Arxivar per Setembre, 2008

Segona classe.

Posted: 30 Setembre, 2008 in Tailandia

Segona classe d´espanyol.

Avui he donat la meva segona classe de llengua espanyola a la noia thai de 23 anys a l´escola a on la setmana passada vaig començar a treballar.

Aquesta vegada, m´ha anat molt millor que la primera classe, la sensació que he tingut en tot moment ha sigut molt bona i molt relaxada. Avui, he disfrutat de valent ensenyant espanyol a la meva estudiant. Les 2 hores de classe m´han passat volant fins hi tot m´he passat de l´hora, he treballat 20 minuts més del compte ( si ella no m´avisa encara hi seria jejejeje… ).

Avui, també he arribat una mica més dora del compte a l´escola perquè em volia preparar una mica la lliçó i de pas fer fotocòpies del llibre que tinc que seguir per així poder mirar-me les lliçons tranquil-lament a casa meva.

El trajecte amb bus, un rotllo… 2 hores d´anada i unes altres 2 hores més de tornada en total. No passa res, m´ho agafo amb filosofia, llegueixo o escolto música o vaig pensant una mica en l´estructura de la lliçó que tinc que explicar.

He baixat a una parada que no tocava, m´he equivocat… No he tingut més remei que buscar un transport ràpid que em portés fins al centre comercial a on es troba ubicada l´escola. He agafat una moto-taxi que no m´ha costat gaires diners, no em podia esperar a que passés un altre bus, volia  tenir temps per dinar relaxadament.

El conductor de la moto, m´ha oferit un casc ( cosa molt extranya aquí a Bangkok ) que no he trigat ni un segon a posar-me´l… Hi havia molt trànsit aquella hora del dia i teniem que fer part del recorregut per una via ràpida. Finalment he arribat al centre comercial de ¨Mall Bang Kae¨sencer, jejeje…

Després de dinar i de fer un cigar he anat al lavabo ( no a fer pipí ) a cambiar-me de roba i a posar-me la corbata. Com que no me´n recordava de fer-me el nus, he obtat per posar-me una corbata que vaig comprar fa un temps que ja porta el nus incorporat i fora problemes,  jejejeje…

He arribat a l´escola 30 minuts abans de l´hora prevista, he parlat amb les secretaries a veure si em deixaven el llibre per fer fotocòpies i he esperat a la meva alumna a la classe durant una estona que he aprofitat per escriure a la pissarra el verb SER-ESTAR per així guanyar temps i que l´estudiant pogués aprofitar millor la lliçó.

La ¨A¨ ( el nick name de la estudiant ) ha arribat a l´hora en punt i després de parlar una estona de com li havia anat el cap de setmana i de com es trobava hem començat a estudiar espanyol.

La setmana passada em vaig quedar molt impresionant de la capacitat de retenció que té aquesta noia per entendre tots els conceptes, és realment intel-ligent. Avui, m´ha tornat a impresionar, no cal que li digui les coses 2 vegades, ho entén tot a la perfecció i això que li poso trampes o li faig preguntes ràpides per probar-la.

Quan portavem 1 hora de classe ha vingut una seva amiga que fa un temps va estudiar una mica d´espanyol. Tots 3 hem començat a fer-nos preguntes en espanyol en forma de joc i a repassar la lliçó plegats d´una manera molt entretinguda i divertida. M´he divertit.

Avui, estic molt satisfet de com m´ha anat la lliçó, m´ho he passat molt bé amb les 2 estudiants. Estic molt content de poder ensenyar a persones d´una altra cultura tots els coneixements que jo tinc ( no sé si són molts o poc… ), la satisfacció és immensa.

Quan ens passavem de l´hora, m´he acomiadat de les 2 noietes i he tornat el llibre a les secretaries. Avui, com és l´últim dia de mès he tingut que emplenar la fitxa de les hores que he treballat, jejejejejeje… La meva primera nòmina a Tailàndia és de 30 euros, jejejeje… No està gens malament per 4 hores de feina.

Salut!!!

Jordi Meya.

Anuncis

Visita de la meva gran amiga Mercè a Tailàndia.

Fa un parell de dies vaig rebre un e-mail de la meva gran amiga, Mercè diet-me que a finals del proper mès arriba a Bangkok per fer-me una visita i per viatjar durant unes setmanes per el país.

Em vaig quedar de ¨pedra¨quan vaig llegir el seu e-mail, això sí que no m´ho esperaba ni molt menys quina sorpresa tant ben parida que em va donar la Mercè!!!! Hòstia que content que em vaig posar al rebre tant bona nova desde Catalunya!!!

La última vegada que vaig veure a la Mercè va ser per els voltants del mès d´octubre del passat any quan jo em trobava a Ripoll recent arribat de Tailàndia intentant vendre´m el meu pis per tornar a marxar definitivament una altra vegada cap a Bangkok per començar una nova etapa de la meva vida.

La Mercè, és una de les meves millors amigues que tinc, sens dubte!!! L´estimo moltíssim, he passat grans moments amb ella, tots imborrables!!! Guardo un gran record de tot el que he viscut al costat d´ella desde que ens vàrem conèixer a l´Insitut del Teatre a Terrassa ja fa uns quants anys.

Estic a l´espera que em comfirmi el dia que arriba a Bangkok, crec que arriba el mateix dia del meu aniversari,  el 23 d´octubre. Si és així, no podia trobar una millor data per tornar-nos a veure quasi bé 1 any després. La última vegada que vaig poder estar amb ella va ser a casa del meu amic Miquel a Ripoll i ara ens tornarem a veure a més d´11.ooo quilòmetres de distància de Catalunya!!!

T ´estimo Mercè!!!

Jordi Meya.

El tren AC/DC ja està aquí!!!

Posted: 29 Setembre, 2008 in Tailandia

El tren AC/DC ja està aquí!!!

¨Rock´n´Roll Train¨ és el nou single de la millor banda de Hard Rock del planeta, els AC/DC que 8 anys després de l´edició del seu últim cd en estudi ¨Stiff Upper Lip¨ han tornat a la carretera editant un cd molt esperat per a tots els fans d´arreu del Món, 100 % Rocn´n´Roll. El seu títol: ¨Black Ice¨.

De moment i fins el dia 20 d´octubre que és el dia que el nou cd veurà la llum a nivell mundial, ens haurem de comformar escoltant la cançó ¨Rock´n´Roll Train¨el tema que han triat com a single, una cançó potent desde el seu principi a la seva fi al més pur estil AC/DC!!!

