De ruta a Sukhothai.
Com una antiga ¨banda de Rock´n´Roll que després d´un llarg periòde de temps sense anar de gira junts i d´estar separats, l`Albert i jo vàrem tornar a la carretera per viatjar una altra vegada plegats durant un parell de dies després d´un llarg periòde de pausa sense calçar-nos les ¨botes¨de treball. Així em vaig sentir al tornar a viatjar amb el meu bon amic Albert, estavem una vegada més a punt de deixar-nos anar i disfrutar d´un altre viatge junts per Àsia.
Aquesta vegada, el lloc que vàrem triar va ser Sukhothai (pujada de felicitat) la que va ser la primera capital de Regne de Tailàndia, ciutat situada al nord del país a unes 6 hores amb tren desde Bangkok.
La nit abans, haviem sortit a pendre unes copes en una discoteca d´ambient gay de la ciutat, l´Albert feia mesos que m´anava al darrera per convence´m d´anar algún dia al Dj. Station que així es diu la discoteca. Finalment, vaig ser jo qui li vaig dir per sortir a airejar-nos una mica el divendres a la nit i em va semblar bé proposar-li anar fins allà. No va estar malament l´experiència, ens ho varem passar bé i jo vaig poder disfrutar d´un ambient totalment desconegut per a mi.
El nostre tren desde Bangkok sortia a les 7 am, pràcticament no vàrem descansar, va ser arribar a l´habitació, agafar les nostres bosses i tirar cap a l´estació de trens de Bangkok que està bastant lluny del meu apartament… Per arribar fins allà vam convinar Sky Train i el Metro de la ciutat.
Un cop arribats a l´estació, primera sorpresa… no hi havien places per el tren que voliem agafar, estava tot ple així que vàrem tenir que comprar bitllets per el seguent tren que sortia 90 minuts més tard…
Sota una calor impresionant, ens vàrem ¨apalancar¨ en un banc al costat de la via a esperar que arribés el nostre tren. L´Albert, no va aguantar i va quedar-se adormit estirat a sobre d´un banc, mig abraçat a la seva motxilla inseperable, jejejeje… El pobre, no es va ni assebentar de que posaven l´Himne Nacional de Tailàndia per els altaveus a les 8 am en punt, ( A Bangkok, als llocs públics cada dia a les 8 am i a les 6 pm posen l´Hime del país ) imagineu-vos, tothom dret en mostra de respecte i el meu amic estirat clapant passant de tot sobre d´un banc de fusta, jajajaja… Vaig aprofitar per filmar un vídeo, jejejeje…
Semblava que tot ens aniria de ¨cul¨aquell dia, el nostre tren venia amb 1 hora de retard, ( si ens ho arribem a imaginar potser sí que haguessim aprofitat per dormir una miqueta… ).
Mentres l´Albert continuava dormint, se´m va acostar un noi i em va preguntar si parlava espanyol. Evidetment, li vaig respondre que sí i la seva cara li va cambiar en questió de mil-lèssimes de segon.
Es tractava d´en Jacobo, un noi de Valladolid que porta 2 mesos viatjant sol i que en principi té previst viatjar 1 any més o menys per diversos paisos-continents del Món.
Em va semblar un tiu molt enrotllat, l´estona que vàrem estar parlant animadament tots 3, ( l´Albert ja havia despertat de la seva bacaina moments abans… ) va ser molt interessant, vàrem conectar de seguida. En Jacobo, va al-lucinar amb les nostres històries, aventures, etc… li va semblar increíble que un dia decidissim deixar-ho tot i perseguir els nostres somnis. Tant l´Albert com jo li vàrem explicar que estem fent el que realment sentim sense intentar demostrar res a ningú, simplement viure la vida d´una manera diferent de com ho fa tothom, d´una manera autèntica que tingui sentit per nosaltres, viure d´una manera totalment natural i lliure.
En Jacobo va tenir sort, jejeje… va arribar el seu tren abans que el nostre… Ell anava direcció al sud, concretament volia visitar l´illa de Kho Tao, una illa ja coneguda per nosaltres molts mesos enrera.
