Arxivar per Mai, 2008

Shenzhen, Xina.

Posted: 28 Mai, 2008 in Xina

Els dies a Shenzhen, Xina.

Abans de començar a escriure el post relacionat amb la visita llampec que vaig fer ara fa una mica més d´un mès a Xina, vull demanar disculpes al meu amic David Serra per el retard, m´ha costat trobar el moment per dedicar a escriure i triar fotos i vídeos relacionats amb aquells dies.

De Bangkok a Shenzhen:

Vaig arribar a Xina de nit, una vegada més volaba amb la companyia de baix cost: ¨Air Asia¨. El viatge fins a Shenzhen va ser tranquil, l´avió com quasi bé sempre no anava ple, vaig poder estirar-me ja que no tenia ningú al costat i vaig aprofitar per intentar descansar.

Recordo que anava pensant amb el meu amic David, feia anys que no sabia res d´ell, no teniem relació alguna, ni e-mails, ni trucades telefòniques, ni records per part d´algún amic en comú, etc… Se´m feia extrany retrobar-me amb una amic de la meva infància i joventut a milers de quilòmetres de Catalunya, era com una mica irreal, tot plegat em semblava molt intrigant i alhora interessant, no sabia quin David em trobaria quan el tingués cara a cara, en persona. Sí que he de dir, que setmanes abans de viatjar a Xina vaig parlar via xat amb el meu amic vàries vegades i sí que vaig poder treure´n les primeres impresions, hi havia bon rotllo, com si no haguessin passat els anys… Però de totes maneres, esperava amb impaciència tenir-lo davant meu.

Haviem quedat de trobar-nos a l´aeroport de Shenzhen, jo vaig arribar 1 dia més tard que en David i el seu pare perquè així ells poguessin coordinar-se millor ja que la seva arribada al contrari de la meva va ser a Hong Kong i per temes de temps, de canvis d´horaris i de logística, etc… vaig voler arribar hores més tard que ells a Xina.

L´avió va arribar abans d´hora del previst a Shenzhen, l´aeroport no semblava gran cosa, no era molt gran i tampoc hi havia molta gent. En canvi, la primera impresió que vaig tenir de la ciutat al veure-la per la finestra és que no era precisament petita, durant una bona estona abans d´aterrar només feia que veure polígons indústrials i blocs de pisos contruits un a tocar de l´altre, semblava estar observant una maqueta en comptes de la realitat.

Després de recollir la maleta… vaig tenir alguns problemes al control de passaports, els polícies es vàren donar compte que tenia el passaport una mica malmès (algunes pàgines estaven separades de la coberta del passaport) i em va semblar que no acabaven de veure clar que tingués el passaport tant ple de visats i sellos de tots els paisos que he anat visitant durant el darrer any.

Al final i després de fer-me unes quantes preguntes vaig poder passar el control i anar a buscar el meu amic David que ja feia estona que esperava impacient la meva arribada. En David, m´esperava en una altra sortida de l´aeroport, el vaig haber de buscar durant una estona.

Després de buscar-lo amb atenció el vaig reconèixer, estava d´esquenes a mi, caminant una mica nerviós amunt i avall impacient per trobar-me, jejejeje… Vaig tocar-li l´esquena i li vaig dir: ¨Què passa, tiu??? què tal??? Jajaja… En David em va abraçar i jo amb ell, les nostres cares van canviar en questió de mil-lèssimes de segon, ja estavem junts cara a cara, jejejeje… a Xina ni més ni menys!!!

Després d´intercanviar conjuntament unes paraules, totes elles bastant emocionants, vam tirar cap al parking de l´aeroport a on un conductor ens esperava per dur-nos cap a l´hotel a on estariem instal.lats durant uns dies.

L´aerport de Shenzhen, està bastant lluny de la ciutat, una mica més d´una hora va durar el trajecte fins al nostre hotel, un lloc molt tranquil situat a uns quants quilòmetres de la ciutat de Shenzhen, actualment considerada l´epicentre de la indústria de la electrònica a nivell Mundial.

