Cullons!!! Ja tinc 35 anys!!!

Cullons!!! Ja tinc 35 anys!!!!!!!!!!!!!

Bangkok, 23 d´Octubre de 2.008.

La celebració del meu primer aniversari en terres asiàtiques no l´oblidaré mai per molts motius, tots ells bonics.

Ja un parell de dies abans, vaig rebre una postal de Ripoll de part de la meva família més propera, pares, germana i àvia. Cadascún d´ells havia escrit unes quantes paraules a la postal que em varen emocionar molt.

La meva família, no cal dir, que la tinc molt present cada dia de la meva vida, sense el seu recolzament i amor, no podria estar tant temps separat d´ells i tant lluny de Catalunya., la meva terra.

Sobretot els meus pares, es mereixen el més gran dels tributs i admiració per part meva. Tinc moltíssima sort de tenir uns pares com els que tinc, sempre m´han recolzat i han cregut en el meu projecte que passa per quedar-me a Tailàndia tot el temps que sigui possible. No puc dir, perquè seria molt agosarat, que em vull quedar aquí per sempre perquè la vida dóna moltíssimes voltes, etc… però ara per ara, sento que em vull quedar a Tailàndia durant molt més temps, tinc molts projectes que poc a poc van agafant forma i que crec fermament que els puc tirar endevant sempre treballant i donant el millor que tinc.

El mateix dia que vaig rebre la postal de la meva família, el meu gran amic de Taiwàn , Skylar em va trucar per felicitar-me i per dir-me que es troba a Bangkok de nou després del seu primer viatge tot solet per Sud Amèrica.  També vaig rebre una postal seva desde el Perú uns dies abans.

Postal Skylar

 

 

 

La il-lusió de tornar a parlar amb el meu company de ¨fatigues¨va ser inmensa. Tornar a sentir la seva veu i sobretot saber que el viatge que li feia tanta por de fer li havia anat molt bé, etc… va ser fantàstic!!!

El dia del meu aniversari, el 23 d´octubre de bon matí amb la Oil, varem anar a un hospital de Bangkok a fer una visita al meu amic Albert Bosch que darrerament va tenir un petit problema amb la visió i que per sort ja està solucionat.

Amb l´Albert, hi varem estar durant una bona estona, la Oil el va poder conèixer, varem poder xerrar i riure tots plegats molt animadament. L´Albert i la Oil parlaven en thai, jo enganxava alguna cosa………

L´Albert, fa relativament poc temps que el conec però ja el considero amic meu perquè m´ajuda molt, sobretot amb temes d´estudi amb llengüa anglesa i amb alguns matisos de thai.

Amb l´Albert

 

 

Després de la visita, com que no haviem esmorzat li vaig proposar a la Oil a veure si li agradaria anar fins al centre de Bangkok, concretament al barri de Nana al carrer Sukhumvit Soi 11 a dinar en un petit restaurant indi que regento de tant a menjar un ´Tali¨, un plat indi que m’ agrada molt.

Ens varem posar les ¨botes¨, el senyor del restaurant sempre em tracta molt bé, ens va emplenar els plats de menjar perquè estiguessim contents d´estar menjant a casa seva, etc… Una persona molt agradable realment.

Després de dinar, amb la Oil varem anar fins a casa a descansar una mica perquè a la nit tenia una cita amb els meus amics més propers que tinc aquí a Bangkok, Faai, Pao, en Jordi  i la seva amiga Me que m´havien preparat una bona sopresa.

Uns dies abans la meva companya, laOil em va regalar una maleta que puc fer servir per estudiar o anar al gimnàs. Sense dubte! el regal de la Oil va ser molt especial, per molts motius que no puc explicar aquí al blog perquè són personals. Només puc dir que el còr que té la Oil és generòs, és una persona fantàstica en tots els aspectes. Tinc molta sort de poder estar amb ella.

Regal Oil

 

 

 

La Oil, no podia venir a sopar, el dia següent tenia que anar a treballar molt dora i a més, ella mateixa em va dir que tenia que estar amb els meus amics, etc… Va preferir de no venir.

Oil i jo

 

 

 

Quan vaig arribar a casa, tenia un munt de correus electrònics de tots els meus amics de tota la vida de Ripoll, gent que m´ha anat seguint desde el meu blog que he pogut conèixer personalment i d´altres que encara no he tingut el plaer. A tots, MOLTÍSSIMES GRÀCIES!!!!!!!!!

Abans de marxar a sopar, vaig rebre una trucada de la Lin de Xina, una noia que em anat mantinguent el contacte desde que ens varem conèixer a Cambodia fa més d´un any.

Vaig flipar que la Lin s´enrecordés del dia del meu aniversari, em vaig quedar acollonit de que em truqués desde Xina per desitjar-me que passés un dia feliç d´aniversari a Bangkok. Vam parlar durant una bona estona, etc… Ara la situació era bastant diferent que quan ens varem conèixer, tant el meu anglès com el seu ha millorat bastant i vam poder intercanviar moltíssimes opinions i punts de vista durant el ratet que vam estar xerrant.

Em vaig reunir amb en Jordi i la Me a la recepció de l´apartament a on s´ha instal-lat a viure en Jordi que per més ¨Inri¨està a 5 minuts a peu de casa meva.

