Arxivar per Setembre, 2008

Gastant diners de centre comercial a centre comercial.

Es pot dir que em vaig veure ¨obligat¨a anar de compres de centre comercial en centre comercial a Bangkok. La meva inminent etapa de ¨professor¨d´espanyol està a punt de començar, em van deixar molt clar que tenia que renovar el meu ¨vestuari¨si volia treballar.

La veritat és que anar de compres és una activitat que no m´agrada gens, cada vegada que entro en un centre comercial em ve un ¨baixón¨d´energia descollonant, em quedo com hipnotitzat, no disfruto, m´aburreix bastant però no em va quedar més remei que passar per el ¨tubo¨una vegada més.

Aquí a Tailàndia, donen molta importància a l´especte personal, es fixen molt com vas vestit ( desde el meu punt de vista són molt superficials ) i segons quines feines t´obliguen a vestir d´una forma molt diferent a la que acostumes a vestir diàriament que com és el meu cas, no va gens amb el meu estil. Ahir, em vaig gastar una bona quantitat de diners amb corbates, camises de mudar de màniga llarga i pantalons de pinzes.

Vaig voltar uns quants centres comercials buscant ofertes, tenia molt clar que no em volia gastar molts diners en roba que no m´agrada gens però no va ser així, al final vaig tenir que deixar-me la cartera… Vaig flipar molt amb els preus, pràcticament com els d´Europa!!! Al final i després de quasi bé perdre la paciència vaig trobar una botiga que tenien la roba que en principi buscava una mica més barata que els llocs que havia vist fins al moment.

Em sentia bastant atabalat perquè no podia pràcticament ni mirar la roba, en un tres i no res tenia a una o dues persones a sobre meu que no paraven de dir-me les ofertes i promocions que en aquells moments oferien als clients. Aquí a diferència de Barcelona per exemple, no et deixen ni respirar a la que et veuen entrar per la porta van a per a tu. Em sentia com l´Stallone a la pel-lícula ¨Acorralado¨.

Al final, em vaig comprar 4 corbates, ( si en compraves 3 te´n regalaven 1 ) 3 parells de camises de màniga llarga de colors clars ( no deixen portar colors foscos si fas de professor ) i 3 parells de pantalons de pinzes. Quan em vaig veure vestit d´aquella manera  reflexat al mirall del probador, quasi bé em poso a plorar… Semblava un ¨pijo¨de la sèrie ¨Falcón Crest¨jejejejejeje…. Però bueno… si vull treballar i començar a guanyar-me la vida no em queda més remei que acostumar-me a veure´m vestit amb aquella pinta… És el que hi ha…

Després hi ha el problema de rentar tot aquest tipus de roba i sobretot planxar-la molt bé. Les corbates per exemple no es poden posar a la rentadora i les camises tens que vigilar molt amb la temperatura de l´aigua perquè sinó es poden enconguir ( si em passa això em tallo els ous!!! Amb lo que m´han costat!!!). Ara no sé si comprar-me una planxa o portar la roba a una tintoreria quan tingui que rentar-la…

Amb lo a gust que vaig jo vestit amb texans o pantalons curts, camises de màniga curta i amb xancletes. Ara tindré que passar moltíssima més calor i anar vestit com un Director d´empresa.

Hi ha coses que encara em treuen de pollaguera.

He viatjat sol durant molt de temps per molts paísos, he viscut situacions bastant dures, experiències que m´han marcat per la resta de la meva vida, ara mateix estic visquent  desde fa bastants mesos tot sol en una cultura molt diferent a la meva molt lluny de la meva família i amics i tot i així continuo pensant que hi ha coses que no tenen sentit. Per què m´he de comprar roba que no m´agrada per aconseguir una feina??? Crec que la roba que tinc és bastant decent, no vaig pas en pilotes per el carrer ni tampoc vaig brut… Una vegada més, he comprovat que la gent només pensa en gastar i amb l´especte exterior, ( artificial )deixant de banda el que realment importa, si tens bon còr i si ets valit per realitzar la feina.

Feliç setmana família!!!

Jordi Meya.

 

El retorn de Metallica.

Posted: 13 Setembre, 2008 in Tailandia

El retorn de Metallica.

Metallica

Metallica

Per a fi ( ja era hora!!! ) la súper banda de Trash Metal de San Francisco, Metallica  han tret una altra vegada al mercat un disc al més pur estil Trash, el seu títol: ¨Dead Magnetic¨( Mort Magnètica ).

Metallica, van començar a destacar com una banda potentíssima de Trash Metal a San Francisco, EEUU. desde la sortida del seu primer llarga durada grabat en només 2 setmanes i sense pràcticament pressupost el súper disc ¨Kill em All¨.

