Arxivar per Octubre, 2008

Tinc que pendre en pocs dies una de les desicions més importants de la meva vida.

Ara que fa pràcticament un any que estic visquent a Tailàndia és un bon moment per fer balanç de com m´estàn anant les coses fins al moment.

Personalment, estic molt content d´haver près la difícil desició de deixar-ho tot i intentar viure en una terra i en una cultura diferent a la meva que estimo profundament.

Desde que vaig arribar a Bangkok, ( amb una mà a cada ou ) em vaig posar a pensar i a treballar en el meu projecte, he intentat i estic intentant buscar els millors camins i les millors opcions possibles per poder-me instal-lar a Tailàndia amb certes garanties d´èxit.

Jo, ja sabia que no seria un camí gens fàcil el que tenia que recórrer a partir d´aquells moments però les meves ganes d´intentar fer el que realment sento juntament amb la meva motivació i les ganes de treballar sempre a tope i que a dia d´avui mantinc intactes, per sort, vaig decidir anar a per totes desde el moment que vaig arribar.

Tenia molt clar que els primers mesos serien complicats, no coneixia pràcticament a ningú, no em movia gaire bé per la ciutat, no sabia a on podria trobar apartament, quines escoles serien les millors per començar a estudiar tailandès i anglès, com podria tramitar visats cada 3 mesos sense gaires problemes, com eren les lleis d´aquest país, si podria obrir un compte en un banc de Bangkok, si em seria fàcil trobar feina i mil exemples més, tots absolutament tots difícils i complicats.

Ara, si faig un exercici de memòria me´n adono que he aconseguit molts reptes dels que em vaig proposar, m´he demostrat que tinc força suficient per portar les meves il-lusions de vida endevant i sobretot me´n he adonat que sóc capaç de fer el que sigui per difícil que pugui semblar en un principi. Si de veritat creus en les teves possibilitats, tens una motivació alta, veus l´ampolla més plena que buida i tens una família que sempre t´apolla, com és el meu cas, no hi ha res ni ningú que et pugui aturar.

Durant tots aquests mesos, he fet molts contactes, he conegut a moltíssima gent de tot arreu, alguns d´ells, fins hi tot, s´han convertit en amics meus. Puc expresar-me una mica en tailandès, he millorat molt amb el meu nivell d´anglès, em conec com és el dia a dia d´aquesta cultura, em moc com peix a l´aigua per Bangkok, he començat a treballar encara que sigui sense contracte, tinc nòvia, m´he empadronat a Bangkok, etc… Però de tots aquestes exemples el més important és que em sento d´aquí, és com si en una altra vida hagués sigut tailandès, vull seguir visquent aquí durant molt més temps, ho tinc molt clar, vull poder-me relacionar amb les persones d´aquest país amb la seva llengüa, aprendre més sobre aquesta cultura, etc…

També reconec que em queden moltes coses a fer si continuo tinguent salut, estalvis i més visats. El camí encara no ha arribat a la seva fi, ni molt menys!!! ara tinc unes bases establertes que encara no són prou sòlides com jo voldria perquè tota la meva il-lusió i projecte de vida tinguin un final feliç.

Per exemple, el tema de feina per les persones extrangeres com jo, no és un qüestió fàcil sinó molt i molt complicada. En aquest aspecte, les lleis tailandeses no són gens favorables per els ciutadants extrangers que no tenen diners com és el meu cas.

Per començar, si vols treballar a qualsevol empresa amb cara i ulls amb un contracte laboral totalment legal t´exigeixen que tinguis una llicenciatura universitària acabada, la que sigui. En el cas que jo vulgués comprar propietat no em donarien la residència, si em casés tampoc, si tinc fills tampoc amb una tailandesa tampoc i inclús si tinc un negoci propi que produeix guanys al país, etc… tampoc.

Les coses en aquest aspecte no molt difícils, moltes vegades et venen ganes de tirar la tovallola perquè és dur de cullons cada 3 mesos barallar-te amb embaixades per obtenir un simple visat. La dòssis d´energia i la quantitat de diners que gastes és brutal!!! A vegades penso que només els interessen els diners i ja està perquè de facil-litats ni una. He remogut cel i terra buscant opcions per solucionar el tema aquest dels visats, que em porta molt de cap, ús ho prometo!

Una de les preocupacions més grans que tinc desde fa un temps ensà és el tema dels diners. No puc dir públicament tots els diners que porto gastats en aquests mesos perquè això no ho trobo ètic i senzillament són coses estrictament personals però puc dir és una quantitat elevada.

Desde el primer dia que vaig arribar, he vigilat molt amb els meus estalvis, gasto el mínim i necessari. Per exemple: he tingut la gran sort de que molts amics meus em vinguéssin a visitar a Tailàndia durant tot aquest any. Mai he anat enlloc amb ells, no m´he mogut pràcticament de Bangkok, només en contades ocasions he fet alguna ¨escapadeta¨a prop de casa sobretot per respirar una mica d´aire fresc o per viatjes relacionats amb els visats i es pot dir que pràcticament no he sortit de marxa. Amb això vull dir que el meu projecte és el més important per a mi.

Però bé, està claríssim que si no tens uns ingresos amb certes garanties els diners marxen més ràpid del que un es pensa.

A on vull anar a parar?

Molt senzill. Encara tinc uns quants estalvis per poder estar aquí durant força més temps però sense unes bases sòlides i amb garanties. M´explico.

Estic molt content de poder treballar com a ¨profe¨d´espanyol, és una experiència realment descollonant! Qui m´ho havia de dir que després de treballar sempre en una fàbrica metal-lúrgica a Ripoll acabaria visquent a Bangkok donant classes d´espanyol als thais, eh?

Tot això està molt bé però no és suficient, malauradament. No és una feina que em garantitzi un sou fixe cada mès, tinc que fer desplaçaments maratonians de moltíssimes hores amb bus per Bangkok per anar a treballar a canvi de quasi bé res, preparar-me a casa les lliçons, etc… Una feina així està bé si estàs aquí de pas però si pretens quedar-te la cosa canvia molt.

Després de tots aquests mesos a Bangkok, la única possibilitat real que veig per aconseguir una feina legal és la d´estudiar un Bachelor Degree ( llicenciatura ) en una universitat de Bangkok.

Quins són els avantatges d´això?

Deixar de tenir problemes de visats, poder obrir un compte bancàri a Tailàndia, tenir una mica de cobertura mèdica, obtenir un títol universitari, parlar un anglès i un tailandès suficientment bó i trobar una feina legal i ben pagada a Tailàndia.

Quins sónels inconvenients?

Totes les carreres que he mirat en programes internacionals aquí a Bangkok són carreres de 4 anys, si apretes i et dediques amb còr i ànima a només estudiar pots aconseguir llicenciar-te en 3 anys.

Tinc 35 anys, no tinc diners al banc com per tirar coets, la meva família no és rica i tampoc estic disposat a que em treguin les ¨castanyes¨del foc a la meva edat, 4 anys sense treballar, lluny de casa i tot sol és un periòde de temps molt llarg i arriscat, sens dubte! Però la situació és la que és… no hi ha una altra fórmula o passo per el ¨tubo¨o ja puc començar a pensar que això és pot acabar tard o dora.

Fa unes setmanes vaig anar a informar-me personalment a la universitat pública de Bangkok la ¨Ramkhamhaeng University¨ sobre un Bachelor Degree relacionat amb els negocis internacionals ( Bachelor Degree in Business Administration ) que trobo molt interessant i que seria el que m´agradaria fer.

Aquesta universitat és barata, estudiar un programa internacional és relativament asequible, el barri està bastant aprop de la zona cèntrica, ( segons el trànsit ) els pisos són molt més barats que no pas a on visc actualment, els professors són bons i les instal-lacions del campus m´han agradat molt.

Tinc molt clar que si dono aquest pas tant delicat i important, em deixaré la pell estudiant, si començo és per acabar, així de clar!!! Si m´arrisco en aquest projecte, ¨hipoteco¨tots els meus estalvis i temps d´una manera radical.