El disc ha estat grabat a Vancouver, Canadà produït per Brendan O´Brien i mesclat per Mike Fraser en els estudis Warehouse de Vancouver.

El cd té una total de 15 temes i és pot comprar a partir d´avui mateix a la pàgina web oficial de la banda: www.acdc.com

Si el compres abans del 20 d´octubre pots tenir una edició de luxe del nou album on hi ha un llibret de més de 30 pàgines amb fotos de la grabació del seu nou cd. També, per els fans més incondicionals que comprin anticipadament el nou cd la banda sortejaràn entrades per un concert secret que oferiràn no se sap a hores d´ara a on.

Els AC/DC començaràn la gira als Estats Units abans de finalitzar l´any. Voltaràn per Europa i també per a Àsia. Espero tenir la gran sort de tornar a veure´ls perquè aquesta vegada sí pot ser la última ocasió que els pugui veure en directe ja que els germans Young, en Brian Johnson, en Cliff Williams i en Phil Rudd, els components de la banda ja no són precisament jovenets, porten més de 34 anys traient grans discs i fent concerts arreu del Món. Encara que el Rock´n´Roll el portin a la sang tots estàn a punt d´arribar als 60 anys d´edat i el desgast que produeix una gira mundial a la seva edat és enorme, sens dubte…

El tren del Rock´n´Roll ja ha arribat i m´hi penso pujar. I vosaltres???

Jordi Meya.

El vídeo del seu nou single:

A la meva habitació escoltant per primera vegada el nou single dels AC/DC:

Primer dia de feina a Bangkok.

Posted: 26 Setembre, 2008 in Tailandia

Primer dia de feina a Bangkok.

Què he fet durant les últimes 48 hores?

Els últims dos dies han sigut molt intensos la veritat. La il-lusió per començar un nou projecte a la meva vida com és el poder treballar a Tailàndia s´ha barrejat amb diferents tipus d´emocions i anècdotes totes elles molt divertides.

El dia abans de començar a treballar com a ¨profe¨d´espanyol vaig pensar que seria una bona idea desplaçar-me fins a l´escola a on m´havien ofert la feina per presentar-me i de pas mirar les instal-lacions, conèixer als altres professors i fer una ullada al llibre d´espanyol de l´escola que tindria que seguir a partir del dia següent.

La directora de l´escola de Chit Lom, ( la senyora que desde fa mesos em dóna classes intenses de thai ) em va donar uns quants consells el dia abans quan va acabar d´impartir-me la lliçó que tocava. La meva professora és una persona que aprecio moltíssim encara que em foti ¨bulles¨ pràcticament a diari, sempre m´aconsella molt i molt bé, desde que intento seguir els seus consells es pot dir que he millorat molt no només amb el tailandès sinó amb aspectes de la pròpia vida, del dia a dia a Tailàndia.

Em va remarcar que tenia que anar molt ben vestit, ( no feia falta que portés corbata per anar a l´escola a presentar-me ) que la primera impresió sempre és la que compte. Un altre dels seus consells va ser referit a com tenia que comportar-me davant dels alumnes. ¨Jordi, sobretot mostra confiança i seguretat de tu mateix, mira sempre als ulls dels estudiants i mai parlis de coses que els estudiants no sàpiguen. Per últim, si tens que impartir classes a alguna noia sobretot no parleu de coses personals, guarda les distàncies i digues sempre que no si t´ofereixen alguna proposta per fer plegats fora del centre. És important si vols conservar la feina.¨

Quan vaig arribar a casa aquella tarda, vaig intentar descansar al màxim i estar tranquil, tenia i tinc molta confiança que tot ho puc fer millor del que em penso.

Sé que puc ensenyar espanyol a persones que no han estudiat mai aquesta llengüa, a principians sense gaires problemes importants. Està clar que no tinc experiència en aquesta materia, espero poder-la anar agafant a mida que vagi treballant.

El dia següent vaig dirigir-me cap a l´escola que està molt lluny de casa meva per donar-me a conèixer. El barri de Bang Kae que és a on hi ha l´escola està a l´altra punta de Bangkok, unes 2 hores de bus anada i unes altres 2 hores de tornada, una passada!!! A partir d´ara tindré que armar-me de paciència perquè m´esperen jornades de desplaçaments realment maratonianes.

La meva perspectiva davant de la vida, fa temps que és molt positiva. Sé que és un camí molt dur el que tindré que fer per anar a treballar, aguantar esperes de bus, trànsit, pol-lució, calor, etc… coses no gaire còmodes d´aguantar però jo estic il-lusionat amb tot el que m´està passant, per a mi és un premi poder començar a treballar a Bangkok. Això és el que realment importa!

Aquell dia no em vaig posar corbata, anava bastant mudat però… i això la gent ho percep, la veritat… Desde que vaig sortir de casa de tant en tant em sentia observat per la gent, jejejejeje…. Bastantes noies em miraven i em somreien quan es creuaven amb mi. Quan estava esperant el bus a Victory Monument, unes estudiants jovenetes desde un bus local varen començar a cridar i a somriure´m, em va fer molta gràcia, jejejejeje….

Quan estava ja pujat al bus, vaig rebre una trucada del meu amic italià en Manuele. Em va dir que si m´anava bé parés a Central Pinklao a dinar amb ell ja que em venia de pas. Vaig arribar abans que ell, mentres m´esperava assegut davant d´un 7 eleven una dona ¨madureta¨em va dir d´on era. Li vaig contestar amb tailandès i en qüestió de 3 segons ja la tenia asseguda al meu costat intentat-me convence´m que l´acompanyés a casa seva. Vaig fer veure que trucava a algú per treure´m de sobre aquella dona que em sembla no estava gaire centrada.

En aquestes, el meu amic va arribar. Vam dinar junts en un restaurant del centre comercial que vam aprofitar per parlar sobre la feina de profe. En Manuele, té moltíssima experiència en aquest camp, fa més de 3 anys que treballa a Bangkok, té moltíssima feina, no para de treballar.

Després de dinar, vaig afagar un bus local per arribar a Bang Kae, encara m´esperava un trajecte de 30 minuts més o menys. La persona encarregada de cobrar-me el bitllet em va demanar a on em dirigia, li vaig contestar amb thai. Després d´intercanviar unes paraules amb ell va i em diu: ¨No et vull cobrar el trajecte perquè parles una mica de thai i perquè t´assembles molt a una estrella de Hollywood que m´agrada molt, en Nicolas Cage¨. Vaig quedar-me flipat amb el pallo, no vaig poder evitar petar-me de riure, jejejejeje….

