Hores abans de posar-me malalt.

Posted: 12 Octubre, 2008 in Tailandia

La crònica del dia abans de posar-me malalt.

Bangkok, 6 d´octubre de 2.008.

A les 10 am. tenia una cita amb el meu amic Albert Bosch de Barcelona, un noi que vaig conèixer fa unes setmanes gràcies al meu blog. L´Albert ja fa 3 anys que viu i treballa com a professor d´anglès a la universitat aquí a Bangkok, està molt integrat a la vida i costums thais i la seva intenció és viure durant molt més temps aquí si tot li va com fins ara.

Bueno… aquell dilluns em volia veure amb l´Albert perquè desde fa ja un temps una idea important i interessant em ronda per el cap i ell em podia ajudar a rebre tota la informació necessària i important que volia saber. La idea de la que ús vull parlar és referent a la possibilitat d´estudiar una carrera universitària en un programa internacional aquí a Bangkok.

Últimament, he estat mirant programes internacionals ( tot amb anglès ) d´universitats a través d´internet i el que més m´ha convençut ha sigut un de negocis ( Bachelor Degree in Business Administration ) que precisament podria estudiar a la universitat a on l´Albert fa de professor a la ¨Ramkhamhaeng University¨ .  Aquest universitat és pública i per tant no gaire cara i a més et donen la possibilitat de que si no pots assistir a classe et puguis presentar a fer els exàmens igualment. És a dir, no és molt estricte perquè entenen que molta gent li fa falta treballar a més d´estudiar. La meva intenció, si finalment dono aquest pas és ficar-mi de cap i estudiar per treure´m el títol, si puc treballar per guanyar algún caleró millor que millor però el més important és acabar la carrera.

Per què aquesta desició de voler estudiar un Bachelor Degree???????????

La resposta és molt fàcil d´explicar i ha vàries raons importants però n´hi ha una de principal que pesa més que les altres.

Tailàndia, és un país molt fàcil en tots els aspectes com he explicat en més d´una ocasió, si vols viatjar a qualsevol part del país ho pots fer-ho pràcticament quan tu vols, té bones comunicacions, pots menjar, disfrutar de tota mena d´activitats durant els 365 dies de l´any durant les 24 hores del dia i molts exemples més… El que no és GENS FÀCIL d´aconseguir aquí és un permís de treball, ja no parlo de residència que aquest és un tema que només s´ho poden permetre les persones riques.

Tailàndia en aquest aspecte és un país molt però que molt tancat. No donen feina als extrangers, aquí no et pots guanyar la vida fent qualsevol feina, és impossible, així de clar i així de contundent. L´única possibilitat viable i amb amb possibilitats de poder viure en condicions i amb un contracte de feina laboral totalment legal és tenir una carrera universitària acabada, sigui la que sigui i que alguna empresa et contracti i et prepari tots els papers que el govern thai exigeix.

A més… Deixaria de tenir els problemes que tinc cada 3 mesos referent a visats. Ara, cada 2 mesos tinc que fer-me un visat nou, si vull tenir un permís de 30 dies extres tinc que anar a immigració, fer cues, emplenar papers i pagar bastants diners. Tot això, és un gran desgast d´energia, temps i diners… Aquest tema que ja no seria important si estudiés una carrera perquè podria obtenir un visat d´estudiant d´un any de durada. Això vol dir que no hauria de tenir mal de caps de renovacions de visats, viatges, gastar diners, etc… com em m´està passant desde que estic a Tailàndia. No sabeu el calvari, la puta merda i com et sents quan tens que demanar un visat… Moltes vegades sembla que tinguis que demanar caritat en comptes de demanar un dret. Encara sovint, m´enrecordo de la mala experiència que vaig tenir a Singapore.

Una altra opció, és montar un negoci i tenir sort que et surti bé. Ara per ara aquesta possibilitat no em passa per el cap, no tinc ni els diners suficients ni tampoc les ganes de fotre´m de peus a la galleda sinó tens un projecte innovador, amb cara i ulls que en puguis treure´n un bon rendiment.

