viatjar a Israel per visitar a la Mercedes, una noia que vaig conèixer durant el meu viatge per Àsia del passat any. Hem feia il-lusió fer escala a Israel i estar amb ella una temporada abans de retornar cap a Tailàndia. Desgraciadament, les coses vàren anar malament, vaig trobar-me una altra persona totalment diferent de la que vaig conèixer mentres viatjava, ho vaig passar malament i vaig deixar Israel frustrat i desanimant. Ha vegades, les persones ens equivoquem i pensem que tenim amics o persones amb les que confiar i no és així… Jo, vaig fer algunes errades també, evidentment no tota la culpa és d´una mateixa persona. També s´aprèn de les coses negatives de la vida…

A la meva arribada a Bangkok, com sempre vaig anar a parar a Khao San Road… Allà em vaig insta-lar per uns dies. Una altra vegada canvi brutal de temperatura, menjar, costums i un llarg etc…

Quan ja m´havia tret el ¨jet luck¨ de sobre, vaig començar a buscar apartament, no podia viure en una guest house indefinidament, necessitava tenir un espai que el fes meu per poder concentrar-me en totes les meves coses. Vaig tenir sort, una noia thai que vaig conèixer i que no sé res d´ella desde fa ja molt de temps, em va ajudar a buscar apartament sense res a canvi… En aquell moment em vaig donar compte de la importància que té per la gent budista d´ajudar al més pròxim que necessiti ajuda, vingui d´on vingui… Cada dia, es pot dir que veig molts exemples d´ajuda, la gent aquí és realment molt diferent a la del primer Món, l´estil de vida del budisme, m´agrada molt. Aquí la gent, té problemes com a qualsevol altra part del Món però amb la diferència que s´ho agafen d´una manera positiva, ho porten molt millor que nosaltres, ells donen importància a valors que ni existeixen o que ja tenim oblidats la majoria de la gent que viu al Primer Món i que són molt i molt importants, de veritat…

Un cop enllestit el tema apartament, de seguida vaig començar a buscar una bona Universitat per continuar estudiant anglès i per començar a estudiar thai. Després de buscar informació vaig decidir-me matricular-me a la Universitat Americana de Bangkok, l´escola més antiga de la ciutat que imparteix la llengua d´anglès a un alt nivell i a un bon preu si ho comparem amb Europa.

Durant aquests 3 mesos que porto a Tailàndia, cada dia he anat coneixent a més gent, vaig fent contactes i es pot dir que ja tinc algún amic. Sobretot a la Universitat és un lloc a on conec gent nova de diferents parts del Món pràcticament a diari.

La Oil, és el millor que m´ha passat en molt de temps, estic enamorat d´ella, és una dona fantàstica en tots els sentits, em fa molta companyia, aprenc molt amb ella, m´aporta moltes coses meravelloses, m´emplena moltíssim, és fantàstica!!! La Oil, és un mirall a on m´agrada reflectar-mi moltes vegades, la seva vida m´apassiona, és una dona intel-ligent que no ha tingut una vida gens fàcil i gaires oportunitats com les que per sort he tingut jo… La lliçó més gran que em dóna la Oil, és que sempre té un somriure a la seva cara dibuixat, té una visió de la vida totalment positiva… És una gran persona!!!

És clar!!! Som molt diferents sobretot amb el tema cultural i a vegades de comunicació, no parla gaire anglès i jo no parlo thai de moment… Però sincerament, això no és cap barrera, encara que ho pot semblar… Ens agafem les coses amb paciència i relax, tots dos sabem que l´amor no entén d´idiomes, jejejeje… Lo nostre és molt autèntic i bonic, la comunció entre nosaltres més que paraules és basa demostrant l´amor que tenim l´un per l´altre, ha sigut un amor fulminant la nostra història.

Ella, s´ajuda de llibres thai i anglesos i jo al revés moltes vegades per fer-nos entendre, jejejejejeje… Sense pràcticament donar-nos comte ens estem coneixent d´una manera totalment diferent a lo comú però molt efectiva, els resultats d´eprenentatge són inmensos!!! Al-lucino!!! és molt divertit, no sabeu bé!!!

El estudiar thai i estar amb la Oil, és un aprenentatge diari sobre la cultura d´aquest país, sens dubte!!! Ella em dóna pautes a seguir de diferents temes thai, menjar, costums, etc… M´ensenya moltes paraules que encara no he après a la Universitat, maneres de dir les coses, expresions, tipus de menjar diferents, m´ensenya a ser lliure en un país diferent al meu, etc…

Cada dia, quan em llevo al matí, em sento plenament realitzat, molt agrait i content de poder estar aquí. A vegades, mentres m´espero que l´Sky Train arribi a On Nut, observo a la gent que em rodeja. M´agrada mirar l´aspecte que tenen, m´encanta observar la rutina diària de la gent thai. És un bon sistema per començar el dia un perspectiva positiva. Tothom manté un ordre, ningú crida, l´educació es manté per sobre de tot, dóna gust sortir al carrer i absorvir tota aquesta informació.

D´aquí a pocs dies, una colla d´amics de Ripoll arriben a Tailàndia per passar uns dies de les seves merescudes vacances, serà un bona època, molt bonica diria jo… Hem fa moltíssima il.lusió que vinguin a visitar-me amics o persones que realment m´estimo, per a mi és un gran regal!!! Espero que el temps que passin en aquesta meravellosa terra els hi agradi i que s´emportin una gran impresió d´aquí, jo els ajudaré en tot el que estigui a les meves mans. No podré viatjar amb ells, m´encantaria però no és el moment igual que quan va visitar-me el meu amic Miquel, les meves intencions són radicalment diferents de quan viatjava, ara visc a Bangkok i de moment no tinc feina, tinc que ser molt cautalós amb els diners, estic estudiant, els cursos ja els tinc pagats i no em puc moure d´aquí, tinc obligacions. Evidetment, seràn dies intensos els que passarem plegats, més emocions a viure, és un no parar!!!