Aquí Nicolas Cage:

L´escola està a la tercera planta d´un centre comercial bastant gran. Vaig entrar i amb seguretat em vaig presentar. De seguida em van atendre molt bé, em van ensenyar les instal-lacions de l´escola, la sala de professors a on tinc una taula per ami, vaig poder parlar amb un parell de professors d´anglès i vaig poder fer una ullada al llibre d´espanyol.

La noia que em va atendre em va comentar que podia veure cafè, aigua, fer fotocòpies o utilitzar un ordinador que està a la sala de professors quan jo vulgués. L´escola està molt bé i l´ambient em va agradar.

En principi, tenia que donar classes a dues noies thais de 22 i 23 anys però al final només en seria una perquè l´altra ja tenia unes miques de nocions d´espanyol i preferia esperar que la seva amiga agafés el seu nivell per continuar estudiant juntes.

De moment donaré classes tots els dimarts i dijous de 4 de la tarda a les 5:40 de la tarda sense descans fins el dia 21 d´octubre. A partir d´aquesta data si l´estudiant està satisfeta amb els seus resultats continuarà estudiant més hores. Primer, els estudiants ho proben i si els hi agrada segueixen. Espero que tot surti molt bé!

Em tocava tornar cap a casa, 2 hores més de trajecte. Quan ja portava una bona estona a dins del bus, vaig rebre la trucada de la meva professora de thai interessant-se de com m´havia anat. Li vaig comentar que molt bé, que si no li importava podia pasar-me per l´escola a parlar amb ella i a estudiar thai. Em va comentar que m´esperava.

Abans d´arribar a l´escola de Chit Lom vaig tenir que fer-li un parell de trucades perquè arribaria més tard del que em pensava, el trànsit aquelles hores de la tarda era terrible!!!

Desde Central World, ( un centre comercial del centre de Bangkok ) a on el bus em va deixar vaig començar a caminar a pas ràpid per arribar a la meva cita amb la meva profe de thai. Vaig suar molt, els pantalons de pinzes són bastant incòmodes, no paro de suar a causa de la elevada humitat de la ciutat.

Li vaig explicar que tot havia anat molt bé que m´havia agradat molt conèixer l´ambient de l´escola abans de començar a treballar. Es va posar molt contenta perquè em veia molt feliç. Li vaig dir que si volia podiem estudiar una mica de thai que no m´importava. Em va comentar que millor que descanses que havia estat 4 hores viatjant en bus però que si volia em llegiria unes quantes frases en thai que jo tindria que traduir a l´espanyol. Vaig tancar els ulls buscant la màxima concentració i vaig començar a traduir tot el que em deia amb thai. Ho vaig fer molt bé!!! Tots dos varem riure molt animadament.

Aquella nit vaig anar a dormir dora, em sentia totalment sense energies, havia rebut molta informació durant el dia.

Aquella nit, recordo que vaig somiar molt. Últimament somio amb tailandès i anglès, els personatges que apareixen als meus somnis em parlen amb aquestes dues llengües, mai abans m´havia passat tenir somnis en llengües diferents al català.

El dia següent abans d´anar cap a Bang Kae de nou, vaig anar a Asoke al gimnàs a on començaré a fer esport a partir del proper mès a pagar la matricula. Em va tornar a atendre la mateixa noia thai que m´havia atès un parell de dies abans. Va intentar convence´m d´algunes promocions que ofereix el gimnàs però jo les vaig descartar.

Desde allà, Sky Train cap a Victory Monument per agafar un bus i tirar cap a l´escola. Mentres esperava l´Sky Train, vaig rebre una trucada d´una altra escola a veure si estava disponible per donar classes d´espanyol a un noi de 17 anys que està interessat en anar a estudiar a Argentina. Aquest noi vol estudiar un intensiu, 2 hores al dia de dilluns a divendres. Aquest cap de setmana em comfirmaràn si començo o no.

Aquell dia també vaig dinar amb el meu amic Manuele perquè em tenia que ensenyar com es fa el nus de la corbata, jo no en tinc ni idea perquè mai abans a la vida havia vestit com ho tinc que fer a hores d´ara.

Va ser molt bó perquè em va ensenyar a fer-me el nus de la corbata en un lavabo públic que feia molta pudor de pixats i estava ple de tailandesos que ens miraven amb atenció, jejejeje… Imagineu-vos, tothom pixant i en Manuele donant-me instruccions de com m´havia de fer el nus de la corbata.

La seva tècnica és molt divertida: ¨El secreto Jordi, antes de empezar a hacerte el nudo es que te llegue la corbata a la altura de la polla, te queda bién seguro, jajajajaja¨.

Vestit com un director d´empresa i ja amb la meva corbata penjant del meu coll vaig agafar un bus fins a Bang Kae per aquesta vegada sí començar a treballar.

Feia una mica de vent, la corbata m´anava d´un cantó a l´altre, tenia la sensació que era un elefant, la corbata feia de trompa, jejejejeje… En aquells moments em sentia com un agent de borsa, mudat amb corbata i amb la meva maleta de negocis, jejejeje… La penya em mirava mentres en Manuele em deia que m´afavoria molt la manera com anava vestit.

Vaig arribar a l´escola una mica abans de l´hora prevista per començar la classe, volia donar una última ullada al llibre per veure la lliçó que tenia que donar a la meva primera estudiant. Vaig anar a una classe per relaxar-me i per pendre uns apunts.

En aquestes l´estudiant va arribar. És una noia de 23 anys que parla un anglès que rosa la perfecció i que està interessada en estudiar espanyol perquè té negocis de no sé qui tipus i molts dels seu clients són sud-americans ( la majoria no parlen anglès ) i és per aquesta raó que vol comunicar-se amb ells en espanyol.

Em vaig presentar a ella, li vaig comentar que si tenia dubtes o preguntes que no dubtes en interrompre´m que jo l´ajudaria en tot el que bonament pugués.

Al començament de la lliçó em vaig sentir una mica nerviós sobretot interiorment, no volia mostrar els meus nervis a l´estudiant. Vaig quedar-me molt sorprès de la intel-ligència d´aquesta noia, té una capacitat de retenció i un accent relament impresionant. Vaig explicar-li dues lliçons del llibre quan lo normal és que n´aprenguin una per dia. No vaig tenir que repetir-li res, ho va entendre tot a la primera. Fins hi tot li vaig ensenyar a comtar fins a 20 com a feina extra. Totes les preguntes que li feia me les responia a la perfecció inclús quan li feia una mica de trampa per probar si entia del què estava parlant.

