Avui, navegant per internet m´ha vingut la idea al cap de posar el nom del meu pare en un buscador a veure que apareixia ( encara em pregunto el per què… ). Les primeres imatges que he vist han sigut les de l´avi del meu avi, en Joan Meya i Grau, no m´ho podia creure!!! M´he fet moltes preguntes a mi mateix: ¨Qui havia penjat a internet unes imatges sobre part de la meva família? Quines eren les intencions?…
Joan Meya i Grau
De seguida he fet ¨click¨en una de les imatges per esbrinar d´on havien sortit totes aquelles fotografies tant velles de part de la família del meu pare. L´enllaç m´ha portat directament a un blog escrit en català per una persona que a hores d´ara no sé qui és però que m´he posat de seguida en contacte deixant un comentari al seu blog després de lleguir detingudament tots el que ha escrit sobre la meva família ( segur que és familiar meu però no em puc imaginar qui és… ). El blog parla de la generació de la família Meya Tosas de Puigcerdà, coneguts com els de ¨Cal Gitanet¨. El meu avi, Isidre Meya i Tosas, el pare del meu pare Esteve Meya va formar part d´aquest grup de persones extraodinaries que sens dubte varen deixar una emprempta imborrable d´humanitat i d´esperit de sacrifici a la Catalunya de principis del Segle XX.
De seguida he fet ¨click¨en una de les imatges per esbrinar d´on havien sortit totes aquelles fotografies tant velles de part de la família del meu pare. L´enllaç m´ha portat directament a un blog escrit en català per una persona que a hores d´ara no sé qui és però que m´he posat de seguida en contacte deixant un comentari al seu blog després de lleguir detingudament tots el que ha escrit sobre la meva família ( segur que és familiar meu però no em puc imaginar qui és… ). El blog parla de la generació de la família Meya Tosas de Puigcerdà, coneguts com els de ¨Cal Gitanet¨. El meu avi, Isidre Meya i Tosas, el pare del meu pare Esteve Meya va formar part d´aquest grup de persones extraodinaries que sens dubte varen deixar una emprempta imborrable d´humanitat i d´esperit de sacrifici a la Catalunya de principis del Segle XX.
Joan Meya i Grau
De seguida he fet ¨click¨en una de les imatges per esbrinar d´on havien sortit totes aquelles fotografies tant velles de part de la família del meu pare. L´enllaç m´ha portat directament a un blog escrit en català per una persona que a hores d´ara no sé qui és però que m´he posat de seguida en contacte deixant un comentari al seu blog després de lleguir detingudament tots el que ha escrit sobre la meva família ( segur que és familiar meu però no em puc imaginar qui és… ). El blog parla de la generació de la família Meya Tosas de Puigcerdà, coneguts com els de ¨Cal Gitanet¨. El meu avi, Isidre Meya i Tosas, el pare del meu pare Esteve Meya va formar part d´aquest grup de persones extraodinaries que sens dubte varen deixar una emprempta imborrable d´humanitat i d´esperit de sacrifici a la Catalunya de principis del Segle XX.
De seguida he fet ¨click¨en una de les imatges per esbrinar d´on havien sortit totes aquelles fotografies tant velles de part de la família del meu pare. L´enllaç m´ha portat directament a un blog escrit en català per una persona que a hores d´ara no sé qui és però que m´he posat de seguida en contacte deixant un comentari al seu blog després de lleguir detingudament tots el que ha escrit sobre la meva família ( segur que és familiar meu però no em puc imaginar qui és… ). El blog parla de la generació de la família Meya Tosas de Puigcerdà, coneguts com els de ¨Cal Gitanet¨. El meu avi, Isidre Meya i Tosas, el pare del meu pare Esteve Meya va formar part d´aquest grup de persones extraodinaries que sens dubte varen deixar una emprempta imborrable d´humanitat i d´esperit de sacrifici a la Catalunya de principis del Segle XX.
El blog, és una joia històrica ja que remarca la vida rural de la Cerdanya del Segle XX sota la visió de la Mercè Meya i Tosas, coneguda per tots nosaltres com la tieta Mercè, nascuda l´any 1.922 i únic membre de la generació dels ¨Gitanet¨viva. Aquest any ha celebrat el seu 85è. Aniversari.
Com molt bé està escrit al blog, és un homenatge a la Mercè Meya. ¨Una dona treballadora la vida de la qual reflecteix molt bé l´esperit d´esforç i de sacrifici de tantes famílies de la Cerdanya d´aquella època. I és que l´existència humana al Pirineu mai va ser fàcil.¨
¨En definitiva, aquesta iniciativa intenta que no s´afegueixi a l´oblit les velles formes de vida rurals del Pirineu.
La tieta Mercè
Un dels episodis que més m´ha emocionat és un que porta per títol: ¨La Guerra¨on el protagonista és el meu avi Isidre Meya i Tosas, segurament la persona més important de la meva vida durant el periode de la meva infància i primers anys d´adolencència. El meu avi Isidre va ser una persona que em va marcar molt durant els 15 anys que vaig poder disfrutar de la seva companyia. Sempre em va guiar per bon camí, recordo les seves paraules perfectament, els seus consells, l´estimació cap a la meva persona… El trobo molt a faltar…
En aquest episodi, explica quan varen detenir el meu avi a la Collada de Toses en un control policial per part dels Republicans. El meu avi que no volia saber res de la guerra, no va poder fer res perquè aquells militars no el detinguessin. Tot i al-legar que tenia 3 germans lluitant al front es va passar 9 mesos detingut en un camp de concentració del Vallès. Amb l´entrada dels franquistes el van alliberar perquè havia estat detingut per els de la República. El meu avi i també els seus germans, no estava a favor ni dels uns ni dels altres, eren temps difícils que havies de fer moltes vegades el que et deien si no volies perdre la vida.