Sé que no sóc un ¨Terminator¨, sóc humà, que necessito com totes les persones desconectar i descansar una mica i darrerament no he pogut gaudir gaire de tots aquests plaers… Segur que la falta d´energia que tinc ara mateix és degut a tot el que he anat explicant en aquest post que m´ha servit, perquè no… d´una bona teràpia.

Gràcies per soportar el rotllo…

Jordi Meya.

I’m looking for a job.

Ja fa quasi bé 3 mesos que vaig arribar a Bangkok i després de buscar apartament per viure, de començar a estudiar tailandès i seguir amb els progressos d´anglès ha arribat l´hora d´aconseguir el més difícil, trobar una feina que em permeti viure sense tenir que gastar més diners dels meus estalvis.

Desde fa unes setmanes, focalitzo part de la meva concentració i esforç en veure quin és el camí més ¨fàcil¨ per trobar en principi, qualsevol feina a Bangkok. No és una tasca gens fàcil, la gent extrangera com és el meu cas els hi costa molts esforços poder trobar algún tipus de treball aquí… La majoria de gent per no dir tota, venen amb un contracte de feina desde el país d´origen, no és el meu cas. No sé o no puc entendre el perquè… Tailàndia és un pais molt fàcil en molts aspectes, la qualitat de vida d´aquest pais és molt bona, l´estil thai m´encanta però el tema feina és una odisea quasi bé intocable per els ¨Farangs¨ ( extranger o extranys, no thai).

A mi no em ve de nou tot aquest puzzle laberíntic laboralment parlant, em conec Tailàndia molt bé, he viatjat per pràcticament tot el pais, conec cada dia més les costums i tradicions d´aquest pais, desde abans de decidir deixar-ho tot i instal.lar-me aquí definitivament, coneixa i sabia que tindria que treballar molt a fons per trobar feina, com si m´hagués de preparar per un projecte de fi de carrera, no exagero ni gota…

La gent extrangera que viuen a Bangkok i que tenen un treball, generalment venen amb un contracte de feina desde el seu pais de residència, com deia abans… és a dir, l´empresa per la qual treballen es fa càrrec de tots els tràmits i gastos de tota la papelassa que et demanen per residir aquí i poder treballar, que no és poca…

Pràcticament el 100% de totes les persones que treballen a Bangkok i les quals són extrangeres, estàn altament qualificades, títols universitaris, doctorats, màsters, etc… No és el meu cas… La meva millor ¨arma¨és sens dubte la meva motivació, les ganes de quedar-me aquí i creure de veritat amb la meva idea. Tots aquests motius són els que em donen força per no desanimar-me i tirar endevant.

Un bon lloc a on vaig fent contactes és a la Universitat Americana a on estudio thai i anglès. Durant els darrers mesos he anat coneixet moltes persones de diverses parts del Món, fins hi tot gent de parla hispana! Per exemple, tinc unes amigues de Colòmbia molt maques i agradables que estudien anglès com jo. Es pot dir que les vaig conèixer de casualitat, un dia per l´escola un thai em va comentar que hi havien 2 senyores que parlaven espanyol a la seva classe, jo de seguida em vaig interessar per conèixe-les i evidetment li vaig demanar informació sobre elles.

Així que pocs dies després les vaig conèixer personalment, són la Mariela i la Sònia, 2 persones de caràcter encantador, sí!!!

Després d´estar una estona parlant molt animadament amb elles i després de facilitar.lis la meva tarjeta ¨business¨, jejeje… es vàren interessar sobre el què feia jo a Bangkok.

La Mariela em va comentar que aquí a Bangkok hi ha un ¨Insitito Español¨i que estàn interessats en trobar professors d´espanyol per donar classes a gent thai, sobretot.

Li vaig comentar a la Mariela que jo no era professor que no tenia títol universitari que segurament això era un impediment per aconseguir la feina…

La Mariela, pocs dies després em va trucar… Es veu que ella va anar a veure a la persona responsable del Instiuto Español per demanar-li informació sobre el tema de donar classes de llengua hispana. La Mariela em va comentar que no era cap impediment està exent de títol universitari, en principi et formen al Insituto, només tens que estar disponible quan ells vulguin i no estar casat…

Amb la Mariela, el passat cap de setmana vàrem anar a veure in situ a la persona responsable de tots els temes de formació del Instituto. Malauradament no hi era, li vaig escriure una nota explicant una mica la meva situació.

A dia d´ahir encara no m´havien trucat així que vaig agafar el meu telèfon mòbil i hi vaig trucar. Una altra vegada ¨fisaco¨… No hi era…

Vaig estar parlant per telèfon amb una noia que segurament era la secretària, em va dir que ja se´n recordava de mi i de la nota que havia deixat. Ella em va donar el seu e-mail i jo pocs instants després de parlar amb ella vaig escriure un correu electrònic explicant una mica la meva situació… A veure si em diuen una cosa un dia d´aquests, estaria bé començar a treballar i aquest tipus de feina la trobo interessant, m´agrada el contacte amb les persones, poder explicar diferents aspectes culturals que conec molt bé i perquè no… seria una passada ensenyar a persones asiàtiques una llengua que conec bé.

Ja veurem que passa, jo segueixo amb el meu dia a dia, estudiant tot el que puc, amb tranquil.litat i motivació com el primer dia i disfrutant d´aquesta meravellosa experiència cada segon de la meva vida.

Una abraçada!!!

Jordi Meya.

Atrapats per la pluja!!!

