Primer dia de feina a Bangkok.
Què he fet durant les últimes 48 hores?
Els últims dos dies han sigut molt intensos la veritat. La il-lusió per començar un nou projecte a la meva vida com és el poder treballar a Tailàndia s´ha barrejat amb diferents tipus d´emocions i anècdotes totes elles molt divertides.
El dia abans de començar a treballar com a ¨profe¨d´espanyol vaig pensar que seria una bona idea desplaçar-me fins a l´escola a on m´havien ofert la feina per presentar-me i de pas mirar les instal-lacions, conèixer als altres professors i fer una ullada al llibre d´espanyol de l´escola que tindria que seguir a partir del dia següent.
La directora de l´escola de Chit Lom, ( la senyora que desde fa mesos em dóna classes intenses de thai ) em va donar uns quants consells el dia abans quan va acabar d´impartir-me la lliçó que tocava. La meva professora és una persona que aprecio moltíssim encara que em foti ¨bulles¨ pràcticament a diari, sempre m´aconsella molt i molt bé, desde que intento seguir els seus consells es pot dir que he millorat molt no només amb el tailandès sinó amb aspectes de la pròpia vida, del dia a dia a Tailàndia.
Em va remarcar que tenia que anar molt ben vestit, ( no feia falta que portés corbata per anar a l´escola a presentar-me ) que la primera impresió sempre és la que compte. Un altre dels seus consells va ser referit a com tenia que comportar-me davant dels alumnes. ¨Jordi, sobretot mostra confiança i seguretat de tu mateix, mira sempre als ulls dels estudiants i mai parlis de coses que els estudiants no sàpiguen. Per últim, si tens que impartir classes a alguna noia sobretot no parleu de coses personals, guarda les distàncies i digues sempre que no si t´ofereixen alguna proposta per fer plegats fora del centre. És important si vols conservar la feina.¨
Quan vaig arribar a casa aquella tarda, vaig intentar descansar al màxim i estar tranquil, tenia i tinc molta confiança que tot ho puc fer millor del que em penso.
Sé que puc ensenyar espanyol a persones que no han estudiat mai aquesta llengüa, a principians sense gaires problemes importants. Està clar que no tinc experiència en aquesta materia, espero poder-la anar agafant a mida que vagi treballant.
El dia següent vaig dirigir-me cap a l´escola que està molt lluny de casa meva per donar-me a conèixer. El barri de Bang Kae que és a on hi ha l´escola està a l´altra punta de Bangkok, unes 2 hores de bus anada i unes altres 2 hores de tornada, una passada!!! A partir d´ara tindré que armar-me de paciència perquè m´esperen jornades de desplaçaments realment maratonianes.
La meva perspectiva davant de la vida, fa temps que és molt positiva. Sé que és un camí molt dur el que tindré que fer per anar a treballar, aguantar esperes de bus, trànsit, pol-lució, calor, etc… coses no gaire còmodes d´aguantar però jo estic il-lusionat amb tot el que m´està passant, per a mi és un premi poder començar a treballar a Bangkok. Això és el que realment importa!
Aquell dia no em vaig posar corbata, anava bastant mudat però… i això la gent ho percep, la veritat… Desde que vaig sortir de casa de tant en tant em sentia observat per la gent, jejejejeje…. Bastantes noies em miraven i em somreien quan es creuaven amb mi. Quan estava esperant el bus a Victory Monument, unes estudiants jovenetes desde un bus local varen començar a cridar i a somriure´m, em va fer molta gràcia, jejejejeje….
Quan estava ja pujat al bus, vaig rebre una trucada del meu amic italià en Manuele. Em va dir que si m´anava bé parés a Central Pinklao a dinar amb ell ja que em venia de pas. Vaig arribar abans que ell, mentres m´esperava assegut davant d´un 7 eleven una dona ¨madureta¨em va dir d´on era. Li vaig contestar amb tailandès i en qüestió de 3 segons ja la tenia asseguda al meu costat intentat-me convence´m que l´acompanyés a casa seva. Vaig fer veure que trucava a algú per treure´m de sobre aquella dona que em sembla no estava gaire centrada.
En aquestes, el meu amic va arribar. Vam dinar junts en un restaurant del centre comercial que vam aprofitar per parlar sobre la feina de profe. En Manuele, té moltíssima experiència en aquest camp, fa més de 3 anys que treballa a Bangkok, té moltíssima feina, no para de treballar.