En aquests moments, no ho tinc clar… Jo vull fer-ho però també sóc realista que són molts anys sense tenir ingressos i que un projecte tant a llarg plaç pot ser molt arriscat. En quatre anys vista poden passar moltíssimes coses, qui sap si no hi haurà una tercera Guerra Mundial ara que la crisis econòmica està afectant a nivell mundial… No ho sé…

Estar d´aquesta manera com estic últimament, estressat, nerviós i negitòs no vull que s´allargui gaire més temps. Feia molts mesos que no tenia sensacions un xic negatives com les que sento en aquests moments, estic en un moment molt delicat que m´hi jugo molt i no la vull ¨cagar¨.

Només em falta acabar de pensar amb la màxima tranquil-litat possible a veure que faig perquè ja tinc ¨via lliure¨si em vull matricular per el proper semestre que comença a principis de desembre perquè la prova d´accés totalment amb anglès la he aprobat i també he presentat tots els papers que em demanaven i inclús he buscat pis a prop de la universitat, en menys d´una setmana tinc que traslladar-me d´apartament encara sense tenir les coses del tot clares.

Què en penseu de tot plegat?

Jordi Meya.

Anuncis

Una estoneta amb l´Skylar a Bangkok.

Tots dos

Tots dos

Un parell de dies abans del meu aniversari, vaig rebre un e-mail del meu amic Skylar de Taiwàn el qual m´informava que tornava del seu viatge per Sud-Amèrica fent una petita escala d´uns dies a Bangkok.

Avui al matí, finalment ens hem pogut tornar a veure després de quasi bé 2 mesos. Ha sigut un retrobament d´aquells que podriem dir ràpids perquè hem estat plegats durant un curt espai de temps, sobretot, perquè jo tenia que anar a treballar i ell agafava avui mateix un avió de retorn a Taiwàn unes hores després.

M´ha agradat molt tornar a estar amb el meu amic, tenia moltes ganes de que m´expliqués com li havia anat la seva primera experiència viatjant fora d´Àsia tot sol, volia saber com es trobava i sobretot volia passar una bona estona riuent com soliem fer pràcticament cada dia durant els 7 mesos que vam estar estudiar junts anglès a la universitat americana d´aquí a Bangkok. Una època que  guardo  molt bons records.

Hem estat esmorzant al centre comercial a on solia ser el nostre punt de retrobament per anar cap a la universitat. He trobat el meu amic molt millor que l´última vegada que el vaig veure, el dia abans que marxés de viatge.

Li ha anat molt bé anar de viatge i viure tota aquesta experiència, que absolutament tothom hauria de fer perquè, entre altres coses, la prespectiva davant la vida i la visió d´enfocar les coses després d´un viatge lluny de casa teva tot sol, són radicalent diferents i clarament molt millors que abans de viure les mil i una sensacions que un experimenta quan coneix diferent cultures i formes de vida que abans no coneixies o no s´imaginava. Per tant, la seva experiència sobre el viatge li ha anat fantàsticament, com ja m´imaginava.

L´Skylar i jo, sempre ens hem portat de puta mare, és un noi collonut i bona persona. Fins hi tot, el tiu m´ha regalat una empolla de vi francès de l´any 2.003 i uns caramels japonesos de part de la seva nòvia ( que també he tingut el plaer de conèixer ) .

Esmorzant

Esmorzant

Poca cosa més hem pogut fer plegats en el dia d´avui a part d´explicar-nos en forma de resum com ens van les coses, sobretot perquè ni ell ni jo teniem més temps material per estar junts, aquesta és la principal raó.

Potser ens tornem a veure de cara a l´Albril o Maig del 2.009, no està clar del tot perquè el seu pare, que treballa a l´aeroport de Bangkok, a partir de principis de l´any vinent el traslladen de nou a Taiwàn i per tant, serà difícil que torni a Tailàndia.

Un projecte que hem parlat moltes vegades ( inclús avui )i que ens agradaria fer junts, és la possibilitat de viatjar al Tíbet desde Xina amb tren i estar-nos allà durant més o menys un mès disfrutant d´una terra que  tots dos tenim interés de conèixer, però ja es veurà què ens depararà el futur perquè encara queden molts mesos i poden passar moltes coses i poden haver-hi també molts canvis.

Ha sigut un autèntic plaer estar amb l´Skylar de nou encara que fos només per un curt espai de temps.

No podia començar el dia de millor manera!!!

Salut!!!

Jordi Meya.

Veure a la meva amiga Mercè després d´un any.

Mercè

Mercè

 

La Mercè juntament amb el meu amic Rafel de Roses, varen ser els meus millors amics durant l´època que vaig estar estudiant a l´Institut del Teatre a Terrassa.

A partir d´aquella etapa de la meva vida, mai més hem perdut el contacte entre nosaltres i espero que mai el perdem perquè tant en Rafel com la Mercè són dues persones magnífiques en tots els aspectes, són uns amics de veritat. El bon rotllo entre nosaltres està sempre present i per sobre de tot.

Bueno, un cop fet aquest comentari vaig a explicar una mica en forma de resum com han estat els dies que la Mercè i jo hem passat junts a Bangkok.

La meva bona amiga, arribava a Bangkok la matinada després del meu aniversari i com ús podeu imaginar el meu estat físic no era el més apropiat per estar al 100 % ja que pràcticament no havia dormit gens quan la Mercè em va trucar desde el barri d´On Nut a on visc comentant-me que ja estava a Bangkok i que no trobava el carrer de casa meva.

Vaig anar a recollir-la fet pols però molt content alhora perquè per fi podria estar amb la Mercè cara a cara després de quasi bé 1 any sense veure´ns.

Vaig veure la Mercè desde el pont que creua el carrer just a la parada de l´Sky Train, un somriure d´alegria es va dibuixar a la meva cara de resaca, jejejeje…

La Mercè, anava carregada com una mula, el seu aspecte notava una gran dosis de cansament produït per el llarg viatge desde Catalunya fins a terres asiàtiques. Ens vàrem fondre en un llarg i intens abraç. Tornar a estar de nou amb la meva estimada amiga va ser una passada, un estat d´extàsis barrejat amb una intensa emoció va ser el que vaig sentir en aquells moments.

Després d´intercanviar les nostres primeres sensacions vam anar ¨cagant hòsties¨cap a casa per relaxar-nos i sobretot perquè la Mercè i jo ens poguéssim parlar amb  una mica més de tranquil-litat.

La Mercè, ja a casa, em va donar una colla d´embotits que m´havia comprat just abans de venir cap a Tailàndia. Una mica més i ploro de l´emoció… Aquí només puc menjar arròs i noodles amb salses picants ja que l´embotit no és gaire comú i per tant els preus són d´escàndol. ( N´estic fins els cullons de tant arròs!!! ).

Jo, li vaig comentar que aquell dia preferia descansar i acabar de recuperar-me perquè el meu ritme del dia a dia aquí és molt bèstia i a tot plegat se´m havia ajuntat la festa del meu aniversari.

La Mercè, no va voler perdre temps, em va demanar que li dongués uns quants consells del que podia veure aquí a Bangkok per aixì aprofitar el dia i sobretot per portar millor el canvi d´horari.

Li faig fer cinc cèntims del que podia fer, etc… Vàrem quedar que ens retrobariem al vespre per anar a sopar en un dels restaurants espanyols que hi ha a Bangkok perquè tenia una cita amb el meu amic Jordi que molt amablement m´havia convidat a sopar juntament amb algunes persones més del seu cercle més pròxim aquí a Tailàndia.

Quin fart de riure que em vaig fotre quan va tornar la Mercè i em va explicar tot el que li havia passat durant el dia que havia estat voltant per la ciutat.

Va anar a Khao San Road a donar una volta per veure l´ambient d´aquest carrer tant famós aquí a Bangkok i algunes coses més que no tenia pensades al voltant del perímetre del barri de Banglamphu, jejejejejeje….

Estava força impactada sobretot amb el tema del menjar al carrer, les olors que desprenen els plats cuinats, la gent menjant a totes hores, la forma de cuinar, etc… És completament normal quedar impactat amb aquestes coses sobretot si no has visitat mai abans algún país asiàtic o del tercer Món, res a veure amb el que nosaltres estem acostumats a veure.

Em va comentar que li venien arcades al veure tot allò, etc… impacta molt observar com cuinen sense pràcticament mesures higièniques, com renten els mateixos plats al carrer, l´ambient a vegades brut, la pol-lució i més exemples. Està clar que si aquí vingués un inspector de sanitat li vindria una embolia al cap d´uns quants minuts al veure tot aquell merder. És bestia de veritat!!!

