En Miquel, ja torna a estar de nou a Bangkok.

En Miquel, ja torna a estar de nou a Bangkok.

Estic molt feliç de tornar a tenir el meu amic, Miquel a Bangkok a casa meva durant uns quants dies més. Em sento realment afortunat de tenir amics com ell que tenen la gentilesa de venir a veure´m quan tenen vacances laborals a Tailàndia, un pais no gaire a prop de Catalunya.

Sembla que va ser ahir quan va venir per primera vegada a visitar-me, els mesos m´han passat quasi bé sense donar-me compte, moltes vegades perdo la noció del temps i ara que tinc molta feina a fer, encara em passa tot molt més ràpid.

Cada vegada, em sento més fet al ritme de vida de la ciutat de Bangkok a l´estil de vida thai i al dia a dia que marca la societat asiàtica.

Aquesta vegada, el retrobament amb el meu gran amic va ser força diferent que la primera vegada ara fa 4 mesos. Per començar, no vaig anar a rebre´l a l´aeroport, ja es coneix el camí perfectament, sap quina és la millor combinació per arribar a casa meva i el que té que pagar, cosa important perquè ningú t´intenti cobrar més diners del necessàri.

De camí a casa, just quan passava per davant de la parada de sopes thais que tant li agraden amb en Miquel, vaig tenir la sensació de que el trobaria menjat una sopa, no sé… ho vaig sentir d´aquesta manera i no em vaig equivocar……. En Miquel, em va veure passar per davant de la parada de sopes que nosaltres vàrem batejar com ¨Can Sopes¨, carregat amb la meva motxilla plena de llibres i apunts de l´escola direcció cap a casa meva.

Vaig notar una presió a la meva esquena, algú m´estava agafant amb força… No era ningú desconegut, jejeje… en Miquel era la persona que em tenia atrapat fortament. Em vaig girar sorprès de trobar-lo d´aquesta manera tant inesperada, al mig del carrer ple de gent caminant amunt i avall en totes les direccions imaginables… Ens vàrem fondre amb una abraçada molt bonica al  mig del carrer, la gent que caminava per els nostres voltants es miraven l´escena bocabadats i sorpresos. Sobretot la gent del mercat, reia bastant al veure´m abraçat amb un noi, jejejeje… aquí no és costum que la gent mostri gestos de ¨carinyo¨en públic i menys dos persones del mateix sexe, jejeje… A més, les persones que regenten botigues o paradetes del mercat, ja em conèixen, saben que sóc veí seu perquè em veuen passar cada dia per el mercat.

En Miquel i jo, després d´intercanviar les nostres primeres sensacions i impresions, sobretot de com li havia anat el viatge fins a Bangkok, si es trobava bé, com es sentia, etc… vàrem arribar-nos fins a casa.

En Miquel, anava força carregat aquesta vegada, el meu bon amic portava coses per a mi de part de la meva família, llonganisses, fuets, bulls blancs i negres, pernil salat, alguns medicaments, la senyera de Catalunya, la camisa del Barça, etc… I en Miquel, portava alguns dvd´s de música que li havia encarregat.

Després de dutxar-se, vaig parlar amb ell per  veure quins plans tenia de viatge aquesta vegada. Tenia que ajudar-lo a fer un ¨planning¨de viatge, sobretot perquè no perdés més temps del necessàri alhora de desplaçar-se.

Vàrem estar xerrant durant una bona estona, discutint els pros i els contres, etc… Tenia que disenyar un bon pla de viatge perquè no disposa de gaires dies de vacances aquesta vegada, només 15.

En Miquel, tenia molt clar que volia visitar els Temples d´Angkor a Cambodia, no s´ho vol perdre per a res del Món, cosa que entenc perfectament.Jo, vaig visitar Cambodia l´any passat i encara m´emociono quan penso tot el que vaig viure, sentir i veure en aquell país tant especial… No puc descriure el que vaig sentir amb aquella gent tant pobra i tant entregada al mateix temps… La gent i els paisatges Cambodians m´ha quedat grabat a la memòria per la resta de la meva vida.

Anirà a Cambodia desde Bangkok amb bus, el que veurà per la finestra no el deixarà indiferent, quan arribes a la frontera de Tailàndia amb Cambodia tot canvia, sobretot la gent, la majoria molt pobra i el paisatge, és un impacte brutal el que reps mirant a un costat i a un altre. El viatge amb bus fins a Siem Riep que és a on hi ha els temples d´Angkor és un camí de cabres, 8 hores botant sense parar clavat al seient del bus una experiència també d´aquelles que t´enrecordes durant molt de temps.

Un dels llocs fixos que és parada pràcticament obligatòria és a Chiang Mai, la segona ciutat més gran de Tailàndia després de Bangkok situada al nord del país a tocar amb Laos. En Miquel, hi té alguns bons amics allà que hi manté una bona relació, després de Cambodia és la seguent parada.

Volia anar a Hong Kong també!!!!!!!!!!!! Li vaig comentar que era un suicidi, només amb 15 dies de vacances voler anar a Cambodia, Chiang Mai i Hong Kong???????????? Aquest ritme no el porten ni les estrelles de Rock´n´Roll quan estan de gira!!!! S´hagués passat més hores ficat dins d´avions, busos, tràmits burocràtics, etc… que visitant llocs interessants. Després de fer-li entendre que no valia la pena patir tant, va descartar l´opció Xina per una altra ocasió.

Un cop que va decidir fermament a on volia anar era hora de lligar les combinacions dels transports. Primer de tot, vaig enviar un e-mail als meus amics del carrer de Rambutri a Banglamphu, els que regenten una petita agència de viatges demanant informació i tarifes de preus per viatjar a Cambodia amb bus. Després, vàrem buscar vols perquè no perdés temps, finalment els horaris ens vàren quadrar millor del que pensavem. En Miquel, s´estarà un parell de dies a Bangkok abans de començar a viatjar sol i tornarà a casa meva a finals del seu viatge un parell de dies més. Tots dos deixarem Bangkok al mateix dia, el 7 de Juliol, ell per tornar a Catalunya i jo per anar fins a Singapore a renovar el visat thai.