Blog Jacobo: http://www.unmundopordelante.com
Per fi va arribar el nostre tren, ens vàrem apalancar als nostres seients i quasi bé no vàrem ni intercanviar ni una sola paraula fins pràcticament arribar a Phitsanulok, la població a on teniem que agafar un bus fins a Sukhothai.
Desde l´estació de Phitsanulok, haviem de buscar un transport perquè ens portés fins a l´estació de busos de la població, situada a uns 4 quilòmetres de distància. Els caça-turistes estaven molt pendents de nosaltres, com sempre no deixaven de perseguir-nos intentat convençe´ns d´anar amb ells a canvi d´un preu molt elevat.
Després de caminar durant uns minuts per els voltants de l´estació de trens, vàrem trobar un home que estava estirat a sobre d´una mena de ¨carretó¨amb motor en una cantonada d´un carrer.
Després d´intercanviar unes paraules amb tailandès per pactar el preu del trajecte l´home va donar-se compte que nosaltres no erem uns extrangers comuns, sobretot perquè al parla-li directament amb thai va veure que no es podia passar de rosca amb el preu i així va ser al final.
Per sort, no vàrem tenir-nos que esperar-nos gaires minuts per agafar el bus direcció a Sukhothai, va ser arribar i sortir de seguida. Aquell cop sí que ens van ¨timar¨ amb el preu, li vàrem pagar directament al conductor del bus més del compte, ho vàrem saber després perquè ho vam preguntar al arribar a l´estació de busos de Sukhothai.
Tinc que dir que m´agrada pràcticament tot de l´estil thai però hi ha una cosa que em toca molt els collons, ( perdoneu per parlar d´aquesta manera però és que ja n´estic una mica fart ) nosaltres per ells o per la majoria de thais som ¨Farangs¨, ( extranys ) molts d´ells ens tenen molt mal considerats, no sé que es deuen pensar dels extrangers com jo per exemple… Moltes vegades em va l´efecte que només s´interessen per els nostres diners, que somriuen falsament per treure-ns tot el què puguin, en aquest cas diners.
A vegades penso que la majoria de thais, la gent normal com puc jo, tenen una falta d´informació brutal cap a l´extranger, com que no saben realment el que passa fora de les seves fronteres…
Jo, no vull ser diferent a ningú, sóc molt concient que aquí hi ha molta pobresa i que hi ha moltíssima gent que les passa molt magres però no m´agrada aquesta desconsideració cap a la gent que està aquí aportant un benefici per el país, no oblidem que Tailàndia no pot criticar mai a la gent extrangera d´una manera desconsiderada perquè si desaparaixés el turisme del país, Tailàndia no seria el què és, per exemple: La gent que visita Tailàndia, com a turista o que intenta guanyar-se la vida montant un negoci, treballant etc… aporta benefissis més que suficients al país, a més, precisament no posen les coses fàcils el que manen… Per aix, no m´agrada gens que ens tractin tant malament alhora de cobrar-nos més del compte. Tailàndia ingressa milers de milions gràcies als extrangers que visiten el país, això és així!!!
NO tots els extrangers que estem aquí som rics, ni molt menys, també tenim que esforçar-nos diariament i lluitar per tirar endevant com qualsevol persona thai! Això a molts d´ells sembla que no ho entenguin, crec que si no canvien molt les coses i deixen de ser tant complicades, mai canviarà aquesta situació, sempre serem ¨Farangs¨per ells encara que com el meu cas, m´intenti integrar al màxim al país aprenguent el thai i les costums més arrelades a la gent d´aquí per poder ser considerat un més, uns d´ells algún dia… espero…Ara per ara aquesta és la barrera més gran que ens separa de nosaltres a ells… Moltes vegades sento que hi ha una mena de ¨racisme¨contra nosalres, no ho entenc, de què tenen por???
Tornan a lo que anavem… Sukhothai…
Ens instal.lavem a la Guest House a Sukhothai ja de nit, estavem literalment rebentats, això d´empalmar cada vegada ho paguem mé car, serà perquè ens estem fent grans, no falta gaire per arribar als 40 anys, jejejeje…
La Guest House a on ens vàrem intal-lar no estava gens malament, per una mica més de 6 euros teniem un bungalow de fusta molt bonic amb bany i tot. El restaurant estava també molt bé, els preus del menjar bastant barats i la gent que regentava el negoci súper simpàtics com es ja costum de la gent thai que viu al nord del país.
Aquell dia, vàrem anar a dormir sobre les 8 pm després de sopar, ja no podiem més amb els nostres cossos, semblavem morts vivents i el millor que podiem fer era dutxar-nos i anar a descansar el màxim d´hores que puguessim.
Després de dormir més de 14 hores seguides, ens vàrem aixecar, jejejeje… una bona dutxa i un esmorzar energètic i vam tirar cap a l´antiga Sukhothai situada a uns 12 quilòmetres de distància de la nova ciutat de Sukhothai a on vam instal.lar-nos.
Una vegada més, vaig sentir-me totalment hipnotitzat per el paisatge tailandès, tot el que vaig veure durant l´estona que va durar el trajecte va ser realment bonic, la gent visquent a tocar de la carretera, els nens corrent mig despullats, les cases de fusta pràcticament desmontades, etc…
Tant la nova Sukhothai com l´antiga ciutat a on hi ha un dels patrimonis més importants de tot Tailàndia, el que més destaca és la tranquil.litat, estàs totalment envoltat de natura, sense pràctimanent cotxes, gent amb bicicleta, algunes motos, poca cosa més… Tot és tranquil, sembla que el temps s´aturi, tens la sensació que tot es farà, l´energia i l´atmosfera de la provincia de Sukhothai és fantàstica, un indret perfecte sobretot si busques tranquil.litat, natura i pau.
La millor opció per visitar el complexe a on hi ha els temples més importants de l´antiga ciutat de Sukhothai, és llogar una bicicleta i anar al teu aire, parant a on vols a fer fotos o a pendre algún refresc i com no, disfrutat tranquil.lament de l´entorn a on hi ha els temples que està cuidat al màxim. Guardant les distàncies em va recordar l´àrea dels Temples d´Angkor a Cambodia, molt menys turístic, és clar!
No sé quan valia l´entrada per entrar dins del complexe, nosaltres com si no vulgués la cosa, no vàrem girar cap a on indicaven els cartells d´entrada al recinte, vam seguir per un altre camí a on no hi havia ningú i finalment ens vam ¨col.lar¨ amb les nostres bicicletes tranquil.lament…
Les hores que vaig estar inmers dins d´aquell magnífic entorn envoltat de temples impresionants, en mig de la natura, observant totes aquelles obres moltes d´elles en bon estat de conservació encara després de tants anys, tot em va agradar molt, estava totalment desconectat de tot el que porto ficat al cap, m´intentava moltes vegades imaginar com havien pogut construir tots aquells temples, per a mi obres d´art impresionants en temps tant i tant remots, em costava imaginar també, com podien construir ciutats d´aquest estil, el perquè ho feien, etc…
La cultura thai i el budisme en general són temes que m´interessen realment, sobretot quan tinc la sort de poder contemplar amb persona coses tant boniques i impresionants com els temples de l´antiga ciutat de Sukhothai, tinc la inquietut de voler saber més, m´agradaria entendre el perquè de tot allò, els símbols, les diferents pustures en que estan representats les estatues que simbolitzen a Buddha, com es decidien a construir temples, el perquè de tot plegat, etc..Em queda tant encara per saber de tota aquesta cultura i història…
Tant l´Albert com jo, ens ho vam passar molt bé, vàrem conectar amb l´entorn d´una manera pràcticament automàtica, no vam parar de fer fotos i vídeos, de riure, d´anar a munt i avall per tot el complexe amb les nostres biciclete, disfrutar d´un bon menjar thai barrejats amb gent local, de somriure a cadascú que passava o es creuava amb nosaltres, etc… Relax total…
No puc dir quin temple em va agradar més a tots els hi trobava alguna cosa que m´atreia i em fascinava, sobretot les imatges de Buddha que estaven representades a pràcticament a tots els temples. M´encantava tocar la pedra a on estaven contruits, acariciar les seves mans, sentir la pau que em transmetien mentres els mirava i els tocava, mirar-me´ls desde diferents prespectives, etc…
Visitar l´antiga ciutat de Sukhothai va ser una bona desició, feia molt de temps que hi volia anar-hi i sens dubte no me´n vaig emportar cap decepció, ús ho recomano molt entusiasmadament si algú de vosaltres teniu l´oportunitat de visitar Tailàndia algún dia.
No només hi ha temples dins del complexe a on t´hi pots passar hores i hores observant totes les obres, pots trobar temples extesos en una àrea de més de 45 quilòmetres quadrats. Sukhothai, és una joia en vida de la història de la cultura siamesa, sense dubte!!!
Sobre les 6 pm teniem que tornar les biciletes al lloc a on les haviem llogat al matí. Vàrem intentar apurar tot el temps possible però ens va agafar una mica de pànic al veure que una tormenta monzònica estava a punt de descarregar sobre nostre, el cel va passar de ser pràcticament blau a enfosquir-se bruscament en questió de segons mentres estavem disfrutant d´un agradable passeig per alguns carrers perduts enmig de la vegetació, mirant les cases, com vivien la gent d´allà, els nens ens saludaven, algú ens intentava vendre plàtans a peu de carretera, etc… tot un passada!!!
Estavem una altra vegada de retorn a la Guest House que molt amablament ens havien guardat les nostres motxilles després de fer el ¨check out¨. Com que teniem temps i l´Albert com sempre portava el seu ordinador portàtil ens vàrem posar una pel-lícula acompanyada d´unes patates roses, tot per anar ¨matant¨les hores fins tornar a agafar el bus de tornarda cap a Phitsanulok, el punt on l´Albert i jo ens separariem de nou només per uns dies aquesta vegada… Ell anava cap a Chiang Mai a fer un curs de massatges de peus i jo tornava de nou a Bangkok per seguir amb la meva rútina setmanal d´estudi.
Aquesta vegada no ens van ¨timar¨amb el preu del bus, jejejeje… ja sabiem el que teniem que pagar, haviem après la lliçó.
A l´estació de busos una altra vegada el mateix calvari, tothom a sobre nostre intentant convençe´ns per viatjar amb ells, preguntant-nos a on anavem, què feiem, etc… Nosaltres, sense mirar a ningú vam començar a caminar per la carretera deixant enrera l´estació de busos i tota la gent que ens perseguia com si fossim la ¨farandula¨de ¨Aquí hay tomate¨… (encara fan aquesta merda de programa a la tele espanyola???).
Al arribar a una intersecció de la carretera principal de la població, dos homes que estaven mig estirats en uns seients de fusta, bevent una cerveza ens van preguntar què feiem, cap a on anavem, etc…
Vaig intercanviar unes paraules amb thai per informar-nos cap a on estava l´estació de trens, els hi vàrem demanar si ens portaven i després de pactar el preu vam tirar amb aquells dos homes cap a l´estació carregats amb les motxilles, sense casco i sense rumb, perquè no dir-ho…
Ja a l´estació, el primer que vàrem fer va ser demanar si els nostres respectius trens venien amb retard o no… El meu, sí… jejejeje…
L´Albert tenia que esperar-se més estona que jo per agafar el seu tren o sigui, com que encara teniem temps i ja haviem menjat alguna cosa abans de deixar Sukhothai, vam buscar un endoll per connectar el portatil i seguir mirant alguna cosa que ens mantingués entretinguts. Vàrem riure fins que el meu tren va arribar, mirant episodis d´una sèrie anglesa que ara no recordo el nom, jejeje…
La última imatge que tinc del meu amic Albert va ser desde la finestra del meu compartiment observant-lo com reia mirant alguna cosa al seu inseparable amic aventurer ¨Acer¨, jejejeje…
El viatge de retorn a Bangkok no me´n he ni enterat, he dormit fins que el revisor m´ha despertat 20 minuts abans d´arribar.
M´ha anat bé descansar al tren perquè avui he començat un nou curs de 6 setmanes seguides a pinyó d´anglès a la Universitat, incrementat el nivell ja d´una manera bastant elevada. No em serà gens fàcil aprovar aquest nivell, hauré d´estudiar fort a diàri convinat-m´ho amb el thai que també em foten molta canya.
Si no passa res, l´Albert i jo estarem junts una altra vegada a Bangkok a partir del divendres o dissabte, ja es veurà…
Salut a tothom!!!
Jordi Meya.
Jordi perdut per el Món!!! 