Bangkok, és una ciutat mega gegant, jo descric aquesta metropolis com una selva sense lleis, és una ciutat dura de cullons, tancada, contaminada i amb un ritme a totes hores frenètic i agobiant. Em comentava que no entèn com puc aguantar tot això, etc… No és la primera persona que m´ha deixat anar aquest comentari. Suposo que aguanto perquè tinc un propòsit molt clar que vull aconseguir però si fos per a mi preferiria estar a qualsevol altra part de Tailàndia en comptes de Bangkok encara que també m´agraden moltes coses d´aquesta ciutat.

Una anècdota bastant còmica va ser quan se li va ocórrer d´agafar un tuk-tuk després que un conductor d´aquesta mena de taxi típic de Tailàndia la convencés per anar a veure uns temples a prop de Khao San Road, jejejeje…

El taxista en qüestió desde bon principi va voler portar-la a ¨l´hort¨ explicant tota mena d´històries amb un anglès quasi bé cavernícola. Al final, la va portar a un temple a on hi han persones que tenen uns ocells engabiats completament domesticats que per uns quants bahts pots deixar-los lliures demanant un desitg, jejeje… el que no saben la majoria de turistes és que aquells ocellets tornen al cap d´una estona a estar engabiats per els seus propietaris que estàn al cas de la caça del turista.

El taxista la va deixar tirada, segur que va trobar algún altre turista que li pagaria més diners que no pas la meva amiga o ves a saber…. Un altra taxista de tuk-tuk la va convèncer perque pugués i la Mercè, pobreta que va acceptar…

En un tres i no res la Mercè estava a dins d´una botiga a on venien joies perquè el conductor del tuk-tuk li havia dit que hi fes una visita ja que ell podria obtenir una comisió a canvi, jejejeje… Imagineu-vos a la meva bona amiga després d´un viatge llargíssim aguantant la ¨tabarra¨d´una venedora de joies per fer el favor al taxista,  jejeje….

Quan m´explicava tot el que li havia passat durant aquelles primeres hores a Bangkok jo em pixava de riure, jajajaja… Per aquí hi hem passat tots, li comentava.

Al vespre, ens varem reunir al restaurant espanyol amb en Jordi i altres persones per sopar tots plegat tapes i una paella que el Xavier, el cuiner del restaurant ens havia preparat.

La Mercè, flipava! Tenia la sensació d´estar a Catalunya perquè entre nosaltres parlavem català i menjavem pà amb tomàquet amb embotits entre d´altres coses. Déu nidó quina dossis d´activitats que va patir la Mercè el primer dia d´estar a Tailàndia.

Sopar

Sopar

 

El dia següent, jo tenia que acompanyar a la Oil al metge per fer-se unes revisions que es tenia que fer i la Mercè es va quedar dormint a casa. Li vaig deixar una nota que ens podiem trobar a l´estació de Mo Chit per anar plegats a veure el mercat de cap de setmana de Chatuchak Market per els voltants de les 11 del matí.

Vaig estar més d´una hora i mitja esperant a la Mercè a l´estació però ella no apareixia per enlloc. Com que no donava senyals de vida em vaig imaginar que s´havia quedat adormida i així va ser. Al cap d´unes hores em va trucar, jejejeje… Jo i la Oil encara ens trobavem al mercat i la vàrem esperar per ensenyar-li tot allò.

Crec que li va agradar molt el mercat de Chatuchak a la Mercè perquè hi pots trobar qualsevol cosa que et puguis imaginar i perquè impacta molt per la seva extenció sobretot quan el visites per primera vegada.

Després de la visita al mercat, vam anar fins a Khao San Road una altra vegada per sopar tots tres junts i després cap a l´estació de tren per fer la reserva per el dia següent perquè la Mercè pogués marxar cap al nort del país i finalment a Silom al barri del vici, Pat Pong.

A mi no m´agrada gens aquella zona de la ciutat, és bruta i plena de gent mal educada que van a ¨sac¨quan veuen un turista o una persona no asiàtica. Tot plegat una merda si també faig l´apunt que no m´agrada veure noies joves amb cara d´amargades prostituint-se segurament en contra de la seva voluntat. Però també entenc que si no has estat mai a Tailàndia que hi vagis perquè fins hi tot aquella zona està recomenada com a visita obligada a Bangkok per les guies de viatges més reconegudes a nivell mundial.

Li vaig fer cinc cèntims a la Mercè del que ens trobariem per allà i que possiblement tindriem algún tipus de problema com efectivament ens va passar.

Fa un temps em vaig fer la promesa de no entrar mai més en una show de les noies ¨Ping Pong¨ perquè és patètic i denigrant per la dona. Al final, vàrem entrar en un perquè vaig imaginar-me que la Mercè ho voldria veure. Li vaig dir al ¨matxaca¨de la porta, molt clar, que no voliem problemes amb històries de diners un cop a dins del local, etc.. Sempre et demanen més diners un cop has demant la consumició. El tiu em va dir que estigués tranquil. I una MERDA!!!

Vàrem sortir per ¨potes¨del local perquè, evidetment, en vam negar a pagar més diners dels necessàris i la cosa es va començar a posar una mica tensa…

Per sort, al final no va passar res i vàrem tornar a casa sense problemes i sencers, jejeje…

La Mercè el dia següent va agafar un tren direcció al nort del país a on s´hi estarà uns quants dies abans de fer escala una altra vegada a Bangkok per viatjar cap a les illes.

Fins aviat, guapa!!!

Salut!!!

Jordi Meya.

Vídeo explicant a la Mercè com podria arribar fins al mercat:

Cullons!!! Ja tinc 35 anys!!!

Posted: 29 Octubre, 2008 in Tailandia

Cullons!!! Ja tinc 35 anys!!!!!!!!!!!!!

Bangkok, 23 d´Octubre de 2.008.

La celebració del meu primer aniversari en terres asiàtiques no l´oblidaré mai per molts motius, tots ells bonics.

Ja un parell de dies abans, vaig rebre una postal de Ripoll de part de la meva família més propera, pares, germana i àvia. Cadascún d´ells havia escrit unes quantes paraules a la postal que em varen emocionar molt.

La meva família, no cal dir, que la tinc molt present cada dia de la meva vida, sense el seu recolzament i amor, no podria estar tant temps separat d´ells i tant lluny de Catalunya., la meva terra.

Sobretot els meus pares, es mereixen el més gran dels tributs i admiració per part meva. Tinc moltíssima sort de tenir uns pares com els que tinc, sempre m´han recolzat i han cregut en el meu projecte que passa per quedar-me a Tailàndia tot el temps que sigui possible. No puc dir, perquè seria molt agosarat, que em vull quedar aquí per sempre perquè la vida dóna moltíssimes voltes, etc… però ara per ara, sento que em vull quedar a Tailàndia durant molt més temps, tinc molts projectes que poc a poc van agafant forma i que crec fermament que els puc tirar endevant sempre treballant i donant el millor que tinc.

El mateix dia que vaig rebre la postal de la meva família, el meu gran amic de Taiwàn , Skylar em va trucar per felicitar-me i per dir-me que es troba a Bangkok de nou després del seu primer viatge tot solet per Sud Amèrica.  També vaig rebre una postal seva desde el Perú uns dies abans.

Postal Skylar

Postal Skylar

 

 

 

La il-lusió de tornar a parlar amb el meu company de ¨fatigues¨va ser inmensa. Tornar a sentir la seva veu i sobretot saber que el viatge que li feia tanta por de fer li havia anat molt bé, etc… va ser fantàstic!!!

El dia del meu aniversari, el 23 d´octubre de bon matí amb la Oil, varem anar a un hospital de Bangkok a fer una visita al meu amic Albert Bosch que darrerament va tenir un petit problema amb la visió i que per sort ja està solucionat.

Amb l´Albert, hi varem estar durant una bona estona, la Oil el va poder conèixer, varem poder xerrar i riure tots plegats molt animadament. L´Albert i la Oil parlaven en thai, jo enganxava alguna cosa………

L´Albert, fa relativament poc temps que el conec però ja el considero amic meu perquè m´ajuda molt, sobretot amb temes d´estudi amb llengüa anglesa i amb alguns matisos de thai.