Desde llavors fins a començaments dels 90. van tenir un èxit brutal, tots els discs que treien al mercat eren boníssims, súper agresius i potents. En només uns quants anys es vàren convertir en tota una icona en el Món del Metal arreu de tot el planeta. Milers de fans emplenaven els locals i estadis a on els Metallica tocaven.

Metallica, va ser una banda que em va marcar profundament, he escoltat els seus discs milers de vegades, he arribat a tenir orgasmes mentals escoltant les seves cançons, els riffs de guitarra em portaven cap a un estat d´extasis total. Me destrossat el coll de donar cops de cap escoltant els seus temes.

L´any 1.991, va ser la primera vegada que vaig tenir la sort de veure els Metallica en concert. Va ser durant la celebració dels ¨Monsters of Rock¨a l´Estadi Olímpic de la ciutat de Barcelona. Jo, en principi anava a veure la meva banda preferida en aquells moments i que encara continua entre les meves millors referències musicals, AC/DC.

No se´m borrarà mai de la memòria aquell moment. Tenia 18 anys, portava el cabell llarg, anava vestit totalment de Heavy Metal, el-làstics, amb una camisa sense mànigues i fumava porros. Juntament amb els meus amics, ens vàrem ubicar a davant de tot de l´estadi a tocar de l´escenari. L´estadi estava totalment ple, més de 60.000 persones fent banyes i donant cops de cap. Encara se´m posa la pell de gallina quan recordo aquella tarda a Barcelona!!!

Metallica en aquella època presentaven el disc: ¨Metallica¨el disc que va ser el punt d´inici de la decadència de la banda durant més d´una dècada i mitja ( opinió molt personal ).

 El concert dels Metallica va ser descollonant, impresionant!!! La descàrrega desde el principi fins al final del concert va ser mortal!!! No havia vist mai tocar a dalt d´un escenari amb tanta agressivitat i amb tants collons!!! Aquell concert em va marcar moltíssim, recordo totes les cançons del repertori, va ser bestial!!!

A partir de llavors, ( és una opinió personal ) els Metallica van canviar totalment d´estil, varen deixar de fer Trash Metal i es varen passar a una besant més ¨indústrial¨. Va ser quan vaig decidir no escoltar més aquella banda que em va captivar durant tants anys, no podia entendre el perquè havien decidit de canviar d´una forma tant radical el seu estil de música. Mil-lers de fans els hi van donar l´esquena, ( el públic Heavy és molt fidel, si els traiciones et fan la creu )en canvi, altres persones es van interessar en els nous Metallica. Fins hi tot, vàren canviar el seu logo, la seva forma de vestir i els seus pentinats, ja no portaven els cabells llargs. El canvi va ser total.

Per sort, les velles bandes tornen tard o dora a les seves arrels i tornen a fer el que més saben, tocar la música que els ha donat l´èxit. En aquest cas, Trash Metal.

¨Dead Magnetic, és un disc potent. Cada tema transmet agresivitat i es nota que si han deixat els collons!!! És un disc totalment Trash amb un nivell  molt alt musicalment parlant.

Amb aquest disc, els Metallica tornen a demostrar que si volen poden tornar a fer música de qualitat perquè continuen sent músics de primera categoria, mai ho han deixat de ser.

Jordi Meya.

Aquí un tema del seu últim disc: ¨The end of the line¨.

02-the-end-of-the-line

Adéu al meu amic Skylar.

Posted: 13 Setembre, 2008 in Tailandia

Adéu al meu bon amic Skylar.

Després de més de 7 mesos veient-nos pràcticament a diari, el meu bon i gran amic Skylar de Taiwàn ha deixat Bangkok per seguir endevant amb els seus projectes i els seus objectius. Fa una setmana li vaig dir adéu després de sopar amb ell en un mercat nocturn de Bangkok amb la companyia de les nostres amigues, la Amy i la Paulien. Va ser una barreja de tristor i alegria perquè els mesos que hem passat junts han sigut realment molt intensos, ens hem arribat a fer grans amics. L´efecte que ens tenim l´un a l´altre és molt bonic i intens.

Vaig tenir la gran sort de conèixer a l´Skylar quan vaig començar a estudiar anglès a la Universitat americana de Bangkok. Després de fer la prova d´accés i de saber en quin nivell em trobava en aquells moments l´Skylar i jo vam coincidir a la mateixa classe i desde llavors fins fa una setmana hem estudiat tots dos els mateixos nivells d´anglès. Ens hem ajudat moltíssim en tots els aspectes, si hi ha una cosa que tingui que destacar del meu amic Skylar és que té un gran còr, les vegades que m´ha donat un cop de mà sempre s´ha entregat al màxim cosa que li he valorat moltíssim perquè m´ha transmès passió i ganes de seguir aprenent. Sempre que jo l´he tingut que ajudar, he intentat correspondre´l de la millor manera que he pogut.

