Cap de setmana a Kho Samet amb mi mateix.
Feia setmanes que no abandonava Bangkok per desconectar de tot una mica, el ritme de la ciutat, estudiar, la rutina, etc… L´estrés acumulat durant les darreres setmanes em començava a passar factura, necessitava fer un ¨break¨de tot, volia anar a algún lloc a prop de Bangkok per disfrutar de la companyia de mi mateix. Així ho he fet, acabo d´arribar de passar un cap de setmana de súper relax a la illa de Kho Samet.
El dissabte el matí, em vaig aixecar del llit més dóra del previst, la nit abans mentres m´estava mirant ¨The Mist¨, una peli de terror basada amb l´obra mestra del llibre d´Stephen King vaig dir-me a mi mateix que l´andemà marxaria a Kho Samet, una illa a tocar de la capital de Tailàndia i que encara no coneixia.
Al matí, després d´esmorzar vaig dirigir-me a l´estació de busos d´Ekkamai per comprar-me un bitllet de bus direcció a Ban Phe i desde allà agafar un ferry que em portés a Kho Samet.
El bitllet fins a Ban Phe, no em va costar més de 4 euros amb un bus que no estava gens malament, era força cómode amb aire condicionat i tele. Durant el trajecte fins a arribar a Ban Phe vaig estar escoltant música amb el meu reproductor de merda ( dic això perquè la bateria no em dura més de 2 hores, esclar que no puc demanar gaire més per lo que em va costar… ) i també repasant una mica la guia per tenir una primera impresió del què fer a Kho Samet.
Recordo que vaig tenir una pixera de mort… Pensava que el bus pararia en algún lloc perquè la gent aprofités per fer les seves primeres necessitats… Quan m´estava a punt de pixar al damunt i de perdre la concentració per no fer-mo a sobre, vaig adonar-me que hi havia un water a l´interior del bus!!! Vaig veure el cel…
Quasi bé sense donar-me compte ja habia arribat a lloc, només uns centenars de metres separaven l´estació de busos del port de la població. Tenia gana però vaig anar directe a comprar el bitllet de ferry per assabentar-me dels horaris per arribar a la illa. Sort de fer-ho així perquè vaig agafar el ferry de miracle sinó hagués tingut que esperar-me una hora per agafar el seguent sota un sol de mort.
El ferry, semblava més un vaixell de pescadors en comptes de un vaixell per dur persones, era vell, de fusta, li feia falta una mà urgent de pintura, etc… El trajecte fins a Kho Samet va ser ràpid, poc més de 45 minuts per arribar per fi al lloc a on passaria les meves desitjades hores de relax!!!
Anava contemplant el mar, el paisatge, pensava amb coses de la vida i de tant en tant mirava una nena guapíssima que anava acompanyada per el seu pare i que estava asseguda al meu costat. De tant en tant, anava pensant que algún dia m´agradaria ser pare, m´encantaria tenir una nena com la que vaig tenir a prop meu durant aquella estona, tinc una autèntica devoció per les nenes.
Com és costum a Tailàndia, quan arribes a una illa dotzenes de persones esperen impacients la caça del turista per treure´s algún thb extra per dur-los fins al lloc a on cada persona vol, jo no vaig ser una exepció i vaig passar per el ¨tubo¨com la majoria. Un pasos després d´haver baixat del ferry estava pujat al darrera d´una furgoneta acompanyat per més de 8 o 9 persones, jejejeje… No acostumen a posar la furgoneta-taxi en marxa fins que està carregada a rebentar.
La majoria de gent que anavem carregats a la furgoneta amb mi, com si fossim borregos eren thais gays, tenien una ¨pluma¨descollonant, era difícil equivocar-se sobre la tendència sexual d´aquells ¨colegues¨de viatge, alguns fins hi tot anaven maquillats i de tant en tant, intercanviaven mirares i somriures cap a mi… jo per ser educat, també els somreia i deia alguna cosa però en el fons ni cas… ( a on es posi una tia… ) Va ser divertit però…
Em vaig allotjar a la platja de Ao Hin Khok, segons guia la zona preferida dels motxilleros i la més barata de tota la illa. Vaig trobar un bungalow per 300 thb uns 6 euros al canvi. Res de l´altre Món, molt senzill sense aire condicionat, ni lavabo però suficient per a mi… Per dormir em comformo amb qualsevol cosa, prefereixo gastar-me els diners amb alguna altra cosa que pugui treure-li més rendiment o disfrutar… El bungalow com deia, era senzil, el que em va sorprendre va ser que tingués tele, jejejeje… feia mesos que no veia la tele i em va fer il.lusió poder tenir-ne una a la meva disposició després de tant de temps.
No vaig fer gran cosa després de deixar la bossa i de donar-me una dutxa d´aigua freda… Vaig passejar-me una mica per donar ullada i treure´n una primera impresió del lloc a on estava, també per pendre un refresc assegut en una terraza a tocar del mar, etc… Em sentia una mica cansat i no volia fer gaires coses, només em volia relaxar i el lloc em semblava prou maco per quedar-me tranquil sense fer res.