Posted: 25 Abril, 2008 in Tailandia

La pluja ens ha enganxat de ple!!!

La Oil i jo, fa escassament uns moments hem decidit d´anar a comprar al Mercat d´On Nut el nostre sopar, cada divendres el Mercat experimenta un canvi de botigues i parades, els divendres abunda diferents classes de menjar thai a uns preus realment bons.

Hem sortit de l´apartament previnguts, o això és el que ens crèiem… Desde l´apartament fins a l´arribada al Mercat, més o menys hi ha uns 400 metres de distància, no més… De camí, ha començat a tronar en força de nou, hem tingut temps d´arribar al Mercat sense complicacions.

Mentres estavem xequejant diverses parades de menjar, la pluja ha fet acte de presència una vegada més durant els darrers dies. Primer, ha començat de mica en mica però tothom intuiem que la cosa aniria en aument i així ha sigut. Els estrets carrers del Mercat de seguida han quedat totalment inundats per petits rius d´aigua de presició considerable, els toldos de les parades no resistien la força de l´aigua, molts anaven caient, la gent intentava posar-los a lloc una altra vegada però era impossible, massa tard… Molts taxi-motoristes anaven arribant totalment negats d´aigua, gent amb la roba totalment mullada que no havien tingut temps d´arribar al Mercat per trobar refugi i la cosa semblava que no acabaria mai. Amb la Oil, mentres obserbavem in situ tota aquella escena, totalment nova per a mi. ( he viatjat per Àsia en èpoques monzòniques però de moment no havia vist caure l´aigua amb tanta força com els darrers dies).

Quan semblava que la cosa anava minbant, jejejejeje… ens hem decidit a arrisgar-nos i tirar cap a casa amb la nostra única protecció, el paraigues… Tot el que anavem veient de camí l´ apartament, era al.lucinant, el carrer no era un carrer sinó que s´havia convertit en un riu improvitzat, arrossegant bosses d´escombraria, els únics cotxes que podien passar per el carrer en aquells moments eren els tot terrenys i ens esquitxaven encara més que la pluja al passar per el nostre costat, el panorama era increíble!!!, etc… i nosaltres amb l´aigua que ens arribava més amunt dels genolls, per moments pensavem en tornar nadant a casa…

Hem arribat a l´apartament, sencers però xops de dalt a baix… Quina experiència que hem viscut inesperadament. Ho tenim molt clar, aquest cap de setmana no ens mourem de casa, no perquè tinguem por sinó que aprofitarem per descansar perquè la climatologia convida a no fer res de res.

Un petó desde la piscina de Bangkok!!!

Jordi Meya.

Descàrrega elèctrica de matinada sobre Bangkok.

Sembla que l`epoca de pluges està arribant abans d´hora al sud-est asiàtic i Tailàndia ja comença a resentir-se dels primers monzons.

Desde fa 3 dies, el temps ha canviat radicalment, continua fent una calor agobiant per descomptat però al arribar la tarda nit el cel comença a ennegrir-se, donant la sensació que té que caure al damunt de la ciutat. En questió de minuts el panomara  climatic experimenta una metarmorfosis brtual, comença a bufar el vent en forma de petits ciclons, les fulles dels arbres començen a volar, la gent corre per aixoplugar-se i pocs moments després comencen a caure les primeres gotes d´una pluja que arriba abans d´hora, més aviat de l´ esperat…

La passada matinada mentres dormia al meu apartament, una tormenta tropical descarregaba d´una manera descomunal a sobre de la ciutat. La força del vent i la potència dels llamps m´han despertat. La potència de la tormenta era terrorífica, semblava que per moments les condicions climàtiques podrien fins hi tot causar algún desperfecte important a moltes parts de Bangkok. L´habitació s´iluminava igual que si ensengués la llum. La situació no era de pànic ni molt menys però si que acollonia una mica, per moments em donava la sensació que era algún personatge d´alguna pel-lícula del mateix S. King… Només faltava conectar el cd i posar una banda sonora d´algunes de les seves pel-lícules per fer-ho més real o alguna cançó d´alguna banda de Death Metal, com podria ven bé ser, Obituary o el primer cd d´Alan Parsons, ¨Tales of Mistery and Imagination¨ inspirada amb comtes d´Edgar Allan Poe, jajajaja…

La tormenta ha durant molta estona, no podia tornar a agafar el son, fins hi tot m-he animat a agafar la càmera i captar un vídeo del fenòmen desde el meu balcó. Jo… flipava observant la ràbia que mostrava la tormenta.

Aquest matí, quan he anat a la Universitat, la meva amiga Sweet, (l´empollona de la classe) m´ha comentat que la tormenta ha fet força mal a diferents zones de la ciutat fins hi tot aquesta mateixa tarda, l´Ajuntament de Bangkok amb l´ajuda de moltíssimes emisores de ràdio farà un comunicat aconsellant a tota la gent que tingui prudència i estigui previnguda per les properes tormentes tropicals que de seguida arribaràn a Tailàndia.

A veure si torno a viure més escenes terrorífiques com la que he viscut desde el meu humilt apartament thai aquesta passada matinada.

Bon cap de setmana!!!

Jordi Meya

Vídeo descàrrega ciclònica:

Sant Jordi a Bangkok, Tailàndia

Posted: 24 Abril, 2008 in Tailandia

 – Quasi bé ja no me´n recordava que el dia 23 d´abril és la Diada de Sant Jordi, patró de la Nació Catalana.

Això és degut, segurament perquè estic a molta distància de Catalunya, visquent en una cultura totalment diferent a la meva, experimentant canvis d´hàbits, de manera de viure, de menjar, culturals, horaris, etc… Gràcies a la família i amics, he tingut en compte que avui és Sant Jordi, el meu sant, collons!!! Gràcies de tot còr a tots!!!