A partir d´aquelles primeres lliçons d´anglès va ser quan ens vàrem fer amics de veritat. Cada dia quedavem per agafar l´Sky Train a la mateixa estació i anavem plegats cap a la Universitat. Al principi era una mica difícil poder tenir una comunicació fluïda entre nosaltres però a mida que els mesos vàren anar passant i el nostre nivell d´anglès va millorar la connexió entre nosaltres va ser impresionant.

L´Skylar, és una persona molt reservada, seriosa fins hi tot a vegades pot semblar freda però a mida que ens anavem fent més amics es va anar obrint i vaig descubrir una persona magnífica i bona. No sabeu pas els farts de riure que ens hem fotut plegats, qualsevol tema que treiem per començar una conversa o qualsevol cosa que veiem per el carrer la transformavem en una bona anècdota per recordar.

Amb l´Skylar he après molts punts de vista de la cultura xinesa, ( encara que Taiwàn no tingui gaires bones relacions amb Xina ) sobretot paraules amb mandarí i diferents tipus de menjar xinès i taiwanès. Recordo un dels dies que vàrem estar a Chinatown menjant que hem va comentar si havia mai menjat rata. Evidetment li vaig dir que no, jejejeje… la seva resposta va ser: ¨No m´ho crec!!! Si estàn boníssimes Jordi!!!!!!¨.

Per part seva, sempre s´ha interessat en aspectes culturals que conec molt bé. La vida a Europa, costums, història, menjar, costums familiars i paraules amb espanyol i català.

Ara el meu amic ja ha marxat i no el tornaré a veure fins d´aquí a molt de temps. En unes setmanes comença a viatjar per Sud-Amèrica per el seu compte i quan torni d´aquest viatge li agradaria marxar a Austràlia per un any per acabar de rematar el seu nivell d´anglès i per treballar.

El contacte entre nosaltres el tindrem a través sobretot d´internet i amb alguna que altra trucada telefònica per sentir-nos la veu i seguir rient, jejejeje…

Fins aviat amic meu!!!

¨Skylar, I wish you the best in your immediate journey to travel abroad and I wish you the best too to get all of your goals to be always happy.¨

¨Don´t work too hard!!!¨

Sincerely,

Jordi.

Diada Nacional de Catalunya.

Posted: 11 Setembre, 2008 in Catalunya, Tailandia

 

 

 

¨Glòria, honor i record a tots els combatents
caiguts en defensa de la llibertat de Catalunya¨

Diada Nacional de Catalunya.

Desde Bangkok, Tailàndia ús desitjo a tots que passeu una bona Diada Nacional de Catalunya!!!

Dies com els d´avui, és inevitable pensar amb el meu país, Catalunya i amb la gent que m´estima que es troben molt lluny de mi en aquests moments.

Encara que estigui visquent en un país molt lluny del meu, en una altra cultura i costums jo sempre seré i em sentiré Català perquè així ho sento. No he pogut evitar plorar d´emoció com una magdalena aquest matí quan he escoltat l´Himne Nacional de Catalunya a casa meva a Bangkok.  Em sento molt orgullós d´haver nascut a Catalunya, sens dubte la millor terra del Món!!!

Un petó a tots!!!

Disfruteu de la Diada!!!

Visca Catalunya lliure!!!

Jordi Meya.

Una mica d´història sobre Catalunya extreta d´internet:

 

 

Els Segadors és l’actual himne oficial i nacional de Catalunya. El seu origen data de la Guerra dels Segadors, al segle XVII. L’himne fa una crida per defensar la llibertat de la terra.

La lletra actual és d’Emili Guanyavents i data de 1899. Usa, però, elements de tradició oral que ja havia recollit anteriorment l’escriptor i filòsof Manuel Milà i Fontanals el 1882. La versió musical és de Francesc Alió, que la va compondre el 1892 adaptant la melodia a la cançó ja existent. Es pot veure darrere de l’himne una cançó primitiva nascuda a la sublevació de Catalunya del 1640: la guerra dels catalans contra el rei Felip IV, a la qual els pagesos van protagonitzar importants episodis.

Per llei del Parlament de Catalunya de 25 de febrer de 1993, Els Segadors fou declarat himne nacional de Catalunya. L’article 8.1 de l’Estatut d’Autonomia de 2006 declara: “Catalunya, definida com a nacionalitat en l’article 1, té com a símbols nacionals la bandera, la festa i l’himne“. L’article 8.4 estableix: ” L’himne de Catalunya és «Els segadors»“.