Quan el meu avi va poder tornar a Puigcerdà, va treballar durant un temps de sereno abans de casar-se amb la meva àvia Núria i traslladar-se a Ripoll a viure i a treballar a la fàbrica Tèxtil ¨La Fisena¨ja desapareguda.
El meu avi Isidre Meya
Tots els protagonistes que apareixen al blog, vàren ser grans persones sens dubte!!! L´esperit de sacrifici per sobreviure que varen exercir cadascún d´ells va ser extraordinari i admirable. Em sento molt orgullós de formar part d´aquesta família, són part de la meva vida i de la meva història
Tots els protagonistes que apareixen al blog, vàren ser grans persones sens dubte!!! L´esperit de sacrifici per sobreviure que varen exercir cadascún d´ells va ser extraordinari i admirable. Em sento molt orgullós de formar part d´aquesta família, són part de la meva vida i de la meva història
El meu avi Isidre Meya
Tots els protagonistes que apareixen al blog, vàren ser grans persones sens dubte!!! L´esperit de sacrifici per sobreviure que varen exercir cadascún d´ells va ser extraordinari i admirable. Em sento molt orgullós de formar part d´aquesta família, són part de la meva vida i de la meva història
Tots els protagonistes que apareixen al blog, vàren ser grans persones sens dubte!!! L´esperit de sacrifici per sobreviure que varen exercir cadascún d´ells va ser extraordinari i admirable. Em sento molt orgullós de formar part d´aquesta família, són part de la meva vida i de la meva història
La tieta Mercè
Un dels episodis que més m´ha emocionat és un que porta per títol: ¨La Guerra¨on el protagonista és el meu avi Isidre Meya i Tosas, segurament la persona més important de la meva vida durant el periode de la meva infància i primers anys d´adolencència. El meu avi Isidre va ser una persona que em va marcar molt durant els 15 anys que vaig poder disfrutar de la seva companyia. Sempre em va guiar per bon camí, recordo les seves paraules perfectament, els seus consells, l´estimació cap a la meva persona… El trobo molt a faltar…
En aquest episodi, explica quan varen detenir el meu avi a la Collada de Toses en un control policial per part dels Republicans. El meu avi que no volia saber res de la guerra, no va poder fer res perquè aquells militars no el detinguessin. Tot i al-legar que tenia 3 germans lluitant al front es va passar 9 mesos detingut en un camp de concentració del Vallès. Amb l´entrada dels franquistes el van alliberar perquè havia estat detingut per els de la República. El meu avi i també els seus germans, no estava a favor ni dels uns ni dels altres, eren temps difícils que havies de fer moltes vegades el que et deien si no volies perdre la vida.
Quan el meu avi va poder tornar a Puigcerdà, va treballar durant un temps de sereno abans de casar-se amb la meva àvia Núria i traslladar-se a Ripoll a viure i a treballar a la fàbrica Tèxtil ¨La Fisena¨ja desapareguda.
El meu avi Isidre Meya
Tots els protagonistes que apareixen al blog, vàren ser grans persones sens dubte!!! L´esperit de sacrifici per sobreviure que varen exercir cadascún d´ells va ser extraordinari i admirable. Em sento molt orgullós de formar part d´aquesta família, són part de la meva vida i de la meva història
Tots els protagonistes que apareixen al blog, vàren ser grans persones sens dubte!!! L´esperit de sacrifici per sobreviure que varen exercir cadascún d´ells va ser extraordinari i admirable. Em sento molt orgullós de formar part d´aquesta família, són part de la meva vida i de la meva història
El meu avi Isidre Meya
Tots els protagonistes que apareixen al blog, vàren ser grans persones sens dubte!!! L´esperit de sacrifici per sobreviure que varen exercir cadascún d´ells va ser extraordinari i admirable. Em sento molt orgullós de formar part d´aquesta família, són part de la meva vida i de la meva història
Tots els protagonistes que apareixen al blog, vàren ser grans persones sens dubte!!! L´esperit de sacrifici per sobreviure que varen exercir cadascún d´ells va ser extraordinari i admirable. Em sento molt orgullós de formar part d´aquesta família, són part de la meva vida i de la meva història
T'agrada:
M'agrada S'està carregant...
Relacionats
Jordi perdut per el Món!!! 
Hola JORDI, quina historia la de la teva familia, que bé que hagis trobat aquest blog amb imatges, és genial, has de guardar aquesta historia per les proximes generacions!!!!! PETONSSSSSS
jordi!!
no se si es el meu pc o el teu post pero surten els paragrefs triplicats i no m’entero de res!! crec que potser es un error del wordpress!!! mira-ho!!!
molts petons desde una cafeteria de Gracia!!!
t’estimo!!!