Un dels millors moments per a mi, va ser quan vam preparar un bon pà amb tomàquet acompanyat dels embotits del meu poble, Ripoll i de la meva terra, Catalunya. Quasi bé, vaig tenir un orgasme estomacal, jajajaja… estava a punt de còrrem cada vegada que em fotia un tros d´embotit a la meva boca  sobretot perquè ja porto 6 mesos menjant a diari arròs, noodles i menjar picant… Tallava l´embotit amb la mateixa ànsia que ataquen les piranyes o els taurons blancs a les seves preses.

Després de sopar, li vaig comentar amb en Miquel que la meva connexió d´internet és una verdadera merda, no puc intal-lar-me cap programa per baixar-me música gratuita de la xarxa, un hàbit que em tenia molt enganxat quan vivia a Ripoll.

En Miquel, que també està fet un bon pirata informàtic em va explicar que hi ha pàgines de descàrregues directes d´arxius gratuis sense la necessitat d´instal-lar-te un programa amb servidors tipus ¨E-mule o Ares¨. Se´m van obrir uns ulls com taronges, de seguida vaig començar a rastrejar per internet a veure si trobava alguna d´aqueste pàgines…

Efectivament!!! Qui la busca la troba!!!!!! Jejejeje… Hem descobert una pàgina pirata que està de puta mare per baixar-te tot el que vulgui directament a l´ordinador, sobretot música de la meva, Heavy Metal!!!!!!!!!!!!!

He batejat al meu ordinador amb el nom de ¨Nostradamus¨que així es titula el nou disc de la clàssica banda angles de Metal, Judas Priest, el primer disc que he baixat d´internet directament al meu portàtil.

Abans d´anar a dormir, vàrem pendre unes cervezes en plan tranky, en Miquel tenia que matinar per anar a cal dentista i jo per estudiar.

Salut a tots!!!!!!!!!!!!

Jordi Meya.

Sopant amb la Amy.

 Amb la Amy, la meva nova amiga.

Fa una estona que acabo d´arribar a casa, aquesta nit he tornat a anar a sopar al Restaurant de cuina Espanyola amb una nova amiga, l´ Amy de San Francisco, Estats Units.

Vaig conèixer a la Amy de casualitat, un dissabte al matí al mercat de cap de setmana de Chatuchak Market a Mo Chit Bangkok . Estava al mercat amb l´Albert donant una volta, mirant parades de roba quan de cop i volta l´ Amy es va apropar a nosaltres interessada perquè ens va sentir parlar en català.

L´ Amy, va viure 5 anys a Barcelona, parla perfectament l´espanyol i entén el català. De seguida vàrem conectar, vàrem xerrar durant una estona animadament, ens vàrem intercanviar els telèfons i e-mail i vàrem quedar que un dia d´aquests ens veuriem per sopar i xerrar una mica de la ciutat de Bangkok i de Tailàndia en general.

A principis d´aquesta setmana em va trucar per quedar, l´ Amy fa només una setmana que està a Tailàndia, està estudiant un Màsters a la Universitat que durarà més o menys 1 any.

Ella és natural de San Francisco, Amèrica del Nord, és professora d´història i geografia en una Universitat Americana, li encanta el contacte amb la gent, conèixer diferents cultures i viatjar.

Durant el sopar d´aquesta nit, que m´ho he passat de conya, jejeje… no hem parat de riure quasi bé durant tota l´estona, és una tia molt catxonda i natural, m´he sentit molt còmode estant amb ella sopant aquesta nit. Hem parlat de moltes coses, per exemple perquè estic visquent a Tailàndia, experiències de viatges que hem fet, etc… L Amy, coneix molts paisos d´arreu del Món, ha viatjat per Sud-America, Europa i a Àsia. Sempre ho ha fet tot sola, carregada amb la motxilla com jo quan viatjava.

Ha estat molt contenta de sopar menjar típic espanyol com truita de patates, boquerons en vinagre o un assortit d´embotits acompanyat d´una fresca i dolça sangria.

El sopar ha estat realment bé, espero que ens tornem a veure aviat per seguir parlant amb ella i qui sap si per començar una bona amistat com amics…

Bueno, vaig a dormir que ja no m´aguanto i demà toca tornar a l´ataque dóra al matí.

Petons!!!

Jordi Meya.

Per a tu, Albert.

Per a tu, Albert.

Tinc tantes coses boniques que dir-te que no sé per a on començar, amic meu…

Aquests darrers dies, desde que has marxat, no paro de pensar amb tu, et trobo a faltar moltíssim, el meu cap no para de recordar-me tots els bons moments que hem viscut junts una vegada més, ha sigut tot molt bonic, fantàstic, extraordinari… Com sempre ha sigut un plaer gaudir de la teva companyia, m´has emplenat molt, he disfrutat com un nen petit quan el porten per primera vegada a un parc d´atraccions parlant amb tu, rient, etc…

Tinc una sensació extranya al meu interior, és una mena de tristor barrejada amb alegria. Tristor perquè has marxat, alegria perquè sé que estaràs molt bé a Barcelona amb els teus. Sí tiu, em sento bastant buit desde la teva marxa a Catalunya, estic una mica de baixón amic meu, jejejejeje… Però no et preocupis gens perquè ja saps que jo continuo fermament amb les meves obligacions diàries que no són poques… Ara mateix, estic agrait d´anar de puto cul durant tot el dia, m´ajuda a estar entretingut perquè, et sóc totalment sincer, si no tingués res a fer, em tornaria boig pensant amb tu, cabrón!!! Jajajajaja….

