Recepció Embaixada Espanyola de Bangkok.

Recepció embaixada d´Espanya a Bangkok.

Tots junts.

Fa uns dies, vaig rebre una invitació a casa de part de l´embaixada espanyola de Bangkok. Era una invitació a una recepció en un dels millors hotels de tot Tailàndia que organitzaba la mateixa embaixada per celebrar el dia de la hispanitat i que convidava a tots els residents ¨espanyols¨ que viuen  a Tailàndia.

En un principi, vaig pensar en no anar-hi, mai he celebrat aquesta festa principalment  perquè em sento més català que no pas espanyol ( així és com ho sento, així són els meus sentiments ) però després d´estar-hi donant voltes a l´assumpte vaig pensar que potser seria bó anar-hi perquè així segurament podria conèixer a bastanta gent que en un moment donat a l´estar visquent tant lluny de casa i completament sol em podrien ajudar si mai em fes falta i jo a ells.

La invitació no només era per a mi, podia anar acompanyat de qui vulgués i vaig pensar de seguida amb la meva gran amiga tailandesa, Faai que desde que he arribat a Tailàndia sempre m´ha ajudat en tot i m´ha assessorat molt bé amb molts aspectes relacionats amb el seu país, a més, parla espanyol molt bé.

 Amb la Faai tenim una gran relació, sóm molt amics, ens tenim moltíssima confiança i afecte. Ens estimem i ens apreciem molt. Sempre penso que si mai obrís un negoci aquí , ella seria sens dubte la meva mà dreta i la meva asistent personal.

Per arribar a l´hotel a on es feia la recepció, vaig tenir que córrer, ( com de costum… ) havia estat estudiant thai amb la Fongchan i ens vàrem allargar més del compte, com sempre…

Havia quedat amb la Faai i en Jordi Guerrero, un noi de Barcelona que he conegut fa uns dies a través del meu blog i que casualitats de la vida viu al mateix carrer que jo aquí a Bangkok… Ja té collons la cosa… En Jordi és un noi molt educat i em cau bé.

No em va donar temps ni de posar-me la corbata, encara no tinc gaire pràctica en fer-me el nus i vaig pensar de guardar-la a la butxaca i que en Jordi m´ajudés a fer-me el nus abans d´entrar a l´hotel.

Teniem que anar força ben vestits per la recepció, així ho deia clarament la invitació que vaig rebre. La Faai i en Jordi i tota la gent en general que hi havia a la recepció anaven molt ben vestits, jo crec que també, jejejejeje…

Desde Saphan Taksin, vam agafar una barca exclusiva de l´hotel que ens va portar per l´artèria principal de la ciutat ( el riu Chao Phraya ) fins a l´entrada de l´hotel.

L´hotel on estava organitazada la recepció era impresionant, no puc dir res més… Amb la Faai comentavem que semblava que estavem viatjant al Titanic, tot era luxe en tots els sentits… Els convidats, el servei, el menjar, l´ambient en general tenia un llistó molt alt.

Abans d´entrar a la sala a on hi havia el cocktail, suposo que l´Embaixador d´Espanya a Tailàndia i més gent amb càrrecs importants ens van donar la mà i la benvinguda. Jo, vaig reconèixer a la cònsul que poques setmanes abans ella mateixa, quan vaig fer una visita a la embaixada se´m va presentar i va estar parlant una estona amb mi.

Un cop a dins de la sala, no em vaig relacionar amb gaire gent, em vaig limitar a menjar i a parlar amb el meu grup d´amics al qual si va unir també l´Albert Bosch, un noi que també he conegut gràcies al meu blog i que he parlat d´ell en algún dels meus últims posts i la Pao, una altra amiga meva tailandesa que parla molt bé l´espanyol i que de tant en tant mantenim contacte.

El millor de tot el que vaig  menjar va ser CREMA CATALANA i paella. Quasi bé ploro d´emoció, porto quasi bé 1 any a base d´arròs i noodles amb salses picants i ja n´estic una mica fins els collons. El vi també era bó.

Quan la sala va estar pràcticament plena, l´embaixador espanyol es va dirigir als convidats amb vàries idiomes, thai, anglès i espanyol. Després del seu discurs una petita orquestra de cambra va interpretar els himnes de Tailàndia i Espanya.

Un detall que em va agradar molt va ser una rèplica de la Sagrada Família feta totalment amb gel. Era impresionant.

L´ambient en general era una mica aburrit, em donava la impresió que la gent en comptes de fer contactes i relacionar-se amb altres persones, etc… només estava interessada en menjar i beure… però això, com ús dic és un impresió personal. Jo, també vaig fer el mateix.

Quan la sala es va començar a buidar, vaig afagar un taxi amb la Faai per tornar cap a casa.

Com a experiència no ha estat malament.

Una abraçada!!!

Jordi Meya.