Abans d´instal.lar-nos a la nostra habitació, vaig voler saludar al pare d´en David que també havia viatjat a Xina per temes de feina. En Joaquim, feia molts anys també que no el veia, tenia alguna imatge grabada d´ell al meu cervell de quan jo era petit, de quan juagava amb els meus amics i un d´ells en David a la plaça d´Espanya de Ripoll a on vaig viure els 18 primers anys de la meva vida i a on la família Serra va muntar el seu primer negoci a Ripoll, una botiga d´electrònica ¨Tronic¨situada just al costat de l´entrada de l´escala de casa meva. En Joaquim, el recordo com una persona elegant, sempre amb tratjo, corbata i ben pentinat. Sens dubte un home amb estil, un estil que anys més tard continuaba demostrant com vaig poder comprovar en persona, jejeje… En Joaquím, és una persona que viu per treballar, li agrada i li fascina el seu ofici, sens dubte això és una sort!!!

L´habitació de l´hotel em va semblar increíble, no era de súper luxe però sí que estava molt ben equipada, amb bones vistes i molt neta.  Les instal.lacions de l´hotel estaven realment bé, per exemple, podies fer-te un masatge a qualsevol hora que et dongués pràcticament la gana.

En David i el seu pare, estàven a Xina per temes de negocis per tant jo sabia que no estaven allà per diverti-se ni per conèixer cap lloc en concret de Xina a part de fer una mini escapadeta a Hong Kong un cop enllestissin la feina.

Jo, estava realment interessat en saber tot el què el meu amic havia anat fent durant els darrers anys desde que va montar el seu propi negoci. Jo, conec el Món indústrial però desde una altra perspectiva, no en aquests nivells.

En David, viatja a Xina unes quantes vegades a l´any per temes de feina, supervisa en primera persona que tot vagi per bon camí, es reuneix amb responsables de l´empresa que treballen montant diferents tipos de prototips i peces elèctriques per ell, visita empreses relacionades amb el Món de la electrònica, etc… Després de tants anys de viatjar a Xina, en David ja té alguna bona amistat com és la del José Luís, una persona-empresari realment admirable en tots els sentits, el què ha fet en José Luís no és gens fàcil, ha tingut molt valor de deixar-ho tot, família, amics, etc… i montar una empresa a Xina que funciona molt bé.

Durant els dies que vaig estar a Shenzhen, vaig acompanyar a en David i al seu pare a l´empresa d´en José Luís. Tenien entre mans un important projecte amb el cual hi passaven hores treballant a la fàbrica, reunions amb enginyers, proves de tot tipus, etc… La jornada de treball per part de tots, menys jo, jejejeje… era a ¨pinyó¨, el projecte tenia que funcionar correctament, sense errades amb el temps que s´havien marcat, al final tot va anar com tenia que anar, el treball per part de totes les persones va anar per bon camí i to va funcionar perfectament.

L´empresa d´en José Luís, està instal.lada en un polígon indústrial de més de 10 quilòmetres quadrats!!! A Xina tot és a lo bèstia!!! Vaig flipar amb la gent que treballa a la fàbrica, en serio!!! Tenia moltes vegades la sensació que en comptes d´estar en una fàbrica estava en una biblioteca… La gent, es concentrava amb la feina que desenvolupaven a més no poder… pràcticament no aixecaven el cap del lloc de treball, no parlaven, no paraven de produir durant les hores que durava la seva jornada laboral.

Tenia una un opinió de la gent xinesa bastant clara, gent que viuen per treballar, que són actius, nerviosos, competents, etc… Ho vaig poder-ho constatar i comprovar quan ho vaig viure en persona, impresionant!!!

La gent que treballa en fàbriques a Xina, no només a la fàbrica que vaig visitar, viuen al mateix polígon indústrial a tocar de la fàbrica en pisos que semblen ninxos, apilotonats els uns amb els altres, etc… Lo més impactant és que estàn contents de tenir aquest tipus de vida, per ells el més important és la feina, l´economia, el no parar mai de produir!!! Crec, sincerament que els xinesos són perillosos, és una espècie que no pots competir contra ells, són màquines de treballar, formigues obreres, no es cansen, etc… són superiors fins hi tot al mateix ¨Terminator¨.