M´he posat molt content al veure les fotos de la teva rebuda a l´aeroport de Barcelona, jajajaja!!! Hi ha tantíssima gent que t´estima Albert!!!!!! A mi, no m´extranya gens perquè ets una persona amb un gran còr, que es fa estimar de veritat, que enganxes a la gent amb bons sentiments, etc… Després de veure les fotos, m´ha quedat molt clar que no només per a mi ets una referència molt important, hi ha molta gent que creu amb tu i que t´estima de veritat, ahir t´ho vàren demostrar, mai oblidis tot el que has aconseguit treballant dur cada dia, el que has fet tu, amic meu, és altament admirable, viatjar durant tants mesos amb una motxilla carregada a l´esquena, deixar una vida que no t´emplenava, intentar ser tu, aconseguir que els teus somnis es facin realitat, arribar fins a Austràlia, viure i sentir la vida a la teva manera i mil exemples més, Albert!!!!!!!! Per fer totes aquestes coses tot sol, s´han de tenir els collons i les coses molt i molt clares i t´ho t´has demostrat a tu mateix que tot es pot fer si un ho desitja amb totes les seves forces i amor que un mateix pugui donar!!!! Mare meva… Tiu, t´has sacrificat com el que més, has fet grans coses amb poc presupost, és d´admirar!!!!!! Albert, tu vals molt, no ho oblidis ni facis que ningú t´ho faci oblidar!!!!!!!

Ja sé que no entens gaire sobre Rock´n´Roll o música Heavy en general…… Et vull comparar amb una estrella de música perquè el que has fet, Albert durant tants mesos, per a mi és Rock´n´Roll del bó, aquell que no passa de moda i que mai s´oblida, aquell que cada vegada que l´escoltes et fa posar la pell de gallina, t´has convertit amb un clàssic que no passarà mai de moda!!! jejejeje… Igual que els Pink Floyd o els Black Sabbath!!! Continua fent-nos vibrar amb el teu Rock´n´Roll!!!!!

Ara a Barcelona, agafa´t les coses amb tranquil-litat, dona´t temps, no corris, tot ho pots fer al teu ritme.

Sigues feliç cada segon, viu el moment a tope i sobretot disfruta moltíssim de la vida com només saps tu fer-ho! Jo, estaré a Bangkok treballant fort i esperan-t´he a casa meva que també és casa teva! Sé que tot anirà bé, tinc una tranquil-litat dins meu que em fa pensar sempre positivament, recorda Albert: ¨Never give up and never stop believing!!!!¨.

T´esimo,  germanet!!!!!!!

Continuarà d´aquí 3 mesos….

Bona revetlla de Sant Joan!!!!!

Jordi Meya.

p.d: Camina per Barcelona vacil-lant com ho feien els Bee Gees al vídeo clip Stayin Alive.

the-bee-gees-stayin-alive

 

Últims vídeos junts d´aquesta etapa de l´Albert i jo.

– L´Albert facturant l´equipatge direcció Bangkok a Barcelona:

– Última abraçada junts, moments abans de separ-nos:

Adéu Albert en imatges.

Nou visat Thai a Singapore.

Em toca renovar visat a Singapore.

Els dies van passant més ràpids del que m´imaginava, una altra vegada em toca sortir de Tailàndia perquè el meu visat de turista està arribant a la seva fi.

Aquest cap de setmana, finalment vaig decidir el lloc a on viatjaria per obtenir un nou visat de turista que em permeti viure a Tailàndia legalment per un periode total de 60 dies prorrogables a 30 dies extres més pagant 40 euros a la oficina d´inmigració de Bangkok.

El dia 7 de Juliol al matí, agafo un avió rumb a Singapore, una ciutat que no em fascina gaire però que dintre de totes les ciutats que relativament em queden aprop de Bangkok és la millor per tramitar visats sense aparetment cap problema.

Tinc que dir, que no tenia pensat viatjar de nou fins a Singapore perquè em pensava que ho podria fer d´una altra manera més ràpida i sobretot molt més barata, m´explico….

Una de les coses bones que té estudiar en una Universitat, és que et dóna l´oportunitat de conèixer a molta gent que com el meu cas, té que renovar visat thai cada 3 mesos, per tant, obligatòriament té que abandonar el país del somriure si vol continuar rient, jejejeje…. Perquè les coses aquí com a molts d´altres paísos, no són gens fàcils si no estàs en situació legal. Tothom té que passar per el tub i deixar-se una bona quantitat de diners si es vol quedar en aquest país.

Una dona de Colombia, la Mariela una bona amiga meva, fa temps em va dir que el seu marit i ella cada 3 mesos marxen a Cambodia per renovar els seus visats. Em va comentar que contacten amb una oficina que es dedica a tramitar visats, és a dir, s´encarreguen de fer tots els tràmits d´una manera molt ràpida i sobretot molt i molt barata.

La Mariela, em va donar fa uns dies el número de telèfon de ¨Visa Run¨que així es diu aquesta empresa que tramita visats.  Aquest passat cap de setmana, em vaig posar en contacte amb ells perquè trobava molt interesant com fan la seva feina.

La Mariela i el seu marit, quan han de renovar visat, marxen molt dora al matí de Bangkok rumb a Cambodia. No arriben a entrar a Cambodia, es queden a la frontera esperant que els hi tramitin un nou visat, això és molt interesant perquè t´estalvies de fer-te un visat que et doni permís per entrar a Cambodia, una tonteria si pensem que només entres al país per estar-hi unes hores, el temps just per tramitar el visat.

Aquesta empresa, ho tramita tot amb només unes hores, marxes de Bangkok dora al matí i tornes a estar de nou a la capital de Tailàndia tard a la nit ja amb el teu nou visat. Quan la Mariela m´ho va explicar no vaig dubtar que jo voldria fer el mateix però malauradament en el meu cas l´empresa en concret em va dir que no em podien ajudar.

Aquesta empresa només arregla visats a persones que tenen un permís de treball no permís de turista com és el meu cas…. La persona que vaig parlar per telèfon em va dir que no em podien ajudar que no hi havia res a fer, l única alternativa que m´oferien era un permís de 30 dies com el que fan a totes les persones que entren a Tailàndia sense visat, una situació que ara mateix a mi no m´interessa gens, jo vull apurar tot el màxim de temps possible per estar visquent a Tailàndia sigui en situació de turista, d´educació o d´estudiant, m´es completament igual….

Per tant, no em sortia a comte anar fins a la frontera de Cambodia, perdre un dia i diners per tenir una merda de permís de 30 dies solament…..