A la meva família, vull donar-lis les gràcies, sempre estàn al meu costat, em fan molta companyia encara que estigui molt lluny d´ells. Fa poquets dies, vaig tenir una sorpresa molt agradable i bonica a la meva arribada a casa procedent de la Universitat.

Les noies que treballen a la recepció de l´apartament, al veure´m em vàren cridar, havia arribat aquell mateix matí una carta procedent de Catalunya de part de la meva família més propera, pares, germana i àvia. Només faltava el meu gat Angus… encara no li hem ensenyat a escriure…

 Va ser el primer avís que Sant Jordi s´acostava, tota la meva família més propera em desitjaven via postal (molt bonica per cert!) que passes un feliç dia de Sant Jordi. Evidentment, em vaig emocionar i també em vaig posar molt feliç pensant que sóc molt afortunat de tenir una família que sempre m´apolla amb totes les desicions importants que prenc sobre la meva vida, ara més que mai estem molt units i això em fa plenament feliç, sense el recolzament incondicional d´ells em seria molt difícil tirar endevant, no vull tornar-me a sentir sol mai més, els necessito, no em canso de repetir-mo constantment.

He rebut molts correus electrònics d´amics i coneguts tots felicitant-me per el meu sant, ha tots milers de gràcies de tot còr!!!

Tots els e-mails rebuts, m´han agradat moltíssim però m´agradaria destacar-ne un de molt especial que m´ha fet somriure molt! La meva bona amiga, Carme Manubens, una artista del vidre encara poc reconeguda a Catalunya per els seus treballs extraordinaris, va fer un muntatge amb una fotografia recent de la Oil, la meva companya i jo. El muntatge fotogràfic està inspirat en la llegenda de Sant Jordi i la importància de la Nació Catalana. Moltes gràcies Carme, tant a la Oil com evidentment a mi, ens ha encantat la teva genial idea!!!

No puc destacar res destacable del dia de Sant Jordi a Bangkok, la gent no coneix aquesta festa tant important per la gent dels paisos catalans, la única persona thai que té un gran bagatge cultural català, és la meva amiga Faai. Com he explicat en posts anteriors, ella va estudiar durant uns anys a Barcelona, li encanta la cultura catalana, el pà amb tomàquet i embotits, el vi, etc… De tant en tant,  s´atreveix a dir algunes paraules amb català, jejejeje… per exemple diu molt bé: ¨Salut i força al canut¨o ¨La mare que et va parir¨ jejejeje…

Aquest any, m´he estalviat uns bons calerons alhora de regalar roses o llibres, jejejeje… És broma!!! Dies com els d´avui és quan de veritat es troba a faltar i molt la meva terra que és Catalunya.

He trobat a faltar, sortir al carrer i disfrutar de l´ambient festiu i cultural de la Diada de Sant Jordi. He trobat a faltar anar a comprar les roses més boniques del mercat per la meva mare i la meva estimadíssima iaia Núria o buscar un llibre per el meu pare. Coses com aquestes que són tant importants per els catalans com jo, són les que uneixen de veritat a les persones que estimes i admires. Es troben molt a faltar quan estàs lluny de casa…

A la meva companya thai, la Oil li he intentat explicat tot el millor que he pogut la llegenda del patró de Catalunya. Ella m´escoltava amb gran atenció, semblava que el que li deia li agradava i ho trobava important per a mi. Evidentment, ho ha relacionat amb el dia de Sant Valentí per allò que Sant Jordi és la festa dels enamorats, jejejeje…

Un cop més, gràcies a tots per les vostres felicitacions i recordatoris sobre el dia del meu sant.

Un petó i una súper abraçada catalana desde Bangkok, Tailàndia!!!

Amb amor i admiració…

Jordi Meya.

“En la que Sant Jordi empunya bandera de color blanc hi ha l’escut de Catalunya amb quatre barres de sang…¨

Kho Chang és una illa ideal per desconectar i oblidar-te de tot, poc turística, barata i situada a poques hores de la ciutat de Bangkok a només 5 hores amb bus i 45 minuts amb ferry desde la població de Trat.

Kho Chang o la illa dels elefants està al mar del golf de Tailàndia, la part oposada del país a on va passar la catàstrofe del Tsunami ara fa uns anys.

A diferència de les illes del sud de Tailàndia, com poden ser la súper coneguda illa de Kho Phi Phi o Kho Samui, Kho Chang no està saturada de gent fent turisme, la illa conserva una bona part de la seva superfície totalment verge, amb selva per tot el voltant i molta fauna tropical. Kho Chang, és la segona illa amb extenció del país.

Feia setmanes que la Oil i jo parlavem sobre la possibilitat de fer una escapada fora de Bangkok durant uns dies per desconectar una mica del caos i la pol-lució de la ciutat. No podiem tenir una idea millor per desconectar del Món visitant Kho Chang.

La Oil, tenia vacances perquè durant tota la setmana el país ha estat pràcticament paral.litzat a causa del cap d´any thai el Songkran i jo evidetment també tenia temps lliure ja que fins la propera setmana no torno a empalmar amb els estudis de thai i anglès.

Desde l´estació de busos d´Ekamai vàrem agafar un bus fins a Trat. El trajecte fins a Trat va ser molt tranquil, Tailàndia és un país molt fàcil amb molts aspectes però sobretot amb el tema de les comunicacions no hi ha pràcticament cap problema, hi ha convinacions pràcticament a qualsevol hora del dia.