El registre sonor oficial va ser realitzat i divulgat l’any 1994.

ELS SEGADORS.

Catalunya triomfant,
tornarà a ser rica i plena.
Endarrera aquesta gent
tan ufana i tan superba.
Bon cop de falç,
Bon cop de falç,
Defensors de la terra!
Bon cop de falç!

Ara és hora, segadors.
Ara és hora d’estar alerta.
Per quan vingui un altre juny
esmolem ben bé les eines.

Bon cop de falç,
Bon cop de falç,
Defensors de la terra!
Bon cop de falç!

Que tremoli l’enemic
en veient la nostra ensenya.
Com fem caure espigues d’or,
quan convé seguem cadenes.

Bon cop de falç,
Bon cop de falç,
Defensors de la terra!
Bon cop de falç!

 

 

1908-2008 CENTENARI DE LA SENYERA ESTELADA – CENT ANYS D’INDEPENDENTISME CONTEMPORANI

 

 

»INTRODUCCIÓ

L’onze de setembre de 1901, Lluís Marsans i Solà, futur dirigent d’Estat Català, junt amb d’altres militants de la Unió Catalanista, varen convocar una ofrena floral al monument de Rafael Casanova. L’acte, declarat il·legal, se saldà amb una trentena de detencions. Aquell gest, en ser encara avui repetit per bé que ja de forma oficial, fou la data de naixement mediàtica (la primera, es documenta a 1897) d’un dels rituals i formes d’expressió simbòlica del catalanisme modern. Era la posta en escena de la commemoració d’uns fets antics (la defensa de Barcelona simbolitzada en el conseller en cap de les institucions catalanes) lligats a la reclamació d’un dret i una legislació pròpies d’autogovern modernes.
Gairebé cent anys més tard, es celebraven amb força ressonància mediàtica i política els centenaris d’alguns esdeveniments polítics i socials contemporanis d’aquella primera manifestació del 11 de setembre. Per citar-ne alguns, el II Congrés Internacional de la Llengua Catalana (1986) on es refermà la unitat de la llengua, després que el primer congrés discutís sobre la normativa del català; la fundació de l’Orfeó Català (1891) que al cap de cent anys ampliava la seva seu al Palau de la Música; o l’Associació per unes Noves Bases de Manresa (1992), que reflexionà sobre aquelles primeres estructures polítiques pròpies pel país que es formularen sota l’assemblea del mateix nom. L’any 2001 en canvi, en fer cent anys d’aquella convulsa Diada Nacional, ningú no hi parà compte i es passà de llarg.

L’única efemèride de l’Onze de Setembre que ha estat recordada fou l’any 1996, en complir-se’n vint de la primera celebració de l’Onze de Setembre permesa per la legislació espanyola un cop ja mort Franco. Aleshores, la comissió organitzadora (menys ERC, que se’n desmarcà) van acordar de celebrar-ho amb els mateixos oradors de l’acte de 1976 a Sant Boi de Llobregat i a la mateixa ciutat que rebé el placet post-franquista, en detriment de Barcelona on es prohibí el míting.

Sovint doncs, interessos aliens al propi fet històric són decisius alhora de celebrar-ne l’aniversari. Els fets d’aquella primera Diada del segle XX, bé per massa antics (la Unió Catalanista ja no hi és) o bé per massa incòmodes (moltes Diades també han acabat després amb repressió), semblà que no anaven amb la majoria de la classe política. Per si no hagués estat poc, l’ombra mediàtica dels atemptats de Nova York acabà de copar totalment la Diada de 2001. La reflexió sobre aquestes commemoracions centenàries, visualitzen el debat entre la seva conveniència política i la necessitat historicista, amb l’obstacle afegit de la distància generacional entre el fet i l’aniversari.

En aquest context, l’independentisme no pot badar. Cal que tingui en compte la seva trajectòria històrica contemporània i faci saber que també ja ha complert cent anys. L’avantatge que disposa és la seva continuïtat en el temps, ja que almenys ja fa cent anys seguits que Catalunya reclama el seu estat propi. Per trobar una data es podria haver escollit entre diversos fets o escenaris històrics, però el què millor símbolitza el repàs del recorregut centenari del moviment d’alliberament és l’aniversari del seu emblema de combat: la senyera estelada.

»PER QUÈ EL 2008?