Al tornar a l´habitació, vaig tenir la temptació de posar la tele, jejejeje… Va ser la meva ¨perdició¨… Vaig trobar un canal d´esports que feien un partit de bàsquet de la NBA i m´hi vaig quedar enganxat, pràcticament fins a l´hora de sopar…
Ja de nit, vaig passejar per la platja, descals per sobre l´aigua del mar buscant un lloc interesant o bonic per sopar. L´ambient de la illa a aquelles hores de la nit era magnífic, estava ple de gent, pràcticament la majoria de la gent era tailandesa, no es veien gaires extrangers com jo i axò m´agradava perquè al menys disfrutava d´un tipus de turisme en una illa tailandesa diferent del turisme que havia trobat en altres illes sense comtar Kho Chang. Era un turisme local, la gent segurament havia vingut a Kho Samet a passar el cap de setmana desde Bangkok o els seus voltants, aprofitant que està molt aprop.
Amb el meu mp3, una altra vegada amb la bateria fins als topes anava contemplant l´ambient amb la meva banda sonora particular, hi havia molts ¨xiringuitos¨a tocar de la platja, tots pleníssims, nois fent malabars amb boles de foc fent acompanyats de coreografies i ballantal ritme de música i dels aplaudiments de la gent que els contemplava amb la boca ben oberta mentres acabaven de degustar el sopar o algún refresc…
Vaig anar deixant l´ambient enrera mentres seguia caminant per la vora del mar, cada vegada m´endinssava més a la foscor de la nit, m´anava sentint que entrava en una mena d´estat hipnòtic transitori pensant amb les meves coses. L´atmosfera de la nit m´estava convidant a fer un exercici de meditació, una mena de cura mental i de neteja del meu interior… La música que anava escoltant era perfecta, era com estar conectat amb el tot poderós, em sentia realment bé amb mi mateix com feia temps que no em passava, em sentia flexible amb la ment clara i serena, etc… un estat difícil d´explicar però molt potent, un missatge tenia grabat a la meva ment en aquells moments… ¨Mai em rendiré passi el que passi, la vida és un regal meravellós que val la pena treure-li el màxim rendiment possible¨.
Em vaig seure en una roca envoltat per la negra nit… Pensava amb el gir que ha fet la meva vida durant els darrers últims mesos, pensava lo inmensament afortunat que sóc de poder tenir aquesta oportunitat de viure en un lloc on realment estimo de veritat, pensava amb la meva família de com els trobo a faltar, de com m´agradaria abraçar a la meva Mare, al meu Pare, la meva germaneta Núria, la meva estimadíssima Iaia…. Parlar amb cadascún d´ells cara a cara, sentir-los, tocar-los, poder-lis dir que els estimo.
Pensava també, què seria de mi si em quedés sol, sense la gent que realment m´estima i que jo estimo també, no sabria que fer, cap a on tirar, etc… Em menjava la ¨bola¨. Pensava que potser em convertiria en una ànima en pena si algún dia perdo el suport dels que més m´estimen… Per uns instants volia canviar l´estat natural de les coses o almenys com tenen que ser perquè no siguin irracionals o antinaturals, m´explico…. Vaig arribar a pensar en aquells moments que seria millor que jo moris abans que els que més estimo ho façin algún dia però sóc conscient que aquesta mena de desicions no les puc pendre jo, no sé qui ho tindrà que fer però jo sé que no sóc jo.
Aquells moments de reflexió i de ¨menjada de bola¨em varen anar molt bé, era de nit però jo veia les coses cada vegada més clares, sé que estic en aquesta vida per fer alguna cosa de sentit, no de profitc com es sol dir… Fer realment alguna cosa que tingui sentit per a mi per insignificant que pugui semblar als demés… No sé com m´aniran les coses però jo tinc una pau intererna com mai a la meva vida havia tingut, sé que estic en bon camí i que estic fent el què realment desitjo i vull, estic trobant el sentit de la felicitat, em sento fort i motivat, estic content, sempre vull tirar endevant i mai deixar de creure amb mi mateix perquè fa temps que sé que les persones som màgiques i que podem aconseguir el què realment volem, sempre esforçant-nos al màxim, sempre sense tabús, sent un mateix, mirant endevant i mai enrera, siguent autèntic en tot moment!
Vaig anar a dormir content després d´aquell exercici de neteja personal.
Al matí, m´he activat dora i després d´una dutxa i d´un esmorzar realment energètic, he començat a investigar una mica alguns racons de la illa que encara no havia vist. M´he perdut per un camí entre la vegetació sota un sol que espategava, no parava de suar ja desde primera hora del matí.