5 hores més tard arribavem al port de Trat per disposar-nos a agafar el ferry direcció cap a Kho Chang. El ferry, semblava el vaixell de la mort tret d´una pel.licula de terror dels anys 80 totalment oxidat, sort que estic vacunat del tetanús, jajajaja… és broma…

El ferry anava carregat de cotxes i de menjar, gent bastant poca… Semblava que no arribariem mai a la illa, anava a velocitat (per dir alguna cosa) de turtuga, a vegades pensava tirar-me a l´aigua i arribar fins a Kho Chang nadant, segur que hagués arribat abans, jejejeje…

Quasi bé era de nit quan posavem peus a terra a Kho Chang, només hi havia un taxi per transportar la gent i estava ple, teniem que esperar-nos més d´una hora per agafar el mateix taxi per dur-nos a la platja de Lonely Beach, la zona més barata de l´illa situada a uns 25 quilòmetres del port.

Després de mirar una mica per la zona, vaig decidir preguntar a una dona que llogava motos a veure si en tenia alguna de disponible per nosaltres.Després de pactar el preu, 150 thb i de donar les nostres dades vàrem llogar una moto 125 cc per un total de 2 dies.

Les motos de Tailàndia tenen dues rodes com les de Catalunuya, jejeje… però tenen unes petites diferències que fins que no li agafes el truquillo vas una mica de cul… Per exemple, no tenen embragatge però si que tenen marxes, jejejeje…. Per canviar de marxes hi ha 2 palanques, una per aumentar de velocitat i una altra per reduir-la.

Al cap d´uns quants quilòmetres semblava que hagués portat aquesta mena de motos tota la meva vida, jejejeje… Evidetment, la moto ens la vàren llogar sense pràcticament cap gota de benzina, tenia els collons per corbata perquè no sabia si arribaria a la benzinera més propera… Buscant com uns desesperats la benzinera, carregats amb l´equipatge i cansats vàrem veure un xiringuito a peu de carretera que venia benzina a 30 thb el litre. Em va fer molta gràcia a on guarden la benzina, tu pagues els litres que vols i t´ho entreguen amb botelles de wisky, jajajaja…

A Kho Chang, només hi ha una sola carretera per voltar per la illa i és molt perillosa, vaig llegir a la guia que molta gent mor per accidents a causa de la perillositat de la carretera. Quan ho vaig llegir vaig pensar que exageraven però quan ho vaig veure en persona se´m vàren tornar a posar els collons per corbata, molts trams de la carretera sembla que estiguis al Dragon Kan o com es digui de Port Aventura.

Teniem molt clar que voliem trobar un bungalow per dormir si pogués ser aprop de la platja i hem vàrem trobar un de molt xul-lo a la zona de Lonely Beach o platja solitària molt ben equipat i baratíssim, només 400 thb, uns 8 euros al canvi tinguent en compte que ara és temporada alta.

Durant els 2 dies que vàrem estar a Kho Chang, bàsicament tot el temps l´ocupavem en apalancar-nos en alguna platja prop del bungalow. Era una autèntica passada tenir una platja paradisiaca per nosaltres sols, no hi havia ningú, només la gent que regentava algún xiringuito. L´aigua del mar, era totalment transparent i molt calenta, ens passavem molta estona disfrutant d´un autèntic bany de plaer.

Un dia, vàrem anar a dinar al poble de pescadors de Ban Bang Bao peix fresc acabat de pescar. El poble té molt d´encant, està tot construit de fusta a sobre del mar. Hi ha tot un carrer, ple de petites botigues de records i de restaurants a on pots veure els peixos vius que tu mateix pots triar per menjar.

Per sopar, cada nit anavem al mateix xiringuito aprop del bungalow. L´amo del restaurant em feia molta gràcia, anava vestit com un autèntic hippie dels anys 60, mitja melena, un mocador al cap i amb roba molt còmode a l´estil de la Índia. El tiu era molt enrotllat, ens posava música mentres menjavem i sempre li posava una flor al cabell de la Oil en senyal d´hospitalitat.

L´últim dia a la nit, no ens vàrem poder resistir de fer-nos un massatge thai, va anar-nos de puta mare, aquella nit vaig dormir com un angelet, jejejeje…

Kho Chang, em va agradar molt, segur que hi tornaré per molts motius. Però tinc que dir que el millor de tot no va ser estar en una illa encantadora, el millor va ser disfrutar de la companyia de la Oil, la meva companya. No havia tingut mai la oportunitat de fer vacances, la seva família desgraciament no ha tingut medis per donar-se algún plaer, sempre han tingut que treballar per tirar endevant. No tinc paraules ni tampoc hi ha diners al Món que puguin pagar la cara d´alegria i satisfacció que va tenir la Oil durant els dies a Kho Chang i jo em sento molt orgullós i afortunat per haver tingut l´oportunitat de compartir-ho amb ella.

Molts petons a tots!!!

Jordi Meya.

Fotos Kho Chang:

Vídeos Kho Chang:

 

Songkran, Any nou Tailandès.

Posted: 18 Abril, 2008 in Tailandia

Havia sentit a parlar alguna vegada de la festa del Songkran, la celebració de l´any nou tailandès però encara no ho havia viscut en persona, va ser una experiència total, molt divertida i sobretot molt humida, jejeje…

Feia poques hores que em trobava a Tailàndia de nou, havia arribat la nit anterior de Xina i quasi bé sense gaire temps per descansar vaig sortir al carrer amb la Oil a celebrar el Songkran, el cap d’ any Tailandès, una festivitat molt sentida i celebrada per la gent de tot el país i per molts visitants.

La Oil em va comentar que un bon lloc a Bangkok per celebrar el Songkran és Khao San Road, el carrer dels motxilleros per exel-lència que durant 3 dies hi hauria una festa bestial non stop durant 24 hores.