Tots junts, vam agafar l´Sky Train direcció a Phaya Thai a on ens esperava la Faai per anar a sopar en un restaurant que no conexia a tocar del riu Chao Phraya, l´arteria principal de la ciutat de Bangkok.

La Faai, va arribar a l´estació abans que nosaltres i només veure´m em va donar un parell de petons per felicitar-me per el meu aniversari i per donar-me un regal que m´havia comprat. El regal de la Faai, una camisa molt xul-la dissenyada per l´empresa de roba que tenen les seves tietes i que més tard em va fer probar per comprovar a veure si m´anava bé, jejejeje………

Ja de camí al restaurant pujats a dins d´un taxi, vaig rebre una trucada de part d´en Willy i la Maria de Mallorca, una parella que vaig conèixer fa unes setmanes a Bangkok i que es varen posar en contacte amb mi a través del meu gran amic Albert Rigat.

Només despenjar el telèfon, tots dos van començar a cantar la cançó de ¨Cumpleaños feliz¨ per felicitar-me l´aniversari. Em vaig fer un fart de riure i quasi bé m´emociono. Em sembla increíble que persones que pràcticament no em conèixen tinguin el detall de molestar-se en trucar-me i felicitar-me. La vida no em deixa de sorpendre mai, cada dia és diferent encara que pugui semblar igual, sempre passa alguna cosa que el fa diferent al demés….

Amb en Willy i la Maria, m´hagués agradat molt tornar-los a veure abans de la seva tornada a Mallorca però per falta de temps no va ser possible. Cada vegada, tinc que organitzar el meu temps millor, tinc molta feina que no l´atrapo, em falten hores.

La Faai, s´havia encarregat de tot, ella havia fet la reserva el dia abans del restaurant perquè tinguessim lloc assegurat. Com sempre la meva bona amiga Faai, va estar al peu del canó, sempre, sempre, sempre, sempre, em tracta com un rei i m´ajuda moltíssim. NO em canso de dir que la Faai és més que una amiga qualsevol, l´estimo i l´admiro i espero no perdre mai la bona amistat que tenim entre nosaltres. Conèixer a la Faai és una de les millors coses que m´han passat en tota la meva vida.

La Pao, es va reunir amb tots nosaltres una estoneta més tard que va ser quan en Jordi i la seva amiga Me em varen donar una caixa inmensa degudament embolicada amb un munt de regals al seu interior.

A dins de la caixa hi havia una maleta per posar-hi l´ordinador portàtil i fulls a més de molts altres detallets com gomes de borrar, llàpissos, etc… Ells van pensar que em faria falta una maleta com aquesta degudament equipada perquè com que saben que dono classes d´espanyol desde fa un temps amb aquesta maleta i tot el material semblaria més un professor de veritat, jejejeje……. Ben pensat!!!!!!! També em varen escriure unes paraules molt boniques en una postal de felicitació que em van agradar molt.

En Jordi, és una altra persona que conèixes sense que t´ho esperis, són d´aquelles sorpreses agradables que de tant en tant la vida em regala. Dic això perquè amb en Jordi desde que ens coneixem hi ha molt bon rotllo, com deia sóm quasi bé veïs i mantenim el contacte pràcticament a diari.

En Jordi, és una persona molt educada i sobretot molt detallista, és un ¨gentleman¨. Em truca per quedar per esmorzar o dinar o simplement per petar la xerrada i explicar-nos com ens van les coses aquí a Bangkok, cosa que li agraeixo molt.

Em prepara uns menjars de campeonat, no falta mai de res i el millor de tot és que m´ha obert les portes de casa seva amb tota la seva confiança i gratitut del Món.

Amb en Jordi, a part de fotre´ns un fart de riure perquè ens podem expressar en català també xerrem de coses molt interessants de molts camps de la vida que ens afecten a tots.

Sempre  m´ho passo molt bé amb en Jordi, sens dubte!!! Ell desde el primer moment ha estat predisposat a ajudar-me per el que façi falta sense cap compromís. Jo, evidetment no cal dir que també estic a la seva disposició per el que sigui.

L´amistat amb en Jordi, espero tenir-la per sempre aquí a Catalunya o a qualsevol altra part del Planeta Terra.

Després de sopar, varem anar cap a Kao San Road a fumar-nos unas catximbes d´aquelles que no fan mal i a beure´ns unes quantes cervezes.

Durant tota la nit, riures i més riures, jajajaja… Va ser tot genial sobretot per a mi que no cabia d´emoció!!! Pensava lo afortunat que sóc de tenir persones al meu costat tant lluny de casa que m´apollen, estan amb mi i que m´aprecien. Aquest, sense dubte, va ser el millor regal que em van poder fer els meus amics de Bangkok. La seva companyia i efecte no es paguen ni amb tots els diners del Món.

A tots, família, amics i coneguts, GRÀCIES DE TOT CÒR!!!

Jordi Meya.

p.d: Aquella nit no vaig pràcticament dormir perquè tenia que reunir-me de bon matí amb la meva amiga de Tarragona, Mercè que arribava a Bangkok. No paro!!!!!!!!!!!!! Ah!!! La meva amiga Georgina de Barberà del Vallès també em va trucar desde Catalunya ja de matinada.

Fotos sopar amb els amics:

A passage to Bangkok by Rush: ( Gràcies Dani!!! )

02_a_passage_to_bangkok