
Queen Sirikit
Actes de celebració de l´aniversari de la Reina de Tailàndia.
El dia 12 d´octubre és un dia molt important per la majoria de tailandesos (diria que és important per a tots…) perquè es celebra l´aniversari de la Reina de Tailàndia, segurament després del Rei la persona més estimada de tot el país.
Ja desde la nit abans programes de televisió i ràdio del país només feien que parlar d´aquest dia, dels actes de celebració que hi haurien a tot Tailàndia, sobretot a Bangkok la capital del país.
Les imatges de la Reina es van veure incrementades considerablament (si normalment hi ha imatges de la família reial tailandesa a tot arreu, durant dies abans de la celebració de l´aniversari de la Reina aquestes es van multiplicar per molt), Bangkok estava ple de petits altars amb imatges de la Reina rodejades de flors. La gent cada vegada que passava per davant d´alguna imatge per petita que fos, inclinaven el cap en forma de respecte.
L´epicentre dels actes de celebració de l´aniversari de la Reina a Bangkok solen fer-se a l´esplanada de ¨Sanam Luang¨ ( bastant aprop de Khao San Road), un indret que guarda molta història de la cultura thai i també molt sagrat perquè allà és a on encineren membres de la família reial quan aquest moren.
L´ambient de l´esplanada era espectacular, milers de persones fent cues per rebre algun regal de part de la Reina, m´explico:
No només és el cumpleanys de la Reina de Tailàndia, es celebra també el dia de la mare ja que per el poble tailandès, la Reina és la mare de tots els thais, impresionant!!! ( em vaig quedar molt sorprès quan vaig saber això).
La Reina, el dia del seu aniversari ajuda a la gent, sobretot als més necessitats (que en aquest país n´hi ha molts….) per exemple, aquell dia totes les persones que van a l´esplanada de ¨Sanam Luang¨poden menjar gratis, les cues que es formen per agafar menjar son increíbles!!! També poden fer-se una visita al metge totalment de franc, ( les persones que pateixen mal al còr poden operar-se gràtis aquell dia) les mares que van amb els seus fills no paguen cap transport de la ciutat i fins i tot la barberia també és gratis aquell dia, jejeje… hi havia gent de totes les edats tallant-se el cabell o pentinat-se.
Jo, em mirava tot allò in situ molt atentament, sobretot intentava compendre el què significava per el poble tailandès aquell dia tant especial, la consideració que tenen cap a la família reial d´aquest país és realment d´admirar perquè tothom, absolutament tothom sigui pobre o ric té assimiliat que la família reial és segurament després de la religió el fenòmen més important de tot Tailàndia.
Evidentment, el xoc cultural va tornar a ser bastant bèstia ( parlo sobre mi). A hores d´ara que ja porto 8 mesos visquent a Tailàndia encara se´m fa molt difícil compendre el perquè de tantes fotos de la família reial per tot el país, perquè tinc que posar-me dret quan sona l´himne de Tailàndia abans de que començi una pel-lícula en un cine d´un centre comercial, perquè la gent no té la llibertat de criticar a la família reial si realment té motius de pes ( està penat amb presó si vas en contra de la monarquia) perquè la majoria de gent a qui li he preguntat que significava la monarquia per els tailandesos no m´han sapigut contestar ( només diuen que són molt bones persones…), etc… Està clar que hi ha una falta d´informació i d´educació molt gran, parlar dela monarquia és un tema completament ¨tabú¨a vegades fins hi tot pot semblar o et pot donar la impresió que és una mica dictatorial i tot.
Només estic donant el meu punt de vista, no estic criticant ni molt menys ( que no se´m mal interpreti), jo ho respecto totalment tot o quasi bé tot. Segurament encara no sé prou sobre la cultura i història d´aquest país encara tinc que apendre moltes coses, només intento explicar les sensacions i donar el meu punt de vista, això és tot.
Em va agradar molt viure tot allò en persona, la gent aquell dia transmetia molt bones vibracions, sel´s veia molt feliços.
Per últim…
Cada dia me´n recordo molt de la meva mare, aquell dia encara més. Mama, t´estimo!!!!!!!
Salut!!!
Jordi Meya.