Després de dinar, vaig afagar un bus local per arribar a Bang Kae, encara m´esperava un trajecte de 30 minuts més o menys. La persona encarregada de cobrar-me el bitllet em va demanar a on em dirigia, li vaig contestar amb thai. Després d´intercanviar unes paraules amb ell va i em diu: ¨No et vull cobrar el trajecte perquè parles una mica de thai i perquè t´assembles molt a una estrella de Hollywood que m´agrada molt, en Nicolas Cage¨. Vaig quedar-me flipat amb el pallo, no vaig poder evitar petar-me de riure, jejejejeje….
Aquí Nicolas Cage:
L´escola està a la tercera planta d´un centre comercial bastant gran. Vaig entrar i amb seguretat em vaig presentar. De seguida em van atendre molt bé, em van ensenyar les instal-lacions de l´escola, la sala de professors a on tinc una taula per ami, vaig poder parlar amb un parell de professors d´anglès i vaig poder fer una ullada al llibre d´espanyol.
La noia que em va atendre em va comentar que podia veure cafè, aigua, fer fotocòpies o utilitzar un ordinador que està a la sala de professors quan jo vulgués. L´escola està molt bé i l´ambient em va agradar.
En principi, tenia que donar classes a dues noies thais de 22 i 23 anys però al final només en seria una perquè l´altra ja tenia unes miques de nocions d´espanyol i preferia esperar que la seva amiga agafés el seu nivell per continuar estudiant juntes.
De moment donaré classes tots els dimarts i dijous de 4 de la tarda a les 5:40 de la tarda sense descans fins el dia 21 d´octubre. A partir d´aquesta data si l´estudiant està satisfeta amb els seus resultats continuarà estudiant més hores. Primer, els estudiants ho proben i si els hi agrada segueixen. Espero que tot surti molt bé!
Em tocava tornar cap a casa, 2 hores més de trajecte. Quan ja portava una bona estona a dins del bus, vaig rebre la trucada de la meva professora de thai interessant-se de com m´havia anat. Li vaig comentar que molt bé, que si no li importava podia pasar-me per l´escola a parlar amb ella i a estudiar thai. Em va comentar que m´esperava.
Abans d´arribar a l´escola de Chit Lom vaig tenir que fer-li un parell de trucades perquè arribaria més tard del que em pensava, el trànsit aquelles hores de la tarda era terrible!!!
Desde Central World, ( un centre comercial del centre de Bangkok ) a on el bus em va deixar vaig començar a caminar a pas ràpid per arribar a la meva cita amb la meva profe de thai. Vaig suar molt, els pantalons de pinzes són bastant incòmodes, no paro de suar a causa de la elevada humitat de la ciutat.
Li vaig explicar que tot havia anat molt bé que m´havia agradat molt conèixer l´ambient de l´escola abans de començar a treballar. Es va posar molt contenta perquè em veia molt feliç. Li vaig dir que si volia podiem estudiar una mica de thai que no m´importava. Em va comentar que millor que descanses que havia estat 4 hores viatjant en bus però que si volia em llegiria unes quantes frases en thai que jo tindria que traduir a l´espanyol. Vaig tancar els ulls buscant la màxima concentració i vaig començar a traduir tot el que em deia amb thai. Ho vaig fer molt bé!!! Tots dos varem riure molt animadament.
Aquella nit vaig anar a dormir dora, em sentia totalment sense energies, havia rebut molta informació durant el dia.
Aquella nit, recordo que vaig somiar molt. Últimament somio amb tailandès i anglès, els personatges que apareixen als meus somnis em parlen amb aquestes dues llengües, mai abans m´havia passat tenir somnis en llengües diferents al català.
El dia següent abans d´anar cap a Bang Kae de nou, vaig anar a Asoke al gimnàs a on començaré a fer esport a partir del proper mès a pagar la matricula. Em va tornar a atendre la mateixa noia thai que m´havia atès un parell de dies abans. Va intentar convence´m d´algunes promocions que ofereix el gimnàs però jo les vaig descartar.
Desde allà, Sky Train cap a Victory Monument per agafar un bus i tirar cap a l´escola. Mentres esperava l´Sky Train, vaig rebre una trucada d´una altra escola a veure si estava disponible per donar classes d´espanyol a un noi de 17 anys que està interessat en anar a estudiar a Argentina. Aquest noi vol estudiar un intensiu, 2 hores al dia de dilluns a divendres. Aquest cap de setmana em comfirmaràn si començo o no.
Aquell dia també vaig dinar amb el meu amic Manuele perquè em tenia que ensenyar com es fa el nus de la corbata, jo no en tinc ni idea perquè mai abans a la vida havia vestit com ho tinc que fer a hores d´ara.
Va ser molt bó perquè em va ensenyar a fer-me el nus de la corbata en un lavabo públic que feia molta pudor de pixats i estava ple de tailandesos que ens miraven amb atenció, jejejeje… Imagineu-vos, tothom pixant i en Manuele donant-me instruccions de com m´havia de fer el nus de la corbata.