Primer de tot, montar un negoci aquí si no parles thai o si no tens bons contactes locals ja te´n pots anar oblidant perquè si no tens un coneixement de la cultura i si no et pots comunicar amb la majoria de la gent, estàs totalment perdut, hi ha una gran possibilitat de perdre tots els diners de la inversió i per tant quedar-te arruïnat amb una mà a cada ou…

En el cas que vulgués montar un negoci, a part de tenir els diners tindria que assessorar-me amb molts advocats perquè jo només podria constar com a accionista de l´empresa fins a un total del 49% del capital invertit encara que jo fos qui possés tots els diners i l´altre 51 % de les accions haurien d´anar repartides amb 7 socis thais. A Tailàndia no pots ser propietari de més del 49 % de les accions d´un immoble si no tens la residència és per aquest motiu que el govern thai si vols montar un negoci tens que tenir socis thais que constin en el contracte encara que no pintin res. O sigui, molt i molt complicat. A més, també s´ha de tenir molt en compte amb qui tractes perquè aquí les màfies estàn a l´ordre del dia.

Per aquestes raons que acabo d´explicar crec que la millor cosa que puc fer si vull tenir possibilitats de quedar-me a viure a Tailàndia és estudiar una carrera relacionada amb els negocis perquè si una cosa destaca sobretot a Bangkok és el moviment continu de gent gastant diners a totes hores i empreses multinacionals i locals dedicades a oferir serveis de tot tipus a les persones.

Ara, ja porto pràcticament visquent a Bangkok un any, em conec el dia a dia del país i com funcionen les coses aquí. En aquests mesos he fet moltes coses, estic content de tot el que he anat fent fins ara però de moment no tnc una base sólida que em permeti poder estar visquent aquí amb un mínim de condicions.

Jo, no vull tornar a viure a Ripoll no perquè el meu poble no m´agradi sinó perquè crec que puc donar molt més aquí que no pas a Catalunya. Si hagués de tornar tindria que treballar una altra vegada en una fàbrica i no ho vull per a res del Món però també sóc molt concient que no tinc ingressos i que els diners van baixant i que alguna cosa tinc que fer sinó vull que el meu projecte de vida i per tant la meva il-lusió se´n vagi a norris. També la meva parella, la Oil és per a mi molt important, ella té una família que cuidar i que no pot abandonar i jo tampoc la vull perdre perquè l´estimo molt i no podria viure sense ella, entraria en un estat de tristesa que no vull ni pensar.

 Aquests motius són raons de pes perquè vull quedar-me aquí, són temes que em preocupen força però que controlo perquè tinc les idees molt clares i estic tranquil. Confio que tot surtirà bé!!!

Tornant al tema universitat, amb l´Albert vam anar a veure a una persona responsable dels estudis internacionals perquè m´informés de tot. En principi tenia que fer una prova d´anglès per veure si el meu nivell és el favorable per seguir el programa sense problemes. Per el que vaig entendre no el tindré que fer, el meu nivell d´anglès té que millorar molt però és suficient per no fer l´exàmen d´accés.

La universitat, és molt gran sembla un poble, hi ha moltes facultats i molts estudiants. A més,hi ha un estadi i pavellons a on pots fer esports i molts restaurant que pots menjar molt barat. Em va agradar l´ambient que es respirava.

En principi, les classes del segon trimestre comencen el dia 4 de novembre d´aquí només uns dies, això vol dir que tinc que començar més aviat del que m´esperava. Ara estic esperant que m´arribin de Ripoll via carta els estudis que tinc acabats per veure si la universitat m´accepta. No crec que hi hagi cap problema

Vàrem dinar amb una noia companya de feina de l´Albert en un restaurant de la universitat i després de dinar vaig tenir la sort que l´Albert i la seva amiga m´acompanyessin a veure pisos al voltant del perímetre universitari.

