Escapadeta a Kho Chang, la illa dels elefants.

Kho Chang és una illa ideal per desconectar i oblidar-te de tot, poc turística, barata i situada a poques hores de la ciutat de Bangkok a només 5 hores amb bus i 45 minuts amb ferry desde la població de Trat.

Kho Chang o la illa dels elefants està al mar del golf de Tailàndia, la part oposada del país a on va passar la catàstrofe del Tsunami ara fa uns anys.

A diferència de les illes del sud de Tailàndia, com poden ser la súper coneguda illa de Kho Phi Phi o Kho Samui, Kho Chang no està saturada de gent fent turisme, la illa conserva una bona part de la seva superfície totalment verge, amb selva per tot el voltant i molta fauna tropical. Kho Chang, és la segona illa amb extenció del país.

Feia setmanes que la Oil i jo parlavem sobre la possibilitat de fer una escapada fora de Bangkok durant uns dies per desconectar una mica del caos i la pol-lució de la ciutat. No podiem tenir una idea millor per desconectar del Món visitant Kho Chang.

La Oil, tenia vacances perquè durant tota la setmana el país ha estat pràcticament paral.litzat a causa del cap d´any thai el Songkran i jo evidetment també tenia temps lliure ja que fins la propera setmana no torno a empalmar amb els estudis de thai i anglès.

Desde l´estació de busos d´Ekamai vàrem agafar un bus fins a Trat. El trajecte fins a Trat va ser molt tranquil, Tailàndia és un país molt fàcil amb molts aspectes però sobretot amb el tema de les comunicacions no hi ha pràcticament cap problema, hi ha convinacions pràcticament a qualsevol hora del dia.

5 hores més tard arribavem al port de Trat per disposar-nos a agafar el ferry direcció cap a Kho Chang. El ferry, semblava el vaixell de la mort tret d´una pel.licula de terror dels anys 80 totalment oxidat, sort que estic vacunat del tetanús, jajajaja… és broma…

El ferry anava carregat de cotxes i de menjar, gent bastant poca… Semblava que no arribariem mai a la illa, anava a velocitat (per dir alguna cosa) de turtuga, a vegades pensava tirar-me a l´aigua i arribar fins a Kho Chang nadant, segur que hagués arribat abans, jejejeje…

Quasi bé era de nit quan posavem peus a terra a Kho Chang, només hi havia un taxi per transportar la gent i estava ple, teniem que esperar-nos més d´una hora per agafar el mateix taxi per dur-nos a la platja de Lonely Beach, la zona més barata de l´illa situada a uns 25 quilòmetres del port.

Després de mirar una mica per la zona, vaig decidir preguntar a una dona que llogava motos a veure si en tenia alguna de disponible per nosaltres.Després de pactar el preu, 150 thb i de donar les nostres dades vàrem llogar una moto 125 cc per un total de 2 dies.

Les motos de Tailàndia tenen dues rodes com les de Catalunuya, jejeje… però tenen unes petites diferències que fins que no li agafes el truquillo vas una mica de cul… Per exemple, no tenen embragatge però si que tenen marxes, jejejeje…. Per canviar de marxes hi ha 2 palanques, una per aumentar de velocitat i una altra per reduir-la.

Al cap d´uns quants quilòmetres semblava que hagués portat aquesta mena de motos tota la meva vida, jejejeje… Evidetment, la moto ens la vàren llogar sense pràcticament cap gota de benzina, tenia els collons per corbata perquè no sabia si arribaria a la benzinera més propera… Buscant com uns desesperats la benzinera, carregats amb l´equipatge i cansats vàrem veure un xiringuito a peu de carretera que venia benzina a 30 thb el litre. Em va fer molta gràcia a on guarden la benzina, tu pagues els litres que vols i t´ho entreguen amb botelles de wisky, jajajaja…

A Kho Chang, només hi ha una sola carretera per voltar per la illa i és molt perillosa, vaig llegir a la guia que molta gent mor per accidents a causa de la perillositat de la carretera. Quan ho vaig llegir vaig pensar que exageraven però quan ho vaig veure en persona se´m vàren tornar a posar els collons per corbata, molts trams de la carretera sembla que estiguis al Dragon Kan o com es digui de Port Aventura.

Teniem molt clar que voliem trobar un bungalow per dormir si pogués ser aprop de la platja i hem vàrem trobar un de molt xul-lo a la zona de Lonely Beach o platja solitària molt ben equipat i baratíssim, només 400 thb, uns 8 euros al canvi tinguent en compte que ara és temporada alta.

Durant els 2 dies que vàrem estar a Kho Chang, bàsicament tot el temps l´ocupavem en apalancar-nos en alguna platja prop del bungalow. Era una autèntica passada tenir una platja paradisiaca per nosaltres sols, no hi havia ningú, només la gent que regentava algún xiringuito. L´aigua del mar, era totalment transparent i molt calenta, ens passavem molta estona disfrutant d´un autèntic bany de plaer.

Un dia, vàrem anar a dinar al poble de pescadors de Ban Bang Bao peix fresc acabat de pescar. El poble té molt d´encant, està tot construit de fusta a sobre del mar. Hi ha tot un carrer, ple de petites botigues de records i de restaurants a on pots veure els peixos vius que tu mateix pots triar per menjar.

Per sopar, cada nit anavem al mateix xiringuito aprop del bungalow. L´amo del restaurant em feia molta gràcia, anava vestit com un autèntic hippie dels anys 60, mitja melena, un mocador al cap i amb roba molt còmode a l´estil de la Índia. El tiu era molt enrotllat, ens posava música mentres menjavem i sempre li posava una flor al cabell de la Oil en senyal d´hospitalitat.

L´últim dia a la nit, no ens vàrem poder resistir de fer-nos un massatge thai, va anar-nos de puta mare, aquella nit vaig dormir com un angelet, jejejeje…

Kho Chang, em va agradar molt, segur que hi tornaré per molts motius. Però tinc que dir que el millor de tot no va ser estar en una illa encantadora, el millor va ser disfrutar de la companyia de la Oil, la meva companya. No havia tingut mai la oportunitat de fer vacances, la seva família desgraciament no ha tingut medis per donar-se algún plaer, sempre han tingut que treballar per tirar endevant. No tinc paraules ni tampoc hi ha diners al Món que puguin pagar la cara d´alegria i satisfacció que va tenir la Oil durant els dies a Kho Chang i jo em sento molt orgullós i afortunat per haver tingut l´oportunitat de compartir-ho amb ella.

Molts petons a tots!!!

Jordi Meya.

Fotos Kho Chang:

Vídeos Kho Chang: