Dissabte:
Realment, l´últim cap de setmana va ser mogudet, no vaig poder pràcticament descansar i estudiar però va valer la pena de veritat, jejejeje…
Dissabte, encara hi havia en Miquel aquí a Bangkok, vaig estar amb ell tot el dia, volia estar amb el meu gran amic tot el temps possible abans de que marxés de viatge.
Al matí de dissabte, vaig acompanyar a en Miquel a comprar el bitllet de bus per anar a Cambodia. M´havia posat en contacte amb la A, la meva amiga thai que regenta una petita agència de viatge aprop de Khao San Road, moltes vegades n´he parlat.
Li vaig proposar al meu amic d´anar fins allà amb l´Sky Train i amb vaixell, una manera molt més barata que si agafes un taxi. A més, en Miquel no havia anat mai amb vaixell fins allà i de pas li vaig ensenyar. El viatge desde casa meva a Rambutri va durar més o menys una hora… Bangkok, és una ciutat molt gran, caòtica, laberíntica, etc… Una hora de trajecte puc dir que és un passeig a aquestes altures…
El trajecte fins a Rambutri va ser molt tranky, res interessant a explicar… Abans d´anar a l´agència de la meva amiga, vam aprofitar per dinar en un ¨xiringuito¨just al costat que em conec molt bé. Vaig flipar perquè la cambrera se´n recordava de mi, amb la gent que arriba a passejar amunt i avall per aquell carrer turístic i la tia se´n recordava de mi…
Es nota que a hores d´ara és temporada baixa a Tailàndia, l´ambient al carrer per aquella zona de la ciutat no era tant agobiant com setmanes enrerra, ho notava també sentat al ¨xiringuito¨a on dinavem en Miquel i jo, no hi havia pràcticament ningú quan sempre t´has d´esperar per menjar.
Amb les forçes recuperades, tocava anar a veure a la A per comprar el bitllet de bus per viatjar a Cambodia el dia seguent. La A, ens va veure al carrer i ens va saludar, com sempre va ser molt amable en tot moment. Es va interessar de com m´anaven les coses, dels meus plans, etc… sempre quan parlo amb ella, es preocupa de com em van les coses no perquè té un negoci i li interessa sinó perquè ens hem fet amics.
Amb uns quants minuts, en Miquel ja tenia el bitllet per viatjar el dia seguent al matí cap a Siem Reap, on hi ha els espectaculars i increíbles temples de l´era d´Angkor.
La A, sempre em fa un preu d´amic quan vaig algún tràmit a la seva agència, aquesta vegada també. Poc més de 7 euros anar desde Bangkok a Cambodia amb bus, una ganga!!!
Per la tarda, ens vàrem moure per la zona de Pratunam mirant botigues d´electrònica i d´informàtica al centre de Pantip Plaza.
Després vaig anar cap a casa a descansar una miqueta i en Miquel va aprofitar per voltar una mica més per la ciutat. Ens vàrem retrobar de nit a Victory Monument per anar al Saxophone Club.
Diumenge:
Feia poc més d´una hora que en Miquel havia marxat de viatge, estava completament adormit quan va sonar el telèfon de l´habitació que està connectat directament amb la recepció de l´apartament. Em podia imaginar qui era… jejejeje… La Sara i la Pili, tornaven a Bangkok per fer les darreres compres abans de tornar a Barcelona, volien deixar les seves motxilles a casa meva i és clar… també fer-me una visita.
Em va fer molta gràcia quan vaig despenjar el telèfon, jajajaja… ¨Hello??????¨- Vaig dir… ¨Jordi!!!! Som la Sara i la Pili, ja estem aquí!!!¨- jajajajaja…
No ús penseu que la Sara i la Pili, es van presentar per sorpresa, ja les esperava així haviem quedat el dia que les vaig conèixer gràcies a l´Albert.
Vaig baixar directament a rebre-les a la recepció, encara tenia les laganyes enganxades a la cara, jajajaja… Vaig flipar quan les vaig veure, anaven súper carregades!!! Això que encara no havien comprat res…
Les vaig ajudar a portar les motxilles fins a la meva habitació, mentres anavem xerrant de com havia anat tot el seu viatge que no ha estat gens malament… Tailàndia, Cambodia i Vietnam en tant sols un mès… Estan fetes unes màquines!!!
La Sara va tenir un problema molt greu al Vietnam, jo ja ho sabia perquè ella m´ho havia explicat via e-mail dies enrera… Ara ho puc explicar, tot ja ha passat i per sort tot ha acabat de la millor manera possible.
En una de les seves últimes parades al Vietnam, va ser quan va passar un fet molt desagradable i molt fotut. La Sara i la Pili, estaven esperant que obrissin un bar per esmorzar, estaven assegudes al carrer amb les bosses al costat seu. Un motorista va passar prop d´elles, les va mirar amb despreci i va marxar… Va tornar al cap d´uns instants per robar la bossa de mà de la Sara. Hi portava molts diners, la càmara de fotos, el reproductor d´mp3 i el més important de tot, el passaport.
Imagineu-vos quin ensurt tant bèstia!!! Les pobres, van haber de canviar els seus plans de viatge de cop… Tenien pensat seguir viatjant per Vietnam però gràcies a aquell desgraciat tot va fer un gir de 360 graus… Van tenir que posar-se en contacte amb l´Embaixada d´Espanya al Vietnam per tramitar un nou visat i per fer la denúncia corresponent. Van ser uns dies de patiment i de nervis, totes dues estaven ben espantades per la situació que estaven atravessant en aquells moments. Sort que al final, la Sara va poder obtenir un nou visat provisional per entrar a Tailàndia de nou i volar fins a Barcelona. El més important és que no varen pendre mal quan aquell tiu les va atacar.
