Nivell baix de bateria, necessito energia.

Posted: 28 Abril, 2008 in Tailandia

 -Estic escoltant una bonica cançó dels Pink Floyd en una cafeteria molt famosa d´un conegut centre de la ciutat de Bangkok. Fa pocs instants que he acabat de dinar, avui he volgut menjar en un lloc amb condicions, on m´hi sentís a gust, amb una bona atmosfera, que pogués triar algún plat que realment m´entrés i oblidar-me una mica de l´arròs amb pollastre acompanyat d´alguna salsa picant. Començo a tenir l´estómag una mica resentit.

Fa alguns dies que em sento realment molt cansat físicament… Tinc una extranya sensació dins meu…

Que ningú s´espanti!!! No estic malalt ni molt menys!!! ni tampoc estic pensant en oblidar-me de tot això, no es tracta d´aquest tema…

Fa cosa d´uns 10 dies, més o menys… vaig començar-me a notar una mica baix de forçes, sense energia, molt cansat i una mica desconcentrat. Les elevades temperatures, els aires condicionats, les pluges dels vespres, etc…

Fa poc, vaig visitar-me en un hospital per fer-me unes proves sobre el meu estat de salut. Tot, en principi va sortir correcte, els anàlisis al menys així ho indicaven… O sigui, que no estic malalt, que aixó sí que seria una bona putada!!!

Sincerament, crec que tinc una mica de ¨baixón¨a causa de tota la feina que he anat fent fins ara, molts canvis i emocions en un espai curt de temps…

En pocs mesos, es pot dir que no he parat, (ningú m´ha obligat a fer res, ho he fet jo perquè he pogut i volgut) he venut un pis amb el que això suporta… Mal de caps amb agències inmobiliàries, (són tots uns cabronassos) arribar a un bon tracte conjunt amb la persona que em va comprar el pis, etc… Despedir-me de la meva família i amics per un llarg periòde de temps, (sincerament, crec que serà molt i molt llarg aquest periòde) ha sigut sens dubte una de les desicions més difícils que he près en tota la meva vida. A vegades penso, quan estic amb mi mateix que m´estic perdent moltes coses boniques de la meva família, veure el dia a dia, poder parlar de tu a tu amb els meus pares, germana i estimadíssima iaia, acariciar el meu gat, poder anar a la muntanya amb els meus amics un diumenge al matí, sentir l´energia dels dels paisatges del Ripollès, disfrutar menjant un pà amb tomàquet i embotits acompanyat d´un porró de vi i mil coses importants més…

Els meus pares encara es pot dir que són relativament joves… Desgraciadament, he tingut alguns problemes personals al llarg de la meva vida que m´han distanciat d´ells per llargs periodes de temps, segur que quasi bé sempre per culpa meva, era una persona diferent de la que sóc ara, ho sé…

NO voldria per res del Món que els hi passés res de dolent, vull que se sentin orgullosos del fill que tenen, necessito, d´alguna manera poder demostrar als meus pares i família més propera que sóc una persona que creu fermament en les seves idees i que té ganes de viure la vida i de ser feliç. Els meus pares, sempre m´han donat moltes oportunitas, no m´ha faltat pràcticament res en aquesta vida, ho he repetit en algunes ocasions anteriors. Es mereixen tenir una alegria de part del seu fill, ha arribat el moment d´això!!! Així ho sento!!!

Després de deixar Catalunya, vaig viatjar a Israel per visitar a la Mercedes, una noia que vaig conèixer durant el meu viatge per Àsia del passat any. Hem feia il-lusió fer escala a Israel i estar amb ella una temporada abans de retornar cap a Tailàndia. Desgraciadament, les coses vàren anar malament, vaig trobar-me una altra persona totalment diferent de la que vaig conèixer mentres viatjava, ho vaig passar malament i vaig deixar Israel frustrat i desanimant. Ha vegades, les persones ens equivoquem i pensem que tenim amics o persones amb les que confiar i no és així… Jo, vaig fer algunes errades també, evidentment no tota la culpa és d´una mateixa persona. També s´aprèn de les coses negatives de la vida…

A la meva arribada a Bangkok, com sempre vaig anar a parar a Khao San Road… Allà em vaig insta-lar per uns dies. Una altra vegada canvi brutal de temperatura, menjar, costums i un llarg etc…

Quan ja m´havia tret el ¨jet luck¨ de sobre, vaig començar a buscar apartament, no podia viure en una guest house indefinidament, necessitava tenir un espai que el fes meu per poder concentrar-me en totes les meves coses. Vaig tenir sort, una noia thai que vaig conèixer i que no sé res d´ella desde fa ja molt de temps, em va ajudar a buscar apartament sense res a canvi… En aquell moment em vaig donar compte de la importància que té per la gent budista d´ajudar al més pròxim que necessiti ajuda, vingui d´on vingui… Cada dia, es pot dir que veig molts exemples d´ajuda, la gent aquí és realment molt diferent a la del primer Món, l´estil de vida del budisme, m´agrada molt. Aquí la gent, té problemes com a qualsevol altra part del Món però amb la diferència que s´ho agafen d´una manera positiva, ho porten molt millor que nosaltres, ells donen importància a valors que ni existeixen o que ja tenim oblidats la majoria de la gent que viu al Primer Món i que són molt i molt importants, de veritat…

Un cop enllestit el tema apartament, de seguida vaig començar a buscar una bona Universitat per continuar estudiant anglès i per començar a estudiar thai. Després de buscar informació vaig decidir-me matricular-me a la Universitat Americana de Bangkok, l´escola més antiga de la ciutat que imparteix la llengua d´anglès a un alt nivell i a un bon preu si ho comparem amb Europa.

