Dissabte amb amics. De ruta culinària, de desconnexió i disfrutant d´una bona companyia.
Ahir vaig estar tot el dia amb companyia del meu bon amic, Skylar. Ens vàrem trobar al matí a prop de casa meva, el dia abans haviem decidit quedar per dinar junts.
Desde On Nut, ens vàrem dirigir amb l´Sky Train fins a Nana, una bona zona per poder disfrutar d´un bon dinar, hi ha molta varietat de restaurants de tota classe de cuina. Finalment, després de mirar alguns restaurants vam pensar que seria una bona idea anar fins al Tapas Restaurant a dinar, un dels dos restaurants espanyols que hi ha a la ciutat de Bangkok i que tots dos ens coneixem molt bé.
Abans de començar a dinar, vaig estar parlant una mica amb en Xevi de Barcelona, el xef del restaurant, un tiu molt catxondo, la veritat. Amb Xevi, sempre que vaig al restaurant a on treballa tenim molt bon rotllo, ahir durant l´estona que vàrem xerrar hi haver-hi molt bon feeling, el pallo em va explicar que la setmana vinent marxa al Japó a passar uns dies amb un colega i també que té en ment montar algun negoci al seu carrec a Bangkok.
El dinar va ser a base de tapes, evidetment… Patates braves, xipirons, mandonguilles amb salsa de tomàquet i ensaladilla rusa. El menjar, estava molt bó, com sempre i les tapes més plenes que de costum… ( va ser una bona estatratègia parlar abans de dinar amb el xef del restaurant???).
Abans d´acabar de dinar, vaig rebre una trucada al meu mòbil, era la meva amiga Amy de San Francisco. Em va comentar que ella i la seva amiga d´Holanda, la Poline, estaven a punt d´agafar un bus direcció a Bangkok, tenien la intenció de passar la tarda al parc de Lumphini, un parc realment bonic situat al còr de Bangkok.
Després de comentar-li a l´Skylar la proposta de la Amy, vam decidir trobar-nos amb elles a l´entrada principal del parc unes hores més tard.
Ara mateix a Tailàndia és època de pluges però la tarda d´ahir era sumament bonica i espectacular, semblava estiu, feia moltíssima calor, el cel estava ple de bells contrastos, tenia una barrega de colors magnífics que tapaven la cara més cruda de la ciutat, la polució. En aquells moments, em sentia molt bé, molt a gust amb mi i amb la companyia del meu amic Skylar.
L´Skylar i jo, vam arribar a les proximitats de Lumphini Park amb l´Sky Train, allà ens trobavem amb la Amy i la Poline.
Amb la Amy tinc una molt bona relació, es pot dir que ens vàrem conèixer per casualitat… Un dia estava al mercat de cap de setmana de Chatuchak amb l´Albert mirant parades mentres comentavem les nostres coses en català. La Amy que ha viscut 5 anys a Barcelona i enten perfectament el català, no va dubtar ni un moment en preguntar-nos d´on erem. A partir d´aquell dia, he tingut bastant contacte amb ella, solem quedar un cop per setmana per dinar o per sopar però sobretot per parlar en anglès, em va molt bé perquè puc practicar amb una persona nativa amb un anglès d´alt nivell.
Bueno… la Amy ens va presentar a la Poline, la seva companya de masters a la Universitat. Vaig quedar-me molt parat de la iniciativa i l´empenta de la Poline. Desde un bon començament, va començar a parlar amb nosaltres com si ens coneixés de fa temps, amb tota naturalitat i normalitat.
Tots quatre vàrem començar a caminar per el parc, parlavem amb anglès, l´Skylar amb la Poline i jo amb la Amy. És realment impresionant el què es pot apendre amb tan sols una estona practicant una llengüa que estàs estudiant amb una persona nativa. L´estona que vaig estar parlant amb la Amy, el meu cap va començar a entendre perquè algunes vegades quan parlo sobretot, faig errades gramaticals.
Tots quatre
Tant la Amy com la Poline, són unes noies amb molta dinàmica, les dues tenen molta experiència de viatges a l´extranger, totes dues han viatjat durant llargues temporades per el Món, completament soles. Potser aquest és un punt de vista important que t´ajuda a entendre que les dues són dones fortes, amb empenta i molt intel-ligents. Pots parlar amb elles de qualsevol cosa, tenen una prespectiva de la societat, de la cultura i la història realment admirable. La Poline, parla 5 idiomes i la Amy en parla 3 perfectament. Quan les sents parlar dels llocs a on han anat i del què han fet és realment bonic i admirable. La Amy, per exemple va arribar a Barcelona per casualitat, estava visitant una amiga, li va agradar la ciutat i es va decidir de quedar-se a Barcelona!!! Va buscar feina i la va trobar el mateix dia que tenia el vol de tornada cap als Estats Units, el destí va fer que es quedés a viure a Catalunya durant 5 anys!!! La Amy, entén perfectament la cultura del poble català, ella com jo i la majoria de catalans, entén que Catalunya és un país! No li agrada sentir parlar malament de Catalunya, no entén com es pot fer una cosa tant greu. Ella com jo, quan viatjem, quan estem en una altra cultura diferent a la nostra, intentem integrar-nos al màxim no que la cultura que desconeixem s´intengri a nosaltres.