 

La data de 2008 triada per commemorar el centenari de “l’estelada” rau sobretot en la idoneïtat del moment favorable a fer-ho. Tot i que podríem sotmetre’ns al debat del rigor històric i esperar-nos deu anys més, no es comet cap falsedat científica en plantejar aquesta data i no una altra, ja que ni l’independentisme modern neix amb la creació de ”l’estelada”, ni aquesta té en la idea de Vicenç A. Ballester la seva veritable gènesi. Això és així perquè si bé la primera fotografia, o la més clarament visible i conservada, d’una “estelada” amb triangle i estel és de 1918, feta a Montserrat, existeix un precedent fotogràfic anterior, amb data de 1908.
Es tracta d’una primigènia senyera independentista que enlloc de lluir el triangle a l’esquerra amb l’estel, du un romb al mig (es dedueix blau) amb una estrella blanca a l’interior. La fotografia, feta a París, és de la seu d’una Lliga Nacionalista Catalana, organització que fundà i presidí Salvador Díaz i Capdevila qui en 1922 se’l veié adoptant “l’estelada” tradicional, vincle inequívoc amb la bandera de l’independentisme català.

L’any 2008 és alhora un data d’aniversari doble ja que el centenari de “l’estelada original”, coincideix també amb el quarantè del canvi de l’estel gestat arrel del naixement del Partit Socialista d’Alliberament Nacional, l’any 1968. Aquest partit fou l’impulsor que popularitzà aquesta bandera a partir de les organitzacions que impulsà o que se’n derivaren. Deixant-nos-en alguna que no reeixí, aquestes foren bàsicament el PSAN-provisional que derivà en Independentistes dels Països Catalans (IPC), el col.lectiu nord-català Nova Falç, escissió d’IPC; la coalició electoral BEAN (Bloc d’Esquerra d’Alliberament Nacional); les candidatures d’Unitat Popular (CUPs); Nacionalistes d’Esquerra (Nd’E); el Moviment de Defensa de la Terra (MDT); les organitzacions de joves JIR (Jovent Independentista Revolucionari) i Maulets; els Col.lectius de Treballadors i la Coordinadora Obrera Sindical (COS); la coalició Catalunya Lliure i l’organització armada Terra Lliure.

El PSAN teoritzà sobre el què avui són ja referents programàtics i terminològics de qualsevol organització que es reclama independentista. El propi terme “independentisme” (fins aleshores anomenat habitualment “separatisme”), la reivindicació de la nació completa amb la corresponent implantació de base, la terminologia de Països Catalans i la senzilla però inequívoca proclama d’”independència”, com a terme clar i català de voler ser un poble lliure.

La senyera amb el triangle blau i estel blanc és l’hegemònica de l’independentisme català de la major part del segle XX. La del triangle groc i l’estel roig recull el testimoni dels seixanta anys anteriors, contextualitzant la lluita de Catalunya per la seva llibertat, en les noves lluites d’alliberament mundials encetades els anys seixanta. Així doncs, aprofitar la doble data commemorativa de 1908 i 1968 per a les dues insígnies de combat, pot ser l’oportunitat històrica per clarificar definitivament entre l’independentisme, arreu de la societat catalana i al món sencer.

» MEMÒRIA HISTÒRICA

 

La realitat política actual viu uns moments de recuperació i clarificació històrica prou importants com perquè l’independentisme ho tingui en consideració. La llei del Memorial Democràtic de Catalunya i la llei espanyola de la memòria històrica són manifestacions oficials que responen a la pressió de la societat civil de reivindicació de la seva memòria històrica col·lectives amagades almenys des del franquisme. Cal que les organitzacions que es reclamen independentistes hi juguin el seu paper actiu, amb el perill que si no ho fan siguin diluïdes per la historiografia “oficial”.
La història de l’alliberament nacional de Catalunya no només ha de tenir el seu lloc als arxius de documentació o en la els assaigs editorials. És important que es mostrin a la societat de forma activa i fer-la partícip d’aquelles dates commemoratives dignes de celebrar. Aquestes han de servir per a convidar a sumar esforços i per a prendre consciència.

A més, la història de l’independentisme no és un fet del passat per a recordar sinó una lluita que enllaça amb la dels nostres dies. En l’actualitat, la situació cultural i econòmica d’atzucac que viu la nació catalana repartida per Espanya i França en diverses “comunitats”, no és per un motiu conjuntural sinó que és la pròpia causa de la dependència a uns estats que l’oprimeixen.

Mai en la història, el percentatge de partidaris de la independència no havia aflorat tant com avui organitzativament i sociològica, sobretot al principat, almenys des de l’eclosió de la Crida i el MDT als inicis dels anys vuitanta, després del desencís de les renúncies de la transició franquista. Cada dia més, l’independentisme creix per allà on els problemes quotidians actuals es fan més visibles per la ciutadania i on no s’hi veu solució. És per això que mostrant l’allà d’on venim podem dotar de més arguments per aglutinar un major nombre de partidaris de la desconnexió amb Espanya com a sol.lució definitiva de futur. La celebració del centenari i de l’estelada i de l’independentisme pot ser un bon motiu més per aglutinar a aquells que se’n senten representats i a tots aquells altres que se’n podrien sentir.