Tenen sous rídiculs, si ho mirem desde la nostra perspectiva, la qualitat en la qual treballen és alta, molts d´ells mengen a la mateixa fàbrica, no van a casa al menys per desconectar una mica i lo més bèstia que vaig veure un dia per la finestra d´una sala de la fàbrica, va ser gent corrent, fent abdominals, flexions, volteretes, al patí del carrer!!! Vaig pensar… ¨Però que collons els hi passa a aquests tius???¨

Una dada també que vull remarcar, és que la persona treballadora que pot estalviar una mica durant l´any sòl invertir els seus estalvis per compar-se una bicicleta per així no tenir que anar a treballar a peu!!!

Evidetment Xina, és una potència a nivell Mundial però també tinc que dir que continua sent molt comunista a tots els nivells. No hi ha llibertat, la gent viu portant les regles que marquen els polítics al peu del canó, són poc expresius, no acabes de veure clar què pensen, són molt tancats respecte a les seves vides i costums. Realment, tota la informació que pots tenir és la que volen que se sàpiga per part del govern.

Per exemple…

 Durant els dies que vaig estar a Xina el meu blog no hi havia manera de poder obrir.lo… Vaig  assebentar-me que el govern ¨capa¨diferents tipus de web sites perquè no volen que la gent tingui segons quin tipus d´informació. Jo, escric sobre el què visc, el què veig quan visito llocs o quan conec persones, dono moltes vegades la meva opinió del què penso, etc…Segurament, en el meu blog hi ha alguna paraula que el govern xinès la té com prohibida i és per aquest motiu que no se´m obria.

No només amb en David i el seu pare vàrem estar a la fàbrica d´en José Luís, també vam fer altres coses… Visitar part de la ciutat de Shenzhen, centres comercials, altres empreses del Món de la electrònica, compres, etc…

Abans de viatjar a Shenzhen, tinc que dir que no havia sentit a parlar mai d´aquesta ciutat, no sabia ni que existia… Shenzhen, té una població de més de 15 milions d´habitants, uns 5 milions més que a on visc actualment, Bangkok!!! amb un creixement per any de més de 4 milions d´habitants, l´augment de cotxes és bestial, milers de cotxes es matriculen cada mès, les comunicacions de la ciutat són increíbles, autopistes per arribar als llocs més insignificables, autovies amples, importants empreses que hi tenen seu, etc… Durant les 24 hores del dia, el moviment és continu.

Un dia per la tarda que vàrem aprofitar per fer algunes compres, vaig quedar-me amb la boca oberta amb unes noies que teòricament venien bolsos… Aquelles nenes, que eren germanes eren capaçes de vendre´t tot el què vulguessin i més, eren màquines de vendre, tenien una energia i un xarramenta brutal!!! Si et feia falta alguna cosa que no tenien a la botiga, el que fos, amb una sola trucada de telèfon eren capaces de portar-t´ho, ex: roba de marca, telèfons, rellotges, tratjos, etc…

Jo, que visc a Bangkok ( com deia abans…) ja estic relativament acostumat a veure coses com aquestes, Tailàndia és el paradís de les compres a part de moltes més coses però a diferència de Tailàndia a Xina la gent alhora de vendre és més agresiva, van a per totes, no paren fins que et porten a l´hort. Sort que no portava gaires diners… Aquelles germanes no les pots tenir com a amigues, et porten a la ruina en un tres i no res, jejeje…

En David i el seu pare, sempre es vàren portar molt bé amb mi en tot moment, no em va faltar de res, qualsevol cosa que necesitava només ho tenia que dir, em vaig sentir molt bé i relaxat amb ells, per això els hi vull donar les gràcies!!! També, agrair a tots els socis i amics d´en José Luís el tracte donat, a tots gràcies!!!

Pròxim capitol: A Hong Kong amb la família Serra!!!

Salut!!!

Jordi Meya.

Anuncis

Fotos dels dies a Shenzhen, Xina.

Posted: 28 Mai, 2008 in Xina

Vídeos dels dies a Shenzhen.

Posted: 28 Mai, 2008 in Tailandia

Ábans de deixar Bangkok direcció a Xina.

Treballadors fent flexions durant l´hora de descans… Estàn com una cabra!!!

Televisió de Xina.

Gent fixant per entrar a treballar en una fàbrica de Xina.

Sortida de gent en una fàbrica de Xina.