La seva tècnica és molt divertida: ¨El secreto Jordi, antes de empezar a hacerte el nudo es que te llegue la corbata a la altura de la polla, te queda bién seguro, jajajajaja¨.
Vestit com un director d´empresa i ja amb la meva corbata penjant del meu coll vaig agafar un bus fins a Bang Kae per aquesta vegada sí començar a treballar.
Feia una mica de vent, la corbata m´anava d´un cantó a l´altre, tenia la sensació que era un elefant, la corbata feia de trompa, jejejejeje… En aquells moments em sentia com un agent de borsa, mudat amb corbata i amb la meva maleta de negocis, jejejeje… La penya em mirava mentres en Manuele em deia que m´afavoria molt la manera com anava vestit.
Vaig arribar a l´escola una mica abans de l´hora prevista per començar la classe, volia donar una última ullada al llibre per veure la lliçó que tenia que donar a la meva primera estudiant. Vaig anar a una classe per relaxar-me i per pendre uns apunts.
En aquestes l´estudiant va arribar. És una noia de 23 anys que parla un anglès que rosa la perfecció i que està interessada en estudiar espanyol perquè té negocis de no sé qui tipus i molts dels seu clients són sud-americans ( la majoria no parlen anglès ) i és per aquesta raó que vol comunicar-se amb ells en espanyol.
Em vaig presentar a ella, li vaig comentar que si tenia dubtes o preguntes que no dubtes en interrompre´m que jo l´ajudaria en tot el que bonament pugués.
Al començament de la lliçó em vaig sentir una mica nerviós sobretot interiorment, no volia mostrar els meus nervis a l´estudiant. Vaig quedar-me molt sorprès de la intel-ligència d´aquesta noia, té una capacitat de retenció i un accent relament impresionant. Vaig explicar-li dues lliçons del llibre quan lo normal és que n´aprenguin una per dia. No vaig tenir que repetir-li res, ho va entendre tot a la primera. Fins hi tot li vaig ensenyar a comtar fins a 20 com a feina extra. Totes les preguntes que li feia me les responia a la perfecció inclús quan li feia una mica de trampa per probar si entia del què estava parlant.
Jo, em pensava trobar-me una alumna una mica tímida i no gaire llesta i en canvi em vaig trobar tot el contrari, em va fer suar de valent durant les dues hores de lliçó.
L´estudiant de tant en tant badallava, no sé si perquè s´aburria o perquè dues hores seguides sense descans són massa…. No ho sé….
Al final de la lliçó li vaig preguntar si li havia agradat tot el que haviem estudiat junts. Em va dir que sí ( no sé si per quedar bé amb mi… ). La seva intenció és apendre una mica d´espanyol molt bàsic per poder-se comunicar, no li interessa entrar molt a fons en alguns aspectes gramaticals segurament bastant aborrits… però jo li vaig dir que encara que les primeres lliçons siguin aborrides són necessàries per poder començar a parlar, que no es desanimés que tot aniria molt bé. ¨Rao pop kan wan Angkan bai see, gindee ti rutxaa¨ ( ¨ens tormarem a veure el proper dimarts a les 4 de la tarda, ha sigut un plaer conèixe´t¨li vaig dir en thai abans de dir-li adéu ).
Al final de la lliçó quan em vaig quedar sol a la classe, la sensació que tenia en aquells moments era una mica extranya. Vaig fer algunes errades que crec que no se´n va donar compte, com per exemple: no seguir un ordre concret, passava d´un tema a un d´altre massa bruscament… I és que ensenyar no és fàcil ni molt menys, és nota que sóc principiant i que tinc que agafar molta experiència… Espero poder treballar per millorar i fer-ho tot el millor que pugui, vull pensar que els estudiants paguen uns diners per obtenir uns resultats que jo espero poder oferir de la manera més professional possible. Les meves espectatives i les dels estudiants són d´apendre molt i no perdre el temps ni el meu ni per descomptat el temps dels estudiants.
Al cap de 3 hores després d´acabar la classe vaig arribar al meu barri, vaig sopar em vaig fotre una dutxa i no me´n vaig ni enterar de quan em vaig quedar adormit.
Una abraçada, família!!!
Jordi Meya.
p.d: Aquesta és una cançó d´en Manolo García que m´agrada molt. M´identifico al 100 % amb la lletra. Cada vegada que l´escolo tanco els meus ulls i m´hi veig reflexat. És la història de la meva vida resumida en poc més de 4 minuts. Espero que ús agradi!!! Gràcies Miquel per enviar-me aquesta magnífica cançó!!!
Jordi perdut per el Món!!! 