He tingut una sorpresa bonica mentres caminava mig perdut per aquell camí sense direcció alguna… He trobat una estatua d´un Buddha gegant mig amagada entre la vegetació. M´he quedat encantat amb aquella estatua, era realment imponent, magnífica!!! No he parat de fer fotos desde totes les prespectives possibles, la posició del Buddha ha sigut un dels detalls que més m´han agradat. Aquell Buddha, m´ha donat una injecció d´energia per començar el dia amb energia i felicitat.
Fins a mig matí, he estat recorrent part de la illa, fent fotos, mirant algunes botigues, etc… Finalment, m´he banyat al mar durant una bona estona, l´aigua estava molt calenta, era pràcticament transparent i la platja era tota quasi bé per a mi, no hi havia gent que em molestés, he pogut estar molt tranquil i disfrutar del moment encantat de la vida.
El temps se´m tirava al damunt, tenia que deixar l´habitació com a molt tard a les 12 pm sinó volia pagar un dia més extra…
M´ha fet llàstima sortir de l´aigua, hagués seguit ficat allà dins moltíssima més estona però no podia, tenia que sortir i anar cap a l´habitació…
M´he dutxat de nou, he agafat les meves coses i he tornat la clau a la recepció.
Com que no tenia gana i anava amb la bossa, he pensat de tirar tranquil a peu cap al moll per veure a quina hora sortia un ferry direcció a Ban Phe i d´allà tornar de nou amb bus a Bangkok.
Com el dia que vaig arribar, també he agafat el ferry per sort, he tingut que córrer entre el moll per no perdre el ferry de mig dia i així no tenir que esperar 1 hora per agafar el pròxim.
El viatge de retorn a terra ha anat bé, molt tranquil, se´m ha fet més curt que el viatge d´anada potser perquè em sentia bé i feliç d´haver près la desició d´agafar-me uns dies exclusivament per a mi.
Ja a Ban Phe de nou, un home d´edat avançada m´ha preguntat si anava cap a Bangkok. Evidetment li he dit que sí, m´ha ofert un taxi però jo li he dit que el meu viatge de retorn a la ciutat el feia amb bus. L´home, m´ha acompanyat fins a l´estació de busos molt amablament sense que em demanés res ni fent-me cap tipus d´insinuació, hem intercanviat algunes paraules amablament, això és tot…
He comprat el bitllet de bus, una dóna que parlava a tot volum m´ha venut el passatge de tornada, m´ha informat que tenia temps de menjar si volia perquè encara faltava una mig hora perquè el bus arranqués i es posés en marxa.
He anat a un súper i m´he comprat pasta amb salsa de tomàquet i unes boles de peix acompanyades de maionesa. M´ho he menjat tot assegut al meu seient del bus, a fora feia una calor bestial i a dins almenys tenia aire condicionat… M´he quedat amb gana…
Just al costat del bus, hi havia un parell de parades típiques de menjar thai. He sortit, he fet una ullada al menjar i als preus i m´he demanat una arròs amb pollastre. La dóna que ha preparat el menjar, només feia que riure, estava acompanyada de la dóna que feia de revisor al bus i d´un home. Jo he començat a intercanviar unes poques paraules amb thai amb ella quan he sentit la paraula ¨Farang¨, segurament la paraula que menys m´agrada amb thai. Vol dir, extrany.
La dóna s´ha quedat amb la boca oberta mentres la senyora revisora es partia el cul de riure. A partir d´aquells moments tot ha canviat, la dóna m´ha començat a fer-me preguntes amb thai que jo no li he sapigut respondre amb fluidesa però que entenia el contexte. Una de les coses que li he dit amb thai ha sigut que em possés molt menjar que tenia gana, ens hem fotut un fart de riure.
Un cop al bus…
La senyora revisora, ha demanat el bitllet a tothom menys a mi, m´ha mirat i m´ha comentat: ¨Khun Pen Khon Thai¨ Vol dir: Tu no que ets tailandès. No m´ha demanat el bitllet per comprovar si m´havia colat al bus, he flipat, la senyora m´ha guinyat l´ull, m´ha preguntat a on vivia i jo li he respòs que ha On Nut. Doncs bé, quan el bus ha arribat a Bangkok a l´alçada d´On Nut, la senyora m´ha cridat, ha fet parar el bus i jo he pogut baixar a 5 minuts de casa meva i així estalviar-me anar fins a la estació de busos i pagar un trajecte d´Sky Train per arribar a casa.
He arribat a casa de nou, m´he mirat al mirall i m´he adonat que m´havia tocat el sol, faig millot cara per començar una nova setmana que dedicaré a estudiar a tope.
Tinc clar que quan em senti una altra vegada saturat, faré un ¨break¨de tot i dedicaré temps per a mi, m´ha anat molt i molt bé!!!
No sé si tornaré a Kho Samet potser sí, ja veuré…
Per qui no conegui Kho Samet és un lloc que no està malament, molt convenient sobretot si vius a Bangkok i força barat.
¨Che Fantastica Storia e la Vita!!!
Petons a tothom desde Bangkok!!!
Feliç setmana!!!
Jordi Meya.
Jordi perdut per el Món!!! 