Amb l´Albert

Amb l´Albert

 

 

Després de la visita, com que no haviem esmorzat li vaig proposar a la Oil a veure si li agradaria anar fins al centre de Bangkok, concretament al barri de Nana al carrer Sukhumvit Soi 11 a dinar en un petit restaurant indi que regento de tant a menjar un ´Tali¨, un plat indi que m’ agrada molt.

Ens varem posar les ¨botes¨, el senyor del restaurant sempre em tracta molt bé, ens va emplenar els plats de menjar perquè estiguessim contents d´estar menjant a casa seva, etc… Una persona molt agradable realment.

Després de dinar, amb la Oil varem anar fins a casa a descansar una mica perquè a la nit tenia una cita amb els meus amics més propers que tinc aquí a Bangkok, Faai, Pao, en Jordi  i la seva amiga Me que m´havien preparat una bona sopresa.

Uns dies abans la meva companya, laOil em va regalar una maleta que puc fer servir per estudiar o anar al gimnàs. Sense dubte! el regal de la Oil va ser molt especial, per molts motius que no puc explicar aquí al blog perquè són personals. Només puc dir que el còr que té la Oil és generòs, és una persona fantàstica en tots els aspectes. Tinc molta sort de poder estar amb ella.

Regal Oil

Regal Oil

 

 

 

La Oil, no podia venir a sopar, el dia següent tenia que anar a treballar molt dora i a més, ella mateixa em va dir que tenia que estar amb els meus amics, etc… Va preferir de no venir.

Oil i jo

Oil i jo

 

 

 

Quan vaig arribar a casa, tenia un munt de correus electrònics de tots els meus amics de tota la vida de Ripoll, gent que m´ha anat seguint desde el meu blog que he pogut conèixer personalment i d´altres que encara no he tingut el plaer. A tots, MOLTÍSSIMES GRÀCIES!!!!!!!!!

Abans de marxar a sopar, vaig rebre una trucada de la Lin de Xina, una noia que em anat mantinguent el contacte desde que ens varem conèixer a Cambodia fa més d´un any.

Vaig flipar que la Lin s´enrecordés del dia del meu aniversari, em vaig quedar acollonit de que em truqués desde Xina per desitjar-me que passés un dia feliç d´aniversari a Bangkok. Vam parlar durant una bona estona, etc… Ara la situació era bastant diferent que quan ens varem conèixer, tant el meu anglès com el seu ha millorat bastant i vam poder intercanviar moltíssimes opinions i punts de vista durant el ratet que vam estar xerrant.

Em vaig reunir amb en Jordi i la Me a la recepció de l´apartament a on s´ha instal-lat a viure en Jordi que per més ¨Inri¨està a 5 minuts a peu de casa meva.

Tots junts, vam agafar l´Sky Train direcció a Phaya Thai a on ens esperava la Faai per anar a sopar en un restaurant que no conexia a tocar del riu Chao Phraya, l´arteria principal de la ciutat de Bangkok.

La Faai, va arribar a l´estació abans que nosaltres i només veure´m em va donar un parell de petons per felicitar-me per el meu aniversari i per donar-me un regal que m´havia comprat. El regal de la Faai, una camisa molt xul-la dissenyada per l´empresa de roba que tenen les seves tietes i que més tard em va fer probar per comprovar a veure si m´anava bé, jejejeje………

Ja de camí al restaurant pujats a dins d´un taxi, vaig rebre una trucada de part d´en Willy i la Maria de Mallorca, una parella que vaig conèixer fa unes setmanes a Bangkok i que es varen posar en contacte amb mi a través del meu gran amic Albert Rigat.

Només despenjar el telèfon, tots dos van començar a cantar la cançó de ¨Cumpleaños feliz¨ per felicitar-me l´aniversari. Em vaig fer un fart de riure i quasi bé m´emociono. Em sembla increíble que persones que pràcticament no em conèixen tinguin el detall de molestar-se en trucar-me i felicitar-me. La vida no em deixa de sorpendre mai, cada dia és diferent encara que pugui semblar igual, sempre passa alguna cosa que el fa diferent al demés….

Amb en Willy i la Maria, m´hagués agradat molt tornar-los a veure abans de la seva tornada a Mallorca però per falta de temps no va ser possible. Cada vegada, tinc que organitzar el meu temps millor, tinc molta feina que no l´atrapo, em falten hores.

La Faai, s´havia encarregat de tot, ella havia fet la reserva el dia abans del restaurant perquè tinguessim lloc assegurat. Com sempre la meva bona amiga Faai, va estar al peu del canó, sempre, sempre, sempre, sempre, em tracta com un rei i m´ajuda moltíssim. NO em canso de dir que la Faai és més que una amiga qualsevol, l´estimo i l´admiro i espero no perdre mai la bona amistat que tenim entre nosaltres. Conèixer a la Faai és una de les millors coses que m´han passat en tota la meva vida.

La Pao, es va reunir amb tots nosaltres una estoneta més tard que va ser quan en Jordi i la seva amiga Me em varen donar una caixa inmensa degudament embolicada amb un munt de regals al seu interior.

A dins de la caixa hi havia una maleta per posar-hi l´ordinador portàtil i fulls a més de molts altres detallets com gomes de borrar, llàpissos, etc… Ells van pensar que em faria falta una maleta com aquesta degudament equipada perquè com que saben que dono classes d´espanyol desde fa un temps amb aquesta maleta i tot el material semblaria més un professor de veritat, jejejeje……. Ben pensat!!!!!!! També em varen escriure unes paraules molt boniques en una postal de felicitació que em van agradar molt.

En Jordi, és una altra persona que conèixes sense que t´ho esperis, són d´aquelles sorpreses agradables que de tant en tant la vida em regala. Dic això perquè amb en Jordi desde que ens coneixem hi ha molt bon rotllo, com deia sóm quasi bé veïs i mantenim el contacte pràcticament a diari.

En Jordi, és una persona molt educada i sobretot molt detallista, és un ¨gentleman¨. Em truca per quedar per esmorzar o dinar o simplement per petar la xerrada i explicar-nos com ens van les coses aquí a Bangkok, cosa que li agraeixo molt.

Em prepara uns menjars de campeonat, no falta mai de res i el millor de tot és que m´ha obert les portes de casa seva amb tota la seva confiança i gratitut del Món.

Amb en Jordi, a part de fotre´ns un fart de riure perquè ens podem expressar en català també xerrem de coses molt interessants de molts camps de la vida que ens afecten a tots.

Sempre  m´ho passo molt bé amb en Jordi, sens dubte!!! Ell desde el primer moment ha estat predisposat a ajudar-me per el que façi falta sense cap compromís. Jo, evidetment no cal dir que també estic a la seva disposició per el que sigui.

L´amistat amb en Jordi, espero tenir-la per sempre aquí a Catalunya o a qualsevol altra part del Planeta Terra.

Després de sopar, varem anar cap a Kao San Road a fumar-nos unas catximbes d´aquelles que no fan mal i a beure´ns unes quantes cervezes.

Durant tota la nit, riures i més riures, jajajaja… Va ser tot genial sobretot per a mi que no cabia d´emoció!!! Pensava lo afortunat que sóc de tenir persones al meu costat tant lluny de casa que m´apollen, estan amb mi i que m´aprecien. Aquest, sense dubte, va ser el millor regal que em van poder fer els meus amics de Bangkok. La seva companyia i efecte no es paguen ni amb tots els diners del Món.

A tots, família, amics i coneguts, GRÀCIES DE TOT CÒR!!!

Jordi Meya.

p.d: Aquella nit no vaig pràcticament dormir perquè tenia que reunir-me de bon matí amb la meva amiga de Tarragona, Mercè que arribava a Bangkok. No paro!!!!!!!!!!!!! Ah!!! La meva amiga Georgina de Barberà del Vallès també em va trucar desde Catalunya ja de matinada.

Fotos sopar amb els amics:

A passage to Bangkok by Rush: ( Gràcies Dani!!! )

02_a_passage_to_bangkok

Cap de setmana de relax a Kho Chang.

Posted: 20 Octubre, 2008 in Tailandia

Cap de setmana de relax a Kho Chang.