Per aquest motiu s’ha creat enguany la Comissió del centenari de la senyera estelada. Aquesta comissió, oberta i transversal, pretén impulsar diverses activitats de divulgació històrica del que suposa cent anys d’independentisme català al voltant de la seva icona més representativa. La seva voluntat és la de produir en diferents formats, material pedagògic sobre l’origen de la bandera de l’estel. Podem confirmar la re-edició del llibre Origen de la bandera independentista de l’escriptor i historiador Joan Crexell i properament, podrem anunciar altres projectes, encara en fase d’estudi. Al mateix temps, la Comissió s’ofereix a coordinar i difondre qualsevol iniciativa popular, local o comarcal que, a l’entorn de la bandera estelada, es puguin dur a terme.

 

 

Amb dos ripollesos a Bangkok.

Posted: 10 Setembre, 2008 in Tailandia

Trobada amb en Xevi i la Montse.

Ahir vaig tenir el plaer de compartir una bona estona amb dos ripollesos, en Xevi i la Montse que desde fa ja uns mesos estàn inmersos en un viatge al voltant del Món, una aventura total, plena de bones sensacions i d´un aprenentage non stop.

Ens vàrem trobar a tocar de Khao San Road, em vaig desplaçar fins allà amb taxi amb la meva companya la Oil per conèixe´ls personalment. Desde el primer moment, tot va anar rodat, el bon rotllo entre nosaltres va ser total, molt guay!!!

Vaig quedar-me molt impresionat de tot el que han visitat fins al moment, totes les seves experiències i sensacions que han anat tinguent durant els mesos que fa que estàn viatjant d´un cantó a l´altre del Planeta Terra.

Em vaig emportar una impresió boníssima de tots dos, la veritat és que són dues persones molt maques en tots els aspectes, tenen molta energia i vitalitat i fan molt bona parella, se´ls veia molt feliços.

Es d´agraïr poder estar amb persones com ells, vaig poder parlar en català durant una bona estona i vaig riure moltíssim mentres disfrutavem d´un sopar al més pur estil thai. Tant la Oil com jo vàrem estar molt a gust amb ells.

Si tot va bé, ens tornarem a veure d´aquí a unes setmanes quan tornin del seu viatge per Birmània ( un país que fa temps que vull visitar però que no s´han donat les circumstàncies necessàries per poder-hi anar… Ciclons, problemes polítics i més coses que feien  pensar que viatjar fins allà era massa arriesgat ) perquè tinc ganes de tornar a estar amb ells abans de que deixin Àsia i poder-los ensenyar una mica la ciutat de Bangkok desde el meu punt de vista.

Un plaer, Xevi i Montse!!!

Molta sort!!!

Tots plegats

Tots plegats

 

 

 

 

 

Trobada

Trobada

Fan fora el primer Ministre Thai.

Posted: 10 Setembre, 2008 in Tailandia

Destituit el primer ministre de Tailàndia.

Cada vegada estic més convençut que Tailàndia políticament parlant és una ¨casa de barrets¨ com la copa d´un pí… Avui he llegit una crònica a internet que parla sobre la destitució del carrec del primer ministre thai que m´ha deixat de pedra, senzillament he flipat!!!

Tailàndia arrossega desde fa moltes setmanes una crisis sense precedents, milers de persones es manifesten pràcticament a diari per demanar la dimisió de l´actual primer ministre thai, l´ultradretà Sundarajev de 79 anys. Protestes que a part de causar una forta crisis al país no han servit de res perquè ara resulta que al final el fan fora del seu càrrec per sortir en un programa de cuina de la televisió tailandesa, però això que és??? Milers de persones protestant demanant la seva dimisió durant mesos causant merders bastant seriosos per tot el país, vagues, tancaments d´aeroports i fins hi tot una persona morta no han aconseguit fer el que un programa de la tele ha provocat a través d´una desició del tribunal constitucional, fer fora d´una vegada per totes aquest ¨notes¨del poder. De veritat, em sembla molt fort com ha acabat aquest assumpte… Sincerament… Tailàndia té un problema molt greu amb les seves lleis i amb els seus polítics que maneguen a tothom com els hi surt dels collons.