De seguida, després de saber que no podia fer el mateix que la Mariela i el seu marit, em vaig conectar ràpidament a internet per començar a mirar vols barats a paisos veins de Tailàndia per renovar el meu visat.

Vaig trobar vols molt barats a Vietnam i Cambodia però finalment em vaig decidir pagar bastants més diners i viatjar fins a Singapore per 3 raons molt importants.

Primer de tot, puc entrar a Singapore sense visat cosa que Vietnam i Cambodia no m´ho permenten i treure´m un visat per estar al país només 2 dies no em resulta factible.

Segon, Vietnam i sobretot Cambodia són paisos que moltes vegades tenen problemes diversos, no deixen de ser paisos del 3 Món i no dic que em passés res… però podria passar-me… Un simple tràmit com és el d´un visat podria trigar més temps del normal, em podrien començar a vendre´m la moto entre una cosa i una altra com per exemple: Ah! Vols el visat ràpid????? Doncs dona´m més diners, ok????? Passo d´històries com aquestes….

Tercer, m´interessa molt que em tramitin el visat molt ràpid perquè m´examino d´anglès 4 dies més tard a la Universitat. No estic estudiant a tope diàriament, sacrificant-me molt, no faltant mai a classe perquè un puto visat m´ho enjegui tot a pendre per el cul, no!!!!!!!!

Singapore, és un pais molt més car que Cambodia o Vietnam, és un pais avançat, molt modern…Sens dubte tal i com està la meva situació en aquests moments és la millor opció que podia triar per obtenir un nou visat thai. Espero obtenir el meu nou visat amb menys de 48 hores, conec a gent que sempre van a Singapore a renovar visat perquè és ràpid i sobretot serio i segur.

Si no passa res, estaré de tornada a Bangkok el divendres, 9 de Juliol a la nit.

Crec que aquest serà l´últim visat thai de classe turista que podré obtenir, no crec que me´n donguin més les autoritats thais ja que aquest serà el segon visat de turista que tindré en un mateix any. Intentaré que em facin un visat de múltiples entrades com el que tinc ara mateix perquè al final et surt a comte. Sí!, hauré de sortir del pais cada 3 mesos però no hauré de fer-me un visat nou, només m´hauràn de fitxar quan torni a entrar a Tailàndia, aquesta és la funció d´un visat de múltiples entrades.

A veure si tinc sort i ho puc fer com voldria….

El vol a Singapore amb Air Asia em surt per 130 euros anada i tornada. Crec que em gastaré uns 200 euros entre guest house, menjar i tràmits visats. Un dineral!!!!!

Me les piro a estudiar que avui ja torna a ser dilluns!!!!!!!

 

Jordi Meya.

Nit de dissabte amb les Playboy Mates a Bangkok.

 Convidats a una festa Playboy, ummmmmmmmmmmmm……

Qui ens havia de dir a l’Albert i a mi que un any i pico després de conèixe´ns a l´Índia mentres manteniem una conversa a dues bandes amb una vaca i una cabra vestida amb una camisa de color blau fosc, acabariem tots dos de festa a Bangkok convidats ni més ni menys per la marca eròtica Playboy…

Les nostres vides, semblen que mica en mica es van convertint en una mena de conte de ciència-ficció barretjat a vegades per unes gotes d´LSD, ja que moltes vegades és complicat trobar un sentit o una explicació llògica de totes les experiències que vivim una vegade més plegats. Com diria un bon crític teatral, les nostres vides són totalment inversemblants.

Tant l´Albert i jo, som dues persones diferents com la nit i el dia però quan ens ajuntem una mena de màgia conecta entre nosaltres i pràcticament tot es converteix en fantasia plena d´experiències totes elles descollonants… La passada nit va ser una vegada més una mostra palpaple de què podem arribar a conseguir quan les nostres forçes s´ajunten…. D´anar moltes vegades de hippies, dormint i menjant coses que a molts dels mortals farien vomitar ( una de les meves frases preferides del meu amic Johnny Rambo ) a acabar barrejants amb la crem de la crem de la societat més high de la ciutat de Bangkok, menjant canapés, bebent champangne i fent-nos fotos amb les estrelles més conegudes de la pasarel-la Àsiatica acompanyades d´algunes de les conilletes de la prestigiosa i súper coneguda marca eròtica Playboy, yeaaaaaaaaaah!!!!! ¨Ole nuestros huevos, capaooooooo!!!!!!

La cultura àsiatica com he dit en mil i una ocasions… és diferent a la nostra, molt diferent molt…. i alhora de montar festivals o events també ho és. Un clar exemple és l´hora de començar la festa, sobre les 7 pm quan a Espanya seria hora de donar el berenar a la canalla aquí la gent ja està preparada per mostrar els seus encants i donar mostra de la seva classe.

La cita era al Dream Hotel de Bangkok, situat a la millor zona de tota la ciutat, a Sukhumvit soi 15, a uns 66 carrers de diferència de casa meva. Amb l´Sky Train s´hi arriba en un tres i no res. A les 7 pm en punt estavem tots dos al Hall de l´hotel.

A l´entrada ens vàren demanar que ens identifiquessim, vàrem agafar els nostres DNI per no arrossegar tot al nit el passaports… L´Albert, va comentar a unes noies molt guapes que estavem convidats de part de l´agència de models ¨Blink Models Managment¨, l´empresa a on l´Albert s´incorporarà a treballar, si no passa res, el proper mès de setembre.

Un cop identificats i amb les nostres invitacions a la butxaca més les consumicions per beure, ens vàrem fer les primeres fotos amb el logotip de Playboy al nostre darrera. Quan ens estaven fent les fotos, em sentia com els convidats de la prensa rosa que moltes vegades surten als programes espanyols, jejejeje…. Li comentava a l´Albert: ¨Tiu, sembla que estiguem a Corazón Corazón, jajajaja….