Jo, em pensava trobar-me una alumna una mica tímida i no gaire llesta i en canvi em vaig trobar tot el contrari, em va fer suar de valent durant les dues hores de lliçó.

L´estudiant de tant en tant badallava, no sé si perquè s´aburria o perquè dues hores seguides sense descans són massa…. No ho sé….

Al final de la lliçó li vaig preguntar si li havia agradat tot el que haviem estudiat junts. Em va dir que sí ( no sé si per quedar bé amb mi… ). La seva intenció és apendre una mica d´espanyol molt bàsic per poder-se comunicar, no li interessa entrar molt a fons en alguns aspectes gramaticals segurament bastant aborrits… però jo li vaig dir que encara que les primeres lliçons siguin aborrides són necessàries per poder començar a parlar, que no es desanimés que tot aniria molt bé. ¨Rao pop kan wan Angkan bai see, gindee ti rutxaa¨ ( ¨ens tormarem a veure el proper dimarts a les 4 de la tarda, ha sigut un plaer conèixe´t¨li vaig dir en thai abans de dir-li adéu ).

Al final de la lliçó quan em vaig quedar sol a la classe, la sensació que tenia en aquells moments era una mica extranya. Vaig fer algunes errades que crec que no se´n va donar compte, com per exemple: no seguir un ordre concret, passava d´un tema a un d´altre massa bruscament… I és que ensenyar no és fàcil ni molt menys, és nota que sóc principiant i que tinc que agafar molta experiència… Espero poder treballar per millorar i fer-ho tot el millor que pugui, vull pensar que els estudiants paguen uns diners per obtenir uns resultats que jo espero poder oferir de la manera més professional possible. Les meves espectatives i les dels estudiants són d´apendre molt i no perdre el temps ni el meu ni per descomptat el temps dels estudiants.

Al cap de 3 hores després d´acabar la classe vaig arribar al meu barri, vaig sopar em vaig fotre una dutxa i no me´n vaig ni enterar de quan em vaig quedar adormit.

Una abraçada, família!!!

Jordi Meya.

p.d: Aquesta és una cançó d´en Manolo García que m´agrada molt. M´identifico al 100 % amb la lletra. Cada vegada que l´escolo tanco els meus ulls i m´hi veig reflexat. És la història de la meva vida resumida en poc més de 4 minuts. Espero que ús agradi!!! Gràcies Miquel per enviar-me aquesta magnífica cançó!!!

Manolo Garcíapajaros_de_barro

Un dia sense descans.

Posted: 23 Setembre, 2008 in Tailandia

Un dia sense descans.

Avui he trencat una mica la rútina del meu dia a dia que desde fa ja algún temps vaig fent, de casa a la biblioteca i de la biblioteca a l´escola a estudiar thai. Avui, abans d´anar a estudiar la lliçó de thai he anat a l´Embaixada Española de Bangkok a empadronar-me. Desde avui, ja no sóc ciutadà de Ripoll sinó de Bangkok, la capital de Tailàndia.

L´Embaixada Española és troba localitzada al barri d´Asoke a uns 15 minuts del barri d´On Nut ( a on visc ) amb l´Sky Train.

Per empadronar-me tenia que emplenar una sèrie de papers que ja fa temps que tenia a casa però per falta de temps no ho he pogut fer fins avui. També tenia que fer-me unes fotos que finalment m´he fet al mateix barri d´Asoke. Com que m´he hagut d´esperar 30 minuts per tenir les fotos en mà, he aprofitat per donar un vol per el barri. Durant aquella estona que he estat caminant, he vist un gimnàs ( Wow California ) bastant famós que el meu amic Manuele me´n va parlar fa un temps.

Jo, desde que vaig marxar de Catalunya, ( ja fa 9 mesos ) no he pogut fer gens d´esport ( això sí, camino tot el dia amunt i avall de la ciutat ) una activitat que trobo molt a faltar. Com que el meu amic em va dir que aquesta franquícia és barata i ofereixen molt bons programes relació qualitat-preu, he decidit entrar-hi i informar-me de les tarifes i horaris.

De seguida una noia molt guapa m´ha atès molt amablament ( com solen fer tots els thais quan hi ha diners per el mig ). El primer que m´ha demanat ha sigut si penso estar temps visquent a Bangkok, ( el contracte per matricular-te al gimnàs és per un any mínim ) jo li he dit que sóc resident de Bangkok que si no pasa res estaré per aquí molt de temps. Aquesta és la meva intenció.

Després d´estar una estona parlant amb ella informant-la de tot el que m´interessa, m´ha ensenyat les instal-lacions del gimnàs. El gimnàs en sí és una passada, hi ha moltes activitats a fer i àrees per relaxar-te ( sauna, jacuzzi, etc… ). Cada zona està molt ben equipada i l´ambient que he pogut observar és bastant de nivell.

Un cop m´ha ensenyat les instal-lacions, m´ha informat dels preus ( el més important ). En principi, em demanava una quantitat bastant elevada per mès però després d´intercanviar unes quantes paraules amb thai amb ella, la conversació ha donat un gir de 365 graus. Li he dit que m´informés de les promocions especials que oferia el gimnàs. Finalment, m´ha deixat un preu de 16 euros al mès adelantant 3 mesos per antel-lació. Està molt bé si penso que em demanava 50 euros al principi… ( cada vegada veig més claríssim que si parles thai et miren amb uns altres ulls ). El gimnàs obre 365 dies a l´any 7 dies a la setmana. A partir de l´1 d´octubre començaré a posar-me en forma a veure si fer esport m´ajuda a trobar-me una mica millor.

A la sortida del gimnàs he anat a buscar les meves fotos. M´han fotut una bona clavada, 160 thb ( 3,20 euros ) per 4 fotos mida carnet. No m´ha quedat més remei que pagar i resignar-me, necessitava les fotos per empadronar-me…

A l´Embaixada m´he tingut que esperar una estona, avui la Maria ( la funcionària espanyola que porta 27 anys visquent a Bangkok ) estava atenent a una persona que havia perdut el passaport ahir a l´aeroport ( quina putada!!! ).