Molt turisme, molta qualitat de vida aparentment, un aeroport brutal a Bangkok, bon menjar, noies, paisatges increíbles, etc… Tot això no és més que un simple decorat teatral, no real perquè vist lo vist Tailàndia segueix sent un país del 3r. Món  amb MAJÚSCULES que li falta moltíssim per millorar, sobretot referent a la qualitat de vida de moltíssimes persones que viuen pràcticament sense recursos i que els hi espera un futur molt negre si no canvia d´una forma molt radical el taregnà dels polítics que cada vegada que hi ha eleccions perden el cul per comprar a tota aquesta gent els vots al seu favor a canvi d´unes miques de diners.

Salut!!!

Jordi Meya.

La Notícia del Peridodico de Catalunya versió digital:

Destituido el primerministro tailandés por un programa de cocina

ADRIÁN FONCILLAS
PEKÍN

La afición por las cacerolas le va a costar el cargo, al menos momentáneamente, al primer ministro tailandés, Samak Sundaravej, acosado por protestas ciudadanas desde hace meses. El Tribunal Constitucional sentenció ayer que debe dimitir por haber presentado un programa culinario en una televisión, vulnerando un precepto constitucional que prohíbe a los miembros del Gobierno trabajar en la empresa privada. La decisión judicial tendrá efectos muy limitados, porque nada impide al partido de Sundaravej volver a presentar su candidatura de inmediato tras su renuncia, lo que ayer ya anunció que haría.
El primer ministro presentó durante siete años el programa Cocinando y protestando, en el que salpimentaba los platos tradicionales tailandeses con afilados comentarios políticos. Lo dejó apenas dos meses después de ser elegido primer ministro. Sundaravej denunció esta semana el trasfondo político del juicio, alegó que no estaba contratado por la cadena privada y que los 1.600 euros que recibió su chófer solo cubrían gastos de desplazamiento e ingredientes.
“Su cargo como primer ministro ha terminado”, dijo el jefe del tribunal, Chat Chonlaworn, al dar lectura al veredicto. Pero duró poco la alegría de los partidarios del Partido de la Alianza Democrática (PAD), que exigen su dimisión en las calles. La elección del nuevo primer ministro puede celebrarse este viernes, y el Partido del Poder del Pueblo (PPP), con mayoría parlamentaria, anunció ayer que presentará de nuevo a Sundaravej, de 79 años. “Insisto en que el líder de nuestro partido será pr

 

Tailàndia en estat d´excepció.

Posted: 3 Setembre, 2008 in Tailandia

Tailàndia en estat d´excepció.

Durant les darreres hores a Tailàndia, s´ha elevat la tensió a causa dels brutals disturbis en diferents punts del país, entre ells Bangkok, que han causat un mort i més de 40 ferits.

El gobern ahir va declarar l´estat d´excepció a tot el país arran dels pitjors enfrontaments dels darrers últims 16 anys. Aquest decret prohibeix reunions de més de 5 persones al carrer, la polícia en aquests moments té ordre de detenir a qualsevol persona que els hi pugui semblar sospitosa.

A pesar d´aquesta mesura adoptada per el govern, la gent sembla que no està fent gaire cas, ahir una altra vegada es van manifestar milers de persones a Bangkok que es varen reforzar construïnt barricades davant de la seu del goven, entre aquestes famílies senceres amb nens petits. Els manifestants no paraven de cridar: ¨No tenim por!!!¨

De moment totes les informacions que em van arribant em fan pensar que la meva vida NO CORRE PERILL,  l´exèrcit ha dit que no farà us de la força contra persones civils perquè es tracta d´un assumpte intern.

El meu dia a dia fins al moment, no s´ha vist afectat per aquests merders, continuo fent la meva vida com sempre, totalment normal, estudiant a la universitat i complint amb les meves obligacions diàries. Sobretot, que ningú s´espanti!!! Em trobo perfectament, no he notat res que em pugui fer pensar que la meva integritat física perilla, repeteixo!!! Em desplaço per Bangkok sense cap mena de problema, no he vist més polícia del compte per les zones a on em moc, la gent al carrer no estàn crispats, pràcticament tot funciona amb normalitat, només algunes escoles i botigues han tancat per vaga i algunes línies de ferrocarril o de bus han quedat suspeses. L´aeroport de Bangkok no s´ha vist afectat per el moment, només la companyia Thai Airways ha supès alguns vols, res més. Tampoc hi ha imponents desplegaments militars a la ciutat per al moment.

Si que es veritat, que les imatges que es poden veure per la televisió poden espantar una mica, moltes persones van armades amb gavinets, pals, armes i d´altres coses més… Jo mateix, em quedo molt sorprès que no m´adoni absolutament de res de tot el que està passant… Però aquesta és la veritat. Desde la distància potser que tot s´hagui exagerat una mica més del compte, a vegades totes les informacions que es donen als medis de comunicació són una mica exagerades… No dic que sigui el cas però desde el meu punt de vista, crec que no n´hi ha per tant.