Ja disposats a pujar al pis a on començava la festa, una dóna extemadament vestida degudament per l´ebent, súper sexy, amb escot de vèrtic que feia tempar a la persona més impotent del planeta ens va dirigir cap a nosaltres… Era ni més ni menys la que serà la ¨jefa¨de l´Albert, la directora de l´agència de models a on treballarà, el seu nom, Oxana, una rusa més alta que una farol-la amb unes mega tetes siliconades made in Thailand, jajajaja…

Després d´intercanviar les primeres impresions amb aquesta dóna que donava vèrtic, molt amablament ens va portat al mateix ¨Back Stage¨a on hi havien totes les estrelles de la pasarel-la, donat-se els últims retocs de maquillatge i de vestuari. L´empresa organitzadora tenia llogada tota una planta d´habitacions de l´hotel, maquilladors, perruquers, treballaven a un ritme frènetic.Anaven amunt i avall intentant superar els nervis post directe. Per moments tremolava, hi havien unes ties espectaculars en aquella habitació, era com estar en un somni del que no vols mai despertar, aquell lloc m´inspirava a imaginar-me com seria el paradís més angelical barrejat amb una bona dosis de sensualitat.

L´Oxana, transmetia bon rotllo, se li notava que li agrada la seva feina, que ho viu i ho sent de veritat, estava exitada perquè tot surtis bé i que la gent convidada se´n portés una gran impresió de la festa que no he dit que estava organitzada per recaudar fons a persones necessitades.

Vàrem pujar en un ascensor de l´hotel per dirigir-nos cap a la planta a on es viuria tot el festival. Dins de l´ascensor, L´Albert, jo, l´Oxana súper sexy i dues noies thais que tampoc estaven gens malament… L´Oxana és tocava les tetes de silicona mentres mirava a una thai fent broma, jajajaja… Li deia a veure si li semblaven sexys… L´Albert i jo ens partiem la caixa rient, jajajaja…

L´atmosfera de la sala a on hi havia la festa era evidetment sensual, la il-luminació càlida, no gaire carregada, degudament decorada, amb un Dj. que posava música rotllo Chill Out, sofàs, sillons, canapés, pastissos, pinxos de carn amb salsa picant i una gran barra de bar amb cambrers sense camisa i cambreres molt sexys. Hi havia una catifa de color vermell que feia la funció de pasarel-la que rodejava gran part de la sala. Sens dubte, l´ambient convidava a relaxar-te i a deixar-te portar per la màgia de la nit.

Mica en mica, la sala es va anar emplenant de gent i nosaltres vàrem començar a parlar amb algunes persones que s´acostaven a prop nostre, sobretot per trencar el gel. Hi havia gent de tot arreu, no tant sols de Tailàndia, per exemple, vam conèixer un noi model d´Alemània que viu a Bangkok desde fa més de 3 anys i que parla thai.

L´Albert, estava a la seva salsa, després de tants mesos d´haver estat desconectat del seu Món, se´l veia molt content, jejeje… tota la roba que portava l´estrenava, parlava amb totes les models, intentava col-laborar amb tot el que veia que podia ajudar o ser útil. La seva cara transmetia felicitat, a l´Albert li agrada la seva professió, ho viu al 100 %, té fusta per treballar en aquest ¨mundillo¨. No parava d´informar-me de tot perquè coneixés més a fons tot el rotllo que arrosega el Món de la moda.

Sort de l´Oxana que també ens deia qui era qui perquè nosaltres de moment no coneixem qui és una estrella a Tailàndia o una persona coneguda… Nosaltres treiem les nostres conclusions perquè la gent cridava com desesperats quan algú conegut entrava a la festa. La gent no parava de fer-se fotos amb totes les estrelles televisives i del Món de l´espectacle, nosaltres inclosos, jajajaja… Ens vàrem fer un fart de fer-nos fotos i no sabiem ni qui eren aquelles persones…. però com que tothom els aclamava, nosaltres també els vam aclamar per no ser menys, jajajaja… Hi havia noies súper guapes i sexys, totes molt simpàtiques!!! Mai ens vàren donar un NO per resposta, vàrem fer-nos totes les fotos que ens va donar la gana.

No només hi havia un espectacle eròtic, ( que va ser molt light…. ) hi havien altres actuacions, màgia, ball d´un tango, una actuació d´una estrella de la música Pop tailandesa versionant una cançó de la Kylie Minogue ( que la va destrossar per complet… desafinava més que els crits que fan els gossos de l´Índia infectats de sarna, plens de pusses i d´infeccions vàries…Quan sentia la distorssió de les cordes vocals d´aquella noia moníssima, tancava els ulls i em pensava que estava una altra vegada a Varanassi, jajajaja… La gallina Caponata de Barrio Sésamo cantava millor que aquella pobra noia… ).

És clar, el millor de tot de la festa va ser quan vàren començar a desfil-lar les models i estrelles de Tailàndia, per aquella catifa improvisada de color vermell que feia la funció d´una pasarel-la. La música estava de puta mare, la gent molt animada i jo a primera fil-la amb la càmara de l´Albert que m´havia deixat sol perquè estava coordinant a les models abans de començessin a desfil-lar.

Vaig fer vídeos de totes les models, rodejat de premsa local i intenacional, corrent amunt i avall de la sala per no perdre cap detall i deixar-ho tot degudament inmortal-litzat per la resta de les nostres vides. Jo, mantenia un colze a colze amb els càmeres de televisió, era com córrer per un camí de muntanya perseguit per un camió de gran tonelatge amb les llums de llarga distància apuntant-me en tot moment. M´ho vaig passar molt bé, grabant vídeos i fent fotos, tenia les estrelles davant meu, podia sentir fins hi tot la seva respiració. Estava vivint el moment a tope!!!

Em vaig retrobar amb l´Albert quan va acabar  el ¨passe¨de models, no paravem de riure fent una primera ullada dels vídeos i de les fotos fetes durant la nit.

L´Albert, va aprofitar per donar-se a conèixer, va parlar amb tota la gent que va poder relacionada amb la moda, es va rodejar de models guapíssimes i el millor de tot i crec també lo més important és que la que serà la seva ¨jefa¨el va presentar a tothom com una persona important del Món de la moda que ha treballat en una de les millors agències d´Europa relacionades amb aquest Món i que es vagin quedant amb la seva cara perquè s´incorporarà a treballar d´aquí a uns mesos.