És tradició, posar-se una camisa amb dibuixos de flors per celebrar l´entrada del nou any, la Oil i jo també ens vàrem vestir com és costum per celebrar aquesta festa, jo em vaig posar una camisa vermella que em recordava aquelles famoses camises que portava en Magnum, una sèrie molt famosa dels 80 que donava la televisió de Catalunya, jejejejeje…

Només sortir al carrer, no vàren passar ni 5 minuts una persona desde un balcó ens va llençar una galleda d´aigua a sobre nostre, jajajajaja… la Oil i jo no paravem de riure i la gent que teniem al nostre voltant també ens petaven de riure.

Fins a l´arribada de l´estació d´On Nut, uns 300 metres desde el meu apartament… moltíssima gent s´apropava a nosaltres per mullar-nos amb galledes, pistoles d´aigua, gerres d´aigua, etc… i també molta gent en empastifava les nostres cares amb polvos de talco!!!

Amb l´Sky Train desde On Nut, vàrem anar a Siam i desde allà un taxi fins a Khao San Road.

La Oil però sobretot jo, no paravem de riure i de flipar de tot el que veiem desde el nostre taxi. Tot Bangkok estava bolcat en la celebració del Songkran, gent amb furgonetes tirant aigua a tothom, incluida la policia, jajajaja, nens ruixant aigua sobre els seus pares, etc… tothom completament xop!!!

El moment més bèstia de la tarda va ser quan vàrem arribar a les proximitats de Khao San Road, el taxi no va poder deixar-nos a prop del carrer ja que era impossible moures per aquella zona, hi havia milers de persones totalment mullades de dalt a baix deixades anar per la festa!!!

Per caminar uns 400 metres potser vàrem trigar 45 minuts, no exagero ni mica… Bangkok en aquells moments era una ciutat sense lleis, gent per la carretera ballant i saltant, els cotxes passaven per a on podien, música a tot volum i la guerra d´aigua era bestial!!!

Com que ja estavem totalment xops i ja ens haviem deixat portar per el bon rotllo de la festa, ens vàrem comprar unes pistoles d´aigua per mullar a tothom que passava per davant nostre, jejejeje… Era súper divertit tirar aigua contra la gent, nens petits, gent gran, travestis, etc… El millor de tot ,el bon rotllo de la penya, ningú s´emprenyava, tothom reia moltíssim i l´atmosfera de la festa era molt xul-la i autèntica!!!

Si no vaig morir a Khao San Road aquella tarda, crec que trigaré uns quants anys a morir, jejejeje… hi va haver un moment que una allau de gent ens va atrapar a mi i també a la Oil, no podiem pràcticament ni respirar, inclús vaig perdre les sandalies un parell de vegades i encara no m´explico com les vaig trobar ja que no em podia ni tant sols ajupir per agafar-les, ho tenia que fer amb el tacte dels meus peus totalment mullat i brut per les trepitjades de la gent. Finalment, vàrem sortir vius d´aquella guerra i també calçats, jajajajaja…

Khao San Road, semblava el lloc més boig del Món, no em podia creure que hi hagués aquella festa tant brutal a mitja tarda, era impresionant!!! Teniu que venir a comprovar-ho amb els vostres propis ulls, jejejeje…

Hi havia actuacions de Ladies Boys, totalment anades i deixades anar per el festival, grups de música, gent fent coreografies sexis, els bars a rebentar, etc… no tinc paraules per descriure tota aquella bogueria que tenia davant dels meus propis ulls, jajajaja… El bon rotllo era brutal!!!

Vàrem entrar a un bar per pendre unes cervezes i per donar-nos un descans, estavem fets pols… Durant l´estona que vàrem estar sentats prenent les birres, no paravem de comentar tot que que veiem al carrer, tota aquella gent tirant-se aigua els uns contra els altres, la guerra semblava que no acabaria mai!

Ens vàrem tenir que veure les birres més ràpides del compte perquè a la taula del costat hi havien 2 dones d´edat madura que no van paraven, primer de mirar-me, després de voler-se fer fotos amb mi i per últim ja em començaven a tocar i a ficar-me una mica de mà… A vegades em pregunto… ¨Com pot ser que em passin aquestes coses a mi???¨… Anàven una mica passades de voltes aquelles senyores… jejejeje…

De tornada cap a Siam, vàrem agafar un tuk tuk, jejejejeje… no sé quantes vegades vaig mullar al conductor i empastifar-li la cara amb polvos de talco, jajajaja. Durant l´estona que el tuk tuk estava parat en algún semàfor, començava una guerra d´aigua amb tota la gent que hi havia pujada en algun taxi o tuk tuk, súper catxonda l´escena!!!

Estavem a Siam de nou per tornar cap a On Nut amb l´Sky Train i tothom ens mirava, erem els únics que estavem completament mullats i amb les cares plenes de polvos de talc, la gent reia moltíssim al veure les nostres pintes, jejejeje… durant tot el trajecte de tornada cap a casa tota la gent que pujava a l´Sky Train, ens mirava de dalt a baix ja que no passavem desaparseguts… Nosaltres ens partiem el cul mirant les cares de la gent quan es fixaven amb nosaltres.

Vàrem estar hores completament mullats, no vaig tenir fred en cap moment, estava molt agrait de que tothom em mulles, era un bon sistema per soportar la calor tant forta que fa a Tailàndia en aquesta època, la més calurosa de l´any.

Espero celebrar molts Songkran, ha sigut una experiència fantàstica!!!

Happy New Year!!!

Jordi Meya.