M´ha arribat informació de part de l´embaixada espanyola a Bangkok que hi ha 60 persones de nacionalitat espanyola registrades a Tailàndia. A partir de demà seràn 61 persones, aniré a inscriure´m perquè si la cosa anés a més jo estigui totalment localitzable. Crec que ho tinc que fer. Un cop em registri a la embaixada, tindré informació en tot moment sobre si he d´extremar les mesures de precaució. Els diplomàtics de l´embaixada a partir de demà, estaràn en contacte permanet amb mi i amb totes les altres persones que ja estàn inscrites al seu registre, en tot moment ells estaràn en contacte permanent amb mi i m´avisaràn de qualsevol tema relacionat amb el meu benestar.

De tant en tant em comunico amb una diplomàtica espanyola que porta 27 anys visquent a la capital de Tailàndia i que ha viscut molts episodis com els que s´estàn visquent en aquests moments. De moment no m´ha enviat cap e-mail que em pugui alarmar més del compte.

QUE TOTHOM ESTIGUI TRANQUIL!!!!!!!!!! EM TROBO DE PUTA MARE!!!

Una abraçada desde Bangkok!!!

Jordi Meya.

Article publicat a la Vanguardia.es per en Jorge Soto referent a Tailàndia.

M´identifico i penso el mateix que l´article que en Jorge ha escrit al diari digital.

Más de lo mismo en Tailandia

 

JORGE SOTO | Barcelona | 03/09/2008 | Actualizada a las 14:21

Los noticiarios occidentales tienen la mala costumbre de sacar a relucir los trapos sucios de los otros con una celeridad que ya quisiéramos de puertas para dentro: Prestige, GAL etc. Cualquier mal pensado podría decir que interesa que pensemos que “fuera” están peor, así seguimos comprando móviles y haciendo el ganso mientrras continuamos siendo infelices sin saber el porqué.

Seguir leyendo noticia

Tailandia, mejor dicho, los tailandeses, son una gente afable, natural y bonachona. Mucho más que nosotros de los tres adjetivos. Existe una cultura del intentar pasarlo bien aunque lluevan tortas que me recuerda a la Andalucía que ya no existe más que en boca de mi padre y de los de su generación, y un respeto al otro sin igual.

Por eso me sorprendió encender la tele, ya en Barcelona, y observar a unos tailandeses dándose de hostias hasta en el carné de identidad. Lógicamente las imágenes no están trucadas y las broncas son reales, pero una vez más la “sang i fetge” pudo más que la información. La noticia no es porqué se pegan, sino porqué están concentradas en una plaza de Bangkok miles y miles de personas. Es como si en un atentado de ETA me pongo a contar la vida de los terroristas en lugar de la de las víctimas.

La respuesta a la marea amarilla en Bangkok no es sencilla pero el resumen sería algo así: Taksim Saniwatra, expresidente exiliado, maneja como títeres a sus líderes corruptos que a base de comprar votos y engañar a los campesinos han vuelto a ganar las elecciones… Cualquiera que haya escuchado al actual presidente de Tailandia habrá sentido escalofrios ante lo terrible de su oratoria y su carácter violento. Lo que por aquí llamaríamos, vulgarmente, un facha…

La gente se agolpa en als calles para que echen al presidente y vuelvan a haber elecciones pero la maquinaria electoral del partido en el poder es tan apabullante que pasenado por las calles de Tailadnia en periodo de elcciones tien uno la sensación de que sólo hay un partido político. No creo que la solución sean unas nuevas elecciones siemrpe y cuando las cosas no cambien.

Ya veremos… La gente, con su camiseta amarilla,(color y símbolo de la Monarquía Tailandesa), parece pedir a gritos otro golpe de estado, otra intervención militar que destierre a los secuaces del desterrado para que dejen de robar y explotar a su pueblo. Yo he de decir, a pesar de considerarme un demócrata, que los que más votos reciben con la mentira y la persuasión populista no siempre merecen gobernar, como en este caso, por ejemplo.

La democracia sólo lo es cuando la gente tiene mecanismos para saber lo que votas y donde nadie está por encima de la ley. Esperemos por el bien de todos que si el “coup d’etat” se lleva a cabo pase como la otra vez, aquella en la que este maraviloso país me brindó uno de esos momentos que no se olvidan: Al pasar en autobús vi a un niño y a su madre fotografiándose con un militar serio. Como fondo de la foto un tanque cubierto de flores brillaba al sol.