Relax

Relax

 

 

 

 

Els dos dies que la Oil i jo hem passat a l´illa de Kho Chang ens han anat de meravella. Teniem ganes de poder estar una mica apartats de Bangkok durant uns dies, desconectar de tot una mica i estar relaxats.

Kho Chang, és una illa que ens agrada a tots dos molt, per varis motius. El primer, és que està relativament a prop de Bangkok i el segon motiu és que no és un lloc car. Els preus del menjar i de l´allotjament no són abusius.

Agafáfem el bus de les 12 pm desde l´estació d´Ekkamai direcció a Trat, unes 5 hores de trajecte que vaig aprofitar per estudiar thai juntament amb la Oil i fer alguna vacaina de tant en tant mentres em relaxava escoltant una mica de heavy metal amb el meu mp3 ¨pirata¨made in Thailand.

A Trat, el bus ens va deixar a peu de carretera davant d´un ¨xiringuito¨a on venien els tickets del ferry per anar a Kho Chang. Una furgoneta ens tenia que portar fins al port.

Quan la furgoneta va estar plena, ( nosaltres anavem asseguts en una mena de remolc al darrera ) un trajecte de més o menys 20 minuts fins a arribar al port, que va ser molt tranquil… Durant el viatge fins al port mirava tot el que em passava per el davant meu. Ja no estava a la ciutat, podia veure com viu la gent que viu bàsicament de l´agricultura, gent molt humil. Cabanes, animals i camps són alguns exemples del que els meus ulls miraven fascinats i amb molta atenció com si fos la primera vegada que viatjés per Tailàndia.

De mentres… es va fer de nit…

Vídeo arribada ferry:

El ferry procedent de Kho Chang estava ja arribant a port quan nosaltres vàrem arribar. En un tres i no res ja estavem pujats al ferry camí de l´illa molt contents perquè per a fi ja podriem descansar i disfrutar d´uns dies de platja i natura.

El ferry anava quasi bé ple, ens temiem que l´illa estaria a rebentar ja que l´època de pluges teòricament ja ha acabat i per tant la temporada alta ja està al seu començament. Per sort, no va ser així, no hi havia molta gent, hi havia allotjament pràcticament a tot arreu i els preus a diferència de la primera vegada que vàrem visitar l´illa eren molt més baixos.

Ja a Kho Chang, una altra vegada un petit viatge d´uns minuts de durada fins a la platja de ¨White Sand¨ el lloc a on vam llogar una moto automàtica per 150 thb al dia ( 3 euros ) i així anar al nostre aire per l´illa sense pensar en agafar taxis.

La carretera de l´illa és un autèntic perill. Pujades i baixades són un continu a més que no hi ha gaire espai per circular. Sort que m´enrecordava del camí més o menys i vaig anar amb compte fins arribar a la platja de ¨Lonely Beach¨el lloc a on ens vam instal.lar la primera nit.

Com que era de nit i estàvem una mica cansats no vam buscar gaire allotjament enlloc, vam instal.lar-nos al mateix bungalow que la primera vegada que vam visitar Kho Chang a diferència que no hi havia ningú i ens van demanar un preu ¨rídicul¨per dia, 150 thb ( 3 euros ) per un bungalow amb bany.

Aquella nit, vàrem anar a sopar a un petit restaurant mig ¨hippie¨a peu de carretera que no és gens car i el menjar està molt bó. El senyor que regenta aquest petit negoci, és un home de mitjana edat, molt atent amb nosaltres i molt simpàtic.

Al costat del petit restaurant, hi havia unes quantes ¨botiguetes¨de tatuatges. Com que m´agraden vaig anar amb la Oil a fer-hi una ullada. Mentres em mirava un llibre amb moltes fotos de tatus, un grup de persones em va cridar l´atenció perquè parlaven en català. Jo, no els hi vaig dir res, només parava l´orella a veure que deien mentre passaven caminant tranquil-lament a prop meu. No em vaig fixar gaire com eren, ni quantes persones hi havia, etc… En aquestes que escolto: ¨Jordi!!!!!!!!!!!!! Eres tu????????? No me lo puedo creer!!!!!!!!! La madre que me pario!!!!!!!!!!!!!!!!!! Era en Jacobo, un noi de Valladolid que està voltant per el Món tot sol i que vaig tenir el gust i la sort de conèixer amb l´Albert a l´estació de trens de  ¨Hualamphong¨de Bangkok just abans de viatjar cap a Sukhotai.

Amb en Jacobo

Amb en Jacobo

 

 

 

Cada vegada me´n adono més que el Món és molt gran però alhora és molt petit. Et pots trobar a qualsevol persona al lloc més remot de la Terra, no és la primera vegada que em passa ni tampoc serà l´última.

Evidetment, ens vàrem abraçar i vam estar parlant durant una bona estona de com ens van les coses a tots dos. A en Jacobo, tot li va molt bé, està molt content d´estar viatjant per Àsia. Em va explicar que properament visitarà Nepal i Índia. Fliparà!!!

Després de sopar, a dormir.

El dia següent després d´esmorzar amb un cop de moto vam inspeccionar una altra part de l´illa, voliem veure si trobavem algún altre bungalow una mica millor en una zona més tranquil-la. Molt aviat al matí ens vàrem desvetllar per culpa d´unes obres que hi havien a prop nostre.

Al final, ens vàrem instal-lar en un bungalow de puta mare a la platja de ¨Bai Lan Beach¨. És clar que bastant més car que el del dia anterior però molt més ben equipat. Tenia t.v. satèl-lit, nevera amb begudes, aire condicionat, un llit molt còmode i bany amb aigua calenta a més d´una petita piscina que també vam probar.

Vaig pensar que per una sola nit valia la pena estar còmode en un lloc a on normalment no m´instal-lo ( sempre busco llocs barats perquè per total per dormir… ). El preu del bungalow 800 thb per dia amb esmorzar inclòs ( 16 euros ). Car per ser Tailàndia però cullons!!! ens va venir de gust, tu!!!

Vigilo moltíssim amb els meus estalvis i la Oil també ho fa amb els seus diners però què voleu que ús digui, voliem disfrutar del nostre cap de setmana merescut de relax. I així ho vàrem fer, va ser una bona desició instal-lar-nos en aquella part de l´illa.

Durant tot el dia, relax, relax, relax i més relax………….. Hores de platja a sota d´una palmera bebent sucs de fruita tropical ¨tirats¨de preu en una platja solitària pràcticament per a nosaltres sols. Una autèntica passada de lloc!!!

De camí a la platja solitària vàrem fer una parada per disfrutar d´una vista d´una part de l´illa.

A l´hora de sopar, vàrem tornar a veure el ¨colega¨del restaurant ¨hippie¨. Només veure´ns entrar ens va fer seure molt amablement i de seguida ens va portar un plat amb uns quants talls de síndria ( convidava la casa ) per anar obrint boca. També va tenir el detall de tallar una flor i posar-li a la Oil al seu cabell. Estava súper guapa!!!

Va ser molt bó perquè en un moment el restaurant es va emplenar de ¨guiris¨i el ¨colega¨del restaurant va parar la música thai que en aquells moment hi havia posada i va ¨enxufar¨a tota la penya uns episodis dels Simpsons en anglès, és clar!!!!!!!!!!!!!!! Quin tiu més collonut i de puta mare!!! jejejejejejeje…… Els ¨guiris¨es van fotre un fart de riure amb el detall del ¨colega¨. ( El tiu que déu fer anys que no surt de l´illa, deuria pensar: ¨Guiris??? Segur que volen veure els Simpsons… ).

Mentres estava sopant em va entrar una pixera de la hòstia!!! El water del restaurant era com estar al ¨Sex Shop¨que hi ha a les rambles de Barcelona però sense finestres amb miralls, jejejeje… Les parets estaven plenes de pósters de ties thais boníssimes totes elles amb unes postures realment eròtiques que et feien pensar en qualsevol cosa en comptes de pixar. Aquell water mig destrossat era una mena de paradís per qualsevol home que li agradin les dones. M´agradaria saber les ¨palles¨que s´han fotut en aquell water… I les que es fotaràn….jejejejejeje….

Com el dia anterior, després de sopar vam anar a clapar.

L´últim dia a l´illa va ser un dia una mica més mogudet. De bon matí després d´esmorzar i de deixar el bungalow, vam agafar la moto i vam anar fins a la primera platja de l´illa just l´última parada abans del port a on arriben els ferrys.