L´Albert tenia que anar a la festa d´ahir a la nit, va fer molts punts, la gent es va emportar una gran impresió d´ell, l´Oxana estava encantada amb la seva presència i el millor de tot és que es va sentir val-lorat per els seus companys de professió per primera vegada en molts anys, cosa que alguns ¨capullos despressiables, amargats de la vida¨, no han tingut mai el detall de valorar-ho… No donaré noms…

Tots dos, tornavem a casa abans de les 00 am per no perdre l´últim Sky Train i tenir que agafar un taxi, jejejeje… Vàrem sortir contents i feliços de com havia transcorregut la nit.

Jo, vaig tenir la sort de conèixer una professió totalment desconeguda per a mi, veure unes noies de bandera, sexys, morboses i espectaculars i el meu amic de deixar una impressió d´ell molt i molt adecuada i positiva.

L´Albert i jo, vàrem rematar el cap de setmana ¨Por todo lo alto!!!¨

Salut a tothom!!!

Web Dream Hotel, Bangkok: http://www.dreambkk.com/

Jordi Meya.

Fotos Festa Playboy, Bangkok.

 

Vídeos Festa Playboy.

Cantant destrossant versió cançó Kylie Minogue:

Show eròtic Playboy Party, Bangkok:

Vídeos pasarel-la Playboy Party:

De ruta una altra vegada l´Albert i jo. Aquesta vegada direcció a Sukhothai.

De ruta a Sukhothai.

Com una antiga ¨banda de Rock´n´Roll que després d´un llarg periòde de temps sense anar de gira junts i d´estar separats, l`Albert i jo vàrem tornar a la carretera per viatjar una altra vegada plegats durant un parell de dies després d´un llarg periòde de pausa sense calçar-nos les ¨botes¨de treball. Així em vaig sentir al tornar a viatjar amb el meu bon amic Albert, estavem una vegada més a punt de deixar-nos  anar i disfrutar d´un altre viatge junts per Àsia.

Aquesta vegada, el lloc que vàrem triar va ser Sukhothai  (pujada de felicitat) la que va ser la primera capital de Regne de Tailàndia, ciutat situada al nord del país a unes 6 hores amb tren desde Bangkok.

La nit abans, haviem sortit a pendre unes copes en una discoteca d´ambient gay de la ciutat, l´Albert feia mesos que m´anava al darrera per convence´m d´anar algún dia al Dj. Station que així es diu la discoteca. Finalment, vaig ser jo qui li vaig dir per sortir a airejar-nos una mica el divendres a la nit i em va semblar bé proposar-li anar fins allà. No va estar malament l´experiència, ens ho varem passar bé i jo vaig poder disfrutar d´un ambient totalment desconegut per a mi.

El nostre tren desde Bangkok sortia a les 7 am, pràcticament no vàrem descansar, va ser arribar a l´habitació, agafar les nostres bosses i tirar cap a l´estació de trens de Bangkok que està bastant lluny del meu apartament… Per arribar fins allà vam convinar Sky Train i el Metro de la ciutat.

Un cop arribats a l´estació, primera sorpresa… no hi havien places per el tren que voliem agafar, estava tot ple així que vàrem tenir que comprar bitllets per el seguent tren que sortia 90 minuts més tard…

Sota una calor impresionant, ens vàrem ¨apalancar¨ en un banc al costat de la via a esperar que arribés el nostre tren. L´Albert, no va aguantar i va quedar-se adormit estirat a sobre d´un banc, mig abraçat a la seva motxilla inseperable, jejejeje… El pobre, no es va ni assebentar de que posaven l´Himne Nacional de Tailàndia per els altaveus a les 8 am en punt, ( A Bangkok, als llocs públics cada dia a les 8 am i a les 6 pm posen l´Hime del país ) imagineu-vos, tothom dret en mostra de respecte i el meu amic estirat clapant passant de tot sobre d´un banc de fusta, jajajaja… Vaig aprofitar per filmar un vídeo, jejejeje…

Semblava que tot ens aniria de ¨cul¨aquell dia, el nostre tren venia amb 1 hora de retard, ( si ens ho arribem a imaginar potser sí que haguessim aprofitat per dormir una miqueta… ).

Mentres l´Albert continuava dormint, se´m va acostar un noi i em va preguntar si parlava espanyol. Evidetment, li vaig respondre que sí i la seva cara li va cambiar en questió de mil-lèssimes de segon.

Es tractava d´en Jacobo, un noi de Valladolid que porta 2 mesos viatjant sol i que en principi té previst viatjar  1 any més o menys per diversos paisos-continents del Món.

Em va semblar un tiu molt enrotllat, l´estona que vàrem estar parlant animadament tots 3, ( l´Albert ja havia despertat de la seva bacaina moments abans… ) va ser molt interessant, vàrem conectar de seguida. En Jacobo, va al-lucinar amb les nostres històries, aventures, etc… li va semblar increíble que un dia decidissim deixar-ho tot i perseguir els nostres somnis. Tant l´Albert com jo li vàrem explicar que estem fent el que realment sentim sense intentar demostrar res a ningú, simplement viure la vida d´una manera diferent de com ho fa tothom, d´una manera autèntica que tingui sentit per nosaltres, viure d´una manera totalment natural i lliure.

En Jacobo va tenir sort, jejeje… va arribar el seu tren abans que el nostre… Ell anava direcció al sud, concretament volia visitar l´illa de Kho Tao, una illa ja coneguda per nosaltres molts mesos enrera.

Blog Jacobo: http://www.unmundopordelante.com

Per fi va arribar el nostre tren, ens vàrem apalancar als nostres seients i quasi bé no vàrem ni intercanviar ni una sola paraula fins pràcticament arribar a Phitsanulok, la població a on teniem que agafar un bus fins a Sukhothai.

Desde l´estació de Phitsanulok, haviem de buscar un transport perquè ens portés fins a l´estació de busos de la població, situada a uns 4 quilòmetres de distància. Els caça-turistes estaven molt pendents de nosaltres, com sempre no deixaven de perseguir-nos intentat convençe´ns d´anar amb ells a canvi d´un preu molt elevat.