Està clar que si finalment si començo a estudiar em tinc que buscar un pis a prop de la universitat. Moure´s per Bangkok és una autèntica odissea.

Els pisos que varem veure no estaven malament, la zona és molt tranquil-la i amb bastantes comoditats, supermercats, restaurants, etc… Els pisos són molt més barats que a on estic visquent perquè no hi ha l´Sky Train. La comunicació amb el centre de la ciutat és un xic dolenta no perquè estigui molt lluny sinó perquè hi ha molt trànsit.

Quan l´amiga de l´Albert va marxar vaig anar a veure alguns pisos al blog a on viu l´Albert a tocar de la universitat també. La vista que té l´Albert de la ciutat de Bangkok és una passada i el preu també.

Amb l´Albert vàrem estar una bona estona conectats a internet mirant pàgines que em podrien interessar. L´Albert em va ensenyar un munt d´històries interessants per instal-lar-me al meu ordinador. De mentres, una tormenta de monzònica va començar a descarregar amb força sobre el barri.

En un moment els carrers vàren quedar inundats, ens vàrem tenir que posar unes bosses de plàstic rotllo ¨Supermecado Dia¨als peus per protegir-nos de l´aigua, jejejejeje… Unes noies thais s´enfotien de nosaltres al veure les pintes que portavem tot caminant entre els basalts tot panxos i passant de tot.

A part de tenir que presentar els títols corresponents referents als estudis que tinc acabats per entrar a la universitat també tinc que entregar un paper ¨oficial¨sobre el meu estat de salut. Amb l´Albert, vàrem anar a una clínica a prop de casa seva perquè em fessin una revisió i m´entreguessin el paper firmat per el metge que digués que la meva salut és bona.

No deixo de sorpendre´m a Tailàndia tot és possible sense tenir que donar explicacions. M´explico………..

L´Albert i jo entrem a la clínica, una infermera ens atén. Li expliquem que vull estudiar a la universitat i que necessito fer-me una revisió mèdica per presentar un paper que digui que estic bé. La infermera va i em diu: ¨Dona´m 60 thb¨ ( una mica més d´un euro ). Li dono, ella m´emplena un paper, posa el segell de la clínica i em diu que ja està. Ni metges, ni revisions ni hòsties… només: ¨Hola, vull un paper que digui que em trobo bé¨Aquí el tens i no façis preguntes¨ ¨Adéu i bona tarda¨……….

Ja era mitja tarda, s´estava fent de nit però encara tenia coses a fer.

Al matí vaig rebre una trucada de la Maria i en Willy de Mallorca, uns amics del meu gran amic Albert Rigat que es vàren conèixer a l´Índia l´any passat i que em volien conèixer perquè l´Albert els hi havia parlat sobre mi ì perquè tenien interés en saber coses referents a Tailàndia com llocs interessants per visitar, etc…

Com que són amics de l´Albert, vaig dir-lis que sí que seria un plaer poder compartir una estona amb ells.

De veritat, m´agradaria conèixer a tota la gent que m´escriu perquè visita Tailandia però no tinc temps per dedicar-mi ara mateix.

Li vaig comentar a l´Albert si em volia acompanyar i em va dir que sí. Vàrem agafar una barca en un canal a prop de casa seva i vam anar fins a tocar de Khao San Road per trobar-nos amb ells. El viatge amb la barca va passar ràpid perquè l´Albert i jo no paravem de parlar entre nosaltres, ens vàrem entretindre durant una bona estona parlant sobre el vocabulari thai que l´Albert conèix molt bé i que dóna per molt…

Al carrer de Rambuttri, just al costat de l´agència de viatges de la meva amiga ¨A¨vaig sentir a una persona que deia el meu nom, vaig suposar que eren en Willy i la Maria i axí va ser.