Mentres m´esperava, assegut al meu costat hi havia un noi amb especte bastant ¨demacrat¨ que no ha trigat ni 20 segons a començar a intercanviar algunes paraules amb mi. M´ha dit que era de Bilbao, que portava 1 setmana a Tailàndia i que estava buscant pis a Bangkok ja que la seva intenció era quedar-se per aquí durant 3 mesos. M´ha començat a dir que tot el que ha vist fins ara era súper car, més de 800 euros al mès!!! Home… jo li he comentat que podria trobar coses més barates però que tot depenia de les seves intencions…

De cop i volta, m´ha canviat de tema i m´ha començat a xerrar d´una aventura que va tenir amb una tailandesa només aterrar, m´ha dit: ¨Tio, estava recién llegado al aeropuerto y una thai me dice a ver a donde me dirigia… Yo, le comento que no sabía y ella va y me dice… pués vente pa mi casa!!!… Me fuí con ella a su casa 3 dias!!!… Me quedo acojonado lo simpàticas que són las thais…¨ Aquest com no vigili s´estarà a Tailàndia 3 setmanes en comptes d´1 mès…

Entre aquestes… la María m´ha cridat.

M´ha reconegut desde el primer moment. Després d´intercanviar unes paraules li he entregat tota la papelassa que tenia en mà. En principi, només em volia registrar com a no resident, cosa que no dóna dret a res, només és per estar localitzable desde l´Embaixada per si em passés alguna cosa important i per rebre notícies referents a events que organitza de tant en tant l´Embaixada d´aquí a Bangkok. Finalment, no m´he inscrit com a no resident sinó com a resident. La María m´ha dit que al portar més de 6 mesos visquent a Tailàndia si vull puc donar-me d´alta de resident ( empadronar-me a Bangkok ). Això em dóna dret a votar quan hi haguin eleccions a Tailàndia i poder obrir un compte bancari. Per demostrar que visc a Tailàndia desde fa més de 6 mesos només em cal portar algún paper que acrediti que el que dic és veritat, contracte de pis, passaport a on hi ha registrada la meva entrada al país… O sigui, que desde el dia d´avui, ja no sóc ciutadà de Ripoll sinó de Bangkok, això vol dir que quan hi haguin eleccions a Espanya o a Catalunya no hauré de patir el risc que m´avisin per estar en alguna mesa electoral ( quina putada si hagués d´agafar un avió desde Bangkok a Barcelona per només presentar-me en una mesa electoral… ).

Desde l´Embaixada he agafat l´Sky Train i he tirat directe cap a la biblioteca de la Universitat Americana a estudiar thai com acostumo a fer pràcticament tots els dies i a gaudir de l´aire condicionat gratuït.

Abans d´estudiar i passar a l´acció , he dinat una mica ( com sempre arròs amb alguna salsa picant… com trobo a faltar el menjar de la meva mare i àvia… ).

He estat a la biblioteca 2 hores repassant els meus apunts i fent els exercicis i alguna cosa extra per entregar-li a la professora, alguns exercicis escrits en español i traduïts al thai perquè tingui més apunts a part dels que pot treure del llibre que seguim. Sempre es posa contenta quan li entrego feina extra relacionada amb tot el que estudiem junts.

Desde la Universitat una altra vegada a l´Sky Train i cap a Chit Lom a l´escola internacional d´idiomes a estudiar thai.

He arribat i la professora ja m´esperava. Com acostuma a fer desde que comença la classe fins que acaba m´ha començat a donar canya de la bona. Primer preguntat-me la lliçó i després fent-me preguntes en espanyol que tenia que traduïr al thai.

Avui, em sentia una mica cansat mentalment i no m´ha acabat de sortit tot com jo m´esperava i la professora m´ha començat a llegir-me la ¨llibreta¨de valent…

La meva professora, és una persona molt recta i exigent, ( com poques he conegut a la meva vida ) no li agrada repetir les coses gaires vegades, perd el Món de vista si em té que explicar alguna cosa repetidament. A mi, a vegades se´m fa molt difícil seguir tota la lliçó amb el màxim de concentració, és complicat que et parlin amb espanyol, anglès i tailandès al mateix moment. Jo però… sempre dono el màxim de mi però em dono compte i ella també m´ho diu que tinc que pulir moltes cosetes com el tema concentració i seguretat.

En aquestes han picat a la porta. Era el meu bon amic Manuele que els dimarts dóna classes d´espanyol a l´escola a on estudio thai. Ha entrat i hem estat els 4 parlant durant una llarga estona. La classe semblava la ¨Torre de Babel¨. En Manuele i jo, parlavem en espanyol i amb anglès, la professora parlava thai amb en Manuele i amb mi. De tant en tant la professora barrejava el thai i l´anglès. Hem estat parlant dels polítics d´aquest país que la veritat foten una pena que no se l´aguanten… La meva professora ha posat uns exemples que m´han deixat de pedra. Per exemple: hi ha un ministre que abans de ser ministre era carnisser. No és que tingui res en contra dels carnissers però és extrany que una persona que no entén de política de cop i volta aparegui com a ministre, no??? Un altre cas escandalós és el del fill d´un ministre que fa uns mesos va matar a 3 persones a boca de canó. Doncs bé… el seu pare és ministre de l´exèrcit thai. En comptes d´enviar aquest individu a la presó l´han fotut a treballar a l´armada del país!!! Per què??? Perquè mati a més persones!!! Un altre cas és el del ministre de sanitat que ha posat de mà dreta del seu gabineg la seva infermera preferida de l´hospital a on treballava!!! Tot aquest enrenou dels polítics thias supera la ciència-ficció!!!

En unes, en Manuele m´ha comentat que si volia començar a treballar que l´havien trucat d´una escola per donar classes d´espanyol però que els hi havia dit que no perquè no té hores disponibles. Evidetment i després de consultar-ho a la meva professora l´hi he dit que sí perquè es tracta d´estudiants que no han estudiat mai espanyol i no parlen anglès. Per començar a treballar com a ¨profe¨no és bó que tingui alumnes amb una bona base d´espanyol o d´anglès fins que jo agafi experiència.

Quan en Manuele ha marxat i ens hem tornat a quedar sols la professora i jo m´han trucat de l´escola que el meu amic m´havia parlat instants abans. M´han comentat si jo era professor i si tenia experiència com a tal. Els hi he dit que sí perquè sinó et diuen que no directament. M´han comunicat que hi ha 2 alumnes thais interessats en estudiar espanyol tots els dimarts i dijous de cada setmana que si em semblava bé. Sí ha sigut la meva resposta.