La Poline, ha viatjat per pràcticament mig Món. És una apasionada de temes humanitaris, ha estat involucrada en alguns projectes de magnitut destinats a ajudar a la gent. Totes dues, el masters que estàn fent a la universitat va per aquest camí. Les dues, tenen una vocació passional per la seva feina, sel´s hi nota d´una hora lluny.
Vàrem perdre la noció del temps passejant per Lumphini Park. L´ambient del parc era preciós, molt bonic. Famílies senceres jugant amb els seus fills, parelles d´enamorats passejant agafats de la mà, moltíssima gent pràcticant esport o fent activitats de lleure que el parc et convidava a fer aquella tarda tant relaxada, com passejar per algún llac del parc amb una petit embarcació.
El moment màgic per a mi, va ser quan de cop i volta va aparèixer un arc de San Martí dibuixat al cel, era bestial, l´arc era increíble, podies veure perfectament el principi i el final d´aquella meravella perfectament deliniada a l´espai sideral, el cel.
Jo, sóc una persona molt sensible, sobretot quan escolto música relacionada amb qualsevol rama del rock o quan veig espectacles que la natura ens regala de tant en tant. Ahir vaig sentir una potència d´energia brutal a dins del meu interior i una pau mental absoluta mirant aquell arc, per a mi tot allò era molt heavy metal, no vaig poder estar-me d´apuntar aquell arc de San Martí amb els meus dits emulant el gest més característic que fem les persones que ens agrada aquest estil de música i de vida, vaig apuntar directament al cel fent ¨banyes¨amb els meus dits. Em vaig sentir plenament conectat, a més no podia anar millor vestit, portava la camisa heavy que estimo més, la de la portada del primer disc del mestre DIO, ¨Holy Diver¨.
Apuntant a l
Com que estavem tots quatre molt a gust i començavem a tenir gana… va ser fàcil arribar a la conclusió d´anar junts a disfrutar d´un bon sopar. Una altra vegada, vam tornar al punt de partida a Nana al mateix carrer a on l´Skylar i jo haviem dinat.
Tant la Amy com la Poline, tenien ganes d´anar a un restaurant de cuina índia que per aquella zona n´hi ha moltíssims. Així ho vàrem fer… a mi m´agrada el menjar indi i l´Skylar no n´havia menjat mai.
El restaurant tenia rasgues molt caracterítics, més o menys com els que et pots trobar a la Índia autèntica, la carta bruta i mig esparrecada, per anar al lavabo tenies que passar per la cuina, indis parlant en veu alta, etc… jejejeje….
Tots quatre vam demanar una Tali acompanyat de Nan un pà boníssim que trobo molt a faltar. El Tali per qui no ho sàpiga és un menjar molt típic de la Índia, molt energètic i molt saludable, sobretot si en mengues per dinar ja que per sopar la disgestió es pot arribar a fer una mica pesada. El Tali, es serveix amb una mena de plata distribuïda amb petits orificis que cadascún hi ha un tipus de menjar. Els ingredients del tali són molt variats, llanties amb salsa, carn, arròs, amanida o yoghurt. Està per xupar-se els dits!!!!!!!!!!!!!!!!!! Cada vegada que em posava part del tali a la boca, era impossible no enrecordar-me de bons moment que vaig viure fa més d´un any a la meva estimada Índia, era com somiar despert, moltíssimes imatges em venien a la memòria, records que pensava tenia pràcticament oblidats. Realment és impresionant el què pot fer un simple plat de menjar, les sensacions que pots experimentar són supremes, de cop i volta el cervell comença a conectar-se i a trovar pensament i imatges que tenia amagades, oblidades…
El sopar va ser de puta mare, va ser una continuació de la magnífica tarda que haviem passat els quatre junts passejant. La companyia va ser molt agradable en tot moment, vaig sentir que estava rodejat d´amics, de persones molt interessants d´aquelles que en tot moment et fan sumar i no restar, persones amb inquietuts, persones fortes, persones amb il-lusió, persones que estimen i que saben veure el millor de la nostra existència anomenada vida.
Salut amics!!!!!!!!!!!
Jordi Meya.
Jordi perdut per el Món!!! 