Juntament amb l´Albert, vam estar sopant en un ¨xiringuito¨del mateix carrer, ens vam fer fotos i un vídeo dedicat a l´Albert Rigat que durant tot el sopar va ser molt recordat i trobat a faltar.

Vídeo dedicat a l´Albert Rigat:

En Willy i la Maria, són una parella collonuda, em vaig fotre un fart de riure durant tota l´estona que vaig poder compartir amb ells.

Per tornar cap a casa, vaig agafar un taxi amb l´Albert i també la Maria i en Willy ja que ells havien decidit de sortit junts a pendre alguna cosa per la zona de Silom.

Jo, em vaig acomiadar de tots ells a tocar de l´Sky Train. Estava tant cansat que em vaig equivocar de direcció i vaig anar a petar a l´última estació de la línia de Silom en comptés d´anar cap al centre de la ciutat. Em vaig donar compte que m´havia equivocat perquè em vaig quedar tot sol al bagó del tren. Per uns moments vaig pensar de quedar-me a dormir perquè estava rebentat.

 Vaig arribar a casa 1 hora després amb sintomes físics una mica xungos, ja em començava a sentir una mica malalt, tenia febre.

Durant aquella nit i els dies següents no he parat de vomitar, de tenir febre i mal físic sobretot a l´estòmag i als ronyons. El dia següent vaig anar a l´hospital i el metge em va receptar un merder de pastilles que mirant per internet la composició i els efectes secundàris he decidit de no pendre-les totes.

El dia següent no vaig poder anar a estudiar thai ni tampoc vaig poder anar a treballar, sort que vaig trucar a l´escola i molt amablament les meves estudiants em vàren dir que podiem canviar el dia que no passava res. Durant tot aquell dia vaig sentir-me més mort que viu, semblava un vegetal pudrit tirat al llit suat i destrossat. No controlava ni els pets que de tant en tant em tirava…

Si ús sóc sincer…. No em trobo molt bé últimament, estic una mica preocupat sobre el meu estat de salut. Jo, crec que segurament és per culpa de l´estrés, del ritme que porto, de les altes temperatures i humitat d´aquesta ciutat i sobretot del menjar. No tinc cuina ni tampoc diners suficients com per anar cada dia a dinar a un restaurant. Moltes vegades menjo al carrer perquè és barat però no sempre les condicions higièniques són les millors i sembla que ara m´està començant a passar factura.

Avui, puc aprofitar per descansar, no surtiré de casa demà ja torna a ser dilluns, una altra setmana comença, una altra setmana plena d´obligacions i coses importants a fer. Per exemple demà no només tinc que fer el que toca sinó que a la tarda tinc que anar a una recepció que ha organitzat l´Embaixada espanyola aquí a Bangkok per conèixer a tota la gent que viu i treballa a Bangkok d´origen espanyol o CATALÀ. Em tinc que vestir d´etiqueta per el cocktail que es celebrerà en un dels millors hotels de tot Bangkok. La meva gran amiga Faai serà la meva parella demà.

Ja ús ho explicaré…

Una abraçada família!!!

Jordi Meya.

Vídeo tormenta desde casa de l´Albert:

Vídeo caminant per el carrer inundat d´aigua amb bosses de plàstic als peus:

Vídeo carrer inundat per la pluja:

Web universitat:

http://www.iis.ru.ac.th/index.htm

Anuncis
Comentaris
  1. albert ha dit:

    hola guapo
    acabo de parlar amb la teva mare i m’ha dit que entres al blog a veure las tevas novetats i wow!! cuantes!!!!
    que be noi, tot va agafant forma…aqui no tornis pq tot esta fatal!!!
    gracies per el video amb la Maria i el Willy, son collonuts, els estimo molt
    estic content que els hagis conegut.
    veig que encara plou a Bangkok oi?? esta el mon regirat, aqui de moment no fot fred peró avui el dia esta gris.
    un petó gran!
    t’estimo molt
    albert

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s