Quan he penjat el telèfon, la meva professora m´ha començat a fotre un correccional de valent perquè segons ella no m´he informat de tot degudament. Jo, només aguantava les hòsties i escoltava tot el que em deia amb atenció, aguantant la compustura. La meva professora, sempre busca la perfecció, no para de donar-me exemples de tot tipus ( filosofia, escriptors… ) que si busco el millor de mi mateix i treballo a fons puc aconseguir ser el millor i treballar a molts llocs ( m´ho diu molt seriosament ). Sense dubte aquesta dona confia molt amb mi, encara que em foti escaldols descollonants, tenim una connexió entre nosaltres que fa que mai mal interpretem les paraules per molt dures que puguin ser moltes vegades.

Finalment i després de més de 4 hores d´aguantar la tormenta, m´ha comentat que podia marxar. No ha sigut així… He tingut la gran sort que m´han tornat a trucar de l´escola a on començaré a treballar el dijous. Aquesta vegada sí que m´he informat de tot amb fermesa i seguretat, he fet preguntes de tot tipus amb convicció mentres la meva professora tenia una orella pendent de tot el que jo deia, jejejejeje… Demà al matí aniré a l´escola per presentar-me i per donar una ullada al llibre d´espanyol que tindré que seguir.

Abans de surtir per la porta, més consells de part de la meva professora. ¨Jordi… demà ves vestit mudat que la primera impresió és la que val. Estigués atent quan tinguis que emplenar les fitxes dels estudiants, informa´t de quantes lliçons volen estudiar, si has de cobrar en metàl-lic o tens que obrir un compte bancari, etc… Peró… sobretot Jordi… estigues tranquil perquè tens bon còr, tens fusta i saps espanyol molt més que qualsevol alumne que vulgui apendre en aquesta escola o en alguna altra de Tailàndia¨.

La meva professora de tailandès la recordaré fins el dia que em mori, sens dubte!!! El què està fent per a mi no li estaré mai prou agraït… El poder estudiar ( encara que sigui molt dur ) thai cada dia totalment gràtis és un miracle en els temps que vivim avui en dia que tot són interessos marcats per els diners.

Avui ha sigut un dia realment dur i esgotador, em sento K.O. igual que en Rocky Balboa quan va aguantar 15 assalts a l´Apollo Creed… Però també em sento content perquè no m´agafo les coses malament, sé reaccionar amb serenor davant de totes les situacions. De tot el que m´ha dit la meva professora avui, n´he tret molt bones conclusions!!!

Gràcies per aguantar-me el rotllo, família!!!

Jordi Meya.

La iguana de Lumphini Park.

Posted: 22 Setembre, 2008 in Tailandia

La iguana de Lumphini Park.

Avui he anat a Lumphini Park abans d´anar a estudiar thai al centre de Bangkok per desconectar una mica del ritme frenètic de la ciutat.

M´agrada molt anar de tant en tant a Lumphini Park perquè puc passejar tranquil-lament sense estar pendent si una moto o un cotxe està a punt d´atropellar-me. A més, el marc del parc és inmillorable hi ha moltíssimes plantes i arbres, molts llacs ( plens d´iguanes ) i tot tipus d´activitats per estar tranquil i anar al teu rotllo.

M´he estirat a la bora d´un llac a repassar la lliçó de thai mentres estava escoltant els Iron Maiden amb meu reproductor d´Mp3 tot relaxadement ( una mica més i m´adormo… ).

De tant en tant, mirava per els meus voltants perquè tots els llacs del parc estan plens d´iguanes, la majoria molt grosses que no tenen cap problema en acostar-se a la gent. Doncs bé… en un dels meus controls al voltant meu m´he donat compte que tenia una iguana petitota just al meu costat, parada mirant-me atentament. He agafat la càmara i m´he posat a grabar el vídeo aquest vídeo.

Salut!!!

Jordi Meya.

¨Tawandang German Brewery¨

Posted: 20 Setembre, 2008 in Tailandia

Fàbrica de cerveza alemanya convertida en una mega sala de festes, Bangkok.

¨Tawandang German Brewery¨

Com quasi bé tots el divendres, em reuneixo juntament amb la Oil amb el meu amic italià  Manuele i la seva dona per sopar en algún lloc de Bangkok. Es una bona manera de passar una bona estona tots junts i de celebrar que hem superat una altra setmana dura de treball i estudi a Bangkok.

En Manuele, és mou per Bangkok com peix a l´aigua, ja fa 3 anys que hi viu, parla i escriu perfectament el tailandès, té un accent de tailandès molt bó. No té cap problema per comunicar-se amb tothom amb total normalitat. En Manuele i jo ens hem fet molt bons amics, sempre m´ajuda i em dóna molt bons consells. Estic molt content d´haver-lo conegut.

Ahir haviem quedat al centre de Bangkok en un centre comercial molt conegut de la ciutat per sopar plegats. Un parell d´hores abans haviem parlat per telèfon per concretar el lloc a on ens trobariem, jo no tenia ni idea a on aniriem a sopar…

Bangkok, és una ciutat que cada dia m´agrada més, estic totalment conectat amb ella, té alguna cosa especial que fa que m´hi senti molt a gust. Ahir a la nit vaig poder descubrir una altra zona de la ciutat que encara no coneixia, molt lluny d´on m´acostumo a moure.

Aquesta ciutat no deixa indiferent a ningú, és impossible!!! Et moguis per a on et moguis és una passada tot el que veus, tot és a lo bestia, les carreteres i autopistes que creuen la ciutat, els barris, l´ambient, el ritme de vida, l´energia que desprèn, etc… Bangkok, m´encanta!!!

En Manuel, un cop ens vam trobar em va comentar que aniriem a una fàbrica de cerveza alemanya reformada pràcticament en una mega sala de festes bàsicament per a gent thai de classe mitja tirant a alta.

Amb el cotxe per arribar fins allà vam trigar més de 45 minuts i això que vàrem agafar l´autopista i no hi havia gaire trànsit però és que aquesta ciutat és tant gran que per anar a algún lloc tens que invertir una bona dosis de paciència i sobretot temps.

Vaig quedar-me impresionat quan vaig veure la fàbrica i l´ambient que a aquelles hores del vespre ja hi havia. De veritat, milers de persones estaven en aquell moment al mateix lloc que nosaltres, impresionant!!! Era evident que estavem al principi del cap de setmana que és quan la gent surt més.

Teniem una taula reservada en un ¨palco¨del local, la dona d´en Manuele s´havia encarregat de tot. El local-fàbrica era com una mena de teatre molt gran repartit en dos espais. La part de platea i la part dels ¨palcos¨que era a on ens vàrem ubicar a tocar de l´escenari. Teniem una bona perspectiva de la sala en general i de l´escenari.