Vàrem estar voltant durant tot el matí a munt i avall, menjant, bebent i no gaire cosa més.

A mig matí, vaig tornar la moto que haviem llogat i a esperar que passés una furgoneta perquè ens portés de nou al port.

No sé quanta estona vàrem estar drets a peu de carretera, no passava ni un taxi i els que hi havien aparcats davant nostre ens demanaven un preu desorbitat per el trajecte amb l´història de que eren privats i demés… Una noia que també estava esperant com nosaltres va ¨picar¨i es va deixar convènçer per un taxista una mica malparit… Va pagar molts diners amb la mala sort que només 5 minuts després va venir un taxi el qual ens hi vam pujar i ens va costar els diners que tothom paga, la tarifa normal.

El retorn a Bangkok, un pal… Va ploure durant tot el camí i l´aire condicionat del bus estava posat a tope!!! Semblava estar ficat a dins d´una càmara frigorífica.

Però bueno… Tot va anar molt bé, vàrem disfrutar molt del cap de setmana i bueno… segur que ens ha anat bé per tornar a agafar forces i energia per estar a Bangkok durant una bona temporada més sota un núvol de pol-lució constant que sembla que no vol marxar…

Una abraçada a tothom i feliç setmana!!!

Jordi Meya.

Escapadeta a Kho Chang.

Posted: 17 Octubre, 2008 in Tailandia

Escapadeta a Kho Chang.

Avui i fins el diumenge a la nit estaré fora de Bangkok. Me´n vaig juntament amb la Oil a passar uns dies de relax i platja a l´illa de Kho Chang, un paradís a tocar de Bangkok.

Realment, necessito surtir de la ciutat, fa més de 4 mesos que no he pogut anar a cap lloc lluny de la pol-lució, soroll i estrés que pateixo a diari aquí a Bangkok.

Segur que aquests dies m´aniràn molt bé per descansar, desconectar i tornar a càrregar pil.les abans de tornar a Bangkok de nou a part de posar-me una mica morenet… Canviar de paisatge i d´ambient ara mateix ho necessito, estic una mica saturat.

No penso fer res a Kho Chang, només descansar i disfrutar de la natura i la pau de l´illa.

Bueno família… Bon cap de setmana a tots i fins la propera setmana!!!

Jordi Meya.

El conte d´amor més breu del Món.

Posted: 14 Octubre, 2008 in Tailandia

El meu bon amic Toni, m´ha fet arribar aquest bonic conte d´amor d´un príncep enamorat d´una princesa que no el corresponia.

És la història d´amor més bonica que he pogut llegir mai.

Espero que ús agradi!!!

Bona nit!!!

Jordi Meya.

EL CUENTO DE AMOR MÁS BREVE Y HERMOSO DEL MUNDO

Había una vez un hermoso príncipe que le preguntó a la bella Princesa:- ¿Te quieres casar conmigo?  – Y ella le respondió…: – ¡¡¡NO!!!
 
Y el príncipe vivió feliz por muchos años yendo a pescar, a cazar y al bar todos los días con sus amigos y tomaba mucha cerveza, vino y cava, se ponía hasta las orejas de copas cuantas veces quería. Jugaba al golf y comía caviar porque le alcanzaba la pasta para eso y mucho más. Dejaba la ropa tirada en la silla del comedor y follaba con mujeres de la noche y vecinas y amigas y…. No tenía que competir con vecinos y amigos por el mejor coche, el mejor lugar de vacaciones, etc…
Y se tiraba pedos a mansalva y meaba salpicando la tapa del inodoro y con la puerta del baño abierta. Cagaba leyendo sin límite de tiempo y cantaba eructando y se rascaba los güevos. Escuchaba a Elvis a pleno volumen y veía fútbol todo el fin de semana… y no le tocaban las pelotas!!!!.

FIN

Se me han saltado las lágrimas.

 

 

Recepció embaixada d´Espanya a Bangkok.

Tots junts.

Tots junts.

Fa uns dies, vaig rebre una invitació a casa de part de l´embaixada espanyola de Bangkok. Era una invitació a una recepció en un dels millors hotels de tot Tailàndia que organitzaba la mateixa embaixada per celebrar el dia de la hispanitat i que convidava a tots els residents ¨espanyols¨ que viuen  a Tailàndia.

En un principi, vaig pensar en no anar-hi, mai he celebrat aquesta festa principalment  perquè em sento més català que no pas espanyol ( així és com ho sento, així són els meus sentiments ) però després d´estar-hi donant voltes a l´assumpte vaig pensar que potser seria bó anar-hi perquè així segurament podria conèixer a bastanta gent que en un moment donat a l´estar visquent tant lluny de casa i completament sol em podrien ajudar si mai em fes falta i jo a ells.

La invitació no només era per a mi, podia anar acompanyat de qui vulgués i vaig pensar de seguida amb la meva gran amiga tailandesa, Faai que desde que he arribat a Tailàndia sempre m´ha ajudat en tot i m´ha assessorat molt bé amb molts aspectes relacionats amb el seu país, a més, parla espanyol molt bé.

 Amb la Faai tenim una gran relació, sóm molt amics, ens tenim moltíssima confiança i afecte. Ens estimem i ens apreciem molt. Sempre penso que si mai obrís un negoci aquí , ella seria sens dubte la meva mà dreta i la meva asistent personal.

Per arribar a l´hotel a on es feia la recepció, vaig tenir que córrer, ( com de costum… ) havia estat estudiant thai amb la Fongchan i ens vàrem allargar més del compte, com sempre…

Havia quedat amb la Faai i en Jordi Guerrero, un noi de Barcelona que he conegut fa uns dies a través del meu blog i que casualitats de la vida viu al mateix carrer que jo aquí a Bangkok… Ja té collons la cosa… En Jordi és un noi molt educat i em cau bé.

No em va donar temps ni de posar-me la corbata, encara no tinc gaire pràctica en fer-me el nus i vaig pensar de guardar-la a la butxaca i que en Jordi m´ajudés a fer-me el nus abans d´entrar a l´hotel.

Teniem que anar força ben vestits per la recepció, així ho deia clarament la invitació que vaig rebre. La Faai i en Jordi i tota la gent en general que hi havia a la recepció anaven molt ben vestits, jo crec que també, jejejejeje…

Desde Saphan Taksin, vam agafar una barca exclusiva de l´hotel que ens va portar per l´artèria principal de la ciutat ( el riu Chao Phraya ) fins a l´entrada de l´hotel.

L´hotel on estava organitazada la recepció era impresionant, no puc dir res més… Amb la Faai comentavem que semblava que estavem viatjant al Titanic, tot era luxe en tots els sentits… Els convidats, el servei, el menjar, l´ambient en general tenia un llistó molt alt.

Abans d´entrar a la sala a on hi havia el cocktail, suposo que l´Embaixador d´Espanya a Tailàndia i més gent amb càrrecs importants ens van donar la mà i la benvinguda. Jo, vaig reconèixer a la cònsul que poques setmanes abans ella mateixa, quan vaig fer una visita a la embaixada se´m va presentar i va estar parlant una estona amb mi.

Un cop a dins de la sala, no em vaig relacionar amb gaire gent, em vaig limitar a menjar i a parlar amb el meu grup d´amics al qual si va unir també l´Albert Bosch, un noi que també he conegut gràcies al meu blog i que he parlat d´ell en algún dels meus últims posts i la Pao, una altra amiga meva tailandesa que parla molt bé l´espanyol i que de tant en tant mantenim contacte.

El millor de tot el que vaig  menjar va ser CREMA CATALANA i paella. Quasi bé ploro d´emoció, porto quasi bé 1 any a base d´arròs i noodles amb salses picants i ja n´estic una mica fins els collons. El vi també era bó.

Quan la sala va estar pràcticament plena, l´embaixador espanyol es va dirigir als convidats amb vàries idiomes, thai, anglès i espanyol. Després del seu discurs una petita orquestra de cambra va interpretar els himnes de Tailàndia i Espanya.

Un detall que em va agradar molt va ser una rèplica de la Sagrada Família feta totalment amb gel. Era impresionant.