Després de caminar durant uns minuts per els voltants de l´estació de trens, vàrem trobar un home que estava estirat a sobre d´una mena de ¨carretó¨amb motor en una cantonada d´un carrer.

Després d´intercanviar unes paraules amb tailandès  per pactar el preu del trajecte l´home va donar-se compte que nosaltres no erem uns extrangers comuns, sobretot perquè al parla-li directament amb thai va veure que no es podia passar de rosca amb el preu i així va ser al final.

Per sort, no vàrem tenir-nos que esperar-nos gaires minuts per agafar el bus direcció a Sukhothai, va ser arribar i sortir de seguida. Aquell cop sí que ens van ¨timar¨ amb el preu, li vàrem pagar directament al conductor del bus més del compte, ho vàrem saber després perquè ho vam preguntar al arribar a l´estació de busos de Sukhothai.

Tinc que dir que m´agrada pràcticament tot de l´estil thai però hi ha una cosa que em toca molt els collons, ( perdoneu per parlar d´aquesta manera però és que ja n´estic una mica fart ) nosaltres per ells o per la majoria de thais  som ¨Farangs¨, ( extranys ) molts d´ells ens tenen molt mal considerats, no sé que es deuen pensar dels extrangers com jo per exemple… Moltes vegades em va l´efecte que només s´interessen per els nostres diners, que somriuen falsament per treure-ns tot el què puguin, en aquest cas diners.

A vegades penso que la majoria de thais, la gent normal com puc jo, tenen una falta d´informació brutal cap a l´extranger, com que no saben realment el que passa fora de les seves fronteres…

Jo, no vull ser diferent a ningú, sóc molt concient que aquí hi ha molta pobresa i que hi ha moltíssima gent que les passa molt magres però no m´agrada aquesta desconsideració cap a la gent que està aquí aportant un benefici per el país, no oblidem que Tailàndia no pot criticar mai a la gent extrangera d´una manera desconsiderada perquè si desaparaixés el turisme del país, Tailàndia no seria el què és, per exemple: La gent que visita Tailàndia, com a turista o que intenta guanyar-se la vida montant un negoci, treballant etc… aporta benefissis més que suficients al país, a més, precisament no posen les coses fàcils el que manen…  Per aix, no m´agrada gens que ens tractin tant malament alhora de cobrar-nos més del compte. Tailàndia ingressa milers de milions gràcies als extrangers que visiten el país, això és així!!!

NO tots els extrangers que estem aquí som rics, ni molt menys, també tenim que esforçar-nos diariament i lluitar per tirar endevant com qualsevol persona thai! Això a molts d´ells sembla que no ho entenguin, crec que si no canvien molt les coses i deixen de ser tant complicades, mai canviarà aquesta situació, sempre serem ¨Farangs¨per ells encara que com el meu cas, m´intenti integrar al màxim al país aprenguent el thai i les costums més arrelades a la gent d´aquí per poder ser considerat un més, uns d´ells algún dia… espero…Ara per ara aquesta és la barrera més gran que ens separa de nosaltres a ells… Moltes vegades sento que hi ha una mena de ¨racisme¨contra nosalres, no ho entenc, de què tenen por???

Tornan a lo que anavem… Sukhothai…

Ens instal.lavem a la Guest House a Sukhothai ja de nit, estavem literalment rebentats, això d´empalmar cada vegada ho paguem mé car, serà perquè ens estem fent grans, no falta gaire per arribar als 40 anys, jejejeje…

La Guest House a on ens vàrem intal-lar no estava gens malament, per una mica més de 6 euros teniem un bungalow de fusta molt bonic amb bany i tot. El restaurant estava també molt bé, els preus del menjar bastant barats i la gent que regentava el negoci súper simpàtics com es ja costum de la gent thai que viu al nord del país.

Aquell dia, vàrem anar a dormir sobre les 8 pm després de sopar, ja no podiem més amb els nostres cossos, semblavem morts vivents i el millor que podiem fer era dutxar-nos i anar a descansar el màxim d´hores que puguessim.

Després de dormir més de 14 hores seguides, ens vàrem aixecar, jejejeje… una bona dutxa i un esmorzar energètic i vam tirar cap a l´antiga Sukhothai situada a uns 12 quilòmetres de distància de la nova ciutat de Sukhothai a on vam instal.lar-nos.

Una vegada més, vaig sentir-me totalment hipnotitzat per el paisatge tailandès, tot el que vaig veure durant l´estona que va durar el trajecte va ser realment bonic, la gent visquent a tocar de la carretera, els nens corrent mig despullats, les cases de fusta pràcticament desmontades, etc…

Tant la nova Sukhothai com l´antiga ciutat a on hi ha un dels patrimonis més importants de tot Tailàndia, el que més destaca és la tranquil.litat, estàs totalment envoltat de natura, sense pràctimanent cotxes, gent amb bicicleta, algunes motos, poca cosa més… Tot és tranquil, sembla que el temps s´aturi, tens la sensació que tot es farà, l´energia i l´atmosfera de la provincia de Sukhothai és fantàstica, un indret perfecte sobretot si busques tranquil.litat, natura i pau.

 

La millor opció per visitar el complexe a on hi ha els temples més importants de l´antiga ciutat de Sukhothai, és llogar una bicicleta i anar al teu aire, parant a on vols a fer fotos o a pendre algún refresc i com no, disfrutat tranquil.lament de l´entorn a on hi ha els temples que està cuidat al màxim. Guardant les distàncies em va recordar l´àrea dels Temples d´Angkor a Cambodia, molt menys turístic, és clar!