El servei del lloc també brutal!!! Desde que vàrem entrar, durant el sopar i fins que vam marxar van estar a sobre nostre en tot moment. Tenia la sensació que era un ¨Marajà¨, una passada amics!!!

L´atmosfera del local molt guapa, també!!! Les actuacions en directe, els músics l´acústica de la sala, el menjar, l´ambient… Tot estava al seu lloc. Qualsevol dels cantants que vaig escoltar ahir a la nit arrassen a ¨Operación Triunfo¨.

Abans de demanar el que voliem per sopar a la taula ja teniem uns quants plats per començar a obrir boca, peix i carn acompanyat de salses. Jo, flipava…

Jo i la Oil no varem demanar res de la carta, se`n va encarregar de tot la dona del meu amic. En una tres i no res la taula es va emplenar de plats de tot tipus que desprenien una olor boníssima. De tant en tant la meva nòvia i jo creuavem mirades que valien més que mil paraules, jejeje… Ni ella ni jo estem acostumats a portar aquesta mena de vida ( a lo grande i que no falte de nada ).

El millor de tot per a mi va ser la cerveza alemenya ( això que no acostumo a beure alcohol ) que fabricaven allà mateix. Baixava com l´escuma!!! Em vaig veure potser 3 litres o més d´aquell tipus de cerveza que mai a la meva vida abans havia probat, tenia un gust i un còs boníssim!!! 

 En Manuele també si va amorrar de valent i es va veure uns quants litres de cerveza mentres petavem la xerrada.

No em vaig emborratxar, ( ara entenc als alemanys perquè veuen tant, la cerveza pràcticament no portava alcohol ) vaig agafar un ¨puntillo¨molt guapo, bon rotllo, riures, disfrutar del la bona companyia, del menjar, de l´ambient del local… En definitava, del que la vida m´està oferenint en aquesta etapa de la meva vida ( una de les millors sens dubte. Sóc molt feliç aquí ).

Noto que estic canviat, sobretot internament i mentalment. M´estic convertint en una persona molt més pacient que analitaza les situacions sense perdre el Món de vista, sóc fort d´esperit i tinc les coses més clares que mai. Mare meva!!! Quan faig un exercici de memòria em dono compte que la meva vida ha fet un gir de 365 graus multiplicat per mil ( les persones que em coneixen de fa molt de temps ja saben de que parlo ). Cada dia dono gràcies per poder fer el que realment sento i crec fermament. Estar a Tailàndia per a mi és com obrir un regal cada dia.

 Ahir mentres estavem tots junts a la taula disfrutant molt animadament de l´ambient, vaig tenir un moment de reflexió amb mi mateix. Mirava la meva nòvia lo feliç que estava en aquells moments i em vaig sentir molt enamorat d´ella. Les seves expresions de felicitat eren indiscriptibles, les nostres mirades cada vegada que es creuaven desprenien una gran dosis d´amor i de passió com abans no m´havia passat amb cap nòvia que he tingut. Pensava amb mi i la meva família, ( que sempre la tinc molt present ) amb els meus plans de futur, etc… Em sentia molt tranquil, amb molta seranor… Alguna cosa en el meu interior em diu que tot surtirà molt bé, que estic en bon camí, ho sé!!! El sentit que li vull donar a la meva vida poc a poc va agafant forma i força i això és una gran notícia sens dubte!!! Sincerament, les persones som màgiques, podem fer tot el que vulguem si de veritat hi poses passió i no pares de lluitar.

Com a apunt curiós, jejejeje… Cada vegada que tenia ganes de fer pipí una persona m´acompanyava fins al mateix water, tant sí com no, vale???. Si volies, mentres pixaves et feien un massatge i tot!!! però jo vaig passar perquè segurament m´hagués tallat la pixera en comptes de relaxar-me, jejejejeje….

El compte del sopar, ( que no sé quina quantitat de diners va ser… ) com sempre se´n va encarregar de pagar la dona d´en Manuele ( s´ho pot permetre, té negocis a Tailàndia que li aporten una bona quantitat de diners cada mès ). Jo, no vaig ni intentar treure la cartera per pagar la nostra part ( la de la Oil i la meva ) perquè cada vegada que ho he intentat m´ha dit que no. Espero algun dia que em deixin convidar-los perquè sempre paga ella i no m´agrada però és el què hi ha… de moment…

Va ser una experiència molt guapa la que vaig poder viure i sentir ahir a la nit aquí a Bangkok. El lloc el recomano a tothom que li agradi especialment la cerveza,  les actuacions en directe de tot tipus i el menjar thai.

Bueno amics… Bon cap de setmana a tothom!!!

Jordi Meya.

Web de la fàbrica de cerveza alemanya: http://tawandang.co.th/index.html

El ¨Heavy¨ és universal.

Posted: 20 Setembre, 2008 in Tailandia

El ¨Heavy¨és universal.

El Heavy Metal, no només és un estil de música sinó que és un estil de vida també.

Aquí teniu un parell d´exemples molt clars. El primer, és tracta de la passió que sent un capellà italià per aquest estil musical. El capellà en concret és diu ¨Frate Cesare¨.

Comenta que va quedar impresionat per el Heavy Metal fa 15 anys quan va tenir l´ocasió de veure un concert dels Metallica. Explica que ell ha donat i dóna la seva vida al servei de Jesús, aquesta és la seva misió. El consell que dóna a la gent és que fem el que realment sentim amb pasió i amb devoció. Si el Heavy Metal t´agrada doncs apassiona´t i entrega´t a ell.

El segon vídeo és del ¨Monstre de les galetes¨. Canta una versió dels AC/DC versionada per el grup de Death Metal ¨Six Feet Under¨. No ús perdeu els seus colegues que apareixen al vídeo donant suport al tema, no té desperdici.

Long Live Rock´n´Roll!!!

Jordi Meya.

L’ Amy se´n va al Nepal.

Posted: 19 Setembre, 2008 in Tailandia

L’  Amy marxa al Nepal.

La meva amiga Amy, ha decidit marxar al Nepal durant un mès a treballar com a voluntaria en un projecte per ajudar als nens pobres  d’ aquell país. Estarà en una ONG de Kathmandú treballant en un projecte que la il-lusiona moltíssim.

Ahir a la nit, juntament amb la Paulien vam anar tots 3 al Saxophone Jazz Club a sopar plegats i a pendre unes birres mentres disfrutavem com sempre de bona música en directe. Ahir hi havia un grup de Blues molt bó.