Durant aquests 3 mesos que porto a Tailàndia, cada dia he anat coneixent a més gent, vaig fent contactes i es pot dir que ja tinc algún amic. Sobretot a la Universitat és un lloc a on conec gent nova de diferents parts del Món pràcticament a diari.

La Oil, és el millor que m´ha passat en molt de temps, estic enamorat d´ella, és una dona fantàstica en tots els sentits, em fa molta companyia, aprenc molt amb ella, m´aporta moltes coses meravelloses, m´emplena moltíssim, és fantàstica!!! La Oil, és un mirall a on m´agrada reflectar-mi moltes vegades, la seva vida m´apassiona, és una dona intel-ligent que no ha tingut una vida gens fàcil i gaires oportunitats com les que per sort he tingut jo… La lliçó més gran que em dóna la Oil, és que sempre té un somriure a la seva cara dibuixat, té una visió de la vida totalment positiva… És una gran persona!!!

És clar!!! Som molt diferents sobretot amb el tema cultural i a vegades de comunicació, no parla gaire anglès i jo no parlo thai de moment… Però sincerament, això no és cap barrera, encara que ho pot semblar… Ens agafem les coses amb paciència i relax, tots dos sabem que l´amor no entén d´idiomes, jejejeje… Lo nostre és molt autèntic i bonic, la comunció entre nosaltres més que paraules és basa demostrant l´amor que tenim l´un per l´altre, ha sigut un amor fulminant la nostra història.

Ella, s´ajuda de llibres thai i anglesos i jo al revés moltes vegades per fer-nos entendre, jejejejejeje… Sense pràcticament donar-nos comte ens estem coneixent d´una manera totalment diferent a lo comú però molt efectiva, els resultats d´eprenentatge són inmensos!!! Al-lucino!!! és molt divertit, no sabeu bé!!!

El estudiar thai i estar amb la Oil, és un aprenentatge diari sobre la cultura d´aquest país, sens dubte!!! Ella em dóna pautes a seguir de diferents temes thai, menjar, costums, etc… M´ensenya moltes paraules que encara no he après a la Universitat, maneres de dir les coses, expresions, tipus de menjar diferents, m´ensenya a ser lliure en un país diferent al meu, etc…

Cada dia, quan em llevo al matí, em sento plenament realitzat, molt agrait i content de poder estar aquí. A vegades, mentres m´espero que l´Sky Train arribi a On Nut, observo a la gent que em rodeja. M´agrada mirar l´aspecte que tenen, m´encanta observar la rutina diària de la gent thai. És un bon sistema per començar el dia un perspectiva positiva. Tothom manté un ordre, ningú crida, l´educació es manté per sobre de tot, dóna gust sortir al carrer i absorvir tota aquesta informació.

D´aquí a pocs dies, una colla d´amics de Ripoll arriben a Tailàndia per passar uns dies de les seves merescudes vacances, serà un bona època, molt bonica diria jo… Hem fa moltíssima il.lusió que vinguin a visitar-me amics o persones que realment m´estimo, per a mi és un gran regal!!! Espero que el temps que passin en aquesta meravellosa terra els hi agradi i que s´emportin una gran impresió d´aquí, jo els ajudaré en tot el que estigui a les meves mans. No podré viatjar amb ells, m´encantaria però no és el moment igual que quan va visitar-me el meu amic Miquel, les meves intencions són radicalment diferents de quan viatjava, ara visc a Bangkok i de moment no tinc feina, tinc que ser molt cautalós amb els diners, estic estudiant, els cursos ja els tinc pagats i no em puc moure d´aquí, tinc obligacions. Evidetment, seràn dies intensos els que passarem plegats, més emocions a viure, és un no parar!!!

Sé que no sóc un ¨Terminator¨, sóc humà, que necessito com totes les persones desconectar i descansar una mica i darrerament no he pogut gaudir gaire de tots aquests plaers… Segur que la falta d´energia que tinc ara mateix és degut a tot el que he anat explicant en aquest post que m´ha servit, perquè no… d´una bona teràpia.

Gràcies per soportar el rotllo…

Jordi Meya.

Anuncis
Comentaris
  1. Albert Rigat ha dit:

    hola guapo!!!
    felicitats atrasades!!! ho sento pero fins avui he estat offline…
    t’he estat llegint i es molt normal el que estas vivint i pasant, no sera ni el primer ni darrer cop….pensa que cada X temps el teu cos et demanara silenci, allunyarte una mica de tot per aseentir el que estas aprenent….dalguna manera tens que anar fixant tantas cosas i Jordi!! estas fent moltas a la vegada, el tai, l’angles, una relacio, fent arrels desde cero en una nova ciutat i una nova cultura! planificant el teu futur, creant la teva vida!! els lligams del pasat, a catalunya o on sigui….tio!! endavant!! vas per bon cami!! jo tambe estic en una fase com la teva tambe, ja xerrarem, son moltas cosas las que vivim Jordi, ja en parlarem de tot sota un xafec d0aquests de Bangkok no?? mira…inclus em ve de gust sortir amb banyador i samarreta i que la pluja ens deixi xops, es una alliberacio total la sensacio de pluja.
    aquest diuumenge aterro alli despres de 8 mesos separats jordi! quinas ganas que tinc de veuret!!!! tenim molt que explicarnos, molt!!
    t’estimo bro!!!
    fins diumenge!!!
    albert

  2. carme ha dit:

    Jordi ! demà ja els teus amics de Ripoll amb tu!!! I diumenge l’Albert!!! Jo estic
    ” taladrant “ la bola del mon per espiar-vos per un foradet jajajaa , a ser: Very happy’sssssssss !!!! 😉

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s