A vegades, quan viatges pasen coses desagradables com pot ser aquest exemple… No és normal, van tenir mala sort, els hi va tocar a elles… Millor agafar-se les coses el millor possible, el viatge de les meves amigues a part d´aquest fet va anar molt bé.
No tenia pensat acompanyar-les a comprar, em sentia cansat i no tenia moltes ganes de somergir-me al Món de les compres que t´han m´agobien… Al final, hi vaig anar, jejejeje… Elles no vàren insistir, vaig ser jo que volia estar amb elles, són unes noies molt simpàtiques i súper agradables.
No havien visitat mai el mercat de cap de setmana de Moo Chit, el mega gegant i conegudíssim ¨Chatuchak Market¨. Van flipar, estaven completament flipades del bullissi i de l´ambient del mercat. No paraven de mirar parades, d´anar amunt i avall de cada pavelló del mercat, etc… jejejeje… ho volien comprar tot!!! Estaven completament posseides per el sindrome de les compres, s´havien transformat… Sort que no portaven gaires diners, sinó es queden a la ruina… jajajaja… De tant en tant… m´anaven dient: ¨Jordi!!!! a on ens has portat, Déu meu!!!!! Jajajaja…
M´ho vaig passar de conya amb la Pili i la Sara, són un fart de riure, unes noies molt naturals i transparents, semblava que les coneixés desde feia molt de temps.
Vàrem dinar en una paradeta de menjar thai del mercat. El menú… ¨papaya salad¨i ¨Pat Thai¨ un menú 100% thai. Em vàren convidar a dinar, el break va ser de puta mare! Vam continuar rient i parlant sobre coses que ens passaven per al cap… De qualsevol cosa, jejejeje… Jo, reia molt perquè el dinar estava una mica picant, com és costum aquí a Tailàndia, les seves cares ho deien tot… jajajaja… no paraven de bufar i de suar les pobras, jajajajajajajaja!!!!!!! Quin fart de riure!!!!!!!!!!!!
Després de dinar, una altra vegada a l´ataque!!! A seguir voltant per el mercat i a seguir comprant. Hasta jo vaig comprar alguna cosa i tot!!! Em vaig començar a sentir posseit per l´extrany sindrome que estava afectant a les meves amigues…
Tots tres, ens sentiem bastant cansats físicament i mentalment, Chautchak Market és realment un mercat esgotador, massa informació, massa gent, masses coses alhora. Estavem cansats, totalment suats i desidratats… Vam agafar l´Sky Train fins a Siam.
La Pili, volia comprar uns rellotges que li havien encarregat, el millor lloc que conec per comprar rellotges d´imitació a un preu assequible és el centre comercial MBK, fins allà.
Vàrem voltar per vàries plantes del centre buscant la millor oferta possible… Aquí a Tailàndia, també s´ha de regatejar moltes vegades, sobretot si ets extranger com és el nostre cas… Els thais en general són bona gent però quan volen fer negocis, no tenen miraments, a vegades es passen amb els preus… Jo, que ja sé de quin peu calzen, els hi dic a la cara que de què van??? No m´agrada per el fet de ser extranger que s´intentin aprofitar de nosaltres d´una manera totalment desenfrenada!!!
Al cap de voltar durant estona per el centre, la Pili va comprar els rellotges que li feien falta a un bon preu.
Abans de tornar cap al meu apartament per sopar, no vàrem deixar passar l´ocasió de menjar-nos un gelat, jejejeje… Estan tant bons….
Ja al meu apartament, ens vàrem relaxar tots a la nostra manera. Jo, vaig conectar-me a internet i la Pili i la Sara van empaquetar les seves compres degudament a les seves motxilles. Al cap d´una bona estona, elles es van dutxar i jo vaig començar a preparar el sopar, una mica de pà amb tomàquet acompanyats d´embotits de Ripoll i sushi que haviem comprat al súper abans d´arribar a casa meva.
El sopar, va ser molt entretingut, més riures i més bon rotllo, jejejeje… Com que no tinc suficients cadires, vam sopar asseguts al terra acompanyats de música de fons. Tot va ser improvitzat, tot molt autèntic, tot molt bonic…
La Sara, després de sopar va conectar-se a internet per enviar uns quants e-mails a coneguts seus, la Sara i jo sense adonar-nos vàrem començar a fer-nos fotos en plan catxondeo total. Quin fart de riure amb la Sara que em vaig fotre, jajajaja… Les fotos, totes són súper divertides, res preparat, tot absolutament tot va ser sobre la marxa, jajajaja…
Vàrem fer una paròdia sobre casa meva… Com que últimament tinc moltes visites el meu apartament sembla una Guest House, jajajajaja… La Sara i jo, feiem fotos de casa meva en plan publicitat, el llit, internet, lavabo, roba estesa al balcó, fent veure que preparava un esmorzar, etc… Feiem publicitat de la ¨Jordi´s Guest House¨, jajajajaja… Quina estona tant divertida la que vaig passar amb la Sara!!!!!!!!!
A les 11 pm, les vaig acompanyar fins al carrer a buscar un taxi, tenien que anar cap a l´aeroport en busca del seu vol de retorn a Barcelona. Quan vaig tornar sol a casa, no vaig parar de recordar el dia meravellós que vaig passar amb totes dues!!! La Sara i la Pili, m´han deixat una gran impresió, espero no perdre el contacte amb elles i veure-les algún dia aquí o a Catalunya, no ho sé…
Moltes gràcies Pili i Sara per el dia tant bonic que vaig gaudir amb vosaltres!!!
Molta sort!!!
Jordi Meya.
Jordi perdut per el Món!!! 