No sé quan valia l´entrada per entrar dins del complexe, nosaltres com si no vulgués la cosa, no vàrem girar cap a on indicaven els cartells d´entrada al recinte, vam seguir per un altre camí a on no hi havia ningú i finalment ens vam ¨col.lar¨ amb les nostres bicicletes tranquil.lament…

Les hores que vaig estar inmers dins d´aquell magnífic entorn envoltat de temples impresionants, en mig de la natura, observant totes aquelles obres moltes d´elles en bon estat de conservació encara després de tants anys, tot em va agradar molt, estava totalment desconectat de tot el que porto ficat al cap, m´intentava moltes vegades imaginar com havien pogut construir tots aquells temples, per a mi obres d´art impresionants en temps tant i tant remots, em costava imaginar també, com podien construir ciutats d´aquest estil, el perquè ho feien, etc…

La cultura thai i el budisme en general són temes que m´interessen realment, sobretot quan tinc la sort de poder contemplar amb persona coses tant boniques i impresionants com els temples de l´antiga ciutat de Sukhothai, tinc la inquietut de voler saber més, m´agradaria entendre el perquè de tot allò, els símbols, les diferents pustures en que estan representats les estatues que simbolitzen a Buddha, com es decidien a construir temples, el perquè de tot plegat, etc..Em queda tant encara per saber de tota aquesta cultura i història…

Tant l´Albert com jo, ens ho vam passar molt bé, vàrem conectar amb l´entorn d´una manera pràcticament automàtica, no vam parar de fer fotos i vídeos, de riure, d´anar a munt i avall per tot el complexe amb les nostres biciclete, disfrutar d´un bon menjar thai barrejats amb gent local, de somriure a cadascú que passava o es creuava amb nosaltres, etc… Relax total…

No puc dir quin temple em va agradar més a tots els hi trobava alguna cosa que m´atreia i em fascinava, sobretot les imatges de Buddha que estaven representades a pràcticament a tots els temples. M´encantava tocar la pedra a on estaven contruits, acariciar les seves mans, sentir la pau que em transmetien mentres els mirava i els tocava, mirar-me´ls desde diferents prespectives, etc…

Visitar l´antiga ciutat de Sukhothai va ser una bona desició, feia molt de temps que hi volia anar-hi i sens dubte no me´n vaig emportar cap decepció, ús ho recomano molt entusiasmadament si algú de vosaltres teniu l´oportunitat de visitar Tailàndia algún dia.

No només hi ha temples dins del complexe a on t´hi pots passar hores i hores observant totes les obres, pots trobar temples extesos en una àrea de més de 45 quilòmetres quadrats. Sukhothai, és una joia en vida de la història de la cultura siamesa, sense dubte!!!

Sobre les 6 pm teniem que tornar les biciletes al lloc a on les haviem llogat al matí. Vàrem intentar apurar tot el temps possible però ens va agafar una mica de pànic al veure que una tormenta monzònica estava a punt de descarregar sobre nostre, el cel va passar de ser pràcticament blau a enfosquir-se bruscament en questió de segons mentres estavem disfrutant d´un agradable passeig per alguns carrers perduts enmig de la vegetació, mirant les cases, com vivien la gent d´allà, els nens ens saludaven, algú ens intentava vendre plàtans a peu de carretera, etc… tot un passada!!!

Estavem una altra vegada de retorn a la Guest House que molt amablament ens havien guardat les nostres motxilles després de fer el ¨check out¨. Com que teniem temps i l´Albert com sempre portava el seu ordinador portàtil ens vàrem posar una pel-lícula acompanyada d´unes patates roses, tot per anar ¨matant¨les hores fins tornar a agafar el bus de tornarda cap a Phitsanulok, el punt on l´Albert i jo ens separariem de nou només per uns dies aquesta vegada… Ell anava cap a Chiang Mai a fer un curs de massatges de peus i jo tornava de nou a Bangkok per seguir amb la meva rútina setmanal d´estudi.

Aquesta vegada no ens van ¨timar¨amb el preu del bus, jejejeje… ja sabiem el que teniem que pagar, haviem après la lliçó.

A l´estació de busos una altra vegada el mateix calvari, tothom a sobre nostre intentant convençe´ns per viatjar amb ells, preguntant-nos a on anavem, què feiem, etc… Nosaltres, sense mirar a ningú vam començar a caminar per la carretera deixant enrera l´estació de busos i tota la gent que ens perseguia com si fossim la ¨farandula¨de ¨Aquí hay tomate¨… (encara fan aquesta merda de programa a la tele espanyola???).

Al arribar a una intersecció de la carretera principal de la població, dos homes que estaven mig estirats en uns seients de fusta, bevent una cerveza ens van preguntar què feiem, cap a on anavem, etc…

Vaig intercanviar unes paraules amb thai per informar-nos cap a on estava l´estació de trens, els hi vàrem demanar si ens portaven i després de pactar el preu vam tirar amb aquells dos homes cap a l´estació carregats amb les motxilles, sense casco i sense rumb, perquè no dir-ho…

Ja a l´estació, el primer que vàrem fer va ser demanar si els nostres respectius trens venien amb retard o no… El meu, sí… jejejeje…

L´Albert tenia que esperar-se més estona que jo per agafar el seu tren o sigui, com que encara teniem temps i ja haviem menjat alguna cosa abans de deixar Sukhothai, vam buscar un endoll per connectar el portatil i seguir mirant alguna cosa que ens mantingués entretinguts. Vàrem riure fins que el meu tren va arribar, mirant episodis d´una sèrie anglesa que ara no recordo el nom, jejeje…

La última imatge que tinc del meu amic Albert va ser desde la finestra del meu compartiment observant-lo com reia mirant alguna cosa al seu inseparable amic aventurer ¨Acer¨, jejejeje…

El viatge de retorn a Bangkok no me´n he ni enterat, he dormit fins que el revisor m´ha despertat 20 minuts abans d´arribar.

M´ha anat bé descansar al tren perquè avui he començat un nou curs de 6 setmanes seguides a pinyó d´anglès a la Universitat, incrementat el nivell ja d´una manera bastant elevada. No em serà gens fàcil aprovar aquest nivell, hauré d´estudiar fort a diàri convinat-m´ho amb el thai que també em foten molta canya.

Si no passa res, l´Albert i jo estarem junts una altra vegada a Bangkok a partir del divendres o dissabte, ja es veurà…

Salut a tothom!!!

Jordi Meya.