Una mica d´explicació del perquè el Songkran és tant important per els Tailandesos:

Las celebraciones de Songkran se reparten en tres días. El primero, el día 13 de abril, se despide el año saliente. Con rituales y ofrendas a los monjes se pretende la limpieza y la purificación personal, en el marco de un proceso de “renovación”. Durante el segundo día, comienza la fiesta en la que la población se arroja cubos de agua –también a los turistas– para dar la bienvenida al año que llega. Y finalmente, el ultimo dia es,el más importante de las celebraciones del Songkran, quedan los actos caritativos, con la búsqueda de bendiciones de los ancianos por las malas acciones realizadas en el pasado. “Se tiene la creencia de que al realizar estos actos de mérito, amor y adoraciones, el fiel es recompensado con bendiciones y buena fortuna durante el nuevo año”, apunta la nota.El Año Nuevo tailandés también es un periodo de reflexión importante para los ciudadanos sobre los muchos actos de bondad y consideración que cada uno personalmente haya experimentado, así como un ejercicio de recuerdo de como tales actos de generosidad traen la paz, la felicidad y el bienestar. Es un periodo para reuniones, en las que los lazos familiares se ven renovados.
VALORES CULTURALES
Los valores culturales que se desprenden del Festival del Songkran se expresan en varias ceremonias y rituales. Uno de esos valores culturales es la demostración de gratitud: dar las gracias a aquellos que hayan “hecho el bien” o que hayan mostrado su buena voluntad, que son dignos de respeto y reconocimiento. Una de esas demostraciones es el baño de imágenes de Buda con agua bendita y un ritual de baño también sobre los ancianos en señal de respeto. La segunda, la lealtad a los antepasados, con lo que se busca el perdón por las malas acciones.
Aún quedan cuatro valores culturales de la fiesta del Año Nuevo. El tercer valor se centra en el sentido individual de conciencia sobre las responsabilidades de cada uno hacia la casa y la familia y se demuestra con la costumbre tradicional de “la limpieza general”. El cuarto se dirige hacia el valor religioso y subraya los roles y responsabilidades en los templos y monasterios. Aquí se destaca la participación de la comunidad en la limpieza general de templos, el baño de las imágenes de Buda o la construcción de ‘chedis’ o stupas con tierra, como símbolo para reemplazar la arena perdida a lo largo del año.
El quinto valor cultural son los actos de generosidad hacia los demás. Se demuestra con la preparación, el intercambio y el reparto de comida por miembros de la comunidad, así como los lanzamientos de agua entre unos y otros, un gesto de hospitalidad que les sirve también para mitigar el calor sofocante de esta fecha del verano.

Por último, el sexto de ellos se refleja en la cooperación y el espíritu de participación de los ciudadanos en las celebraciones del Songkran, compartiendo la diversión y derrochando felicidad y buena voluntad para todo el mundo. Pero al espectáculo se suma un ritual de respeto a la institución más importante del Reino, la Monarquía y los miembros de la familia real, que manifiestan en forma de procesión, con canciones, colores brillantes y en definitiva, con gran espíritu de diversión

 

 

Fotos celebració Songkran:

Vídeos Songkran:

Ladie Boy ballant a Khao San Road:

Tornant a casa mullats i tacats dins de l’Sky Train:

Un dia a Bangkok amb en Gonzalo.

Posted: 8 Abril, 2008 in Tailandia
Etiquetes:

– Ahir, vaig tenir el plaer de conèixer a una altra persona exepcional, en Gonzalo un noi de Madrid que feia escala aquí a Bangkok durant uns dies via Sydney, Austràlia.

Aquesta eina anomenada blog, no para de donar-me grates sorpreses, sembla extrany la quantitat de coses boniques que li poden passar a una persona a través d´un simple ordinador conectat a la xarxa. Gràcies a aquesta eina, l´Albert el meu gran amic, va conèixer a la germana d´en Gonzalo a Sydney i poc temps després va fer amistat amb en Gonzalo.

En Gonzalo, em va escriure fa uns dies perquè l´Albert li va parlar de mi, li va explicar que desde feia uns mesos estava vivint a Bangkok amb perspectives molt serioses de voler començar una nova vida a Tailàndia. Segurament, l´Albert li va explicar moltíssimes anècdotes que vàrem viure plegats durant els llargs i intensos mesos de viatge per diferents paisos asiàtics. Segur que en Gonzalo no es devia aburrir gaire amb l´Albert escoltant mil i una aventures totes elles meravelloses i irrepetibles. Gràcies a aquest lligam tant fort que tenim l´Albert i jo vaig poder conèixer en Gonzalo i compartir tot un dia amb ell a la capital de Tailàndia, Bangkok.

Haviem quedat al famós carrer dels motxilleros, Khao San Road sobre les 12 pm. En Gonzalo estava interessat que li ensenyés parts interessants de la ciutat, volia que li fes de guia per unes hores… Jo, encantat de compartir aquesta experiència amb ell… Va ser genial, semblava que fos resident de Bangkok, li vaig explicar totes les coses el millor possible, ell va estar molt agrait en tot moment i va tenir el detall de pagar totes les activitats que vàrem fer junts, incluits els àpats.

Sota un sol espaterrant, vàrem deixar Khao San Road per dirigir-nos cap a la zona a on hi ha el Gran Palace, Wat Phra Kaew i Wat Poo, el temple on hi ha una estatua de Buddha de 45 metres de longitut per 9 metres d´altura, un temple que et deixa sense alè, és brutal!!!

Al recinte del Grand Palace i de Wat Phra Kaew, vàrem tenir que posar-nos uns pantalons que ens tapessin les cames fins als peus, no em vaig enrecordar que per entrar a molts temples budistes és imprescindible anar tapat fins als peus i les noies sense escot…

Era la segona vegada que visitava aquest encreíble espai en dues setmanes, no crec que sigui la última vegada que hi vagi, properament els meus amics de Ripoll vindràn a Bangkok i segurament que hi hauré de tornar…

En Gonzalo, va quedar molt sorprès de la bellesa dels temples que hi ha a Wat Phra Kaew, no parava d´observar els mil i un detalls que hi ha per tot arreu, és una passada com estàn cuídats els temples d´allà, moltes vegades tens la sensació d´estar mirant un decorat teatral, et donen la sensació moltes vegades que són de mentida.

