El retorn de Metallica.

El retorn de Metallica.

Metallica

Per a fi ( ja era hora!!! ) la súper banda de Trash Metal de San Francisco, Metallica  han tret una altra vegada al mercat un disc al més pur estil Trash, el seu títol: ¨Dead Magnetic¨( Mort Magnètica ).

Metallica, van començar a destacar com una banda potentíssima de Trash Metal a San Francisco, EEUU. desde la sortida del seu primer llarga durada grabat en només 2 setmanes i sense pràcticament pressupost el súper disc ¨Kill em All¨.

Desde llavors fins a començaments dels 90. van tenir un èxit brutal, tots els discs que treien al mercat eren boníssims, súper agresius i potents. En només uns quants anys es vàren convertir en tota una icona en el Món del Metal arreu de tot el planeta. Milers de fans emplenaven els locals i estadis a on els Metallica tocaven.

Metallica, va ser una banda que em va marcar profundament, he escoltat els seus discs milers de vegades, he arribat a tenir orgasmes mentals escoltant les seves cançons, els riffs de guitarra em portaven cap a un estat d´extasis total. Me destrossat el coll de donar cops de cap escoltant els seus temes.

L´any 1.991, va ser la primera vegada que vaig tenir la sort de veure els Metallica en concert. Va ser durant la celebració dels ¨Monsters of Rock¨a l´Estadi Olímpic de la ciutat de Barcelona. Jo, en principi anava a veure la meva banda preferida en aquells moments i que encara continua entre les meves millors referències musicals, AC/DC.

No se´m borrarà mai de la memòria aquell moment. Tenia 18 anys, portava el cabell llarg, anava vestit totalment de Heavy Metal, el-làstics, amb una camisa sense mànigues i fumava porros. Juntament amb els meus amics, ens vàrem ubicar a davant de tot de l´estadi a tocar de l´escenari. L´estadi estava totalment ple, més de 60.000 persones fent banyes i donant cops de cap. Encara se´m posa la pell de gallina quan recordo aquella tarda a Barcelona!!!

Metallica en aquella època presentaven el disc: ¨Metallica¨el disc que va ser el punt d´inici de la decadència de la banda durant més d´una dècada i mitja ( opinió molt personal ).

 El concert dels Metallica va ser descollonant, impresionant!!! La descàrrega desde el principi fins al final del concert va ser mortal!!! No havia vist mai tocar a dalt d´un escenari amb tanta agressivitat i amb tants collons!!! Aquell concert em va marcar moltíssim, recordo totes les cançons del repertori, va ser bestial!!!

A partir de llavors, ( és una opinió personal ) els Metallica van canviar totalment d´estil, varen deixar de fer Trash Metal i es varen passar a una besant més ¨indústrial¨. Va ser quan vaig decidir no escoltar més aquella banda que em va captivar durant tants anys, no podia entendre el perquè havien decidit de canviar d´una forma tant radical el seu estil de música. Mil-lers de fans els hi van donar l´esquena, ( el públic Heavy és molt fidel, si els traiciones et fan la creu )en canvi, altres persones es van interessar en els nous Metallica. Fins hi tot, vàren canviar el seu logo, la seva forma de vestir i els seus pentinats, ja no portaven els cabells llargs. El canvi va ser total.

Per sort, les velles bandes tornen tard o dora a les seves arrels i tornen a fer el que més saben, tocar la música que els ha donat l´èxit. En aquest cas, Trash Metal.

¨Dead Magnetic, és un disc potent. Cada tema transmet agresivitat i es nota que si han deixat els collons!!! És un disc totalment Trash amb un nivell  molt alt musicalment parlant.

Amb aquest disc, els Metallica tornen a demostrar que si volen poden tornar a fer música de qualitat perquè continuen sent músics de primera categoria, mai ho han deixat de ser.

Jordi Meya.

Aquí un tema del seu últim disc: ¨The end of the line¨.

02-the-end-of-the-line

Adéu al meu amic Skylar.

Adéu al meu bon amic Skylar.

Després de més de 7 mesos veient-nos pràcticament a diari, el meu bon i gran amic Skylar de Taiwàn ha deixat Bangkok per seguir endevant amb els seus projectes i els seus objectius. Fa una setmana li vaig dir adéu després de sopar amb ell en un mercat nocturn de Bangkok amb la companyia de les nostres amigues, la Amy i la Paulien. Va ser una barreja de tristor i alegria perquè els mesos que hem passat junts han sigut realment molt intensos, ens hem arribat a fer grans amics. L´efecte que ens tenim l´un a l´altre és molt bonic i intens.

Vaig tenir la gran sort de conèixer a l´Skylar quan vaig començar a estudiar anglès a la Universitat americana de Bangkok. Després de fer la prova d´accés i de saber en quin nivell em trobava en aquells moments l´Skylar i jo vam coincidir a la mateixa classe i desde llavors fins fa una setmana hem estudiat tots dos els mateixos nivells d´anglès. Ens hem ajudat moltíssim en tots els aspectes, si hi ha una cosa que tingui que destacar del meu amic Skylar és que té un gran còr, les vegades que m´ha donat un cop de mà sempre s´ha entregat al màxim cosa que li he valorat moltíssim perquè m´ha transmès passió i ganes de seguir aprenent. Sempre que jo l´he tingut que ajudar, he intentat correspondre´l de la millor manera que he pogut.

A partir d´aquelles primeres lliçons d´anglès va ser quan ens vàrem fer amics de veritat. Cada dia quedavem per agafar l´Sky Train a la mateixa estació i anavem plegats cap a la Universitat. Al principi era una mica difícil poder tenir una comunicació fluïda entre nosaltres però a mida que els mesos vàren anar passant i el nostre nivell d´anglès va millorar la connexió entre nosaltres va ser impresionant.

L´Skylar, és una persona molt reservada, seriosa fins hi tot a vegades pot semblar freda però a mida que ens anavem fent més amics es va anar obrint i vaig descubrir una persona magnífica i bona. No sabeu pas els farts de riure que ens hem fotut plegats, qualsevol tema que treiem per començar una conversa o qualsevol cosa que veiem per el carrer la transformavem en una bona anècdota per recordar.

Amb l´Skylar he après molts punts de vista de la cultura xinesa, ( encara que Taiwàn no tingui gaires bones relacions amb Xina ) sobretot paraules amb mandarí i diferents tipus de menjar xinès i taiwanès. Recordo un dels dies que vàrem estar a Chinatown menjant que hem va comentar si havia mai menjat rata. Evidetment li vaig dir que no, jejejeje… la seva resposta va ser: ¨No m´ho crec!!! Si estàn boníssimes Jordi!!!!!!¨.

Per part seva, sempre s´ha interessat en aspectes culturals que conec molt bé. La vida a Europa, costums, història, menjar, costums familiars i paraules amb espanyol i català.

Ara el meu amic ja ha marxat i no el tornaré a veure fins d´aquí a molt de temps. En unes setmanes comença a viatjar per Sud-Amèrica per el seu compte i quan torni d´aquest viatge li agradaria marxar a Austràlia per un any per acabar de rematar el seu nivell d´anglès i per treballar.

El contacte entre nosaltres el tindrem a través sobretot d´internet i amb alguna que altra trucada telefònica per sentir-nos la veu i seguir rient, jejejeje…

Fins aviat amic meu!!!

¨Skylar, I wish you the best in your immediate journey to travel abroad and I wish you the best too to get all of your goals to be always happy.¨

¨Don´t work too hard!!!¨

Sincerely,

Jordi.