La pluja ens ha enganxat de ple!!!
La Oil i jo, fa escassament uns moments hem decidit d´anar a comprar al Mercat d´On Nut el nostre sopar, cada divendres el Mercat experimenta un canvi de botigues i parades, els divendres abunda diferents classes de menjar thai a uns preus realment bons.
Hem sortit de l´apartament previnguts, o això és el que ens crèiem… Desde l´apartament fins a l´arribada al Mercat, més o menys hi ha uns 400 metres de distància, no més… De camí, ha començat a tronar en força de nou, hem tingut temps d´arribar al Mercat sense complicacions.
Mentres estavem xequejant diverses parades de menjar, la pluja ha fet acte de presència una vegada més durant els darrers dies. Primer, ha començat de mica en mica però tothom intuiem que la cosa aniria en aument i així ha sigut. Els estrets carrers del Mercat de seguida han quedat totalment inundats per petits rius d´aigua de presició considerable, els toldos de les parades no resistien la força de l´aigua, molts anaven caient, la gent intentava posar-los a lloc una altra vegada però era impossible, massa tard… Molts taxi-motoristes anaven arribant totalment negats d´aigua, gent amb la roba totalment mullada que no havien tingut temps d´arribar al Mercat per trobar refugi i la cosa semblava que no acabaria mai. Amb la Oil, mentres obserbavem in situ tota aquella escena, totalment nova per a mi. ( he viatjat per Àsia en èpoques monzòniques però de moment no havia vist caure l´aigua amb tanta força com els darrers dies).
Quan semblava que la cosa anava minbant, jejejejeje… ens hem decidit a arrisgar-nos i tirar cap a casa amb la nostra única protecció, el paraigues… Tot el que anavem veient de camí l´ apartament, era al.lucinant, el carrer no era un carrer sinó que s´havia convertit en un riu improvitzat, arrossegant bosses d´escombraria, els únics cotxes que podien passar per el carrer en aquells moments eren els tot terrenys i ens esquitxaven encara més que la pluja al passar per el nostre costat, el panorama era increíble!!!, etc… i nosaltres amb l´aigua que ens arribava més amunt dels genolls, per moments pensavem en tornar nadant a casa…
Hem arribat a l´apartament, sencers però xops de dalt a baix… Quina experiència que hem viscut inesperadament. Ho tenim molt clar, aquest cap de setmana no ens mourem de casa, no perquè tinguem por sinó que aprofitarem per descansar perquè la climatologia convida a no fer res de res.
Un petó desde la piscina de Bangkok!!!
Jordi Meya.