Després de fer un refresc sota una mínima ombra per hidratar-nos, estavem desfets per el calor… vàrem passejar una mica per els jardins del Grand Palace, l´antiga residència del Rei de Tailàndia. A part dels turistes, hi havia molta gent fent un muntatge per alguna celebració oficial que es farà properament al Grand Palace. A Tailàndia, els propers dies 12, 13, 14 i 15 d´abril es festa oficial, es celebrerà el cap d´any i per tant l´entrada a una altra estació. El mateix Rei, se´n carrega de canviar el vestit del Buddha d´esmeralda quan hi ha canvis d´estació… Segurament estaven preparant el muntatge per el Songkran, el cap d´any tailandès…

Després de visitar durant algunes hores la zona del Grand Palace, ens vàrem dirigir a ChinaTown amb una barca per el riu Chao Phraya River. Em vaig despistar i vàrem baixar una parada després de la que teniem que baixar, jejejeje… Encara va estar bé que em despistés perquè ens vàrem perdre per carrers estrets i laberíntics de la zona de ChinaTown i no paravem d´al.lucinar veient tot el caos que hi havia per tot arreu… Moltes imatges que vaig veure em van recordar un planeta extrany anomenat Índia… Hi havia gent, buscant peces de cotxe, motos, etc… per tot arreu del carrer, hi havien muntanyes de ferralla, la gent que remanava buscant parts mecàniques de vehicles,estava bruta, plena de grassa, etc… Entre mig de tot aquest descontrol, podies veure a moltes senyores cuinant tranquil.lament qualsevol plat thai o xinès… La merda, estava pràcticament en contacte amb el menjar, tothom actuava normal, no passava res…

Cada vegada que vaig a ChinaTown, no deixo de flipar, constantment veus coses increíbles i al.lucinants dignes per escriure un llibre, en serio… Carres caòtics plens de gent amunt i avall, carros, caixes de mercaderies a tot arreu, gent menjant sense parar, animals de totes les classes vagabundejant en busca d´alguna sobra entre les escombraries, etc…

En Gonzalo, estava realment bocabadat amb tot aquell macro descontrol, no entenia com sota tot aquell desordre la gent pogués fer una vida normal, jejejeje…

A ChinaTown, vàrem dinar una mica, una sopa d´estomag de porc realment per flipar de lo bona que estava!!!

Amb els estomags plens i mai millor dit, jejejeje… taxi camí a Siam, ara tocava ensenyar al Gonzalo la City de la ciutat, la zona més moderna, plena de rasca-cels, centres comercials, business, etc.. En Gonzalo estava interessat en poder veure alguns dels centres comercials de la ciutat més coneguts, com el MBK a tocar de National Stadium.

En Gonzalo, continuava sorprès veient diferents parts de la cosmopolita ciutat de Bangkok, botigues i més botigues de qualsevol tipus de mercaderia que et puguis imaginar, etc… Ens vàrem perdre per les entranyes d´alguns dels millors centres comercials de la ciutat… Siam, Pratunam, Pantip Plaza, etc…

Sobre les 8 pm i després de fer un cigar, ens vàrem despedir desitjant-nos el millor per cadascún!!!

Segur que a partir d´ahir, en Gonzalo sera una bona persona per compartir diferents aspectes del que vaig vivint, és va interessar molt en tot moment durant les hores que vam estar junts.

Buena suerte, Gonzalo!!! Un placer!!!

Jordi Meya.

Vídeo per l´Albert:

p.d: Ara una dutxa i camí de l´aeroport. El meu amic David, m´espera a Xina, un nou país!!!

 

Ayuda urgente para Marta!!!

Posted: 7 Abril, 2008 in Tailandia

Hace unos días recibí esta carta de mi amiga la Dra. Marta Miquel. La carta esta escrita por la hija de su hermana, su nombre Marta Menjíbar. Marta, esta enferma de leucémia y necesita urgentemente un transplante y por ello se decidió a escribir esta carta. Entre todos hay que ayudar a Marta para su curación lo antes posible!!!

Hola a todos,

Soy Marta Menjibar Miquel, tengo 24 años y estoy en tratamiento quimioterápico por una Leucemia Mieloide Aguda.

El Servicio médico que me esta tratando en el Hospital de La Vall D´Hebron de Barcelona, me comunicó que debo recibir un trasplante de medula ósea para mi curación.

Después de dos meses y medio de búsqueda en el Registro Internacional de Donantes de Medula Osea , no se ha encontrado ningun donante compatible para mi.

Es por esta razón que me he decidido a escribir.

Actualmente las cosas han cambiado mucho y para donar Medula Osea ya no es necesario pasar por una intervención quirúrgica, sino que se puede donar atraves de una sencilla extracción de sangre periférica.

Os explico, se pueden obtener células progenitoras –Células Madre- de la sangre directamente, tras la movilización de éstas, desde la medula ósea a la sangre, donde son recogidas através de una vena del codo. Para movilizar estas células se administra una medicación al donante, en el caso de que se tenga un recptor compatible durante cinco dias, que aunque pueden causar algunas molestias como cansancio, dolor de cabeza , y síntomas parecidos a los de la gripe, son totalmente transitorios. Las células obtenidas pueden ser administradas inmediatamente al enfermo receptor.

Este es un procedimiento muy sencillo y por ello pido vuestra ayuda, solo hay que acercarse a cualquier Banco de Sangre y tras la toma de una pequeña muestra, pasais a ser donantes de médula ósea pudiendo cualquier dia recibir la alegria de ser llamados para ayudarme a mi y a otros enfermos que tambien dependen de esta donacion.