L´ambient en general era una mica aburrit, em donava la impresió que la gent en comptes de fer contactes i relacionar-se amb altres persones, etc… només estava interessada en menjar i beure… però això, com ús dic és un impresió personal. Jo, també vaig fer el mateix.

Quan la sala es va començar a buidar, vaig afagar un taxi amb la Faai per tornar cap a casa.

Com a experiència no ha estat malament.

Una abraçada!!!

Jordi Meya.

Atenció!!!!!!!! Propera visita dels extraterrestres a l´emisferi sud del Planeta Terra.

No sé com pendre´m la notícia que un amic meu aficionat als Ovnis m´ha fet arribar avui mateix via e-mail.

Resulta que demà i durant 3 dies una nau espacial de més de 2.000 quilòmetres de diàmetre farà acte de presència al cel de l´emisferi sud de la Terra. Ara resulta que els extraterrestres ens vindràn a fer una visita d´uns quants dies. Home… A Tailàndia tot és possible……..

Es veu que una conegudíssima ¨Medium¨ s´ha posat en contacte amb els extraterrestres d´aquesta nau via telepatia i assegura que moltíssima gent podrà veure i comprovar que el que diu és veritat…………….. Jo, no crec que desde Bangkok pugui veure res perquè hi ha molta contaminació i pol-lució…………..

Evidentment m´ho agafo una mica en broma ( per ser una mica educat amb el tema… ) tot això, què voleu que ús digui… Potser ara que hi ha una gran crisis econòmica a nivell mundial és una bona idea obrir mercat turístic per els éssers d´altres galaxies…

Aquí ús deixo l´enllaç de la notícia penjada a internet i un vídeo que explica tot això que ús comento.

A veure què en penseu….

Com diu el meu bon amic: ¨Tot és possible¨ i és veritat…

Jordi Meya.

http://corrientes.derf.com.ar/despachos.asp?cod_des=226898&ID_Seccion=65

Hores abans de posar-me malalt.

Posted: 12 Octubre, 2008 in Tailandia

La crònica del dia abans de posar-me malalt.

Bangkok, 6 d´octubre de 2.008.

A les 10 am. tenia una cita amb el meu amic Albert Bosch de Barcelona, un noi que vaig conèixer fa unes setmanes gràcies al meu blog. L´Albert ja fa 3 anys que viu i treballa com a professor d´anglès a la universitat aquí a Bangkok, està molt integrat a la vida i costums thais i la seva intenció és viure durant molt més temps aquí si tot li va com fins ara.

Bueno… aquell dilluns em volia veure amb l´Albert perquè desde fa ja un temps una idea important i interessant em ronda per el cap i ell em podia ajudar a rebre tota la informació necessària i important que volia saber. La idea de la que ús vull parlar és referent a la possibilitat d´estudiar una carrera universitària en un programa internacional aquí a Bangkok.

Últimament, he estat mirant programes internacionals ( tot amb anglès ) d´universitats a través d´internet i el que més m´ha convençut ha sigut un de negocis ( Bachelor Degree in Business Administration ) que precisament podria estudiar a la universitat a on l´Albert fa de professor a la ¨Ramkhamhaeng University¨ .  Aquest universitat és pública i per tant no gaire cara i a més et donen la possibilitat de que si no pots assistir a classe et puguis presentar a fer els exàmens igualment. És a dir, no és molt estricte perquè entenen que molta gent li fa falta treballar a més d´estudiar. La meva intenció, si finalment dono aquest pas és ficar-mi de cap i estudiar per treure´m el títol, si puc treballar per guanyar algún caleró millor que millor però el més important és acabar la carrera.

Per què aquesta desició de voler estudiar un Bachelor Degree???????????

La resposta és molt fàcil d´explicar i ha vàries raons importants però n´hi ha una de principal que pesa més que les altres.

Tailàndia, és un país molt fàcil en tots els aspectes com he explicat en més d´una ocasió, si vols viatjar a qualsevol part del país ho pots fer-ho pràcticament quan tu vols, té bones comunicacions, pots menjar, disfrutar de tota mena d´activitats durant els 365 dies de l´any durant les 24 hores del dia i molts exemples més… El que no és GENS FÀCIL d´aconseguir aquí és un permís de treball, ja no parlo de residència que aquest és un tema que només s´ho poden permetre les persones riques.

Tailàndia en aquest aspecte és un país molt però que molt tancat. No donen feina als extrangers, aquí no et pots guanyar la vida fent qualsevol feina, és impossible, així de clar i així de contundent. L´única possibilitat viable i amb amb possibilitats de poder viure en condicions i amb un contracte de feina laboral totalment legal és tenir una carrera universitària acabada, sigui la que sigui i que alguna empresa et contracti i et prepari tots els papers que el govern thai exigeix.

A més… Deixaria de tenir els problemes que tinc cada 3 mesos referent a visats. Ara, cada 2 mesos tinc que fer-me un visat nou, si vull tenir un permís de 30 dies extres tinc que anar a immigració, fer cues, emplenar papers i pagar bastants diners. Tot això, és un gran desgast d´energia, temps i diners… Aquest tema que ja no seria important si estudiés una carrera perquè podria obtenir un visat d´estudiant d´un any de durada. Això vol dir que no hauria de tenir mal de caps de renovacions de visats, viatges, gastar diners, etc… com em m´està passant desde que estic a Tailàndia. No sabeu el calvari, la puta merda i com et sents quan tens que demanar un visat… Moltes vegades sembla que tinguis que demanar caritat en comptes de demanar un dret. Encara sovint, m´enrecordo de la mala experiència que vaig tenir a Singapore.

Una altra opció, és montar un negoci i tenir sort que et surti bé. Ara per ara aquesta possibilitat no em passa per el cap, no tinc ni els diners suficients ni tampoc les ganes de fotre´m de peus a la galleda sinó tens un projecte innovador, amb cara i ulls que en puguis treure´n un bon rendiment.

Primer de tot, montar un negoci aquí si no parles thai o si no tens bons contactes locals ja te´n pots anar oblidant perquè si no tens un coneixement de la cultura i si no et pots comunicar amb la majoria de la gent, estàs totalment perdut, hi ha una gran possibilitat de perdre tots els diners de la inversió i per tant quedar-te arruïnat amb una mà a cada ou…

En el cas que vulgués montar un negoci, a part de tenir els diners tindria que assessorar-me amb molts advocats perquè jo només podria constar com a accionista de l´empresa fins a un total del 49% del capital invertit encara que jo fos qui possés tots els diners i l´altre 51 % de les accions haurien d´anar repartides amb 7 socis thais. A Tailàndia no pots ser propietari de més del 49 % de les accions d´un immoble si no tens la residència és per aquest motiu que el govern thai si vols montar un negoci tens que tenir socis thais que constin en el contracte encara que no pintin res. O sigui, molt i molt complicat. A més, també s´ha de tenir molt en compte amb qui tractes perquè aquí les màfies estàn a l´ordre del dia.

Per aquestes raons que acabo d´explicar crec que la millor cosa que puc fer si vull tenir possibilitats de quedar-me a viure a Tailàndia és estudiar una carrera relacionada amb els negocis perquè si una cosa destaca sobretot a Bangkok és el moviment continu de gent gastant diners a totes hores i empreses multinacionals i locals dedicades a oferir serveis de tot tipus a les persones.

Ara, ja porto pràcticament visquent a Bangkok un any, em conec el dia a dia del país i com funcionen les coses aquí. En aquests mesos he fet moltes coses, estic content de tot el que he anat fent fins ara però de moment no tnc una base sólida que em permeti poder estar visquent aquí amb un mínim de condicions.

Jo, no vull tornar a viure a Ripoll no perquè el meu poble no m´agradi sinó perquè crec que puc donar molt més aquí que no pas a Catalunya. Si hagués de tornar tindria que treballar una altra vegada en una fàbrica i no ho vull per a res del Món però també sóc molt concient que no tinc ingressos i que els diners van baixant i que alguna cosa tinc que fer sinó vull que el meu projecte de vida i per tant la meva il-lusió se´n vagi a norris. També la meva parella, la Oil és per a mi molt important, ella té una família que cuidar i que no pot abandonar i jo tampoc la vull perdre perquè l´estimo molt i no podria viure sense ella, entraria en un estat de tristesa que no vull ni pensar.