Quan vam arribar a l´entrada del Club l´ambient era realment espectacular, hi havia moltíssima gent per entrar, gent bevent alcohol al carrer, noies vestides molt provocativament repartint consumicions a tota la gent que volia entrar al Club, etc…

Ens vàrem preguntar que passava??? Ahir el mític Club de Jazz de la ciutat de Bangkok estava d´aniversari,  ja fa 22 anys que funciona en ple rendiment i espero que li quedin molts anys de vida encara. És una injecció d´energia disfrutar de l´atmosfera del local i de la música en directe que ofereix el Club a diari, he vist bons concerts.

Durant el sopar, riures i més riures, jejejeje… Com sempre quan em reuneixo amb l´Amy i la Pauline, jejejejeje… Són la hòstia aquestes dues amigues que tinc…

L´Amy ahir estava molt contenta, tenia moltes ganes de fer aquest viatge al Nepal. Es una noia que viu i sent molt la seva professió, et transmet una energia molt positiva quan la sents parlar sobre els seus projectes i estudis. Vaig disfrutar molt escoltant parlar la meva amiga sobre les seves il-lusions amb llàgrimes als ulls pràcticament a punt de plorar.

No varen faltar les preguntes de rigor sobre el Nepal. Jo, hi vaig estar-hi fa una mica més d´un any, va ser una aventura magnífica la que vaig realitzar en aquell país. La gent del Nepal és molt bona en general, són molt simpàtics, t´ajuden sempre en tot el que poden i els paisatges són d´una bellesa incalculable. El trekking fins al camp base de l´Everest va ser el punt culminant del meu viatge al Nepal. També vaig tenir el plaer de conèixer a la Vicki Sherpa, una ripollesa que porta 20 anys vivint al Nepal, fundadora de moltíssimes escoles per ajudar a gent que passa moltes penalitats, sobretot a nens i a dones maltractades.

Ahir però… durant un moment del sopar, tots ens vàrem recordar al nostre amic Skylar. Ahir el nostre bon amic no estava amb nosaltres…Era la primera vegada que ens reuniem tots després que l´Skylar deixés Tailàndia. El vam recordar i el vam tenir molt present. Tots el trobem molt a faltar, sobretot jo…

Bueno, un altre bon amic meu que deixa Bangkok en un espai molt curt de temps. Sort que l´Amy la tornaré a veure d´aquí a unes poques setmanes.

Salut!!!

Jordi Meya.

 

És important guardar les aparences???

Posted: 15 Setembre, 2008 in Tailandia

No sé que pensareu vosaltres sobre aquest article que m´han fet arribar extret d´internet. Parla sobre la importància de guardar les aparences.

Ara que hauré de vestir amb trajo i corbata m´agradaria que em doguessiu la vostra opinió. Què en penseu??? És important vestir d´una manera o d´una altra per tenir èxit o perquè t´acceptin en segons quines feines o situacions??? Jo, tinc la meva pròpia opinió que ja he escrit al blog.No sé si és l´acertada però és com penso. Realment la gent pot tenir una impresió negativa d´una persona sinó vas vestit amb trajo???

El debat està servit.

Jordi Meya.

La importancia de llevar traje

 

 

El sábado pasado me puse un traje después de casi 12 meses de no tener nada que ver con ellos. El motivo: una boda. Después de 7 años en el mundo de la consultoría “al estilo Arturo”, donde el traje era una obligación corporativa (a excepción de los dos o tres días al año en que se autorizaba, por motivos extraordinarios, vestir de business casual… que era como otro uniforme, pero de dockers y camisa), el pasar al mundo “de internet” supuso un cambio radical en ese sentido, y trajes y corbatas se quedaron purgando sus penas en el armario.

Durante una época, llevar traje me parecía importante. Tenía un amigo que trabajaba en una puntocom en la que no solo no llevaban traje, sino que hacían de ello un símbolo. Y es que en el mundo pre-burbuja llevar traje era de desfasados y anticuados, de la “vieja economía”, mientras que los de la nueva economía eran unos enrollados. Y yo, que estaba en la “vieja economía”, seguía defendiendo que la apariencia era importante…

Con el tiempo fui suavizando mis posturas, hasta el punto de llegar a donde he llegado: el traje almacenado durante meses y meses.

Sin embargo, el otro día sucedió una anécdota que demuestra que llevar traje o no llevarlo no es indiferente. A las 6 de la mañana, un autobús nos dejaba por la zona de Orense (en Madrid, ya sabéis lo que hay por allí: locales “pijos” en TorreEuropa y locales “latinos” en los bajos de Azca) desde la finca de El Escorial donde se celebró el convite. Toca coger un taxi. Dos amigos y yo (que vamos para la misma zona) nos disponemos a buscar uno… y en esta esquina un grupillo de “malotes” (camisetas deportivas, pantalones caidos, medallas, gorra… rollo latin king) y “malotas” (rollo perreo). Y en aquella esquina otro. Evidentemente, están esperando sus taxis. Por Orense baja uno, que tiene que pasar por todos esos grupos antes de llegar a nosotros. “Vamonos hacia Castellana, que igual tenemos más suerte”, les digo a mis amigos.

Y segun vamos andando, observo como el taxi sigue bajando Orense, ignora a los grupos que le hacían señas, tuerce por General Perón y se para a nuestra altura. Sin ni siquiera haberle hecho un gesto. Abrimos las puertas, nos subimos… y a casa. ¿El motivo? 100% seguro a que el tipo prefirió subir a tres tíos con traje que a nadie del otro grupo.

¿Las apariencias definen a la persona? No, en absoluto. “El hábito no hace al monje”. Nosotros, con nuestro traje, podríamos haber sido unos gañanes del quince, haber sido unos borrachos indecentes que le hubiésemos dejado el taxi hecho un desastre o salir corriendo para no pagar. Los de las gorras podían ser perfectamente unos chicos que saludasen educadamente, diesen conversación agradable y pagasen religiosamente al llegar al destino. Sin embargo, las apariencias sí sirven para que los observadores externos se hagan una idea previa y, aunque “las apariencias engañan”, ninguno podemos evitar formarnos una primera impresión a partir de las mismas.

Y esa primera impresión está a buen seguro formada no por casualidad, sino por la experiencia previa que uno haya tenido y que permite adjudicarle un significado a determinadas apariencias. “Gorras y pantalones caídos malo, traje bueno”. ¿Injusto? Probablemente. Pero así funcionamos.

Y en el mundo laboral, las apariencias también influyen, y mucho. Quizás no sea un debate de traje-no traje. Pero que es importante cuidar las apariencias… seguro.