Sopar en un restaurant Mexicà.

Posted: 4 Octubre, 2008 in Tailandia

Sopar a en un restaurant Mexicà.

Ahir a la nit com cada divendres, vaig reunir-me juntament amb la Oil amb el meu amic Manuele i la seva dona per anar a sopar en algún lloc de Bangkok.

Al final vàrem anar a parar a un restaurant de cuina mexicana situat al centre de Bangkok ubicat en una de les plantes d´un hotel de luxe.

El restaurant estava decorat, evidentment al més pur estil mexicà, parets de colors, màsqueres una mica terrorífiques que et feien pensar en morts, esperits i màgia negre i unes cambreres thais molt guapes vestides totes elles de mexicanes.

Ens vàrem sentar en un lateral del restaurant, molt a prop de l´escenari que en aquells moments hi havia un grup cubà interpretant cançons de parla hispana.

El servei molt ràpid i atent però molt antipàtics,( cosa que xoca molt perquè a Tailàndia tothom et somriu menys quan vas a menjar en algún restaurant de certa categoria… Per què??? No ho sé… El que sí sé és que si no hi ha clients, els treballadors poden perdre la feina… ) els preus bastant cars i l´ambient no matava gaire… No hi havia molta gent sopant i la poca que hi havia no semblava molt alegre.

Parlant del servei… El meu amic Manuele, es va empipar una mica amb una cambrera perquè ell es va dirigir a ella amb un tailandès molt correcte i la cambrera el va contestar amb anglès… A vegades no tenen tacte… Si hi ha un extranger que fa l´esforç d´integrar-se parlant la llengüa que és parla al país perquè una persona que és local et contesta amb una llengüa extrangera??? Això no és correcte, penso…

El menjar, una mica de tot… Carn, peix, ¨enchiladadas¨patates, salses totes picants, amanides, etc… La sangria una autèntica ¨caca¨…Si tinc que ser sincer, la qualitat-preu estava molt desequilibrada…

A pesar de que no era el millor lloc que havia anat a menjar, tots vàrem estar molt a gust, tenim molt bon feeling quan estem plegats i sempre ens ho intentem passar el millor possible.

Si tinc que destacar alguna cosa del restaurant serien els músics que no tocaven gaire motivats ( suposo per l´ambient… ) però intentaven ser simpàtics amb la gent que ens trobavem en aquell moment sopant. Almenys entenia totes les lletres de les peces que van interpretar, cosa que s´agraeix.

Jordi Meya.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s