 Aquests motius són raons de pes perquè vull quedar-me aquí, són temes que em preocupen força però que controlo perquè tinc les idees molt clares i estic tranquil. Confio que tot surtirà bé!!!

Tornant al tema universitat, amb l´Albert vam anar a veure a una persona responsable dels estudis internacionals perquè m´informés de tot. En principi tenia que fer una prova d´anglès per veure si el meu nivell és el favorable per seguir el programa sense problemes. Per el que vaig entendre no el tindré que fer, el meu nivell d´anglès té que millorar molt però és suficient per no fer l´exàmen d´accés.

La universitat, és molt gran sembla un poble, hi ha moltes facultats i molts estudiants. A més,hi ha un estadi i pavellons a on pots fer esports i molts restaurant que pots menjar molt barat. Em va agradar l´ambient que es respirava.

En principi, les classes del segon trimestre comencen el dia 4 de novembre d´aquí només uns dies, això vol dir que tinc que començar més aviat del que m´esperava. Ara estic esperant que m´arribin de Ripoll via carta els estudis que tinc acabats per veure si la universitat m´accepta. No crec que hi hagi cap problema

Vàrem dinar amb una noia companya de feina de l´Albert en un restaurant de la universitat i després de dinar vaig tenir la sort que l´Albert i la seva amiga m´acompanyessin a veure pisos al voltant del perímetre universitari.

Està clar que si finalment si començo a estudiar em tinc que buscar un pis a prop de la universitat. Moure´s per Bangkok és una autèntica odissea.

Els pisos que varem veure no estaven malament, la zona és molt tranquil-la i amb bastantes comoditats, supermercats, restaurants, etc… Els pisos són molt més barats que a on estic visquent perquè no hi ha l´Sky Train. La comunicació amb el centre de la ciutat és un xic dolenta no perquè estigui molt lluny sinó perquè hi ha molt trànsit.

Quan l´amiga de l´Albert va marxar vaig anar a veure alguns pisos al blog a on viu l´Albert a tocar de la universitat també. La vista que té l´Albert de la ciutat de Bangkok és una passada i el preu també.

Amb l´Albert vàrem estar una bona estona conectats a internet mirant pàgines que em podrien interessar. L´Albert em va ensenyar un munt d´històries interessants per instal-lar-me al meu ordinador. De mentres, una tormenta de monzònica va començar a descarregar amb força sobre el barri.

En un moment els carrers vàren quedar inundats, ens vàrem tenir que posar unes bosses de plàstic rotllo ¨Supermecado Dia¨als peus per protegir-nos de l´aigua, jejejejeje… Unes noies thais s´enfotien de nosaltres al veure les pintes que portavem tot caminant entre els basalts tot panxos i passant de tot.

A part de tenir que presentar els títols corresponents referents als estudis que tinc acabats per entrar a la universitat també tinc que entregar un paper ¨oficial¨sobre el meu estat de salut. Amb l´Albert, vàrem anar a una clínica a prop de casa seva perquè em fessin una revisió i m´entreguessin el paper firmat per el metge que digués que la meva salut és bona.

No deixo de sorpendre´m a Tailàndia tot és possible sense tenir que donar explicacions. M´explico………..

L´Albert i jo entrem a la clínica, una infermera ens atén. Li expliquem que vull estudiar a la universitat i que necessito fer-me una revisió mèdica per presentar un paper que digui que estic bé. La infermera va i em diu: ¨Dona´m 60 thb¨ ( una mica més d´un euro ). Li dono, ella m´emplena un paper, posa el segell de la clínica i em diu que ja està. Ni metges, ni revisions ni hòsties… només: ¨Hola, vull un paper que digui que em trobo bé¨Aquí el tens i no façis preguntes¨ ¨Adéu i bona tarda¨……….

Ja era mitja tarda, s´estava fent de nit però encara tenia coses a fer.

Al matí vaig rebre una trucada de la Maria i en Willy de Mallorca, uns amics del meu gran amic Albert Rigat que es vàren conèixer a l´Índia l´any passat i que em volien conèixer perquè l´Albert els hi havia parlat sobre mi ì perquè tenien interés en saber coses referents a Tailàndia com llocs interessants per visitar, etc…

Com que són amics de l´Albert, vaig dir-lis que sí que seria un plaer poder compartir una estona amb ells.

De veritat, m´agradaria conèixer a tota la gent que m´escriu perquè visita Tailandia però no tinc temps per dedicar-mi ara mateix.

Li vaig comentar a l´Albert si em volia acompanyar i em va dir que sí. Vàrem agafar una barca en un canal a prop de casa seva i vam anar fins a tocar de Khao San Road per trobar-nos amb ells. El viatge amb la barca va passar ràpid perquè l´Albert i jo no paravem de parlar entre nosaltres, ens vàrem entretindre durant una bona estona parlant sobre el vocabulari thai que l´Albert conèix molt bé i que dóna per molt…

Al carrer de Rambuttri, just al costat de l´agència de viatges de la meva amiga ¨A¨vaig sentir a una persona que deia el meu nom, vaig suposar que eren en Willy i la Maria i axí va ser.

Juntament amb l´Albert, vam estar sopant en un ¨xiringuito¨del mateix carrer, ens vam fer fotos i un vídeo dedicat a l´Albert Rigat que durant tot el sopar va ser molt recordat i trobat a faltar.

Vídeo dedicat a l´Albert Rigat:

En Willy i la Maria, són una parella collonuda, em vaig fotre un fart de riure durant tota l´estona que vaig poder compartir amb ells.

Per tornar cap a casa, vaig agafar un taxi amb l´Albert i també la Maria i en Willy ja que ells havien decidit de sortit junts a pendre alguna cosa per la zona de Silom.

Jo, em vaig acomiadar de tots ells a tocar de l´Sky Train. Estava tant cansat que em vaig equivocar de direcció i vaig anar a petar a l´última estació de la línia de Silom en comptés d´anar cap al centre de la ciutat. Em vaig donar compte que m´havia equivocat perquè em vaig quedar tot sol al bagó del tren. Per uns moments vaig pensar de quedar-me a dormir perquè estava rebentat.

 Vaig arribar a casa 1 hora després amb sintomes físics una mica xungos, ja em començava a sentir una mica malalt, tenia febre.

Durant aquella nit i els dies següents no he parat de vomitar, de tenir febre i mal físic sobretot a l´estòmag i als ronyons. El dia següent vaig anar a l´hospital i el metge em va receptar un merder de pastilles que mirant per internet la composició i els efectes secundàris he decidit de no pendre-les totes.

El dia següent no vaig poder anar a estudiar thai ni tampoc vaig poder anar a treballar, sort que vaig trucar a l´escola i molt amablament les meves estudiants em vàren dir que podiem canviar el dia que no passava res. Durant tot aquell dia vaig sentir-me més mort que viu, semblava un vegetal pudrit tirat al llit suat i destrossat. No controlava ni els pets que de tant en tant em tirava…

Si ús sóc sincer…. No em trobo molt bé últimament, estic una mica preocupat sobre el meu estat de salut. Jo, crec que segurament és per culpa de l´estrés, del ritme que porto, de les altes temperatures i humitat d´aquesta ciutat i sobretot del menjar. No tinc cuina ni tampoc diners suficients com per anar cada dia a dinar a un restaurant. Moltes vegades menjo al carrer perquè és barat però no sempre les condicions higièniques són les millors i sembla que ara m´està començant a passar factura.

Avui, puc aprofitar per descansar, no surtiré de casa demà ja torna a ser dilluns, una altra setmana comença, una altra setmana plena d´obligacions i coses importants a fer. Per exemple demà no només tinc que fer el que toca sinó que a la tarda tinc que anar a una recepció que ha organitzat l´Embaixada espanyola aquí a Bangkok per conèixer a tota la gent que viu i treballa a Bangkok d´origen espanyol o CATALÀ. Em tinc que vestir d´etiqueta per el cocktail que es celebrerà en un dels millors hotels de tot Bangkok. La meva gran amiga Faai serà la meva parella demà.

Ja ús ho explicaré…

Una abraçada família!!!

Jordi Meya.

Vídeo tormenta desde casa de l´Albert:

Vídeo caminant per el carrer inundat d´aigua amb bosses de plàstic als peus:

Vídeo carrer inundat per la pluja:

Web universitat:

http://www.iis.ru.ac.th/index.htm